Apareixen restes neandertals a l'Esquilleu

El jaciment cantàbric més modern trobat fins ara habitat pels neandertals o almenys talladors de pedra Mosteriana va ser ocupat en un període de temps que va des dels 70.000 als 24.000 anys abans del present.

Fa poc que aquest jaciment va sortir a les primeres pàgines de les revistes arqueològiques per una pervivència neandertal molt tardana, gairebé contemporània a l'última gran glaciació, fa 20.000 anys.

Fins ara, els arqueòlegs només havien estat capaços de trobar eines de pedra, però ara sabem que d'aquí poc anunciaran a tothom una exclusiva: finalment, els neandertals han donat la cara! Desconeixem quants n'hi ha i si feien bona cara o pel contrari van morir agonitzant. La única dada que s'ha filtrat és la seva edat: entre 36.000 i 39.000 anys segons les datacions amb C14, cosa que els situaria entre els penúltims.

Aquests neandertals podrien ajudar-nos a resoldre molts de dubtes que tenim, com per exemple, saber per què fa 48.000 anys les poblacions neandertals de l'oest van perdre gran part de la seva diversitat genètica.


Font: (via Pileta): http://lacienciadivulgativa.blogspot.com/2012/03/arqueologia-hallan-restos-oseos.html

Els Heidelbergensis eren més alts que els neandertals?

Acaba d'aparèixer un article que tracta d'alçades de 3 grups d'homínids molt especials:

Els Heidelbergensis (500.000 -200.000? AP), que tenen la metròpoli més important al jaciment burgalès de la Sima de los Huesos i d'altres de més petites repartides per tot Europa. Es tracta d'un grup bastant heterogeni, del qual se n'han proposat moltes teories per explicar-ne l'orígen i el final. Sabem que els seus successors a Euràsia occidental van ser els neandertals (200.000-22.000 AP) i aquests van ser finalment suplantats pels HAM. Ara toca preguntar: i quin altre homínid suplantarà els HAM?



Bé, aquesta pregunta la deixo una mica per reflexionar: la història dels homínids sembla haver estat plena de suplantacions per tot l'ample i alt del planeta. Parlant d'alts, i de baixos, que és precisament del que tractarà aquest post, val a dir que els neandertals sempre s'han considerat uns individus d'alçada escassa. Fins i tot quan m'he trobat gent que no en sabia res d'ells, el primer que deien era "però els neandertals, eren baixos, eh?" i jo no sabia què respondre'ls.

En realitat, l'alçada dels neandertals era molt semblant a l'alçada dels nostres besavis i besàvies, però sabem que des de llavors l'alçada de la població mundial s'ha incrementat uns 10-15 cm, per tant, no es pot dir que l'alçada dels humans actuals sigui constant, sinó que pot veure's influïda per factors com ara l'alimentació i les condicions generals de vida.

(ja no m'enrotllo més) en el present estudi, han reconstruït 27 ossos llargs* de la Sima, 39 ossos llargs complets de neandertals i 17 ossos llargs dels primers HAM en sortir d'Àfrica, els Skhul/Qafzeh. A partir d'aquesta col·lecció d'ossos, s'han estimat les alçades dels tres grups i s'ha fet el promig entre homes i dones.



L'estudi revela que els heidelbergensis eren aproximadament 3 cm més alts que els neandertals (163.6 cm i 160.6 cm respectivament) mentre que els HAM primitius eren bastant més alts ( 177.4 cm). Els autors han remarcat que per qualsevol mesura feta amb qualsevol os llarg i fent comparacions dins del mateix sexe, els heidelbergensis de la Sima són significativament més alts que els neander.

Les conclusions són que tant els neandertals com els heidelbergensis eren d'alçades molt semblants a les de les poblacions europees actuals del mediterrani (en realitat cal dir que l'alçada mitjana al segle XXI és més elevada, d'uns 175 cm pels homes i 163 per les dones) i que l'alçada dels homínids s'ha mantingut constant en els darrers 2 milions d'anys, tenint en compte un increment significatiu en els primers HAM**. Per tant, no és correcte afirmar que els neandertals fóssin baixos.



* Ossos llargs: tal com se sobreentén, es tracta dels ossos més llargs del nostre cos, com ara l'húmer, el cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné.

** Aquest increment devia ser passatger. L'alçada dels HAM europeus del paleolític superior inicial era molt semblant a l'actual (176.2 cm pels homes i 162.9 cm per les dones) mentre que la dels HAM del paleolític superior tardà era més baixa (165.6 cm i 153.5 cm). L'Ötzi, que va viure fa poc més de 5.000 anys, feia 165 cm d'alçada.


Fonts:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002193
http://archaeology.about.com/od/earlymansites/a/cro_magnon.htm

Descobrint la casa neandertal

Si feu la següent pregunta a algú: "Escolta tu, saps on vivien els neandertals?" probablement aquest algú us contestarà una cosa així "No en tinc ni idea, però en coves, no?" i aquí finalitzarà la conversa, perquè si hi ha una cosa que tenim clara, és que els homes prehistòrics, quan podien, vivien en coves que els protegien del fred i de la pluja.



Però no és pas 100% cert. Almenys no en tots els casos. Els neandertals, per exemple, també es feien cases en campaments a l'aire lliure. Sí, cases: agafaven uns quants materials força consistents, i n'utilitzaven una part per clavar les estructures que anomenariem "fonaments" i d'altres que feien de "bigues". Finalment ho recobrien tot amb pells i ja tenien casa per tota la família.

Entre aquests materials hi trobem la fusta, és cert, però també ossos de mamut. Com sabem, els neandertals eren uns experts caçadors de mamuts (i també recol·lectors), i dels ossos no només en feien flautes, sinó també cases, com es van encarregar de demostrar un grupet de neandertals que van viure a Ucraïna a l'estadi MIS 3, fa més de 40.000 anys.

En aquest jaciment ucrainès, que porta per nom de Molodova I, s'hi ha trobat una quantitat de material neandertalià impressionant: ni més ni menys que un joc de 40.000 peces d'indústria lítica i més de 3.000 ossos de mamífers, principalment mamuts. Com que aquesta indústria lítica mostra les caracteristiques típiques d'allò que anomenem Mosterià, no és gens descabellat pensar que els primers constructors de cabanes amb ossos de mamuts van ser neandertals. Dic primers, perquè evidentment aquestes cases tant comfortables també es van posar de moda entre els HAM del gravetià, per tant, seguint els postulats que es fan servir a l'hora d'ajudicar indústria "simbòlica", és possible que els HAM les copiessin dels neandertals, oi Mellars?

Si ens centrem una mica més en els mamuts de l'estrat 4 (el jaciment presenta múltiples estrats) com han fet recentment en un estudi, i n'analitzem els ossos, el que es veu és que, efectivament, els neandertals van trocejar-los i se'n van menjar la carn, abans de fer-ne bigues per casa seva. A més a més, també es nota certa activitat simbòlica, per la presència de marques peculiars als ossos i també de l'ús d'ocre en ells. Per si no fos poc, els neandertals triaven els ossos més macos d'entre la pila que hi havia, no agafaven el primer que trobaven.



Aquest campament sofisticat estava composat per unes 15 fogueres a la zona reservada a les feines domèstiques, on precisament s'hi han trobat les valuoses "deixalles" (recordem que els neander eren molt endreçats, tant els de Capellades com els de Molodova) i també restes d'indústria lítica que era imprescindible per tallar els bistecs de mamut.

Una mostra més de la "màxima expressió de l'instint".


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211006598

Els fèmurs del cosinet neandertal

Més novetats de les cuixes neandertals! Ai no, de les cuixes no, que ja no en queda res... volia dir dels fèmurs! Els fèmurs tenen l'honor de ser l'os més llarg del cos. Com tothom sap, en aquest món, com més llarg millor: les persones més altes troben feina més aviat, els cànons de bellesa es basen en models d'1,80 que ensenyen els fèmurs, es remarca sovint que els sapientíssims som uns 10 cm més alts que els neandertals, etc, etc, etc.



Els fèmurs a més a més també ens poden proporcionar informació sobre les nostres diferències amb els neandertals. Potser ells tenien els fèmurs una mica diferents que els feien caminar amb una inclinació diferent, i amb tantes coses que se n'han dit fins ara, de les cuixes neandertals, anem més perduts que aquell dia d'estiu del 1856, a la vall de Neander.

Un estudi acabat de sortir del foc ha analitzat detingudament els fèmurs de neandertals, HAM antics i HAM moderns (contemporanis i de l'edat mitjana), a veure si hi havia diferències entre grups. Les conclusions:

-Els fèmurs neandertals i els fèmurs de HAM antics mostren diferències considerables.
-Els fèmurs de HAM moderns s'assemblen més als de HAM antics que als dels neandertals.
-Els fèrmurs dels neandertals són més encorbats, cap enfora.
-La corbatura del fèmur és un bon indicador de l'activitat física: com més encorbat, més es fa treballar les cames, i més pes han de suportar. Això vol dir que els neandertals feien més exercici amb les cames que els HAM antics i -no cal dir-ho- que els HAM moderns, i que també carregaven més pes.
-La corbatura del fèmur neandertal no només és deguda a uns nivells d'activitat més elevats, sinó que sembla tenir certa base genètica, i possiblement l'aïllament, les pautes de comportament i la selecció natural van afavorir que els fèmurs neandertals tinguessin la forma que tenen i van tenir.



Pregunta: aquest estudi està d'acord amb els dos o tres anteriors que han aparegut fa relativament poc? Resposta: No en tinc ni idea. Recordo que un destacava per les llargues distàncies que els neandertals podien recórrer amb un temps rècord que no poden ni superar els quadrúpeds. El que sí que té lògica és que d'acord amb els braços de boxejador que feien, els neandertals podien carregar més pes -i després les cames se'n ressentien.

Potser un cas que ajudaria a complementar i donar credibilitat a l'estudi serien els fèmurs d'un cosinet meu, que fa de camioner. Des de sempre m'ha cridat l'atenció el seu físic: més aviat refet, les seves cames curtes i encorbades i l'ofici que fa: carregar i descarregar caixes que porta amunt i avall amb un camió. El cosinet pot arribar a tenir força mal caràcter i uns braços ben entrenats per carregar pes, de manera que crec que seria un molt bon exemplar de neandertal modern.

No estic dient que el meu cosinet sigui un neandertal modern de veritat ni molt menys, sinó que, per l'ofici que ha escollit fer i la seva constitució física, podria mostrar-hi moltes similituds, que serien fruit, com s'ha dit més amunt, de les pautes de comportament i la selecció natural.



Ho veieu? Un bon estudi és aquell en què la parrafada no queda per vestir sants!



FONT:

Science Direct