La bëstia dels Älps: entre el mar i la muntanya

Més de 20.000 anys separen la mòmia més antiga i famosa del món -després d'en Tutankamon- dels neandertals. Malgrat tot, les similituds són considerables: de la mateixa manera que els neandertals, l'Otzi està extingit, el seu llinatge d'ADNmt tampoc no es troba entre les poblacions actuals, va morir en un lloc on hi feia molt de fred i era capaç de fer servir armes per atacar i defensar-se.



Igual que els neandertals d'El Sidrón, l'Otzi sembla que era del grup O, el més comú al món, i no podia beure llet sense agafar forts mals de panxa, perquè era intolerant a la lactosa. Tenia els ulls de color marró i certa predisposició a malalties cardiovasculars. Però la similitud més impactant es troba en el fet que el genoma de l'Otzi, igual que el dels neandertals, ha pogut ser recuperat, reconstruït i seqüenciat. I ja se n'ha publicat el primer estudi.

Aquest estudi del genoma complet de la bèstia dels Alps està centrat en saber com estava relacionat amb les poblacions actuals, i quin era el grup humà que més s'hi assembla. Doncs bé, la resposta podria ser perfectament: els sards, de Sardenya.

Els sards es caracteritzen respecte els seus veïns del continent, per portar freqüències relativament elevades de l'haplogrup masculí G2a, el mateix que el de l'Otzi, i que és molt escàs (<1%) a qualsevol altre lloc, fora de Sardenya i Còrsega.

Com que la distància entre el lloc on va viure l'Otzi i Sardenya no és massa elevada, aquestes similituds no sorprenen gens, i encara menys si tenim en compte que els sards són una població molt peculiar pel fet de viure en una illa, relativament aïllats del continent; alguns pensen que si els sards s'assemblen més a l'Otzi és possiblement perquè les migracions els han afectat menys, preservant millor les característiques de la població que hi havia fa 5.300 anys.



L'Otzi també mostra certes similituds amb la població d'orient mitjà, que es podrien explicar pel fet que seria descendent en part dels famosos agricultors que van migrar en direcció oest a l'inici del neolític, fa 9.000 anys.

Detall curiós: una altra similitud entre els neandertals i l'Otzi, és que, pel que sembla, hi ha moltes dones disposades a tenir-hi fills. No sabem si aquests desigs anirien acompanyats de contacte físic directe o no. Necrofilia a part, fins on sabem, l'Otzi era un caçador formidable.


Imatges extretes de Gene Expression.

Article del genoma de l'Otzi ($): New insights into the Tyrolean Iceman's origin and phenotype as inferred by whole-genome sequencing

Extincions, reemplaçament, diversitat, ADNmt...

4 paraules clau que apareixien als títulars de la premsa "gratuïta".

I és que aquesta setmana la premsa "gratuïta" ha fet un dels Carnestoltes més grans de tots els temps: què mític que és allò de veure titulars repetits una vegada rere l'altra, que cada cop s'anaven deformant més respecte l'original, fins arribar a extrems increïbles, extrems que no tenien absolutament res a veure amb la notícia en sí, com ara aquest, que sembla com si intentés defugir del pecat original: Modern humans not responsible for Neanderthals' decline

De què estic parlant? Doncs, ni més ni menys, que d'aquest mapa que una ànima caritativa per fi ha extret del polèmic article que ens ha fet ballar a tots com si fóssim ninots:



Al mapa hi surten representades 13 seqüències d'ADN mitocondrial, heretat exclusivament per via materna, de diferents punts del domini neandertal, marcats al mapa.

Primer de tot, i abans de res, cal distingir entre DADES i INTERPRETACIÓ. Les DADES de l'estudi són, per exemple, l'arbre de la imatge o els punts on es troben els jaciments. Aquestes dades per sí soles no parlen, són mudes. I aleshores és quan els investigadors n'han de fer una INTERPRETACIÓ, que pot ser més o menys fidel a les dades, però que consti que les dades no ens diuen res: som nosaltres els qui ens muntem la pel·lícula.

L'argument de la pel·lícula és que, d'acord amb l'arbre de l'esquerra del dibuix, els neandertals de l'oest són molt més similars entre sí que no pas els de l'est. Aquests neandertals de l'oest inclouen Vindija, Feldhofer i El Sidrón. També hi ha un neandertal belga d'Scladina, datat en més de 100.000 anys. Aquest neandertal es diferencia de la resta de neandertals de l'oest en què és molt més diferent encara que no pas els de l'est i els de l'oest posteriors, cosa que no seria esperable si entre fa 100.000 anys i aproximadament 48.000 les poblacions neandertals s'haguessin mantingut estables.

Pel que sembla, aquest no és pas el cas: els neandertals de l'oest, des d'Alemanya al nord d'Espanya, són molt similars entre sí, massa. I semblen ser tots descendents de mares neandertals que van viure possiblement a Itàlia (jutjant per l'arbre).

És per això que els autors han arribat a la conclusió que fa aproximadament 48.000 anys hi va haver un reemplaçament de neandertals d'est a oest. És a dir: per qualsevol motiu desconegut, els descendents d'Scladina es van tornar molt poc nombrosos, o fins i tot van arribar a desaparèixer, arribant a l'extrem que Europa de l'oest podria haver quedat mig despoblada. I aleshores, neandertals del nord d'Itàlia podrien haver re-colonitzat aquesta àrea.

Però només és una intepretació de les moltes que n'hi poden haver. Entre d'altres coses, no coneixem prou bé la dinàmica dels grups neandertals, ni com n'eren de nombrosos, ni si el clima hi pot tenir alguna cosa a veure, o fins i tot els humans moderns: per les dates donades (36.000-49.000), és perfectament possible que ja haguessin colonitzat gran part d'aquest territori, com indiquen certs jaciments Proto-Aurinyacians datats en gairebé 45.000 anys. No sabem com l'arribada dels HAM podria haver afectat aquestes mogudes neandertals.

L'evolució del gènere Homo a Europa durant el Pleistocè

Diversos models han intentat explicar la dispersió del gènere Homo per tot el planeta. És realment complicat intentar dibuixar models d'expansió a partir de 4 cranis fragmentadíssims i repartits per tot un continent, i és clar, amb tants de buits temporals, hi ha molts de models alternatius no necessàriament excloents.

Sabem que el gènere Homo molt probablement es va originar a l'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys, perquè és en aquest continent on s'hi han trobat les restes més antigues, que tindrien relació amb australopitecins i paràntrops de tot tipus. Fa aproximadament 1,7 milions d'anys va tenir lloc el primer Fora d'Àfrica, que es va extendre fins a l'est d'Àsia i posteriorment a Europa, uns 500.000 anys més tard, tot i que qualsevol nou descobriment podria capgirar aquestes dates.

Saber si hi va haver més d'un Fora d'Àfrica a partir dels 1,7 milions d'anys i com estaven relacionats els homínids d'Euràsia amb els africans és una qüestió molt discutida. Un nou estudi ha intentat construïr un model integratiu:



A la part "A" hi veiem esquimatitzada la primera sortida d'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys. SA= Sud-Àfrica --> EA = Est d'Àfrica --> SWA = sud-oest asiàtic.

A la part "B", hi trobem esquematitzat el flux gènic de fa entre 1,2 i 0,8 milions d'anys entre Àfrica i Euràsia. Els autors pensen que durant aquest període aquest flux entre Àfrica i Euràsia hauria estat poc important en els darrers 2 milions d'anys (fletxa prima) mentre que les poblacions d'Euràsia haurien intercanviat gens força sovint.

El que proposen els autors respecte Europa, és que aquesta hauria estat re-poblada constament des del sud-oest asiàtic, que hauria actuat com a fons genètic comú entre les poblacions de l'est i oest d'Euràsia, tot i que l'existència de barreres geogràfiques i climàtiques hauria possibilitat que cada població desenvolupés característiques pròpies i alhora diferents de la resta. El clima hauria actuat com a factor regulador d'expansions, contraccions i extincions locals d'aquestes poblacions del Pleistocè.

Abreviacions:

CA: Àsia central
SEA: Sud-est asiàtic
E: Europa
SA: Sud-Àfrica
SWA: Sud-oest asiàtic
EA: Est d'Àfrica


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212001176?v=s5

Reemplaçaments neandertals a l'oest d'Europa

Un nou estudi fet a partir de l'ADN mitocondrial indica que sembla que els neandertals de l'oest d'Europa, però no els de l'est, van patir un reemplaçament fa aproximadament 48.000 anys. Aquest reemplaçament seria anterior a l'arribada de l'home modern a la regió i en principi no hi tindria res a veure.



L'ADNmt s'ha examinat de 13 neandertals, un dels quals prové del nord d'Espanya. Els resultats indiquen que la diversitat genètica de l'ADNmt dels neandertals de l'oest de fa 48.000 anys era molt més baixa que la dels neandertals de l'est i la dels de l'oest anteriors a aquesta data. Els autors pensen que hi va haver un canvi important de la població neandertal de l'oest fa gairebé 48.000 anys, de conseqüències i d'abast desconeguts.

És difícil arribar a aquestes conclusions amb una mostra tant petita, però en cas de ser cert ens hauríem de preguntar què va causar aquest reemplaçament sobtat abans del reemplaçament definitiu, si els neandertals es van extingir a ells mateixos i si això és una casa de bojos.



Vegeu-ho vosaltres mateixos:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/02/23/molbev.mss074.short?rss=1

Per fi: una hipòtesi d'extinció neandertal realista!

Quina va ser la principal causa d'extinció dels neandertals? Sempre n'he tingut una al cap, però curiosament no l'havia vista mai proposada. Fins avui.

Les coses són més simples del que ens imaginem: no calen ni radiacions magnètiques ionitzants, ni erupcions volcàniques gigantesques ni hibridacions a llarga escala de les quals no n'hi ha cap evidència.



No, és tant senzill com mirar què va passar quan els humans moderns es van expandir per tot el planeta: durant el quaternari, 178 espècies de grans mamífers es van extingir a tot el món. Per tant, per què el cas dels neandertals i altres homínids arcaics hauria de ser diferent?

Per què, per què els neandertals s'haurien de desvincular d'aquests mamífers? Per què hauria de ser especial el seu cas? Deixem-ho ben clar: allà on hem arribat, els humans moderns hi hem sembrat el caos i la destrucció. Quan els humans van arribar al continent americà també es van carregar moltes espècies autòctones d'allà, ja fos caçant-les fins que no en quedés cap o bé desplaçant-les del seu hàbitat natural.

I aleshores, que algú m'expliqui què impedia els moderns caçar i/o fer fora de les seves terres naturals els neandertals? O els erectus? Direu: oh, però és que també eren humans! Sí, però uns humans amb una altra cultura i un aspecte físic una mica estrany als seus ulls. Ara diem que els neandertals són humans "perquè estan classificats dins del gènere Homo", però potser als ulls d'aquells moderns, no ho eren. Potser no hi havia cap diferència amb un mamut, excepte que els neandertals eren més difícils de pelar.

És trist, però aquesta és la història de la humanitat fins avui. I el model d'extinció neandertal més realista segons el meu parer. Com diu l'Eudald, ens hauríem de preguntar si som una espècie civilitzada.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212001188?v=s5

Una planta aconsegueix fer la fotosíntesi després de 30.000 anys

Notícia increïble: científics russos han aconseguit fer brotar una llavor que havia quedat enterrada sota el gel siberià durant més de 30.000 anys, concretament dins d'un cau d'esquirol.

Aquests científics han "reanimat" la llavor i han aconseguit el resultat que veieu a la imatge de l'esquerra: una planteta que fa la fotosíntesi exactament igual que qualsevol altra.

La capa de gel on s'ha trobat la llavor, anomenada permafrost, comprèn uns quants centenars de metres de gruix, i cobreix el 20% de la superfície terrestre. Aquesta capa conté moltes formes de vida del passat que hi van quedar atrapades, algunes de les quals han pogut ser revifades per científics, com és aquest cas.

30.000 anys: és meravellós pensar que un neandertal va contemplar aquesta planta pleistocènica, de l'espècie Silene stenophylla tal com ho fem nosaltres ara. La llavor ha estat rescatada de 38 metres sota la capa de glaç i a uns quants graus sota zero, que ha aguantat perfectament durant 300 segles. Com qui diu res.

Els investigadors russos continuaran estudiant el permafrost, on de ben segur hi ha altres espècies de plantes que porten gens que es creien extingits.

Arribats en aquest punt, un es pregunta: si s'han trobat mamuts congelats en molt bon estat, l'Otzi que encara conserva els budells, i llavors que aguanten 30.000 anys a 38 metres sota el gel, hi ha alguna cosa que impedeixi al gel congelar neandertals? Eudald, tu i el teu equip de Sota Terra podríeu de fer una edició "Sota Gel" i anar a buscar llavors neandertals!


Font:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/21/reviven-una-planta-congelada-de-hace-30-000-anos-en-el-permafrost/

Kumbawa, el neandertal contractat pel Paléosite

El Paléosite és com una mena de parc prehistòric que té els neandertals com a protagonistes situat a la vila de Sáint-Césaire, on s'hi van trobar les restes d'un neandertal molt famós, al qual es va posar el nom de Pierrette (n'hi ha d'altres que diuen que és un home i que s'hauria de dir Pierrot), que va viure fa uns 35.000 anys.

Per veure en Kumbawa en moviment, feu clic aquí.

Per millorar l'atractiu del lloc, no hi ha res millor que al costat de les màquines que et dibuixen com seria el teu rostre si fossis neandertal, hi hagin construït una sèrie de cabanes fetes amb ossos de mamut i un caçador de l'època una mica ximple, aventurer, esportiu i bon coneixedor de les tècniques que tot neandertal havia de dominar.

Potser fa una mica el pallasso, el nostre neandertal, però a la gent es veu que li fa molta gràcia això que en Kumbawa els sorprengui a l'entrada del lavabo o amagat darrere d'uns matolls amb els seus crits de cavernícola. No us el perdeu!

La cova Qesem podria donar pistes de l'evolució neandertal i sàpiens

Us en recordeu de la cova Qesem, a Israel? Si home sí! Era aquell jaciment tant famós on segons els investigadors s'hi havien trobat restes d'humans moderns, datades en -atenció- 400.000 anys, uns 200.000 abans que la seva teòrica aparició a l'est d'Àfrica (Omo i companyia).

Les restes datades eren, si no recordo malament, unes dents. En cas de ser cert, aquest descobriment capgiraria totes les teories evolucionistes sobre els humans moderns, començant per l'orígen africà. Ràpidament, antropòlegs de la universitat de Cambridge van examinar les dents i van desmentir-ne la suposada modernitat: es tractava probablement de les dents d'algun homínid arcaic amb afinitats pels neandertals.

Però la cosa no s'acaba aquí. Ara hem tornat a tenir notícies d'aquest jaciment: investigadors espanyols i israelians sumaran esforços per saber qui va viure a la cova Qesem fa entre 100.000 i 300.000 anys, i quina relació podria tenir amb amb altres homínids de la rodalia.

Entre els investigadors, hi ha personalitats de noms ben coneguts, com ara Bermúdez del Castro i Martinón-Torres. A la notícia també hi surten altres noms famosos: Skhul, Qafzeh, Kebara, Amud i Tabun. Aquesta colla d'homínids va viure fa entre 60.000 i 120.000 anys, època en què es pensa que els neandertals i els humans moderns van coexistir a l'orient mitjà. Veurem com acaba tot plegat.


Font:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/20/equipo-espanol-y-la-universidad-de-tel-aviv-investigaran-la-cuna-del-homo-sapiens-cenieh/

El Sidrón: on n'hi caben 12, n'hi caben 13.

Si la dita aquella de "on n'hi cap un, n'hi caben dos" és certa, no veig per què no podria ser-ho la que m'acabo d'inventar.

El Sidrón és una tomba de 50.000 anys on fins fa poc hi reposaven 12 faraons neandertals que probablement formaven part de la mateixa família. Ara sabem que cal expandir una mica més aquesta família. La mida del clan neandertal, com molt bé ha explicat Hayden recollint dades de per aquí i per allà, es movia al voltant de les 12-25 persones.

Aquests faraons neandertals ens han proporcionat una informació molt valuosa de la vida dels grups neandertals: gràcies a ells hem pogut conèixer més seqüències d'ADN mitocondrial en molt bon estat, que ens han permès especular que les societats neandertals practicaven la patrilocalitat, és a dir, l'intercanvi de noies adolescents amb altres clans aliats, i que els neandertals tampoc no anaven curts en allò que anomenem brutalitat. Més informació a: Així va viure i va morir una família neandertal (El Sidrón, 42.000 a.C.).

Sens dubte la història d'aquella família d'El Sidrón taca bastant la bona imatge de què gaudiexen els neandertals, amb els seus Ao petonejant la panxa de les granotes, els Creb, uns perdonavides i cura-ho-tot, i els Ponter Boddit fent de missatgers de la pau. Llàstima! Era un globus que tard o d'hora havia d'explotar.

El nº 13 no estava pas sencer, sinó que s'ha trobat fent un anàlisi de 213 peces dentals trobades dins la càmara funerària. De moment, pocs detalls d'aquest neandertal: sabem que era adult, però no en tenim ni idea del seu sexe; està massa fet bocinets.

El salt a la fama del nº 13 ha sigut possible gràcies al primer molar inferior esquerre. Antonio Rosas es pensava que hi havia 6 adults al grup, però fent recompte de molars, n'han trobat 7, cosa que els ha obligat a incorporar un altre adult. Fins ara, sabem que a la família hi havia 7 adults, 3 dels quals eren dones, 3 adolescents, dos d'ells masculins, dos juvenils i un infantil.

Antonio Rosas ha deixat oberta la possibilitat que encara hi puguin haver més neandertals dins del grup. En altres paraules: va ser una senyora matança.

Esperem que el nº 13 ens ajudi a resoldre els misteris que envolten la mort sobtada de tots els membres d'aquest clan neandertal a mans d'un clan enemic.


Fonts:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/17/asturias-descubren-al-neandertal-numero-13-en-la-cueva-de-la-pilona-el-sidron/
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/informacion-relacionada-con-los.html

Un altre mite que cau: la Càrrega Dental Anterior

És gairebé impossible trobar un sol documental sobre neandertals en què aquests no hi surtin ensenyant les seves dents grogues i corcades aguantant un troç de pell amb totes les seves forces mentre amb una mà li passen el raspador per allisar-lo.

Aquesta escena tant característica s'observa exclusivament en documentals sobre neandertals, i és conseqüència del "descobriment" que va fer un il·luminat sobre el desgast que presentaven les dentadures de molts dels nostres protagonistes, com és el cas de Shanidar 1, Lo Mostièr, La Ferràssia, etc.



L'il·luminat aquest va pensar que, d'acord amb la teoria darwinista, si els neandertals tenien les dents tant desgastades i els humans moderns no, era perquè en els neandertals les dents servien per altres funcions essencials per la seva supervivència, com ara aguantar pells amb la boca, potser sílex, ossos, sorra, animals vius, animals morts o qualsevol cosa que sigués susceptible de poder ser queixalada.

L'explicació era que les dents neandertals s'utilitzaven com una tercera mà. És a dir, allà on els africans en tinguessin prou utilitzant la mà dreta o esquerra per aguantar qualsevfol objecte que estiguessin manipulant, com ara un troç de pell, els neandertals utilitzarien les dents com a reforç. Aquesta diferència en els hàbits de treball tant peculiar tenia una explicació ben senzilla: com que els humans moderns tenien millors connexions cerebrals, no necessitaven fer servir les dents perquè ja havien inventat eines que els van permetre evitar aquest desgast dental, mentre que els neandertals anaven més endarrerits.

Però tornem al darwinisme: si totes les cultures neandertals tenien el costum de fer servir les dents com a tercera mà, el darwinisme prediu que els més aptes en aquesta tasca haurien tingut més fills, és a dir, el neandertal amb el somriure més fastigós era aquell que més èxit tenia amb les noietes, per més paradòjic que pugui semblar.

I ara és clar, per acabar de tancar-ho tot calia trobar la prova definitiva: si les dents neandertals es feien servir d'aquesta manera durant tants de milenis és que havien d'estar preparades d'alguna manera per suportar una sobrecàrrega tant gran. D'acord amb aquesta teoria, seperaríem trobar un revestiment dental més gran a les dents anteriors dels neandertals que en les posteriors -perquè eren principalment les incisives les que es feien servir per subjectar la peça de roba o el que fos- i un revestiment més gruixut a les dents neandertals que en la resta d'homínids de diferent morfologia facial.



Els autors d'un nou estudi que porta de nom "Tooth wear, Neanderthal facial morphology and the anterior dental loading hypothesis" han estudiat les dents d'un bon grapat d'homínids del Pleistocè tardà, entre els quals s'hi troben els neandertals, i també els Igloolik, una ètnia canadenca de caçadores-recol·lectores actuals. Els resultats són que tots els homínids del Pleistocè tardà tenien les dents anteriors més ben revestides que no pas les posteriors, però que aquest revestiment és més acusat en els Igloonik que no pas en els neandertals.

Com a conclusió general, sembla que tots els homínids del Pleistocè tardà aplicaven força a les seves dents anteriors, i per tant, la hipòtesi anomenada "Càrrega Dental Anterior" que prediu que les dents neandertals tindrien una morfologia diferent perquè estaven especialment adaptades a fer aquest tipus d'esforços no s'aguanta per enlloc.

Neandertals africans?

El blog Evo and Proud té una entrada força interessant que tracta d'explicar el per què de l'existència d'aquest gràfic, que fa poc més d'una setmana John Hawks va penjar al seu blog:



Es tracta d'una comparació entre dues ètnies africanes, una de Nigèria i l'altra de Kènia, amb el genoma neandertal. Malgrat que teòricament tots els africans que no estiguin barrejats amb eurasiàtics haurien de mostrar un 0% d'ADN neandertal, sembla que aquest no és exactament el cas.

La població de Nigèria sembla que porta un 0,5% més d'ADN neandertal que la població de Kènia, una xifra poc esperable si tenim en compte que els africans de l'est estan més barrejats amb eurasiàtics que els de l'oest.

Arribats en aquest punt, hi ha diverses possibilitats per explicar aquesta discrepància entre aquestes dues poblacions -discrepància que també s'observa en altres poblacions no-africanes molt properes, com ara britànics i toscans- entre les quals tenim:

1-Que les diferències siguin degudes a l'atzar o a la deriva i no pas a diferències reals en el percentatge d'avantpassats neandertals.

2-Que els nigerians portin un 20% de gens no-africans.

3-Que els nigerians s'encreuessin amb una població arcaica existent a l'oest d'Àfrica quan els primers humans moderns van migrar d'est a oest. Aquesta població hauria retingut certes afinitats pels neandertals, o bé fins i tot podrien ser neandertals desplaçats a l'Àfrica. Hi ha certa evidència d'encreuament amb poblacions arcaiques tant en l'ADN com en la morfologia de certs africans de l'oest, però és controvertit, i a més, ningú mai no ha trobat res que indiqui que els neander arribéssin a l'oest d'Àfrica.

4-Que tot plegat sigui resultat d'estructures presents a l'Àfrica abans del Fora d'Àfrica, és a dir, que potser els nigerians i els no-africans són descendents d'una població africana que hauria retingut certes afinitats amb els heidelbergensis, mentre que els kenians i altres africans serien descendents principalment d'una altra població.

5-Que els kenians i d'altres africans s'hagin barrejat en un temps incert amb una població arcaica encara més diferent dels neandertals que els humans moderns, i que per aquest motiu ens dóni la falsa impressió que són menys neandertals que els africans de l'oest.



Sincerament, no sé què pensar-ne. El que seria millor per a tots és que en Hawks estudiés més poblacions africanes per veure si aquestes diferències es mantenen entre diferents ètnies africanes.

Quina era l'estructura social dels clans neandertals?

Acaba de sortir un estudi molt interessant que fa una recompilació de totes les dades que tenim sobre el comportament social dels grups neandertals. Si us fa pal llegir-vos-el tot, quedeu-vos com a mínim amb la part on hi diu "SUMMARY": Neanderthal social structure?



Alguns extractes de l'article:

"Estimates of band territories on the basis of raw material distributions over the landscape and on the basis of meat consumption at kill sites corroborate the interpretation of local band sizes in the 12–25 range."

Ja ho sabíem que els clans neandertals estaven formats per un grup petit de persones, que generalment compartien vincles de sang. Aquests clans intercanviaven noies joves amb altres clans per evitar l'endogàmia, és a dir, eren societats que practicaven la patrilocalitat.

"In fact, it is difficult to imagine how local bands could have survived for long without such alliances for either subsistence or mating purposes."

Els clans neandertals probablement formaven aliances amb altres clans; del contrari, és a dir, si s'haguessin mantingut aïllats, la supervivència a curt o llarg termini hagués estat francament difícil.



"The transport of stone tools beyond 30–50 km from sources appears to reflect periodic visiting with other bands or the aggregation of several allied bands. Kill sites such as Mauran, representing over 1000 tons of meat butchered over a few centuries or millennia, and ritual sites such as Bruniquel may reflect such aggregation and social bonding events between local bands or their representatives."

A l'hora de visitar els altres clans devia ser freqüent celebrar festins; això és el que suggereix l'agregació de diferents eines de pedra trobades a molta distància del lloc on es va extreure el sílex: periòdicament els clans neandertals aliats es devien agrupar per intercanviar coneixements, experiències, noies adolescents, etc. Així ho testifiquen les immenses tonelades de carn trocejada que es van acumular en un espai reduït durant un curt període temps, de pocs segles o milenis.

"There is clear evidence of enemy relationships among Neandertals in terms of cannibalism, and it seems most likely that there were conscious social distinctions between allied local bands and enemy bands, probably also expressed in terms of dialectical or linguistic differences, similar to those exhibited among the low-density ethnographic populations in Australia and Boreal North America. "
El que tots sospitàvem: la idea dels neandertals com una humanitat "millor" que la nostra és falsa. Els clans neandertals tenien uns signes propis d'identificació amb el grup al qual pertanyien, com ara una forma de parlar diferent de la d'altres clans. Deixant de banda tota la literatura fictícia, tenim força evidències que els neandertals eren exactament igual que nosaltres: uns bèsties i uns cafres. Les disputes entre clans enemics sovint podien acabar en veritables matances que es païen amb un bon festí amb carn i fetge dels vençuts, talment com practicaven fins fa poc algunes societats modernes, com ara certs nadius de la Polinèsia.



"There are also indications of the elevated status of some individuals in Neandertal communities, including preferential treatment in life of some aged or infirm individuals, preferential burial treatments, skull deformation, skull removal, special clothing or painted body designs, personal adornments or prestige objects, and the use of small exclusive ritual spaces. "

També hi ha molta evidència que els neandertals creien que hi havia alguna cosa després de la mort. Així semblen mostrar-ho certs enterraments repartits per tot el seu domini. Hi ha una altra peculiaritat en aquests enterraments, i és que en la gran majoria el difunt era un home d'edat avançada. És possible que el clan neandertal donés preferència a alguns dels seus membres per sobre d'altres, i que tinguessin com una mena de cap de la tribu, generalment la persona amb més coneixements del grup?

"While some researchers have questioned whether Neandertals had a significant sexual division of labour, there are good reasons for assuming that such divisions were just as strongly developed, if not more so, as those among ethnographic hunter/gatherers."

Si els neandertals preferien com a cap del clan un home, això vol dir que hi havia certa divisió entre sexes: no era el mateix ser home o dona dins d'aquestes societats, i probablement cada sexe tenia les seves funcions determinades dins del clan, al contrari del que suggereixen certs autors que diuen que no hi havia divisió sexual a l'hora de fer les feines i que tant homes com dones caçaven i feien les feines de casa indistintament.

"Cemeteries, although rare, seem to have existed in the most productive environments and may reflect corporate kinship groups that owned specific resource locations, or, more conservatively, may have simply symbolically expressed membership in a consciously recognized social group such as the local band."

Els cementiris (!!) podrien haver existit a les àrees més riques en recursos i podrien simbolitzar cooperació entre clans aliats o fins i tot expressar simbòlicament que algú pertanyia a un clan reconegut.



"The main differences that are apparent between Middle and Upper Palaeolithic groups seem to be related to the development of complex hunter/gatherer social organization and economies in some areas of the Upper Palaeolithic versus the simpler hunter/gatherer economies and societies of the earlier Palaeolithic (aspects of which continued to characterize ethnographic hunter/gatherers in resource-poor environments). These economic and social differences do not appear to result from biological factors but appear to arise from different technological adaptations and strategies. In light of these observations, we can ask: ‘Were Neandertals really that different from us?’"

Les principals diferències entre les societats neandertals i les del paleolític superior, ja dominat pels humans moderns, semblen recaure en l'organització social i l'economia, que eren més complexes en algunes societats del P.S. que no pas les del palelolític mitjà. Aquestes diferències no semblen tenir res a veure amb factors biològics, sinó més aviat amb diferents adaptacions locals i estratègies.

Arribats en aquest punt ens preguntem si els neandertals eren realment diferents de nosaltres?

És una bona pregunta: pels arguments exposats a l'article sembla que les societats neandertals eren molt similars a qualsevol societat caçadora-recol·lectora actual. Ara bé, hi ha certs arqueòlegs que dubten que els cementiris, la ritualitat i fins i tot el llenguatge existissin en els neandertals, almenys de la mateixa manera que en nosaltres. És un tema complex, tant o més que la filosofia dels clans neandertals.

Introducció a les meravelloses indústries paleolítiques

De ben segur que tots ens hem preguntat alguna vegada: què és això del proto-aurinyacià? Què significa i com es reconeix? I el mosterià? Què significa aquesta paraula i en quin context es fa servir?



No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.

Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.

Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.



[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]

La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.



Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!

Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.



El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo

Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:



Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.



Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.

Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).



Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:



De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.



Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.

Mapa de jaciments Uluzzians

L'Uluzzià és una indústria del paleolític mitjà-superior que es troba gairebé exclusivament a la península italiana. En vermell: jaciments de més de 42.000 anys. En taronja: jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys. En beix: jaciments d'entre 30.000 i 38.000 anys.



Els jaciments trobats amb aquesta indústria són relativament escassos tal com es pot observar al mapa, i es concentren principament a l'Itàlia meridional. També n'hi ha un a Fumane, una cova que queda al nord-est de la península italiana, i potser més interessant, un altre al Peloponès, a Grècia. Aquest últim és el més antic de tots, i ens podria estar indicant que els fabricants d'aquesta indústria es van expandir des de Turquia cap a Grècia i finalment van arribar a Itàlia del sud.

Tot plegat té força sentit, ara bé, el que no sabem és quina cara feien els inventors d'aquesta indústria: eren neandertals o humans moderns? Hi ha hagut molta discussió al respecte i els antropòlegs no s'aclareixen. Unes dents trobades a la Grotta del Cavallo suggerien que podrien ser humans moderns, però no és massa fiable. D'altra banda, la velocitat i direcció de l'expansió correspondrien millor a moviments d'humans moderns en direcció al continent europeu des de l'orient mitjà, però també podria ser una expansió neandertal, per què no?

La dieta de les neandertals embarassades sota tractament antropològic

L'embaràs és allò que ens permet continuar endavant com a espècie. Encara que els neandertals de fa 50.000 anys no sapiguessin tot aquell conte de l'espermatozoide que fecunda l'òvul i encara que no en tinguem imatges, de ben segur que les noies neandertals es quedaven embarassades unes quantes vegades a la seva vida, i començaven ben joves.



No és com ara que només es queda embarassada qui vol, i sobretot, qui pot: abans les noies neandertals no podien triar, perquè segurament ni tant sols havien associat sexe i embaràs: això ho va descobrir l'Ayla fa 35.000 anys. Els neandertals com a molt es devien pensar que els nens els portaven les cigonyes, o l'ós de les cavernes. O potser sí que tenien alguna teoria de com venien al món? És un tema fascinant!

Però quedem-nos en estat de gestació neandertal: una mare embarassada necessitava una dieta especial i certa estabilitat perquè el neandertal petit o la bessonada finalment arribéssin a terme; i de ben segur que aquestes condicions especials per cuidar una embarassada neandertal van haver d'existir per força; o això, o s'acabava l'espècie -i es va acabar- però segurament no per les dietes neandertals nefastes.

Siguem realistes: allò de les 5.000 calories diàries a base de carn de mamífer herbívor era molt difícil de creure. Traduïnt-ho al nostre llenguatge modern, alguns autors van proposar que les mares neandertals ingerien -diàriament- aquestes calories (un adult normal consumeix unes 2.300 calories), que equivaldrien a menjar-se 10 hamburgueses gegants, cada dia, a més.

Mai no m'ha convençut, sempre ho he acceptat de mala gana, esperant que per fi algú se n'adonés que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. I sembla que per fi aquest dia ha arribat: Julien Riel Salvatore -el coneixereu per la hipòtesi dels "neandertals amorosos"- un antropòleg brillant, estigueu d'acord amb això dels amorosos o no, ha tocat de peus a terra.

No només ha posat en dubte aquesta dieta tant poc saludable, sinó que ha deixat ben clar que una mare neandertal que hagués seguit aquesta dieta hauria mort. No, no estem parlant d'un mal de panxa passatger, ni tant sols d'una pèrdua de pes momentània. Estem parlant de la mort.



Els motius són que 5.000 calories equivalen a desnutrició severa com la que pateixen alguns nens al tercer món si la dieta no aporta tot allò que el nostre cos necessita o ho aporta en excés. Nutrients com ara:

-Nivells tòxics de proteïnes per ingesta excessiva de greix.
-Consum exagerat d'alguns micronutrients com ara el zinc i el potassi, que en elevades quantitats poden malmetre òrgans vitals.
-Falta d'altres nutrients essencials, com ara el folat i el calci.

Una embarassada necessita tots aquests nutrients essencials encara més que algú que no estigui en estat.

Afortundament sabem que els neandertals consumien altres tipus d'aliments, com ara peix, verdures i marisc, que enriquien la seva dieta. Per tant, no es pot dir que els neandertals menjaven carn sí o sí, sinó que sabien extreure profit de tot allò que era al seu abast per tal de tenir una dieta el més saludable possible.

El que no acabo d'entendre és: com és possible que aquesta dieta més mortífera que un bolet verinós hagi estat proposada per autoritats de prestigi com a l'ideal per a una neandertal embarassada?!


Gràcies Julien!




Font:

http://averyremoteperiodindeed.blogspot.com/2012/02/how-to-feed-pregnant-neanderthal.html

Sota Terra, segona edició

Ja vaig sentir anunciar que el Sota Terra tornava a TV3, aquell programa tant mític d'arqueòlegs, on de tant en tant teníem l'oportunitat de veure indústries com ara l'Olduvaiana i la Mosteriana, dels nostres estimats parents.

Però no ha estat fins avui que m'he dit "va, engega la tele un moment, que així veuràs l'Eudald" i oi tant que l'he vist! S'ha deixat barba, però encara porta el capell. I també he vist l'Eulàlia Subirà, la famosa antropòloga que va participar amb l'equip que va trobar el neandertal valencià Arale, la doble hèlix del qual té la clau "de tot" segons J. Aparicio, una font no massa fiable.



L'episodi d'avui m'ha commocionat. Anava sobre la pesta negra, de l'any 1.348 a la ciutat de Terrassa. Bé, no, diguem les coses pel seu nom: anava de com un grup d'animals rabiosos i espantats de la seva pròpia ignorància van perseguir i torturar fins a la mort una família jueva, pensant-se que així el seu Déu calmaria la seva ira i faria desaparèixer la pesta de la ciutat.

La pesta era causada per un bacteri que era transmès a través de les rates, però els primats ni idea: ells amb espases i destrals assassinaven tot allò que pogués fer enfadar Déu tot-poderós: els gats, els jueus, etc. Fins i tot corrien pels camps fuetejant-se l'esquena. I res, la pesta continuava expandint-se, malgrat els "esforços".

M'he quedat de pedra, igual que en Fermí, el presentador: veure com reconstruien l'assassinat d'aquell home jueu acorralat en un racó, que va rebre 27 punyalades per tot el cos i una nena de 10-12 anys que van assassinar a sang freda clavant-li cops de destral a la nuca gairebé m'ha fet plorar. L'únic que faltava sentir eren les paraules de l'Eudald: "Fem tots una reflexió: som realment una espècie civilitzada"?

NO Eudald, no ho som.

El NeanderTest, Nivell 2

L'any 1997 es va recuperar per primera vegada ADN mitocondrial de Neandertal 1. Podries indicar de quina part de l'esquelet es va extreure aquest ADN?



Fèmur dret
Fèmur esquerre
Húmer dret
Húmer esquerre

Actualment hem pogut recuperar l'ADN mitocondrial de diferents neandertals. Aquest ADN mitocondrial ens indica que...

Les poblacions neandertals tenien més diferències entre elles que les que trobem entre europeus i africans.
Les poblacions neandertals es caracteritzaven per ser menys diverses que les europees actuals.
L'ADN mitocondrial neandertal ens indica que hi podien haver més diferències entre dos neandertals que entre un neandertal i un humà modern.
És impossible de dir amb un ADN tant degradat i contaminat.

De qui és la frase següent, referida al cervell neandertal?: "En cierto modo es como si se le pone un motor de Ferrari a un coche antiguo."
Antonio Rosas
Carles Lalueza
J.L. Aparicio
J.L. Arsuaga

A qui correspon aquest crani?



El vell de la Capella
El deformat Shanidar 1
La dona de Gibraltar
El vell de Cromanyó

En quina d'aquestes parts del cos s'han trobat diferències significatives entre neandertals i humans moderns?

L'estructura interna de l'oïda.
La corbatura de la columna vertebral.
La circumferència del radi.
La primera i la segona són correctes.

L'hioides neandertal trobat a Kebara ens ha permès conèixer que...

Els neandertals no podien pronunciar les consonants K, T i P.
Tenien una veu més greu que la nostra.
No podien beure aigua i parlar al mateix temps.
Probablement podien parlar, però la seva veu sonava un xic diferent.

Quina era la capacitat craniana d'Amud 1?



Per sobre de 1.700 cc.
Entre 1.600 i 1.700 cc.
Entre 1.500 i 1.600 cc.
Menys de 1.500 cc.

Quin d'aquests autors NO ha escrit llibres sobre neandertal?

Isaac Asimov
John Dalton
Edgar Allan Poe
Antonio Rosas

Quina d'aquestes frases sobre els neandertals és probablement certa, d'acord amb els antropòlegs?

Podien agafar un home d'uns 60 quilos, alçar-lo i llençar-lo per damunt del seu cap.
Podien recórrer 70 metres en 7-8 segons.
El seu fort eren les curses curtes i amb pendent.
Totes són correctes.

Si un és espavilat, quin temps aproximat necessitaria per aprendre a fabricar puntes de llança amb la tècnica "Levallois" si s'hi dedica en cos i ànima?



Entre 2 i 5 hores.
Una setmana.
Un mes almenys.
No és possible aprendre-ho de gran.

Mapa de jaciments Proto-Aurinyacians

Acabat de sortir del forn!



Hi he inclòs tots aquells jaciments on s'hi havia trobat proto-aurinyacià, aurinyacià arcaic o aurinyacià primerenc, que espero que siguin conceptes sinònims.

Els colors representen diferents dates històriques:

-En vermell, els jaciments d'entre 42.000 i 47.000 anys.
-En taronja, els jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys.
-De color beix els que en tenen entre 30.000 fins a 38.000.
-En verd, els de menys de 30.000 fins a 20.000 anys.
-En negre, els que no han estat datats o la datació no té sentit.

Aquesta indústria és molt semblant a l'Aurinyaciana però no idèntica, i es caracteritza per tenir una distribució menys àmplia i ser una mica més antiga, al voltant dels 42.000 anys i més. Que al mapa hi surtin jaciments amb menys de 30.000 anys ens hauria de fer dubtar: potser hi ha arqueòlegs que classifiquen eines dins d'aquesta indústria però que realment no ho són? O bé és que les datacions estan malament?

Mirant el mapa és impossible de dir si la indústria és autòctona -és a dir, la van inventar els neandertals, com han suggerit alguns- o bé va ser importada des de l'orient mitjà per grups de HAM. De fet, els jacimetns de Bulgària tenen edats similars als de la península ibèrica (El Castillo, Isturitz, Reclau Viver), per tant, o bé l'expansió va ser molt ràpida o bé no hi va haver expansió d'est a oest.


CONTINUARÀ amb... mapa de jaciments Uluzzians.

Mapa de jaciments Aurinyacians

I ja el tenim aquí! M'ha costat suor i llàgrimes, però el més important és que està sa i estalvi!



Després de 4 hores de feina, finalment l'he pogut acabar. Tot va començar ahir, quan vaig obrir l'excel on hi havia tot el llistat de jaciments. Mentre me'ls apuntava a la llibreta juntament amb les datacions, me'n vaig adonar que ja havia passat una hora i mitja i encara anava per la lletra B. A més a més, les caselles de 0,5 cm d'alt x 2,5 cm de llarg x 50.000 que n'hi deu haver en total (o més) em van provocar mal de panxa. Ja sol passar, és un mal que m'entra pels ulls, em puja al cap i després em baixa als intestins. Solució? Mirar una porno. Ho vaig intentar, sí, però ara ja feia almenys 2 anys que feia bondat i el disc estava massa fet pols: ho vaig poder comprovar quan no arrencava ni a la de 5.

Vaig haver de passar la nit sense pornografia, una notícia que al principi em negava a acceptar, i que em va fer saltar com un ximpanzé enfollit. L'endemà (és a dir, avui), amb les piles carregades, l'he pogut acabar.

Alguns comentaris de cara a llegir el mapa: hi ha punts de 5 colors. Aquests colors no són perquè m'agradi fer-ho tot més alegre, sinó que indiquen l'edat del jaciment. Les dates estan calibrades (són abans del present) i he agafat la més antiga de cada jaciment.

De color vermell hi ha els jaciments amb una antiguitat d'entre 42.000 fins a 47.000 anys i més. Aquí s'hi inclouen la gran majoria de jaciments del proto-aurinyacià, una indústria amb peculiaritats pròpies més antiga que el propi Aurinyacià.

De color taronja hi trobem els jaciments de l'època de la Transició, és a dir, entre 38.000 i 42.000 anys abans del present (aprox.).

De color beix hi ha els jaciments que tenen entre 30.000 i 38.000 anys.

De color verd els jaciments d'entre 20.000 i 30.000 anys. Aquests són de datació més dubtosa.

De color negre els jaciments que no han estat datats o bé que les datacions no són creïbles (menys de 10.000 anys).

4 comentaris sobre la distribució dels Aurinyacians:

-Els jaciments més antics sembla que són de Bulgària (47.000 anys i més): això concorda amb una expansió d'humans moderns des de l'orient mitjà.
-De la mateixa manera que els Mosterians i els Chatelperronians, els Aurinyacians preferien la regió del Perigord. És on n'hi havia més densitat.
-En general, també s'observa més densitat de jaciments Aurinyacians que no pas d'indústries anteriors: això concordaria amb una densitat més elevada d'humans moderns que no pas de neandertals, com han suggerit alguns autors.
-Les datacions relativament recents del Regne Unit (menys de 38.000 anys) no dónen suport als 43.000 anys del maxil·lar de Kent.
-Europa del nord no sembla que agradés gaire als humans del paleolític mitjà i superior.

Diuen que les foques de 43.000 anys de Nerja són un frau

Las famoses foques de la cova de Nerja datades en 43.000 anys que alguns atribueixen a artistes neandertals que s'il·luminaven amb làmpares estàtiques són notícia entre la comunitat antropològica.



Alguns accepten les dates i d'altres les qüestionen emparant-se de diversos arguments: que és un art massa modern per tenir 43.000 anys, que els neandertals eren incapaços de fer allò o que tot és un muntatge per treure'n diners.

Aquests últims arguments són els que he trobat al següent blog: http://glamboy69.wordpress.com/2012/02/10/desmuntant-les-suposades-pintures-neandetrals-de-nerja/ escrit per un "Arqueòleg Glamurós".

Els arguments que dóna per qüestionar l'autoria neandertal sobre aquelles pintures m'han semblat interessants de comentar, perquè de ben segur que hi ha molta gent que els comparteix, en major o menor mesura.

Diu l'Arqueòleg Glamurós sobre les pintures de Nerja:

"1) No quadra amb cap altre jaciment del món: com és possible que en cap altre racó d’Europa o Pròxim Orient mai s’hagi trobat cap obra d’art realitzada per neandertals? Van ser capaços de pintar aquestes dues foques i se’n van oblidar per sempre més, fins que al cap de 10.000 anys els cromanyons van re-emprendre la pràctica, en el mateix punt? Això no s’ho creu ningú!"

Sens dubte que aquest arqueòleg no ha sentit parlar de l'ocre vermell que els neandertals i els seus avantpassats de fa 250.000 anys ja sabien fabricar i fer servir. Parlant "d'art", alguns grups neandertals fabricaven estris com ara flautes i dibuixaven cares a les roques. És cert que les pintures a les roques no eren el seu fort, però no oblidem que fins fa 40.000 anys no es comencen a trobar indicis d'aquest tipus d'art arreu del món, i no obstant això els humans moderns ja existien a l'Àfrica des de feia 200.000 anys. També cal dir que els neandertals i els seus avantpassats semblaven posseïr una avançada cultura, que els permetia fabricar cola d'enganxar, pales de fusta i safates i cases fetes a partir dels ossos de mamut. En això no eren gaire diferents dels nostres avantpassats.

"2) Els investigadors trien les dades més sensacionalistes i obvien les més racionals i nombroses: la cova de Nerja té fins a 34 datacions radiocarbóniques, d’aquestes 30 apunten al Paleolític Superior (cromanyons) i tan sols 4 al Paleolític Mitjà (neandertals). Ara bé, dir que les pintures son cromanyons no és cap novetat i no permet sortir als diaris."

Sens dubte que a la cova hi ha moltes pintures, i que la gran majoria d'elles són del període magdalenià-solutrià, quan aquest tipus d'art es fa més freqüent a Europa sud-occidental. La cova de Nerja va ser habitada per molts grups diferents des del paleolític mitjà, entre els quals hi ha neandertals, i sabem que els neandertals caçaven foques i dominaven l'ús de pigments. Sobre si les datacions són correctes o no, és aquest punt que s'està comprovant en diferents laboratoris, però admetre que no ho són només perquè "volien sortir al diari" no em sembla una crítica que invalidi les datacions obtingudes fins ara amb C14. No sé si m'explico.

"3) NO han datat les pintures, sinó un carbó trobat a prop: Val, d’acord, han trobat un fragment de carbó que pertany a una torxa que segurament havia dut un neandertal. I? El més lògic és que uns neandertals ocupessin esporàdicament la cavitat milers d’anys abans de que es realitzés la pintura un cromanyó. Els investigadors diuen que ara dataran una capa de calcita de sobre el pigment, però ja s’han llençat a la piscina sense mirar si hi havia aigua."

D'acord, és cert que haurien d'haver estat més segurs a l'hora de llençar que les pintures tenen 43.000 anys. Però aquest carbó que s'ha extret de dins les làmpares estàtiques de la cova suggereix que els neandertals no només van habitar la cova espontàniament, sinó que van procurar-se d'un bon sistema d'il·luminació que ens ha deixat a tots amb la boca oberta.

"4) A la cova s’han trobat restes humanes de cromanyons i cap de neandertal: Concretament s’han recuperat ossos humans datats fa 19.000 anys, una data que coincidiria plenament amb altres pintures rupestres de la Península, com les més antigues d’Altamira, per exemple. Quina casualitat!"

Ningú no posa en dubte que els humans moderns estiguessin allà fa 19.000 anys i hi realitzessin pintures. Però sabem que -encara que no se n'hagin trobat restes dins la cova- els neandertals habitaven altres coves del sud peninsular com ara la de Pileta, i que fa 43.000 anys encara no hi havia humans moderns en aquesta zona. Tampoc no s'han trobat restes humanes a l'Abric Romaní de fa 60.000 anys, i no obstant ningú no posa en dubte que allà hi van viure neandertals.



Alguna suggerència, observació o crítica als arguments de l'Arqueòleg Glamurós?



Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/02/las-pinturas-rupestres-mas-antiguas-de.html
http://neanderthalis.blogspot.com/2012/01/pinturas-rupestres-datadas-en-mas-de-40.html

El NeanderTest, Nivell 1

Amb quin altre nom s'ha conegut científicament als neandertals?

Homo cepranensis
Homo solutrensis
Homo calpensis
Homo quasimodus

A qui correspon aquesta reconstrucció i qui són els artistes que la van crear?



Lo Mostièr - Emmanuel Roudier
Kebara - germans Kennis.
Miguelón - Antonio Rosas
La Ferràssia - John Gurche.


Quin d'aquests antropòlegs NO és multirregionalista?

Milford Wolpoff
Erik Trinkaus
Paul Mellars
John Hawks

A quin d'aquests països no hi van viure mai, els neandertals?

Grècia
Tailàndia
Gibraltar
Rússia

A quina dècada es va rodar la pel·lícula "The neanderthal man"?

Dècada del 1950.
Dècada del 1960.
Dècada del 1970.
Dècada del 2000.


De quin cantant és la cançó que diu... "I'm a Neanderthal man/You're a Neanderthal girl/Let's make Neanderthal love/In the Neanderthal world"?


Joan Manuel Serrat
Britney Spears
The Beatles
Elthon John

De quin color té els cabells l'Ayla?


Castanys i llisos
Rossos i llisos
Rossos i ondulats
Castanys i ondulats.

Com es diu la neandertal de la imatge?



Matilda
Iza
Wilma
Betty

Al principi de ser descoberts, hi havia gent que es pensava que els neandertals eren... (quina NO és correcta?)

L'avantpassat dels humans actuals
Cosacs
Gent que patia malformacions
Extraterrestres

A quin documental pertany la següent imatge?



"Neandertal", any 2001.
"El verdadero neandertal", any 2006.
"Neanderthal code", any 2008.
"Mamuts i caçadors saberuts" any 2007.

Mapa de jaciments Chatelperronians

Aquest cop he fet servir punts i crec que no m'he desviat tant com amb l'últim mapa. Els punts de color vermell indiquen jaciments amb una antiguitat (C14) superior als 40.000 anys. Els de color taronja, entre 30.000 i 40.000 anys, i els de color groc, menys de 30.000 anys. Els de color blanc indiquen que no hi ha datació coneguda.



El mapa intenta representar els jaciments Chatelperronians més importants (desconec si hi són tots). Com es pot observar, aquesta indústria s'estenia per tota La France i el nord de la península ibèrica. Són un total de 21 jaciments, els més coneguts dels quals són La Quina, la Grotte du Renne i Morin.

De la mateixa manera que els Mosterians, els Chatelperronians també preferien Aquitània. Deu ser que allà s'hi feien bons bolets, hi havia molts de senglars o la vegetació era més variada.

CONTINUARÀ AMB... mapa de jaciments aurinyacians!!


Agraïments a: David Sánchez i Google Maps. Ah, i a en Maju per suggerir-me la idea dels punts.

Hi ha poblacions més neandertals que d'altres?

Després d'haver-nos fet patir tant amb l'ADN denisovà i els anàlisis que John Hawks va dir que apareixerien "soon" (aviat) però que no acaben de sortir, l'antropòleg nord-americà va alimentant la seva audiència amb les engrunes de pa que cauen de la seva taula de l'escriptori, on hi té un ordinador amb molts programes complexos instal·lats que li serveixen per generar gràfics d'aquest estil (clic per engrandir):



No sé si la imatge es veu bé. En qualsevol cas, anem de cara al gra: Hawks ha agafat una sèrie de poblacions (luhya, ioruba, toscans, finlandesos, britànics...) i les ha comparades amb el genoma de Vi33.16, una de les tres dones neandertals croates a partir de la qual es va seqüenciar el genoma neandertal.

Hawks ha trobat diferències "significatives" entre diferents poblacions, algunes d'elles molt properes. Vet aquí uns exemples:



[Informació rellevant: com més cap a la dreta, més material genètic es comparteix amb els neandertals].

En aquest gràfic d'aquí sobre hi tenim dues poblacions europees: els britànics i els toscans. Pel que sembla, aquests últims són una mica més neandertals que els seus veïns del nord. No només això, sinó que sembla que d'entre les poblacions comparades, els toscans són els més neandertals de tots. És un resultat que costa una mica de creure, però bé, anem a veure el següent gràfic:




En aquest gràfic es representen dues poblacions xineses de la mateixa ètnia: els Han del sud i els Han del nord. Pel que sembla, també hi ha diferències significatives: els Han del nord porten un 0,5% més d'ADN neandertal. Aquest resultat ja no és tant esperat, si tenim en compte que en ser de la mateixa ètnia, haurien de ser molt similars, genèticament parlant. És com si comparessim entre barcelonins i gironins i trobéssim que aquests últims porten un 0,5% més d'ADN neander. Si aquest % més realment és perquè els gironins haguessin incorporat més ADN neandertal, això voldria dir que gironins i barcelonins ja eren poblacions separades des de fa almenys... 35.000 anys!!! No cola.

I per últim, el gràfic més il·lustratiu, el que en Hawks no sap com interpretar:



Aquí hi tenim representades dues poblacions africanes: els Luhya de Kènia i els Ioruba de Nigèria. Segons el model de Green i Paabo, els africans actuals no haurien de portar ADN neandertal, o en cas de portar-ne, seria degut a barreges amb poblacions no-africanes, com és el cas d'alguns africans de l'est.

Tot i així, el que s'observa en aquest gràfic no és només que no tots els africans són igual de neandertals, sinó que els africans de l'oest (Ioruba) ho són una mica més que els de l'est (Luhya)!!!

Com s'explica tot això? Hi ha diferents alternatives:

1-Que les coses són com les interpreta en Hawks, i que gironins i barcelonins, toscans i britànics o xinesos Han del sud i del nord ja eren dues poblacions separades fa 35.000 anys.
2-Que tot plegat sigui degut a l'atzar: efectes fundadors, deriva genètica... és a dir: que sembli que algunes poblacions són més neandertals que d'altres per aquests fenòmens i no pas perquè realment hagin incorporat més ADN neandertal.
3-Que tot plegat sigui una estructura dins l'Àfrica i els encreuaments neandertals mai van existir: és poc probable, però cal fer una matització: si hi ha africans més neandertals que d'altres i la cosa es deu a l'atzar... potser hauriem de rebaixar el % d'ADN neandertal en no-africans no? És a dir: potser enlloc de ser del 3% com diu en Hawks és del 2%.

Com és obvi, en Hawks s'ha decantat per la 1. En Maju, l'autor del blog "For what they were we are", defensor de "l'únic i irrepetible" episodi d'encreuament a l'Orient mitjà defensa la 2. Jo em sembla que estic força d'acord amb en Maju... almenys fins ara: no em convencen gens els gràfics d'en Hawks i les explicacions que hi dóna. Ara bé, ningú no ens assegura que d'aquí x temps surti un estudi fet a nivell mundial comparant centenars de poblacions amb uns quants neandertals i trobi que hi hagi petites diferències... en qualsevol cas, esperem que en Hawks revisi els seus gràfics: hi ha massa multirregionalisme implícit.


Fonts:

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2012/02/splitting-hairs-with-neanderthal.html
http://johnhawks.net/weblog/reviews/neandertals/neandertal_dna/1000-genomes-introgression-among-populations-2012.html