No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.
Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.
Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.
[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]
La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.
Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!
Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.
El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo
Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:
Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.
Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.
Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).
Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:
De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.
Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.
Quin show!
ResponEliminaEh que sí?
ResponEliminaTant maques que són aquestes pedres, no entenc per què la gent es gasta els diners en amulets de la sort, pedretes del zodíac i bijuteria que no té ni punt de comparació amb aquestes peces d'art paleolític.
És la meva opinió, almenys.