Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).

No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.

Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History

La bëstia dels Älps: entre el mar i la muntanya

Més de 20.000 anys separen la mòmia més antiga i famosa del món -després d'en Tutankamon- dels neandertals. Malgrat tot, les similituds són considerables: de la mateixa manera que els neandertals, l'Otzi està extingit, el seu llinatge d'ADNmt tampoc no es troba entre les poblacions actuals, va morir en un lloc on hi feia molt de fred i era capaç de fer servir armes per atacar i defensar-se.



Igual que els neandertals d'El Sidrón, l'Otzi sembla que era del grup O, el més comú al món, i no podia beure llet sense agafar forts mals de panxa, perquè era intolerant a la lactosa. Tenia els ulls de color marró i certa predisposició a malalties cardiovasculars. Però la similitud més impactant es troba en el fet que el genoma de l'Otzi, igual que el dels neandertals, ha pogut ser recuperat, reconstruït i seqüenciat. I ja se n'ha publicat el primer estudi.

Aquest estudi del genoma complet de la bèstia dels Alps està centrat en saber com estava relacionat amb les poblacions actuals, i quin era el grup humà que més s'hi assembla. Doncs bé, la resposta podria ser perfectament: els sards, de Sardenya.

Els sards es caracteritzen respecte els seus veïns del continent, per portar freqüències relativament elevades de l'haplogrup masculí G2a, el mateix que el de l'Otzi, i que és molt escàs (<1%) a qualsevol altre lloc, fora de Sardenya i Còrsega.

Com que la distància entre el lloc on va viure l'Otzi i Sardenya no és massa elevada, aquestes similituds no sorprenen gens, i encara menys si tenim en compte que els sards són una població molt peculiar pel fet de viure en una illa, relativament aïllats del continent; alguns pensen que si els sards s'assemblen més a l'Otzi és possiblement perquè les migracions els han afectat menys, preservant millor les característiques de la població que hi havia fa 5.300 anys.



L'Otzi també mostra certes similituds amb la població d'orient mitjà, que es podrien explicar pel fet que seria descendent en part dels famosos agricultors que van migrar en direcció oest a l'inici del neolític, fa 9.000 anys.

Detall curiós: una altra similitud entre els neandertals i l'Otzi, és que, pel que sembla, hi ha moltes dones disposades a tenir-hi fills. No sabem si aquests desigs anirien acompanyats de contacte físic directe o no. Necrofilia a part, fins on sabem, l'Otzi era un caçador formidable.


Imatges extretes de Gene Expression.

Article del genoma de l'Otzi ($): New insights into the Tyrolean Iceman's origin and phenotype as inferred by whole-genome sequencing

[Grangers] El Yeti dels Alps no estava sol ni era cap excepció

Acaba de sortir a la llum un estudi que ha analitzat una població neolítica de Cogolls (Girona, Catalunya) datada en 7.000 anys. Els anàlisis s'han dut a terme per al mtDNA (transmès exclusivament per via femenina) i el cromosoma Y.

En Maju, sempre tant a l'aguait amb aquests estudis de grangers, m'ha ajudat a entendre una mica més les conclusions d'aquest estudi. En qualsevol cas, aquí hi ha el material suplementari (l'estudi sencer és de pagament, com era previsible): Neolític Cogolls



Començant pel començament (als Alps ja hi arribarem després) cal dir que pel que fa a la via femenina, s'han trobat 4 haplogrups, que són els següents: H1, K1a1a, T2b i U5b. Són els únics, i han estat comparats amb poblacions de tota Europa i l'orient mitjà. Les conclusions que més salten a la vista per cadascun són: H1: present amb aproximadament un 20% de freqüència a bona part d'Europa i orient mitjà. K1a1a: molt estrany, trobat només a la zona del riu Danubi, i a frequències molt baixes. T2b: trobat a frequències molt baixes a la península (Galícia i País Basc) i al Llenguadoc. U5b: frequències molt baixes i gairebé sempre per sota de l'1% excepte en alguns punts d'Europa central i de l'est.

Pel que fa al cromosoma Y, només tenim dos llinatges d'aquesta població: el G2a, que ja trobem a la població de Treïlles fa 5.000 anys, i també en l'Otzi, que va viure en fa poc més de 5.000, i que era un G2a4. La frequència actual a Catalunya és del 0%, i la d'Europa occidental no arriba ni a l'1%. L'altre llinatge, el E1b1b1a1b, també té una frequència del 0% a Catalunya i per sota de l'1% a Europa occidental, però en canvi és relativament comú a la zona dels Balcans (Sèrbia i Montenegro), on arriba al 15%. Si ho mirem des de la perspectiva moderna, trobem que les poblacions actuals d'Europa occidental, pel que fa al cromosoma Y, tenen una frequència d'entre el 60 i el 90% d'R1b, un llinatge que, fa 5.000 anys, estava completament absent de totes les poblacions analitzades fins ara: la seva frequència és del 0%!!!!

Com s'explica això? Què va passar amb els llinatges del cromosoma Y, que són tant diferents dels actuals? Podria ser cert el que diuen alguns, que els llinatges R van arribar a Europa des de l'orient mitjà fa uns 4.500 anys, i tota la resta van desaparèixer misteriosament? O bé hauríem de fer cas a en Hawks i les explicacions que dóna per explicar l'absència d'ADNmt neandertal en les poblacions actuals, com ara que en ser menys adaptatius pel clima o l'alimentació, van acabar desapareixent en poc temps?

Com a conclusió general: aquestes dades indicarien un REEMPLAÇAMENT TOTAL fa menys de 5.000 anys en la línia masculina. Què va passar amb aquella gent, els grangers se'ls van carregar tots!? O bé una explicació potser menys sanguinària seria que els llinatges del cromosoma Y varien molt en poc temps, i que per tant serien poc informatius a l'hora d'explicar-nos els canvis poblacionals i migracionals? Però estem parlant de canvis que van del 0% al 80% en uns pocs milenis!!!!!

Sigui com sigui, estem a punt de descobrir-ho.


Fonts:
http://www.pnas.org/content/early/2011/10/24/1113061108.abstract
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/breaking-news-neolithic-iberian-dna.html

Examinen l'ADN de l'Ötzi

La bèstia dels Alps sempre ens sorprendrà, i sempre ens quedaran secrets per conèixer. Però gràcies a les noves tècniques d'exploració -a tots els nivells- d'individus que van viure fa desenes de milers d'anys, podem afirmar que la privacitat de l'Ötzi està sent vulnerada fins al nivell més íntim.



És clar, només una mòmia de 5.300 anys podria deixar-se examinar els seus budells, cervell, músculs, i fins i tot ADN sense posar-hi cap entrebanc. Afortunadament, ja no sent res.

Amb el projecte de seqüenciació del genoma de l'Ötzi que s'està duent a terme en un laboratori austríac, cada cop tenim més informació de qui va ser aquest Yeti. Deixant de banda la dada que molt probablement tenia els ulls de color marró i que vam saber fa ben poc, sembla ser que la bèstia dels Alps, igual que els neandertals i a diferència d'un bon nombre d'europeus, era intolerant a la lactosa. Pel que fa als parents vius més propers de l'Ötzi, hi trobem els europeus del sud, com ara sards, sicilians i bascos. Aquestes similituds no sorprenen gens si tenim en compte que l'Ötzi vivia relativament aprop en l'espai i en el temps d'aquests poblacions. El que en canvi sorprèn més, és l'haplogrup del cromosoma Y de l'Ötzi, G2a4, que és força estrany a tot Europa.

Altres dades que han estat revelades, és que en cas de no haver mort d'una pallissa, la bèstia dels Alps segurament ho hagués fet per un atac de cor, i és que tenia problemes amb la pressió arterial. També era portador d'un bacteri que causa la malaltia de Lyme. Una altra curiositat és que sembla que -pels anàlisis d'estómac- abans de morir, l'Ötzi s'havia menjat tranquilament una cabra montesa al seu refugi. La mort es va produir per un fort cop de cap, però no se sap si va se causa de l'impacte que va rebre en caure a terra després que li clavessin la llança... o bé un cop de gràcia del seu "metge", quan va veure que ja no hi havia res a fer.



Més informació:

http://ngm.nationalgeographic.com/2011/11/iceman-autopsy/hall-text

Lluís XVI de França podria ser clonat com una ovelleta

Ovelleta o llop, l'equip de Carles Lalueza ja està fent camí per revelar-nos els secrets del monarca francès abans que el seu reial cap fos separat del seu cos per un brusc cop de guillotina, el 21 de gener de 1973, a la tendra edat de 38 anys.



Per més irrellevant que sembli a l'aventurer desenllaç que va tenir el monarca, cal dir que segons els documents oficials que relaten aquest episodi tant... èpic de la història francesa ens diuen que abans de ser aguillotinat, el monarca anava guarnit amb una túnica. Aquesta túnica, quan l'august cap d'en Lluís [comentaris estalviats per excés de sang] va quedar tacada. De sang, és clar. La SEVA sang.

La túnica va caure en l'oblit fins que l'equip de Carles Lalueza l'ha rescatada fa poc. Resulta que si els documents són certs, i la sang que s'ha detectat en aquesta peça de roba correspon a la de Lluís XVI, aleshores això voldria dir que podem estudiar el seu ADN, reconstruïr-li el genoma, i en un futur no massa llunyà... clonar-lo! Si ja s'ha proposat amb uns neandertals que van viure fa 38.000 anys, per què no amb un tirà que no arriba ni als 200 anys des del seu guillotinatge?

Els anàlisis preliminars, duts a terme per dos laboratoris diferents, ja han revelat característiques molt cridaneres del propietari de la sang, com ara que tenia els ulls blaus, igual que el rei, i pertanyia al llinatge o haplogrup mitocondrial N1b, molt estrany a França i Europa en general. També s'ha revelat que el propietari de la sang era un home, i que al seu cromosoma Y hi té una marca que l'identifica com un G2a, parent proper de l'Ötzi, que era un G2a4.



Per acabar de confirmar si la sang és de Lluís XVI, l'equip d'en Lalueza té pensat prendre una mostra d'ADN del cor dissecat del seu fill, Lluís XVII.

Guillotines, capes tacades de sang, cors dissecats... crec que m'estic començant a marejar, més val que deixi el tema "Lluís XVI" apartat durant una temporada. Aviseu-me quan tinguin el parc prehistòric construït i posin el reiet a la gàbia dels tigres dents de sabre.


Article: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1872497310001602

L'Ötzi era un G2a4

El genoma de la bèstia dels Alps, també anomenat Ötzi, està sent investigat pels genetistes especialitzats en ADN antic. Amb els seus 5.300 anys que li otorguen el títol de la mòmia més vella del món i la seva dramàtica mort, que podria servir com a trama per fer un film a l'estil "Braveheart" aquell austríac més aviat baixet, però molt fort i ben equipat atrau l'atenció d'una gran quantitat de científics.

El que sabem fins ara és que la bèstia dels Alps probablement tenia els ulls foscos. Sabiem, perquè fa pocs dies un dels genetites que l'està investigant va pronunciar el nom d'Ötzi seguit de les sigles "cromosoma Y, G2a4".



Què vol dir això? Que potser l'Ötzi era un model de robot, com el Mazinger Z? Un androide? No! Aquestes últimes sigles simplement són el nom del llinatge que portava l'Ötzi al seu cromosoma Y. De la mateixa manera que l'ADNmt de la bèstia dels Alps era el K1ö, que no es troba en els europeus actuals, el seu llinatge o haplogrup del cromosoma Y també és força estrany entre els europeus actuals. En unes altres paraules: l'Ötzi va deixar molt pocs descendents.

Què vol dir això exactament? Pels que estan estudiant els canvis demogràfics que va patir Europa durant el neolític, aquest descobriment podria ser de gran importància, perquè fa poc els habitants de Treïlles (sud-est francès) de fa 5.500 anys també van ser estudiats, i resulta que una gran quantitat d'homes portaven haplogrups que comencen per G.

Això contrasta força amb els homes europeus actuals, que llevat d'algunes regions molt concretes, no solen portar haplogrups G al seu cromosoma Y, que són més aviat estranys (<5%) al continent europeu i més típics de l'orient mitjà, sinó que el que més abunda actualment són els que comencen per R, que no trobem entre els homes de fa 5.000 anys, de moment.



Per tant, hi ha dues possibilitats per explicar aquest canvi tant dràstic d'haplogrups masculins: la primera, que els europeus actuals són descendents d'homes del paleolític que ja vivien a Europa fa 5.000 anys, però que no hem estat capaços de trobar, perquè tant l'Ötzi com els habitants de Treïlles serien descendents de grangers arribats des de l'orient mitjà, i que van deixar poca descendència. L'altra possibilitat és que els homes europeus siguin descendents d'homes que van arribar al vell continent fa MENYS de 5.000 anys.

En qualsevol dels dos casos, la cosa és d'allò més interessant ¬¬


FONT:

http://dienekes.blogspot.com/2011/09/otzi-tyrolean-iceman-belonged-to-y.html

Rellotges moleculars: ara els grangers ja no són tant sexys?

El tema dels grangers neolítics i la seva arribada al continent europeu és, després de l'ADN dels arcaics, un dels més apassionants per la gran quantitat de debats que pot arribar a generar, les discussions virtuals, les picabaralles entre antropòlegs, la demostració de la (in)qualitat dels treballs científics, la prova del que encara ens queda per saber, la confirmació de la nostra ignorància.



I és que els rellotges moleculars juguen un paper clau en tot plegat. Els rellotges moleculars, a l'hora de conèixer el passat, són com una cagarada de cavall al mig de la carretera, en el sentit que embruten les rodes dels cotxes i només estorben el pas. Els rellotges moleculars, alhora, també són com un ou kinder: tots els nens experts en genòmica són capaços d'arribar a mentir, plorar, obeïr, ajupir-se o donar-se cops de cap contra la paret amb l'únic objectiu d'obrir l'ou i veure què hi ha dins.

La cosa en sí té gràcia: l'any 2000 un tal Cavalli-Sforza va anunciar davant del món que el 80% dels homes europeus, que són portadors de l'haplogrup R1b, provenien dels moderns que hi van arribar fa 40.000 anys basant-se en l'anàlisi del cromosoma Y. Aquests paraules, com tantes altres, se les ha endutes el vent: ara ja no hi ha pràcticament ningú que es cregui la xifra de 40.000 anys. Cap a l'any 2007 van començar a aparèixer xifres del voltant dels 10.000 anys per explicar d'on vénen el 80% dels avantpassats dels homes europeus, que haurien arribat des d'orient mitjà durant el neolític. Al 2011 les coses han canviat: ara la xifra que està de moda per l'arribada a Europa és la de 4.800 anys, gairebé a tocar de l'imperi romà, els visigots i l'enfonsament de les torres bessones.

Que les datacions variin com les talles pot semblar comprensible per a les models, perquè al cap i a la fi, les modes també canvien, però no hauria de ser-ho per als antropòlegs, ja que el que ells busquen és un rellotge precís que sàpiga datar els esdeveniments que van tenir lloc al passat. Un rellotge que varii com les modes, per tant, no ens val.



Veient els canvis en les datacions, ja es veu d'una hora lluny que els rellotges utilitzats fins ara, no valen, però això s'ha hagut d'escriure en un article, que no ha tractat específicament l'orígen del 80% dels homes europeus, sinó de la incapacitat dels rellotges actuals per datar el que sigui. Per tant, la conclusió és que tota aquesta història dels grangers sexys que es van carregar gairebé tota (o tota!) la població europea fa menys de 5.000 anys podria estar equivocada. Això tampoc no vol dir que els 40.000 anys d'en Cavalli-Sforza siguin correctes, sinó, senzillament, que no ho sabem, i que els rellotges moleculars la única cosa que fan és fer-nos perdre el temps a tots.

Això és greu, perquè si en aquest cas els rellotges no funcionen, tampoc podrien no funcionar en altres casos. Llavors, això voldria dir que tot el que sabem sobre el passat podria haver tingut lloc en un temps molt diferent del que ens imaginem? No ho sabem, però mentrestant, valdria més no fer-se il·lusions amb els grangers.


FONT:
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/r1b-m269-debate-new-paper-vindicates-my.html