Visitants, aficionants, experts, comentaristes, crítics, assenyats i ximples: sigueu tots benvinguts!!

Disculpeu les meves absències perllongades (degudes a una varietat de causes, més o menys com l'extinció neandertal, entre les quals: falta de temps, mandra, frustració amb l'antropologia, estudis avorrits i més repetits que el caminar, estudis repetits (ja ho he dit?), estudis mal fets, sensacionalisme, cavemen-sex del dolent, fòbia cibersocial, depressió d'hivern, etc). 

Passi el que passi, l'antropologia i els homínids sempre els porto al cor: encara que em clavin punyalades pel darrere, encara que siguin més pesats que un mort, encara que per un moment sembla que hagin perdut tota la substància que inicialment els feia tant irresistibles, encara que hi hagi moments en què toqui de peus a terra i me n'adoni que els neandertals es van extingir fa molt de temps i que res no els farà tornar, encara que descobreixi que la passió secreta d'alguns antropòlegs és escriure relats pornogràfics de la Lucy i els Anteke, encara que homínids i cinema siguin dos conceptes immiscibles, com l'aigua i l'oli, encara que cada vegada que entro aquí m'hagi d'esperar una mitjana de 7 minuts abans de començar a escriure l'entrada.

Per tot el que heu aguantat i més, gràcies, moltíssimes gràcies a tots: sense la vostra paciència, sense la vostra participació en forma de comentaris, opinions, visites, aquest blog perdria molt si és que això és possible i m'agradaria animar-vos perquè continuéssiu entrant aquí i enriquint el blog amb el vostre interès i amor per la prehistòria i el vostre saber, perquè encara que tots siguem molt ignorants, no tots ignorem el mateix.

Sobre la nova configuració de Blogger

Deixant momentàniament de banda el genoma neandertal, que sembla que té moltes coses interessants per explicar-nos, dedicaré un post que d'entrada té l'intenció de ser breu, sobre aquests canvis precipitats en el funcionament de Blogger.

És ben sabut que fa un parell de mesos Blogger va instal·lar darrere del .com, un altre domini corresponent al país des d'on escriu l'autor del blog. No només això, sinó que la configuració de les entrades ha canviat radicalment, de manera que encara malgasto 30 segons buscant on és el botonet de color taronja on hi posa "Nova entrada" cada cop que entro aquí. Pitjor va ser el primer dia que em vaig trobar tota aquesta paradeta, i que no hi havia manera veure on coi s'havia ficat el botonet "Publica". En fi, a alguns ens costa més que a d'altres arribar-hi.

Tots aquests canvis, que aparentment semblen tant innocents i dirigits a augmentar la comoditat de l'autor del blog, contrasten enormement amb un parell d'observacions que he pogut llegir investigant una mica més sobre el tema. Resulta que el domini (en el meu cas, .es) darrere del .com no s'ha afegit per fer-hi bonic, ni tampoc per omplir més espai a la barra del navegador, sinó perquè cada país pugui controlar els blogs que es troben sota el seu domini, i gestionar-los d'acord amb la seva política.

Hi ha països més permisius que d'altres. Per exemple, un seguidor d'aquest blog em va informar fa poc que des de la Xina no era possible accedir-hi. En saber-ho, vaig quedar molt sorpresa: com és possible que la Xina censuri aquest blog, us preguntareu. És cert que hi ha posts que poden semblar una mica ofensius per tots aquells humans amb barbeta, d'altres que poden resultar grotescos, uns pocs els vaig eliminar recentment perquè no tenien res a veure amb la prehistòria i feien una mica el ridícul, però... amb tots els respectes: al govern de la Xina què coi li importa?

Ara que hi penso, he parlat dels xinesos en unes quantes ocasions, sobretot a l'hora de referir-me a l'1-4%, als denisovans i a les primeres migracions d'humans moderns a l'Àsia. També he penjat una imatge on hi surt un avi i una néta, tots dos xinesos. És cert que tenir avantpassats neandertals i/o denisovans pot ser incòmode per alguns, però jo no en tinc la culpa. Pitjor o millor, jo només faig de missatger; les queixes, a en Pääbo, en Reich i cia.

I si la Xina ha censurat el meu blog, com puc saber que no hi ha més països que no ho han fet també? Ho desconec, perquè viatjar no és una cosa que faci gaire. M'hauria d'importar? En certa manera, sí: ho considero un atemptat contra la llibertat d'expressió. I tampoc no em sembla bé que alguna entitat espanyola de ves a saber on controli què escric a cada post per decidir si ho ha de censurar o no. Suposo que no hi puc fer gran cosa, perquè al cap i a la fi aquest és un servei gratuït, i " a caballo regalado no le mires el dentado". Doncs encara sort, perquè no m'agradaria gens descobrir que el meu cavall regalat té les dents de l'Ao.

2 anys de NeanderFollia!

Qui ho havia de dir, sembla que fos ahir quan encara estava fent els preparatius per estrenar el blog, aquella matinada de l'1 de gener de 2010. I ja han passat dos anys, com si res!

Com que no sé si aquesta nit estaré disponible, aprofito per felicitar-vos a tots ara, perquè més val d'hora que mai:



El dibuix és d'en Manu Roudier, un dibuixant de còmics... de neandertals, és clar, i francès, com podeu veure. En realitat la felicitació és del 2010, però fent una mica de reciclatge, que diuen que és molt bo, i uns petits retocs amb el paint, ha quedat que ni pintada!

Aquest post el vull dedicar a parlar del blog. Comencem per l'entrada que ha rebut més visites de totes, un total de 1.646 . Es tracta ni més ni menys de la provocativa entrada "Científicament comprovat: la teva parella neandertal et faria el salt".

Malgrat que tots sabem que el sexe és una necessitat vital, no acabo d'entendre les raons de la popularitat d'aquesta pàgina, però bé, els homínids ja ho fem això, moltes vegades som incomprensibles.

La segona entrada amb més visites, un total de 543, va pujar espectacularment de popularitat aquesta tardor, per motius que es poden endevinar llegint-ne el títol: I dels bolets, que no en parla ningú?

En realitat, la gran majoria de visitants del blog (calculo que uns 2/3) en desconeixen l'existència, i hi arriben per casualitat, buscant informació d'altres temes, com són els bolets, la infidelitat i... els PITS!!! Unes paraules de cerca molt corrent amb què els visitants arriben al blog són "pits grans", deu ser que la mida sí que importa, i molt!

Però això no és res si ho comparem amb una frase de cerca que una mica més i em fa caure de cul a terra: fa aproximadament 1 any algú va entrar al blog havent introduït al cercador les paraules següents "espanyols més ADN neandertal que catalans". No sé què pensar... homínids!



La nacionalitat dels visitants és ben variada: he rebut visites del Japó, fins i tot! Tot i així la immensa majoria es concentren a Europa i Amèrica, sobretot els països de parla castellana (Espanya, Argentina...) i els EUA. Vingueu d'on vingueu, benvinguts sigueu!

Per acabar, algunes reflexions del 2011 i prediccions de cara al 2012: és cert que les notícies "bomba" van escasses, però la ciència avança a una velocitat inimaginable. Fins fa poc era impensable allò que avui en dia ens sembla tant normal com fer-nos unes torrades. Ara, amb els genomes d'uns quants humans prehistòrics (no només neandertals i denisovans, sinó també moderns) i més de 1.000 d'humans actuals que s'estan seqüenciant, sense deixar de banda les noves tècniques de datació, podrem aproximar-nos al passat gairebé com si viatgéssim amb una màquina del temps!!