Investigaran múltiples onades migratòries d'humans moderns a l'Àsia

El poblament de l'Àsia per part d'humans moderns va produir-se fa probablement més de 70.000 anys, d'acord amb el registre fòssil. Sembla que durant aquestes dates, ja hi havia moderns a la Índia, i que des d'allà van passar al sud-est asiàtic i posteriorment, van colonitzar Austràlia.

El que ens preguntem els interessats en poblacions prehistòriques és:

1- Hi va haver una sola o múltiples expansions des d'Àfrica a l'Àsia, en diferents períodes de temps?
2- Un article que va analitzar ADN d'aborígens australians va suggerir que hi va haver una primera expansió fa uns 60-75.000 anys i una de segona en fa 25-35.000, i cert encreumant entre els dos grups d'immigrants provinents del continent africà.
3- Es pensa que els de la primera expansió van encreuar-se amb diferents grups d'humans més antics: denisovans, erectus, etc, mentre que els de la segona expansió no ho van fer, o no amb tanta intensitat, perquè quan hi van arribar, els pobladors inicials ja estaven pràcticament extingits.


Tot això només són hipòtesis a dia d'avui. El fet que l'accés a l'ADN d'aborígens australians sigui tant o més complicat a l'accés d'ADN dels denisovans, fa que moltes d'aquestes preguntes quedin sense resposta. A tot això cal afegir-hi la incertesa dels rellotges moleculars a l'hora de fer datacions, i la impossibilitat en la majoria de casos, d'assignar una indústria lítica a un aspecte físic o a un llinatge mitocondrial determinat.

Tot i així, segur que en els propers mesos ens esperen moltes més notícies d'aquest tema tant apassionant, que ens afecta a tots els humans, actuals i no tant actuals.


Font: The dispersal of Homo sapiens across southern Asia: how early, how often, how complex?

Aborígens australians a l'atac!

90 anys pot semblar una xifra ridícula comparada amb els 38.000 que tenia l'ADN de les tres dones neandertals de Vindija fins que us dic que aquests 90 anys són els que tenen els cabells del que un dia va ser un aborígen australià.



Aquests cabells florits, calcificats i putrefactes ens han sigut d'una meravellosa utilitat, perquè gràcies a ells s'ha pogut recuperar material genètic que ha servit per reconstruïr el genoma d'aquest aborígen i ajudar-nos a comprendre com i quan van arribar els aborígens australians a Austràlia, i quina relació tenen amb els altres grups humans, moderns i no tant moderns.

És ara quan ve la pregunta "I per què han hagut d'agafar uns cabells putrefactes enlloc de prendre una mostra de saliva d'un aborígen viu, com si no n'hi hagués?" El motiu és que, per sort o per desgràcia, els aborígens actuals estan molt barrejats amb els europeus que hi van arribar fa poc més de 200 anys. L'ADN europeu podria donar lloc a resultats erronis, és per això que és tant important obtenir ADN d'un aborígen el menys barrejat possible, com és el cas del propietari dels cabells.

La contaminació per ADN dels investigadors s'ha xifrat en un 0,5%, i les principals conclusions a les quals s'ha arribat, malgrat que l'article sencer sigui de pagament, serien les següents:

-Els aborígens australians són descendents d'un grup d'humans moderns que es van separar de la resta poc després de la sortida d'Àfrica, fa entre 62.000 i 75.000 anys.
-Els europeus i asiàtics estan més relacionats entre sí que qualsevol d'ells amb els A.A.
-Malgrat això, després d'haver-se separat dels asiàtics de l'oest/europeus, els avantpassats dels asiàtics de l'est i els indis americans es van encreuar de nou amb la branca que va originar els A.A.
-Per tant, això voldria dir que hi va haver més d'una expansió d'humans moderns cap a l'Àsia.



Fa molt poc hem sabut que a més a més del seu % neandertal, els A.A. també porten el seu corresponent % d'ADN denisovà (o erectus), com és el cas també de la majoria de poblacions d'Oceania (però no d'Àsia).

La notícia és molt famosa i la trobareu fàcilment en altres blogs de ciència (For what they were...we are, Dienekes, Gene Expression, etc). Segur que en sentirem a parlar molt dels aborígens australians, en els propers mesos.


Article: http://www.sciencemag.org/content/early/2011/09/21/science.1211177

Perfilant la magnitud de l'encreuament amb els denisovans

David Reich et al són uns genetistes molt amables i treballadors que saben com n'estem de pendents d'un tema tant apassionant com són els arcaics. Saber què els va portar a l'extinció i quina relació mantenen amb nosaltres és una cosa que ens crida l'atenció, pel simple fet que són tant semblants a nosaltres, i alhora, una mica diferents i misteriosos: és això el que els fa tant irresistibles.



A finals de l'any passat, aquest mateix equip de genetistes va comparar el genoma de la Senyora X, d'una espècie nova anomenada "denisovans" amb el d'uns quants humans moderns. Les conclusions són d'allò més interessants: els melanesis de Papua-Nova-Guinea porten fins a un 6% de gens d'orígen denisovà, per tant, se suposa que els seus avantpassats es van encreuar amb aquests arcaics.

Malgrat tot, sorprèn que si els denisovans van viure a l'Àsia central, on precisament s'hi ha trobat la Senyora X, els seus descendents hagin aparegut a l'extrem sud-est d'Àsia i Oceania, i que en canvi, la gran majoria d'asiàtics actuals sembla que no porten aquest petit però significatiu percentatge.

Conèixer quins són els grups que porten ADN denisovà i on viuen és molt important per poder plantejar-nos com van anar les Coses: doncs bé, en aquest últim estudi que ha comentat el grec Dienekes, el que han fet Reich et al ha estat senzillament ampliar la mostra: hi han inclòs, a part de melanesis, altres grups del sud-est asiàtic, Àsia central, la Índia i Austràlia.



Les conclusions són ben clares: només certs grups, com ara els indonesis de l'est, alguns negritos de les filipines, els aborígens australians, els polinesis i els fijians porten aquest llegat dels denisovans. Els altres grups, com ara indonesis de l'oest, els negritos d'Andaman i la resta d'asiàtics, no mostren cap relació de parentiu especial amb aquests arcaics. Els percentatges d'ADN denisovà són màxims entre els aborígens australians i els papua-nova-guineans, movent-se al voltant del 3-7%.

Aquesta distribució tant específica de l'ADN denisovà deixa força clara una cosa: els avantpassats dels asiàtics actuals i els dels melanesis/aborígens australians no eren els mateixos, i van arribar a l'Àsia en temps diferents. El fet que els asiàtics com ara xinesos i japonesos no portin ADN denisovà malgrat viure al seu territori podria explicar-se si per exemple, els seus avantpassats hi van arribar després que els denisovans s'extingissin, fa uns 40.000 anys. No és així en el cas dels avantpassats dels melanesis/aborígens australians, que hi devien arribar abans, fa més de 60.000 anys.


Font:

http://www.cell.com/AJHG/abstract/S0002-9297%2811%2900395-8
PDF: http://download.cell.com/AJHG/pdf/PIIS0002929711003958.pdf

Koori

Segons els antropòlegs, els aborígens australians serien un dels grups moderns més propers als neandertals i altres grups arcaics. I ben cert és que els seus arcs superciliars, nassos estranys, mandíbules potents com cangurs i dents enormes criden l'atenció de qualsevol turista escanyolit.

Aquesta visió dels aborígens australians -ells prefereixen ser anomenats Koori, que vol dir "el nostre poble" en algunes llengües aborígenes- és massa simplificada. En realitat n'hi ha per tots els gustos: prims, grassonets, robustos, alts, baixos, rossos, de cabells estirats o arrissats, morenos, negres, torrats, simpàtics, antipàtics...

Les poblacions Koori van patir una davallada molt dràstica quan hi van arribar els colons europeus, per allà l'any 1700; molts van morir de malalties, alguns de fam, i d'altres van ser simplement afusellats. Ara representen un 2,5% del total de la població d'Austràlia. La majoria d'ells estan molt barrejats amb les ladies i els gentlemen provinents d'Anglaterra, però tot i així encara conserven la seva peculiar manera de veure el món. És per això que he decidit recollir unes quantes fotos d'aquests herois semi-nòmades. A mi em semblen molt sexys :D