Els jocs són aquelles coses que els sapientíssims, i probablement també un ampli ventall d'homínids vam inventar per matar el nostre temps de lleure, també anomenat avorriment.
Segurament n'hi ha molts que ho aconsegueixen, mentre que d'altres... no. D'altres el que maten són les nostres neurones i ens converteixen en éssers estúpids i violents, sense cap rastre d'humanitat. És el cas del parxís. El parxís és un joc que odio, que si fos per mi el prohibiria i obligaria a llençar tots els taulers de parxís a la foguera el dia de Sant Joan. És que és realment estúpid, no té cap sentit: fer córrer unes fitxes al damunt d'un tauler a les mans d'un dau, i amb dos únics objectius: arribar a casa i "matar" les fitxes de l'oponent per arribar-hi el més aviat possible. És un joc darwinista, de depredador-presa, que la única cosa que fa desenvolupar és la violència, la qual a més a més s'acaba premiant.
L'Oca (sí, aquella merdeta del
y tiro porque me toca) també és un joc ben ximplet, però com a mínim el tauler és una mica més agradable a la vista. Ara bé, amb la cançoneta de fons i aquella calavera que hi ha 3 o 4 caselles abans de la meta, també el classificaria de joc estúpid. Els escacs són més entretinguts perquè al cap i a la fi són com la vida mateixa, però no em negareu que és un joc ple de sang i fetge: posar totes aquelles fitxes al mig d'un camp de batalla amb l'únic objectiu de fer escac i mat al rei de l'oponent... no és que siguin flors i violes. I el dòmino: m'encanta! És un joc al·lucinant, amb només 28 fitxes blanques i punts negres, que poden generar infinites possibilitats! Aquí no es tracta de matar l'oponent, sinó de fer servir l'enginy per quedar-se sense fitxes com abans millor. A simple vista podria semblar un joc molt avorrit, però no ho deu ser tant, quan molta gent de totes les edats s'hi passa hores i hores.
I els jocs neandertals? No podem saber com eren. Segurament no tant estúpids com la majoria de jocs nostres, però n'estic convençuda que els neandertals tenien jocs, o passatemps si ho preferiu. I tant bons fusters com eren, no es pot descartar de cap manera que no es poguessin fer taulers i fitxes. Qui sap, potser algun dia en trobarem algun, i llavors ja no tindrem excusa per no enviar el parxís a fer punyetes.
De moment, però, ens haurem de conformar amb coses més virtuals, com són els jocs anomenats de rol. Els jocs de rol els vaig descobrir amb "Würm". Würm, és com el seu nom indica, un joc de rol. Els jocs de rol poden incloure jocs com ara Würm, i que poden enrolar-se molt bé com a bons würmians que són. Parlant clar: no sé què són els jocs de rol, ni què hi pinta Würm en tot això. La única cosa que puc assegurar és que tant els jocs de rol com Würm, existeixen. I encara més: si existeixen, és que hi ha gent que hi juga.
Würm compta amb uns dibuixos fets a càrrec d'Emmanuel Roudier, veterà dibuixant de neandertals. És una bona dada, i que ja ens diu molt dels jocs de rol: s'hi juga amb dibuixos. Infantil? No ho crec pas.
Tal com he dit, vaig descobrir Würm i els jocs de rol al blog d'en
Maju, el for what they were o al d'en
Millán, ara no me'n recordo... i sembla que OH! El material bàsic és... GRATIS! Genial! Posem-nos a parlar d'aquest material gràfic, doncs. Es tracta de 4 pdfs que podreu trobar a la següent adreça:
http://couroberon.com/porte/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=43A partir d'aquí, si ja sou uns experts en jocs de rol, no cal que continueu llegint. Sinó, endavant, entre novells sense dos dits de front hem de fer pinya!
Dels 4 pdfs, me'ls vaig descarregar tots, com no podia ser de cap altra manera, però curiosament només en conservo un, el més llarg de tots, que porta de nom "
Compagnon", i que inclou 43 pàgines + una postal. Les 43 pàgines parlen de clans neandertals i crocmanyons, acompanyats dels sempre neandertals dibuixos d'en Roudier, la numeració de pàgines i l'índex a dalt de tot. En francès.
M'ho he llegit mig per sobre unes quantes vegades, i la conclusió és que no ho entenc: quina relació hi ha entre la informació dels clans, dibuixos, descripcions detalladíssimes dels personatges, paper de la dona a la prehistòria, etc, dins d'un pdf amb la paraula "jugar"? Ara ve quan sento el
CLONC! d'una paella que ha impactat contra el meu cap i que la té agafada pel mànec un jugador expert de rol o també una persona mínimament normal. Ho sento, per més mal que em faci el bony, no ho entenc. Potser la clau del misteri és a la última pàgina, on hi ha la postal. A la postal s'hi han de posar coses com ara el nom del clan, l'"endurance", les forces, l'equipament i els "fétiches". Tot això està molt bé, però, continuo sense saber on és el tauler de joc i els jugadors. Contra qui haig de jugar i quin és l'objectiu del joc? Tant se val que algú cridi amb un megàfon: MARIA LLUÏSA, SURT DE LA COVA D'UNA VEGADA!! Continuo sense entendre-ho.
Torno a mirar a la pàgina aquella del corberon i res, els altres fitxers són tots pdfs, m'esperaria algun format tipus .exe i un xat per conèixer els contrincants, però no. En Maju parla d'un tauler: se suposa que el tauler ve dins del pdf i ens l'hem d'imprimir? I un be negre amb potes rosses m'imprimiré 43 pàgines per jugar al solitari amb postals, que la tinta de l'impresora val un ronyó i es gasta de seguida!!
Se m'ha acudit que potser és com una mena de carta d'autoajuda: et fas la postal tu sol i te la quedes. O potser la postal te l'has de penjar al coll, o l'has d'enviar a algú per correu postal. O encara millor, l'has de posar dins d'una ampolla buida i llençar-la al mar. I fins i tot així: a qui li importa el que jo escrigui en una postal sobre 4 falòrnies que s'han inventat 4 gavatxos avorrits en un pdf acompanyat de dibuixos de dones prehistòriques molt lleugeres de roba que no sé ni de què va?
Bé, si mai aconseguiu revelar el gran secret de Würm i encara teniu ganes de jugar-hi, m'ofereixo de contrincant perquè m'apallisseu tot enrolant-vos, que ha de ser la bomba. Mentrestant, continuaré a la meva cova, que s'hi està molt bé (sempre ens quedaran els dibuixos d'en Roudier...).
