Reconstrucció realista d'un cervell neandertal i comparat amb el de l'home modern

Primer, la imatge, i després la interpretació:

La reconstrucció de l'esquerra és neandertal, i correspon a La Ferràssia 1, un home de 60.000 anys que va viure al sud de França. La de la dreta correspon a un prototip d'home modern estàndard.

El primer que crida l'atenció, és la semblança superficial d'aquests dos cervells, tant en mida com en forma. Si bé el neandertal és uns 200 cc més gran de promig, podem dir que tant neander com HAM són homínids amb el cervell molt desenvolupat en comparació amb els seus parents més propers.

La semblança superficial de forma també crida l'atenció, perquè contrasta enormement amb aquelles frases que hem llegit tantes vegades els interessats en anatomia neandertal: els lòbuls frontals, associats amb les funcions mentals més elevades, com ara el pensament abstracte, són el doble de grans en els humans moderns que en els neandertals. Sembla que, d'acord amb aquesta reconstrucció, aquesta visió -que era basada en l'anatomia externa del crani i no pas en la reconstrucció del cervell en 3D- és errònia: les peculiaritats del crani neandertal respecte el nostre, com ara el front més curt i el cap en forma de cogombre, no són un bon indicador per predir la forma del cervell.

Malgrat aquestes semblances, no hem d'oblidar que sembla que el desenvolupament cerebral dels humans moderns es diferencia dels neandertals -i se suposa que de la resta d'homínids- en un estadi molt primerenc de la vida, tot just a partir del primer any d'edat: els infants moderns passen tots per una fase anomenada globuralització, que es troba absent en els neandertals. Ens preguntem si això podria tenir repercusions importants; és possible, però no podem assegurar-ho, perquè malauradament no podem aplicar un test d'intel·ligència a un fòssil.

L'alta capacitat cranial neandertal s'ha relacionat sovint amb una intel·ligència superior; podem dir que no hi ha dades a favor ni en contra d'aquesta intel·ligència superior per tenir el cervell més gran; del que no hi ha dubte, és que un cervell gran és molt car de mantenir, i per tant, deu servir d'alguna cosa; l'arqueologia ha demostrat que els neandertals duien a terme activitats altament complexes i molt semblants a les dels HAM.


Imatges extretes de:  James Paul Zaworski's Human Origins Blog

Més diferències cognitives entre neandertals i humans moderns?

Com que no estic segura de si podré transmetre bé la informació d'un nou estudi, aquí hi deixo el resum, en anglès:

"Over the course of ontogenesis, the human brain and human cognitive abilities develop in parallel, resulting in a phenotype strikingly distinct from that of other primates. Here, we used microarrays and RNA-sequencing to examine human-specific gene expression changes taking place during postnatal brain development in the prefrontal cortex and cerebellum of humans, chimpanzees, and rhesus macaques. We show that the most prominent human-specific expression change affects genes associated with synaptic functions and represents an extreme shift in the timing of synaptic development in the prefrontal cortex, but not the cerebellum. Consequently, peak expression of synaptic genes in the prefrontal cortex is shifted from <1 yr in chimpanzees and macaques to 5 yr in humans. This result was supported by protein expression profiles of synaptic density markers and by direct observation of synaptic density by electron microscopy. Mechanistically, the human-specific change in timing of synaptic development involves the MEF2A-mediated activity-dependent regulatory pathway. Evolutionarily, this change may have taken place after the split of the human and the Neanderthal lineages. "


El que han estudiat aquests autors és una diferència rellevant en el desenvolupament neuronal entre humans moderns i ximpanzés: mentre que en els nostres parents vius més propers l'expressió d'uns gens relacionats amb la sinapsi -transmissió d'informació de neurona a neurona a través d'impulsos elèctrics- mostra una explosió quan aquests encara no han complert un any de vida, en els humans actuals aquesta explosió es retarda fins als 5 anys.



Cercant alguns gens responsables d'aquesta explosió en el nombre de sinapsis, els autors n'han trobat un que sembla important: el MEF2A. Aquest gen mostra alguns canvis en la regulació entre ximpanzés i humans moderns, que segurament estan implicats en aquest retard que s'observa en nosaltres. El que passa és que els autors, que pressumptament han estudiat, per sobre o a fons, el genoma neandertal, sembla que es decanten per una aparició tardana d'aquesta explosió en el nombre de sinapsis, que hauria aparegut després de la separació dels llinatges entre humans moderns i neandertals, fa més de 500.000 anys.

És a dir, que segons els autors, els neandertals tindrien l'explosió a l'any de vida, igual que els ximpanzés i macacs, i a diferència de nosaltres? I que això hem d'entendre que tindria implicacions a nivell cognitiu?


Font:

http://genome.cshlp.org/content/early/2012/01/30/gr.127324.111.abstract

El desenvolupament dels cranis dels humans moderns difereix del de la resta d'homínids

Em fa la sensació que ja vaig comentar aquesta notícia fa molt de temps, però ara resulta que ha tornat a sortir un article amb data del 3 de gener de 2012 (és a dir, avui) que tracta de les diferències en el desenvolupament del crani en infants neandertals i moderns.



L'estudi ha utilitzat models en 3D per simular el creixement del crani des del naixement fins a l'edat adulta en una mostra de 10 neandertals, entre els quals s'hi troben els infants Lo Mostièr 2 i Mezmaiskaya, 62 humans moderns i 62 ximpanzés.

Els resultats suggereixen que els humans moderns comparteixen moltes característiques en el desenvolupament dels ossos del crani amb neandertals i ximpanzés fins al primer any d'edat: a partir d'aquesta data, en l'etapa anomenada "globuralització" els cranis dels humans moderns es tornen més rodons, una morfologia peculiar dels Homo sapiens. Aquesta fase és absent en els neandertals i els ximpanzés.

Les conclusions són que els humans moderns i els neandertals arriben a un volum cerebral similar a l'edat adulta però per vies diferents, i que les diferències són més marcades a partir del naixement, una etapa decisiva pel desenvolupament cognitiu.


(sí, em sembla que ja l'havia comentat, em repeteixo una mica).


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002314

Petites diferències cognitives entre neandertals i humans moderns

La paraula gen està de moda. Molta gent, encara que no sàpiga ben bé què vol dir ni quins significats abarca, l'utilitza pertot. I no obstant això, ens oblidem que les diferències entre humans moderns i neandertals podrien ser més nombroses que aquella llista de 78-83 gens que es va publicar amb el desxiframent del genoma.



Això és així perquè a part dels gens, hi ha moltes altres coses que controlen qui som i per què som així. Entre aquests moltes altres coses, hi ha els microARN. Aquestes molècules relativament petites s'encarreguen, en termes generals, de modular l'expressió dels gens, sobretot de la seva no-expressió. Què és un microARN?

Per més "micro" que semblin, el cert és que sense aquestes molècules probablement nosaltres no seriem aquí. Em refereixo a la humanitat, és clar, però segurament també a la resta d'éssers vius. Imagineu-vos doncs, com en són d'importants. Carles Lalueza a la conferència a la UAB no s'equivocava quan deia que hi podrien haver altres "factors" decisius que podrien marcar diferències substancials en el comportament dels neandertals i els humans moderns, de la mateixa manera que el marquen entre els humans moderns i els ximpanzés. I un d'aquests factors, és clar, podrien ser els microARNs.

Un estudi molt recent ha analitzat 5 microARNs que difereixen entre els humans moderns i altres espècies de primats, i que semblen estar implicats en el desenvolupament del neocortex (l'àrea del cervell que ens serveix per "pensar") i d'entre aquests 5, n'hi ha un d'anomenat miR-34c-5p en què els neandertals presenten la mateixa versió ancestral dels ximpanzés i macacs rhesus, mentre que és substancialment diferent en els humans moderns.



Aquesta petita diferència probablement va tenir lloc després que els llinatges dels humans moderns i dels neandertals es separessin, fa més de 500.000 anys. I com que aquest microARN està relacionat amb la modulació de gens implicats en el desenvolupament de les funcions cognitives superiors, no és descabellat pensar que hi hagués alguna petita diferència cognitiva entre neandertals i humans moderns. Potser no molt important, però sí prou significativa com perquè aquest microARN s'hagi conservat fins als nostres dies com a tal.

Font:
http://www.plosgenetics.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pgen.1002327

El dia que vam perdre les espines...

Una veritat que CAL absolutament reconèixer com més aviat millor, però que no es fa perquè tenim l'ego massa desenvolupat és: els sapientíssims som els pitjors follant. Som la riota del regne animal.



Els sapientissims no sabem follar, ho fem de pena. Fins i tot la paraula follar fa pena: no té cap significat especial ni una sonoritat especialment atractiva, només es una deformació de la paraula fulla, que no té res a veure amb el sexe. Per si no fos poc, es fa servir en altres contextos que no tenen res a veure amb el significat primari i que designen generalment situacions molt vulgars.

N'hi ha que ho fan tant malament, que després ploren. D'altres no s'atreveixen fins passada mitja vida per por de fer el ridícul, i és que cal un curs mitjà de 35 anys perquè un sapientíssim arribi a dominar mínimament la tècnica. Després hi ha els problemes associats als jocs de rol, que porten molts de maldecaps a la parella i refreden ràpidament l'ambient, que en alguns casos costa molt d'escalfar i en d'altres... massa poc. En definitiva: un desastre.

El més patètic de tot ve quan aquest desastre anomenat follar s'intenta maquillar i vendre com una cosa meravellosa que ens transporta al setè paradís i ens alleuja de tots els mals, a través d'anuncis, música, pel·lícules, i un etcètera infinit, i a més a més, constantment, amb l'ajut de la publicitat subliminal. Tant de parlar de sexe fa que molta gent l'avorreixi abans d'hora, i és que la pressió que ens arriba de tot arreu del sexe és abominable, pitjor que si ens caigués un mamut de 10 tonelades a sobre. És com estar d'eleccions tot l'any. Però, que ningú no se n'adona? Per què ningú no diu res? Que no hi ha cap escriptor que en pugui publicar un llibre? O ni tant sols un article de no-res al diari? La situació és realment preocupant.



Els ximpanzés se ne'n riuen, del nostre món sexinògen i anorgàsmic. Ells sí que s'ho passen bé i saben el que fan. Potser hauriem de baixar del burro i aprendre d'ells. El món ho agrairia.
Els ximpanzés són més feliços durant les relacions sexuals perquè perquè tenen "espines" al penis. Tal com ho heu llegit: espines. No sé pas què poden ser, podria provar de posar fotos dels membres d'uns quants ximpanzés per aclarir-ho, perquè si són com les espines de peix uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii m'ha fet mal pensar-ho i tot. Es veu que aquestes espinetes serveixen per incrementar l'estimulació sexual durant el coit, però com diu la paraula, també tenen la part dolorosa: mentre que els mascles s'ho passen molt bé, les femelles acaben... ferides. Això potser explicaria per què els ximpanzés només mantenen relacions sexuals en un període molt concret del mes, que és quan la femella ovula, i els humans en canvi en tenim en qualsevol moment.

Humans, sí, perquè en això els neandertals eren com nosaltres: tampoc no tenien espines, d'acord amb el seu genoma. Potser és perquè el sexe va prendre un sentit més "social" en el gènere Homo, tal com ha proposat l'Eudald, i no està limitat només a assegurar la supervivència de l'espècie, com deu ser el cas dels ximpanzés.



En Pääbo ha comentat els resultats d'aquest estudi que no sé pas on ha aparegut, i ha dit que això reforçaria la idea de l'interbreeding, suposadament perquè si els neandertals haguessin tingut espines al penis les modernetes haguessin fugit corrents. La comparació d'aquests tres genomes ha revelat que uns 37.251 gens presents a l'avantpassat comú dels ximpanzés i els neandertals/moderns s'han perdut a la nostra línia evolutiva, entre els quals es troben els responsables de les espines i un cervell més petit.


FONT:

http://news.discovery.com/animals/primates-satisfaction-sex-anatomy-110309.html

Trinkaus fa augmentar la longevitat neandertal

No hi havia tantes diferències, eren molt semblants a nosaltres, hi ha híbrids per tot arreu... són frases comunes en el discurs d'E. Trinkaus, un dels experts més experts del món en neandertals.
Havent acabat d'analitzar la barbeta del Dentetes i cansat de trobar híbrids per tot arreu, fins i tot dins del seu plat de sopa, Trinkaus ha dedicat els seus últims mesos d'excavacions a fer feina de més profit: s'ha dedicat a estudiar les diferències en la longevitat neandertal, i si realment és cert allò que deia aquell estudi que envellien més depressa i ja estaven madurs com una poma vermella als 16 anyets. Tot això anava acompanyat d'un sentit evolutiu extret de no sé on, però ben present als comentaris de la notícia: que els neandertals es van extingir perquè eren menys aptes, perquè tenir una infància llarga és molt beneficiós (detalls apart).



Les conclusions, esperades per a un treball d'en Trinkaus, són que no hi havia diferències en la longevitat, i que per tant, l'envelliment no té res a veure en l'èxit evolutiu dels humans moderns, ni molt menys en l'extinció neandertal.

Trinkaus ha estudiat fòssils de HAM* i neandertals que van viure a Euràsia durant el paleolític superior i els ha classificat en diferents grups d'edat, que van dels 0 a 20, de 20 a 40 i de més de 40, i n'ha publicat els resultats al PNAS, en un article que encara ningú no ha sabut trobar. Les conclusions són sorprenents: contràriament al que ens pensàvem llegint El collar del neandertal, en què s'hi explicava que quan es comparaven els fòssils per edats dels neandertals i de HAM caçadors recol·lectors, s'hi trobava una gran escassetat d'individus de més de 40 anys en el cas dels neandertals, un dada que s'ha intepretat sovint com què els neandertals envellien més depressa i no arribaven als 40, Trinkaus ens aclareix ara que això no és així, i que tant en els grups de HAM que van viure a Euràsia en aquells temps com en els neandertals, els individus de més de 40 anys representaven el 25% de la població.



Tombat el mite de la curta longevitat neandertal, Trinkaus comença a buscar altres alternatives per explicar per què ells ja no són aquí, com ara les diferents taxes de natalitat en els dos grups i la millor supervivència dels nens en els grups HAM. Ara caldria explicar-ho: per què les taxes de natalitat eren més baixes en els neandertals? Que potser els individus eren menys fèrtils? (poca broma, que una de les diferències trobades al genoma és un gen relacionat amb la mobilitat de l'esperma) no els sabien cuidar prou bé? Mr. Trinkaus ens ho respodrà al següent paper. Segur que les diferències no són tant grans com ens pensem!

Tornant al tema de la longevitat, cal dir que és molt important per a un grup humà tenir avis, gent d'edat avançada, perquè són ells els que han acumulat més coneixements per transmetre'ls a la resta del grup, a més a més de passar temps amb els menuts i explicar-los històries que ajuden a mantenir viva la cultura del grup.



Soprèn una mica que aquests estudis arribin a conclusions tant diferents sobre un mateix aspecte dels neandertals; potser això vol dir que encara no en sabem res... :(

FONT:
http://www.nytimes.com/2011/01/11/science/11obneanderthal.html


*HAM: Humans Anatòmicament Moderns

La moda neandertal: viu al màxim, mor de jove.

No és que la informació que ens ha arribat sobre els neander durant les darreres 3 setmanes sigui de massa nivell (uns dits que augmentaven el nivell de còpules extramaritals, el roquer de 60 anys que al·lucina amb la marihuana, etc) però el cas és que ens en van arribant; la última notícia que ja ha omplert les pàgines dels diaris de mig món, no només ens indica que els neandertals gaudeixen d'un nivell de celebritat comparable al de les estrelles de Hollygut, sinó que a més a més, tracta de la maduració neandertal. En altres paraules: a quina edat els començaven a sortir pèls a sota les aixelles (i a d'altres llocs).



No és la primera vegada que l'aparició de pèls a sota de les aixelles neandertals porta de cul a mitja comunitat antropològica; de fet, ja n'han aparegut molts altres estudis, uns quants a favor d'una maduració precoç dels neandertals, que assolirien la maduresa als 16 anys (enfront dels 18 dels moderns) i d'altres que ho desmentien.

Un nou estudi publicat a la PNAS i signat entre d'altres per Tanya Smith, de la Universtitat de Harvard, ha consistit en ideealitzar les dents d'uns quants infants neandertals: agafar-les amb molta cura, observar-les detalladament les hores que calguin, netejar-les, eixugar-les, i si cal, petonejar-les per tal de descobrir com anaven d'hormones els nostres protagonistes.

Les dents són com el tronc d'un arbre, diu la Tanya: porten imprès el dia del naixement, i això permet datar amb gran precisió l'edat dels fòssils. Caram tu, això si que no ho sabia. Ara ve quan m'arrepenjo a la cadira, encenc la música i em frego la panxa. Continuem: la Tanya ens recorda, com ja sabem, que els humans ens caracteritzem per una infància llarga i una maduració relativament lenta respecte la resta de primats. Ara ens cal saber on cauen els neandertals: si entremig dels moderns i dels ximpanzés, amb els moderns, o en un punt suspès en l'espai.



Comparant les dents de neandertals juvenils, humans moderns juvenils de fa 90-100.000 anys i humans moderns actuals, la professora Smith ha arribat a la conclusió que el desenvolupament neandertal era més "ràpid" i que per tant, l'estratègia de madurar més lentament es va desenvolupar fa relativament poc.

Ara vindrà tota la càrrega emocional afegida a aquesta publicació, i que com és habitual, no s'ha fet pregar:

-Els neandertals maduraven més ràpid, per tant, això era una diferència significativa, que de ben segur va tenir conseqüències importants a l'hora de decidir qui era el vencedor.
-Madurar més lent hauria permès que els moderns poguessin aprendre més coneixements abans d'arribar a l'edat adulta.
-Els moderns i neandertals es diferenciaven perquè els primers "vivien lentament i morien vells" mentre que els últims "vivien al màxim i morien joves".
-Aquesta difèrencia tant important hauria jugat a favor dels moderns, que es poden coronar com a "l'espècie més exitosa del planeta" -Tanya Smith dixit.

Caldrà comparar aquest estudi amb els que en analitzar les dentetes, no trobaven diferències importants entre aquests dos grups, i amb un de molt recent que deia que encara que durant els primers anys de vida els neandertals potser creixien més ràpid, arribaven més tard a l'edat adulta, perquè el seu cervell era més gran, i això requeria més temps.
Però és clar, com sempre va millor tirar pel dret i col·locar els neandertals a l'esglaó perdut entre el simi i l'home. Si nosaltres som aquí i ells no és perquè tenien alguna inferioritat, i ves per on, això de la maduració ràpida va com l'anell al dit.



Mira que en són de repelents els modernets amb les seves conclusions aferrissades, sempre hi han de trobar inferioritats, exitositat i lluita per la supervivència a tot arreu, quan seria molt més fàcil deixar-se encarmelar per la visió i l'olor d'una aixella neandertal ben madura (NOOO no malpenseu, és que em trobo en època d'examens i necessito pensar en alguna cosa relaxant).

Els neandertals no veien el món igual que nosaltres!

(Per fi algun estudi que sembla interessant!!)

Sempre ens hem preguntat si els neandertals veien el món com nosaltres, si pensaven com nosaltres, si parlaven com nosaltres, si el seu desenvolupament era com el nostre, si eren tant intel·ligents com qualsevol de nosaltres, etc.

I mentre alguns estudis apuntaven cap al sí, d'altres no sonaven tant convençuts davant d'aquesta igualtat, encara que "nosaltres" i "ells" compartim més del 99,7% del genoma.



El genoma neandertal ens ha permès de conèixer que hi ha certs gens relacionats amb l'esquizofrènia i l'autisme que no es troben en els neandertals, cosa que ja indicaria certes diferències cognitives, però que tampoc no vol dir gran cosa, al cap i a la fi només són dos gens, dels milers que hi deuen haver involucrats en el desenvolupament cerebral.

El registre fòssil no ha sabut donar -o no hem sabut veure-hi- una resposta clara en les capacitats cognitives dels neandertals. Bàsicament les conclusions a les quals s'arriba estan força influenciades pels investigadors, que com sabem es divideixen en dos grups: els partidaris dels neandertals idèntics a nosaltres, i els partidaris dels neandertals subhumans.
Algunes troballes semblen indicar cert simbolisme entre els neandertals certament, però recentment s'està qüestionant si per exemple la indústria Chatelperroniana va ser made in neandertals, i si aquests realment van arribar mai a canviar el seu mosterià per qualsevol altra indústria amb un simbolisme semblant a les dels moderns, és a dir, amb collarets, figuretes, etc.

Una altra manera molt interessant d'acostar-nos a la mentalitat neandertal és estudiant-los el desenvolupament cerebral, una tasca ben difícil si tenim en compte que no hi ha cap neandertal vivent.
Per sort, sí que tenim els fòssils d'alguns nounats neandertals que es conserven en molt bon estat.
Científics de l'institut Max Planck han pogut comparar els cervells de nounats neandertals i moderns, i han arribat a conclusions que segur que no ens deixaran indiferents: els cervells d'ambdos grups eren d'igual mida al moment del naixement, però en canvi s'observen canvis significatius durant el primer any de vida, canvis importants i decisius a l'hora de modelar les relacions socials i comunicatives superiors, segons Philipp Gunz.



L'equip d'en Philipp ha utilitzat impressions virtuals basades en "endomotlles" que són reconstruccions dels cervells dels nounats neandertals i moderns, fetes a partir dels cranis.

A partir del primer any de mida, els endomotlles dels nounats moderns passen d'una forma més allargada a globular, cosa que no s'observa en els neander. Diferències molt significatives entre el desenvolupament dels nadons moderns i els ximpanzés també s'han observat a partir del primer any de vida; per tant, aquesta fase anomenada de "globularització" varia enormement entre els humans moderns i la resta de primats, neandertals inclosos.

Els investigadors creuen que aquests canvis en el patró de desenvolupament cerebral van tenir lloc en els orígens de l'H. sapiens, però no han especificat quan; en qualsevol cas, el genoma neandertal tindria alguna cosa a dir-hi, però malauradament encara no se n'ha publicat cap estudi d'aquells que tenia intenció de fer C. Lalueza amb els ratolins, només tenim un possible gen candidat que faria al·lucinar amb la marihuana, i que hem descobert gràcies al meravellós genoma de l'Ozzy.



Així doncs, si aquest estudi publicat al Current Biology que porta de nom Brain development after birth differs between Neanderthals and modern humans és correcte, això voldria dir que els neandertals segurament no pensaven d'una manera igual a la "nostra" (també seria interessant de saber aquests patrons es mantenen, respectivament, per tots els humans moderns i per tots les neandertals). Això no els fa pas inferiors ni subdesenvolupats, sinó tot el contrari: encara els fa més fascinants: us imagineu poder veure el món d'una altra manera? Poder sentir, pensar, entendre d'una altra manera? Cada cop que fem un nou descobriment, els neandertals se'ns fan més desconeguts i misteriosos.

Com m'agraden!!

Petits grans neandertals

Fa poc que vaig dedicar un post als Spy, família neandertal belga que s'ha vist recentment ampliada per la troballa d'un infant, que en seria el membre nº 6. Ara, la investigadora Isabelle Crevecoeur, que pel nom sembla una dama d'aquelles terres, ha estudiat a fons el nostre petit, i el que més li ha cridat l'atenció és que per un any i mig, l'infant era molt "gran" i "amb dents de cavall".



Però gran respecte a qui? Evidentment, respecte els infants moderns. Sempre he pensat que els neandertals tenien unes dents considerablement grans, com vaig notar a l'hora de reconstruïr la cara de Teshik Tash, però mai no he llegit enlloc que aquesta diferència de mida fos significativa, especialment amb les dents de davant.

L'infant, del qual només se'n conserva la mandíbula inferior amb les dents, presenta totes les característiques típicament neandertals, com ara un potent corpus mandibular, paraules que deuen ser l'ABC de qualsevol dentista i sobretot dentista-antropòleg però que a mi em deixen indiferent.

El que personalment m'ha cridat més l'atenció d'aquest infant és que va viure allà fins fa només -o això diuen- 33.000 anys. Els autors creuen que la cova d'Spy, amb un riuet al costat, tenia un clima ben benigne pels neandertals, perquè de fet, a Bèlgica s'hi han trobat moltes restes neandertals, per ser un país relativament petit comparat amb França o Alemanya, inclòs el primer de tots, però no sembla que es trobessin amb els moderns, que en aquella època segurament ja corrien per Europa, ni tampoc sabem què va fer desaparèixer aquells belgues de fa 33.000 anys.



Crevecoeur està intrigada per saber la relació que hi pot haver entre el nen i els altres esquelets trobats a la cova. És possible que fossin familiars seus? Una prova d'ADN podria clarificar qui eren aquells neandertals d'Spy i quin va ser el seu destí. De moment, i de cara el 2011, podrem anar tirant amb les magnífiques reconstruccions que els germans Kennis faran d'aquesta família tant notable.