dimarts, 21 de febrer de 2012

La cova Qesem podria donar pistes de l'evolució neandertal i sàpiens

Us en recordeu de la cova Qesem, a Israel? Si home sí! Era aquell jaciment tant famós on segons els investigadors s'hi havien trobat restes d'humans moderns, datades en -atenció- 400.000 anys, uns 200.000 abans que la seva teòrica aparició a l'est d'Àfrica (Omo i companyia).

Les restes datades eren, si no recordo malament, unes dents. En cas de ser cert, aquest descobriment capgiraria totes les teories evolucionistes sobre els humans moderns, començant per l'orígen africà. Ràpidament, antropòlegs de la universitat de Cambridge van examinar les dents i van desmentir-ne la suposada modernitat: es tractava probablement de les dents d'algun homínid arcaic amb afinitats pels neandertals.

Però la cosa no s'acaba aquí. Ara hem tornat a tenir notícies d'aquest jaciment: investigadors espanyols i israelians sumaran esforços per saber qui va viure a la cova Qesem fa entre 100.000 i 300.000 anys, i quina relació podria tenir amb amb altres homínids de la rodalia.

Entre els investigadors, hi ha personalitats de noms ben coneguts, com ara Bermúdez del Castro i Martinón-Torres. A la notícia també hi surten altres noms famosos: Skhul, Qafzeh, Kebara, Amud i Tabun. Aquesta colla d'homínids va viure fa entre 60.000 i 120.000 anys, època en què es pensa que els neandertals i els humans moderns van coexistir a l'orient mitjà. Veurem com acaba tot plegat.


Font:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/20/equipo-espanol-y-la-universidad-de-tel-aviv-investigaran-la-cuna-del-homo-sapiens-cenieh/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada