Els grups sanguinis són un dels aspectes amb què podem estudiar les poblacions humanes, malgrat que ben poca gent en faci un bon ús.

Amb bon ús em refereixo a què no es comencin a omplir pàgines i pàgines on et classifiquen en un "caçador", "agricultor" i "pastor" depenent de si ets A, B o O. És clar que aquesta classificació tant famosa, que ja haureu vist en més d'una pàgina i que us dóna consells alimentaris basats en res, no té en compte que els agricultors també eren grangers, és a dir, pastors. Però en fi, d'on no n'hi ha, no en raja.
Abans de parlar del factor rhesus, que també és com un grup sanguini sense estar relacionat amb els factors ABO, m'agradaria tirar per terra 4 mites:
-
No és cert que el grup O aparegués fa 40.000 anys, l'A en fa 20.000 i el B en fa 10.000, com també expliquen algunes pàgines web.
-
No és cert que si ets del grup O et vagi millor menjar grans quantitats de carn, i si ets del grup A, que hagis de fer una dieta gairebé exclusivament vegetariana, o del grup B, una dieta basada en el peix. I de l'AB ja no me'n recordo, però segur que tenien la seva dieta especial.
-
No és cert que els grups sanguinis estiguin associats a un caràcter concret (per exemple, que les persones del grup O tinguin aires més "primitius" o els del grup A més "agricultors"). Això són ximpleries sense cap fonament.

Del grup rhesus negatiu també se n'han dit moltes coses. De fet, la gran majoria d'humans del planeta són Rh+; aquest factor rep el nom de "rhesus" perquè es va descobrir primer en aquesta classe de micos. El factor rh- (és a dir, l'absència de factor rhesus) ha rebut molta atenció per diversos motius. El primer és que és escàs: només el 15% de la població europea és rh negativa, sent els bascos els que s'emporten la medalla, amb un 33%. A l'Àsia, Àfrica i Amèrica, els percentatges no solen superar l'1%.
La segona raó té a veure amb la gestació: una mare rh negativa té risc de tenir un fill amb problemes si es casa amb un home rh positiu. Els problemes solen afectar més el segon fill, i poden variar des de no presentar-se a acabar amb la mort del nadó; això és així perquè després d'haver tingut el primer fill rh positiu, la mare crea defenses contra el segon, com si es tractés talment d'un microbi infecciós.
Sent tant perjudicial per una cosa tant bàsica com la natalitat, hi ha molts experts que es pregunten com és possible que l'rh negatiu hagi perviscut fins als nostres dies, quan de fet, hauria d'haver desaparegut. Potser confereix algun avantatge desconegut, ser Rh negatiu?

Els científics no ho saben. El que sí que sabem, és que a diferència del que diuen les pàgines web, l'rh negatiu no prové dels extraterrestres ni els bascos són els últims neandertals, perquè és clar, també hi ha la possibilitat que els arcaics fossin Rh negatius; dic possibilitat, perquè fins ara, ningú no ho ha comprovat: ni amb els arcaics ni amb qualsevol població antiga. Senzillament, no sabem ni quan, ni on ni per què va aparèixer i s'ha mantingut fins ara el factor rh negatiu.
De moment, no he pogut trobar cap explicació científica raonable, però continuaré buscant. Si algú en sap alguna cosa més d'aquest grup sanguini tant problemàtic i alhora intrigant, les aportacions seran molt benvingudes.