Encara que aquesta coexistència hagi estat qüestionada, així com també les suposades diferències cognitives abismals que hi devia haver entre els dos grups, el cert és que és un prejudici tant arrelat dins la nostra societat que serà difícil desfer-se'n. Un dels culpables d'aquest prejudici que proporciona als neandertals unes capacitats cognitives clarament infrahumanes, són les agulles.
I ara us preguntareu: com pot ser? Les agulles ja sabem que ens poden fer una punxada al dit, però què poden tenir en contra dels pobres neandertals per clavar-los una punyalada a l'esquena!?
La resposta és que les agulles ens permeten fer-nos vestits altament sofisticats per abrigar-nos. Aquestes agulles, unes de les més antigues de les quals és d'ivori i té uns 30.000 anys, i va ser descoberta al jaciment de Kostenki, a Rússia, on hi van viure uns dels primers moderns que van trepitjar el continent europeu. I els neandertals? Doncs no se n'han trobat mai, en cap jaciment dels seus.
Per tant, a partir d'aquí és fàcil caure en la trampa: agulles = vestits sofisticats. No agulles = vestits poc confeccionats. Neandertals no agulles = vestits neandertals poc confeccionats.
Tothom es pot equivocar alguna o altra vegada. El que és greu és no adonar-se dels errors i continuar ferm amb els prejudicis. Per començar, si les agulles més antigues tenen 30.000 anys, això vol dir que fa 100.000 anys probablement els humans no en feien servir. El cert és que també es vestien. I també és cert que no tots els humans moderns fan servir agulles, i es vesteixen igualment. No em sembla gens adequat utilitzar les agulles per justificar la superioritat cognitiva dels moderns enfront dels estúpids neandertals que amb prou feines es podien tapar les vergonyes posant-se un troç de pell per sobre.
És cert que, les agulles, un fantàstic invent que ha durat fins els nostres dies, permeten fer ús de vestits més ben confeccionats per aïllar el cos molt millor el fred. Si els neandertals no en feien servir, com s'ho devien fer, per tant, a l'hora de protegir-se de les glaçades?
Carles Lalueza, al llibre "Genes de neandertal" creu que els neandertals es limitaven a, un cop passades pel raspador, fer-hi un forat pel cap i posar-se les pells per sobre, com si es tractés d'un poncho, com els que porten els amerindis d'Amèrica del sud.
L'absència d'agulles als jaciments fa que la hipòtesi de Carles Lalueza sembli força creïble. Ara bé, al llibre de la Gemma Aguilera, "Una Humanitat Extingida" m'hi vaig trobar una cosa referent a la confecció de pells que em va cridar l'atenció:
"Sigui com sigui, es van vestir. Van recuperar la pell dels herbívors, sobretot els cèrvols, els bisons, els rens, els cavalls, els castors, i la pell recoberta de pèl de l'os bru, el llop, la hiena de les cavernes, i la guineu. I per descomptat, els mamuts. Per deixar a punt les pells, havien d'arrencar els ossos en aquells punts on quedaven més adherits, el cap i les potes. Un cop quedaven netes, confeccionaven robes, mantes, sacs i altres recipients. I per unir diverses peces utilitzaven ossos en forma de pal o bé nervis fins a mode de fil, una tècnica emprada pels aborígens australians."
Si el que ens explica la Gemma és cert, no podem acceptar de cap manera la idea que es posaven el poncho per sobre sense lligar-se'l amb res, perquè tenint en compte el fred que havien de soportar durant gran part de la seva existència, agafar una pulmonia o quedar congelat a mig camí de la cova hagués estat massa fàcil, i tampoc no els hauria sortit a compte.
És molt més plausible que, encara que no utilitzessin agulles de cosir, també tinguessin els seus propis mètodes per confeccionar vestits i altres peces útils fetes a partir de pells.
Suposo que amb el disseny dels vestits passa una mica com amb les matemàtiques, que com ens va explicar un cop una professora d'aquesta assignatura a l'institut, es pot arribar al mateix resultat correcte utilitzant dos camins diferents.
