dissabte, 3 novembre de 2012

Els neandertals eren tant intel·ligents que fins i tot sabien plagiar!

I pel que sembla, feien uns plagis impressionants, o almenys això és el que pensa de bona fe el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, de l'institut Max Planck.

No sé exactament com ha anat la cosa, però pel que he llegit a Mundo Neandertal, es veu que el bon home ha re-datat amb C14 uns estris Chatelperronians de la Grotte du Renne -un jaciment que ja s'havia mostrat problemàtic i havia estat acusat de tenir els estrats sobre o sota posats, però que Joao Zilhao ha investigat molt curosament i no n'ha trobat cap evidència, d'aquesta suposada remoguda-, i ha obtingut unes dates d'entre 41.000 i 44.000 anys per aquesta indústria associada als "últims" neandertals. Fins aquí, res d'anormal.



Ara que algú m'expliqui com se li ha acudit a aquest home la teoria que el Chatelperronià neandertal és una "còpia" de l'Aurinyacià dels moderns, que just en aquell moment acabaven d'arribar d'orient mitjà. Perquè això és el que ha dit, i per dir-ho, abans ho ha d'haver pensat. Mireu, en paleoantropologia tenim un problema molt gros: les pedres i els fòssils, no parlen. I com que no parlen, ho han de fer els antropòlegs per ells, i sovint aquests antropòlegs diuen coses que si poguéssin parlar, les pedres i els fòssils, no les dirien mai, mai de la vida.

Arribar a la conclusió que el Chatelperronià és una indústria "copiada" no té el més mínim fonament, perquè és bastant diferent i única de les indústries aurinyacianes, suposadament relacionades amb l'home modern. Per tant, la còpia no és digna. Una altra cosa és que hi haguéssin intercanvi d'idees, però d'això n'hi ha hagut sempre. Però en qualsevol cas, Hublin ho deixa molt clar: còpia, que vol dir plagi.

I què podem fer per desmentir-ho? Res de res. No podrem saber mai com va començar el Chatelperronià. Ni el Chatelperronià, ni el Mosterià ni l'aigua del mar; ho podem estudiar, ens hi podem acostar, però mai no sabrem exactament com van anar les coses. I en Hublin, tampoc. Per tant, de la mateixa manera que no podem desmentir que el Chatelperronià va sorgir com una mala còpia d'alguna indústria moderna encara per localitzar, tampoc no podem fer-ho a l'inrevés, és a dir, que Hublin podria tenir raó. També podrien tenir raó altres versions de la història, tantes com volgueu: intercanvi, epidèmia, ànims abans de l'extinció, benvinguda, etc. Fins i tot és possible que aparegui algun paleoantropòleg que digui que tot això del Chatelperronià són contes de la vora del foc, que tot plegat són 4 pedretes de principis del segle XX que algú es va dedicar a enterrar a bona part dels jaciments d'Europa occidental.

Fins aquí el post del plagi Chatelperronià. Cada cop em desmotiven més aquestes notícies, sembla com si algú s'hagués dedicat a remoure els estrats del cervell de certs paleoantropòlegs .



Font:
 
Mundo Neandertal

dimecres, 24 octubre de 2012

'La Ferràssia 1' torna a fer la volta al món

El  que més m'agrada de les reconstruccions és que sempre són diferents, i La Ferràssia 1 és potser un dels neandertals amb més cares del món. No es pot negar que aquest privilegi ve determinat no només pel seu descobriment, l'any 1.909 a Dordonya, sinó també per l'excel·lent estat de conservació en què es troben els seus ossos, 60.000 després que aquell home de mitjana edat morís com a conseqüència d'un càncer, probablement.


Amb les noves tecnologies, les reconstruccions també evolucionen, de manera que cada cop més ens podem acostar al veritable rostre de La Ferràssia. Mai no ho podrem saber del tot, perquè hi ha informació que s'ha perdut per sempre i que mai no podrem trobar, ni a l'ADN ni als ossos. Per exemple, és pràcticament impossible de dir si la Ferràssia tenia cicatrius al cos, quantes i on, perquè la carn no es conserva, però afortunadament aquesta informació és prescindible.


Aquest cop La Ferràssia 1 té els cabells pèl-roigs/rossos (ara sabem que hi havia neandertals morenos, també), la pell clara (probablement hi havia neandertals de pell color cafè), els ulls foscos i les típiques faccions neandertalianes.



Malauradament hi ha coses força difícils d'endevinar partint d'un crani fragmentat, com ara el gruix dels llavis, la forma exacta del nas i el color de pèl i pell. Però tot i així penso que és una reconstrucció bastant ben feta, de les millors que he vist fins ara: mirant-la per sobre, algú amb coneixements mínims sobre cranis neandertals pot endevinar fàcilment que al darrere hi ha el de La Ferràssia. Li poso un 9.









diumenge, 21 octubre de 2012

Visitants, aficionants, experts, comentaristes, crítics, assenyats i ximples: sigueu tots benvinguts!!

Disculpeu les meves absències perllongades (degudes a una varietat de causes, més o menys com l'extinció neandertal, entre les quals: falta de temps, mandra, frustració amb l'antropologia, estudis avorrits i més repetits que el caminar, estudis repetits (ja ho he dit?), estudis mal fets, sensacionalisme, cavemen-sex del dolent, fòbia cibersocial, depressió d'hivern, etc). 



Passi el que passi, l'antropologia i els homínids sempre els porto al cor: encara que em clavin punyalades pel darrere, encara que siguin més pesats que un mort, encara que per un moment sembla que hagin perdut tota la substància que inicialment els feia tant irresistibles, encara que hi hagi moments en què toqui de peus a terra i me n'adoni que els neandertals es van extingir fa molt de temps i que res no els farà tornar, encara que descobreixi que la passió secreta d'alguns antropòlegs és escriure relats pornogràfics de la Lucy i els Anteke, encara que homínids i cinema siguin dos conceptes immiscibles, com l'aigua i l'oli, encara que cada vegada que entro aquí m'hagi d'esperar una mitjana de 7 minuts abans de començar a escriure l'entrada.

Per tot el que heu aguantat i més, gràcies, moltíssimes gràcies a tots: sense la vostra paciència, sense la vostra participació en forma de comentaris, opinions, visites, aquest blog perdria molt si és que això és possible i m'agradaria animar-vos perquè continuéssiu entrant aquí i enriquint el blog amb el vostre interès i amor per la prehistòria i el vostre saber, perquè encara que tots siguem molt ignorants, no tots ignorem el mateix.





dissabte, 20 octubre de 2012

Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.



El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

'Fantasmes' neandertals al nord d'Àfrica

A tots ens agradaria poder viatjar enrere per esbrinar com van anar les coses, però el cas és que les màquines del temps són ciència-ficció, i de moment, per estudiar el passat, ens hem de conformar amb 4 ossos florits i trencats, 4 datacions imprecises que varien dia sí dia també i ADN degradat i contaminat. És frustrant, però renoi, als homínids quan ens pica la curiositat, no podem deixar de fer-hi voltes i més voltes.



Un fantasma és l'essència d'una persona que va morir, fa molt o poc. L'existència dels fantasmes és com els fantasmes mateixos: ningú no ha vist mai un fantasma com a tal, però hi ha moltes coses -homínids inclosos- que es comporten com a tals, com si fóssin l'essència espiritual d'un mort, la única cosa que en queda.

Des de l'any 2010 que es va recuperar l'ADN neandertal, ens han dit tantes coses, i tant variades, que hem arribat en un punt en què ja no sabem què creure'ns. Cada dia surten estudis que diuen una cosa diferent, i la veritat és que trobo que abans de publicar res, el que primer haurien de fer és comprovar per què els resultats obtinguts difereixen dels d'altres estudis.

Ahir mateix va sortir un estudi on hi ha participat el nostre conegut Carles Lalueza on s'hi insinua el següent: les poblacions nord-africanes mostren una afinitat "especial" amb els neandertals. A l'estudi s'hi ha comparat l'ADN neandertal (degradat i incomplet) amb una dotzena de poblacions, la meitat de les quals, del nord d'Àfrica.


Agafant com a referència una població blanca dels EUA (CEU) els autors han trobat que els Tunisis porten un 38% més de neandertalitat, i al mateix temps mostren un component nord-africà indígena més elevat que la resta de veïns. Els autors també han trobat que aquest component nord-africà mostra una afinitat més accentuada amb els neandertals que no pas 'la resta': europeus, orient mitjà, etc.

Per tant, la conclusió immediata és que, d'alguna manera desconeguda, els antics habitants del nord d'Àfrica pre-neolítics (?) eren més afins als neandertals que altres poblacions. El problema, o problemes, vénen quan mirem el registre fòssil, altres estudis i aquest estudi mateix.

-El registre fòssil, perquè no hi ha evidència de neandertals al nord d'Àfrica. Sabem que hi havia poblacions afins transitòries entre erectus-heidelbergensis-sàpiens amb indústries molt semblants a les dels neandertals (mosterianes) però fins ara la comunitat antropològica no accepta assentaments neandertals permanents en aquesta regió del món.

-Altres estudis, perquè es contradiuen de ple amb aquest: en Hawks havia dit que els toscans eren la població més neandertal del HapMap, i en aquest estudi ho són menys que els CEU, per citar només un exemple: si l'ADN neandertal és el mateix i les poblacions també, com és possible que s'arribi a aquestes discrepàncies? El mateix sembla que passa amb l'ADN denisovà. Clarament, hi ha alguna cosa que falla: potser ens pensem que certs gens són d'orígen neandertal/denisovà quan en realitat no ho són? I si hi hagués algun tipus d'estructura que estigués distorsionant les proporcions de mestissatge, com suggereix en Hawks?

-El mateix estudi, perquè a la taula es veu ben clar que les poblacions asiàtiques de l'est són molt més neandertals que europeus i nord-africans. Com és possible? No ho sabem: els autors ni ho esmenten. Ni una sola paraula en tot l'estudi! Però a veure, i llavors quin sentit té dir que els nord-africans tenen aquesta afinitat especial, quan l'afinitat dels asiàtics de l'est sembla molt més elevada? I una altra cosa: com s'expliquen que poblacions com ara els bascos siguin més neandertals que els andalusos i gallecs, si estan menys barrejats amb els nord-africans??

Incongruències diverses -algunes de molt greus- i no aclarides per l'estudi, que reconeix que hi ha alguns petits "detalls" no resolts em fa pensar que tot plegat es tracta d'una fantasmada: aquests neandertals nord-africans hi ha rumors que diuen que podrien existir, com el Yeti o els ovnis, però al mateix temps no n'hi ha cap prova sòlida, i els escèpics -entre els quals m'hi incloc- pensen que tot és una farsa.



Font:

North African Populations Carry the Signature of Admixture with Neandertals





divendres, 19 octubre de 2012

Jean M. Auel: La vall dels badalls

El segon exemplar de la soga "Els folls fills de la Terra" m'ha recordat a un àpat, una menjada. En general, els àpats consten d'una sèrie d'etapes, des que el menjar entra fins que surt de dins de l'organisme, en aquest cas ho deixarem amb el cos d'un homínid normal i corrent.


La primera etapa, sens dubte, és percebre que hi ha menjar. La segona, és introduïr-se el menjar a la boca. A la tercera, el menjar passa des de l'esòfag fins a l'estómac, que és com un saquet. I allà s'hi queda fins que és digerit i ja no s'assembla en res al menjar original: ja no fa bona olor, ja no té bon gust, ja no fa bona presència a la vista (ho haureu comprovat cada cop que vomiteu). A la quarta, aquest bòlid de menjar passa cap als intestins, on s'hi pot estar unes quantes hores i fins i tot dies -aleshores diem que un pateix  restrenyiment- i a la cinquena i última, el bòlit és expulsat de manera més o menys violenta per l'anus.



Aquesta última etapa, que potser és la més desagradable de totes, tant desagradable que mai no diríem que aquells excrements de colors i olors desagradables ens els vam posar a la boca encantats unes hores abans, Jean M. Auel l'ha deixada pel final, i dura unes 50 pàgines. L'expulsió ha sigut violenta; ja en sentíem els símptomes a l'etapa nº 4, que comença a la pàgina 350 aproximadament, però fins que la cosa no passa cap avall, no pots arribar a confirmar que ja ha arribat la nº 5.

I com n'ha sigut de violenta i pudenta, l'etapa nº 5! He sentit mareig de tant agradables que eren les oloretes. I llarga, a més a més, com un dia sense pa. Auel, per què, per què ho vas haver de fer aquell 1.982, a només 10 anys dels jocs olímpics de Barcelona? Per què? Quin mal tant gran hem comès els lectors d'arribar fins a la pàgina 500 del "segon"?

Ah sí, què més havia de comentar? Bé, amb aquest segon volum de la soga, Auel s'hi ha lluït. Què més puc dir? Lluïr-se, per a l'Auel, vol dir lluïr en Jondi, l'alt, ros, musculós, d'ulls blavíiiiissims, intel·ligent, simpàtic, misteriós, etc, protagonista. El seu membre viril apareix i desapareix constament cada 30 pàgines aproximadament, però a l'última etapa, Auel li fa un homenatge, una veneració. No és que no hi estigui d'acord, amb què el sexe és important, i també ho era fa 35.000 anys, però és que a mi, en Jondi no m'atrau, Auel (deu ser que sóc lesbiana?), i els amors platònics resten credibilitat a la història. I resten punts, sobretot quan deixen els "caps aixafats" com una colla de masclistes, violadors i retardats que mereixen desaparèixer de la capa de la Terra, engolits per la "Mare".

Voldria remarcar que no arribo a entendre per què Auel fa una clara distinció de color de pell i cabell entre les poblacions de "caps aixafats" (els neandertals) i els "Altres" (els moderns): per què tots els neandertals han de tenir els ulls i la pell fosca, i entre els moderns no n'hi pot haver cap així, tenint en compte els seus orígens tropicals? Quin és el sentit antropològic, i moral (si n'hi ha cap) d'aquestes disfresses? Perquè segur que n'hi deu haver algun, però Auel quan vol pot ser molt recargolada, tant com els pèls del pubis de l'Ayla (maleït restrenyiment...).

I això és tot. Tota la resta segueix la línia del primer, amb la única diferència que els neandertals ja no tornaran a sortir si no és per participar en alguna violació, matança o records de l'Ayla. M'ha deprimit profundament, i m'he marejat. Res més a dir.





dissabte, 22 setembre de 2012

Jean M. Auel: El clan de l'ós de les galetes (I)

No és que acostumi a llegir gaire, però de tant en tant una mica de lectura em fa sentir útil. El problema que tinc és que de llibres sobre prehistòria (i més específicament, sobre neandertals) que no siguin purament científics, se n'han escrit pocs. Pocs, i de mala qualitat, a més a més. No es pot demanar gran cosa quan un està extingit, però certament això és un problema per tots aquells que encara no hem passat a l'altre barri i volem matar l'estona endinsant-nos dins d'aquella època meravellosa (això últim es pot interpretar irònicament o no).


És per això que veient les opcions disponibles, he fet el cor fort i he decidit continuar amb la soga de Jean M. Auel, perquè ja la tinc mig començada. M'ha costat fer l'esforç d'anar fins a la biblioteca a buscar el primer exemplar d'aquesta autèntica soga, però com que al primer és on hi surten neandertals i tampoc no estic obligada a continuar, he dit, va.



Més de 500 pàgines va necessitar Auel per escriure el primer exemplar (d'una sèrie de 6), aparegut l'any 1.980, que la va catapultar a la fama. Realment, n'hi havia per tant? No ho sé. És un llibre normalet: té coses bones, coses no tant bones, i coses horribles.

Però ho descriuré tot ben detalladament: l'argument m'ha semblat mínimament interessant per tots els mínimament interessats en la prehistòria. Els paisatges els he trobat ben reconstruïts. La societat neandertal, bastant realista, almenys d'entrada i tenint en compte que tot és inventat. La moralitat, encara que bastant tocada, hi és present, i els missatges que es transmeten no són malèvols (almenys). Les 500 pàgines no se m'han fet pesades. Les coses purament inventades sobre els neandertals es poden arribar a perdonar, excepte 3 o 4 invencions massa bèsties, massa indigeribles, massa surrealistes per ser imaginades. Els personatges hi són ben posats: tots tenen la seva història, el seu rerefons, la seva personalitat i el seu rol dins la història.

Llavors, què és el que falla?

No ho sé dir exactament, però ho intentaré: el que m'ha semblat que falla, és aquella sensació de: i ara ja sé què vindrà. I ara ja sé què farà. I ara ja sé què diran. I ara ja sé per què ha passat això. Em sembla que aquest acabarà d'aquesta manera. Aquest i aquest altre acabaran morint segur. Aquell obtindrà una recompensa per bon jan.

Per si no m'he explicat prou bé: falla la previsibilitat en totes les situacions, els personatges són dotats d'una personalitat tant plana que tens la sensació que ja n'has conegut 30 d'iguals abans, personatges que ja saps què faran, per què, com i quan acabarà la seva vida amb un 90% de probabilitats havent llegit només un 5% del llibre. I és una pena, perquè aquest feia la pinta de ser un llibre com déu mana sobre neandertals. Però noi, no ha pogut ser, no hi ha pogut arribar per poc, s'ha quedat a les portes.

És molt d'agraïr, que a diferència d'altres exemplars, Auel no hi hagi incorporat porno prehistòric: això s'hauria carregat del tot aquest primer volum. La meva pregunta és: ara què faig? Continuo amb el segon, o paro? Diuen que les segones parts mai no són bones (ni les terceres, ni les quartes, ni les cinquenes, etc), però potser hi ha algú a qui li interessa llegir opinions sobre l'obra de l'Auel, cosa que donaria utilitat i sentit a aquests escrits.


Puntuació: 6.5/10

dimarts, 11 setembre de 2012

L'orígen i expansió de l'Indo-europeu relacionat amb l'inici del neolític

Molts lingüistes treballen intentant esbrinar d'on prové i on es va parlar primer l'indo-europeu, la llengua mare de la majoria d'idiomes europeus actuals, com ara l'anglès, el grec, el rus i el català. A dia d'avui hi ha dues teories de moda: la que diu que l'Indo-europeu es va originar fa més de 9.000 anys a Anatòlia i es va expandir cap a Europa amb l'inici de l'agricultura i ramaderia, i una altra que emplaça l'orígen d'aquesta llengua una mica més amunt del mar caspi, l'anomenada teoria "Kurgan". Segons aquesta teoria, l'expansió és molt més tardana, de fa no gaire més de 6.000 anys.



La validesa de qualsevol d'aquests dos models és essencial per relacionar l'expansió d'aquestes llengües i de gent des de l'orient mitjà fins a Europa occidental. En cas de ser certa la teoria anatòlica, això significaria que llengües com el basc i l'íber ja eren parlades a la península ibèrica des del mesolític. Pel contrari, si la certa és la hipòtesi kurgana, això voldria dir que potser els primers agricultors del neolític no parlàven indo-europeu, sinó potser llengües emparentades amb el basc i l'íber; de fet, alguns lingüistes diuen haver trobat similituds entre l'èuscar i llengües del Caucas, però com sol passar sempre en lingüística, tot és molt confús i controvertit.

Un estudi molt recent, on hi ha apareixen els cognoms Gray i Atkinson, defensa de nou la teoria anatòlica. No és pas la primera vegada -i tot fa pensar que no serà l'última- que aquests dos autors troben evidència a favor d'aquesta teoria. L'estudi ha utilitzat moltes llengües indo-europees per reconstruïr-ne l'orígen, i ha trobat que les més diferenciades de la resta corresponen a un subgrup anomenat "anatòlic", que no conserva cap llengua viva, i que es va parlar precisament a l'actual Turquia. La datació, sempre controvertida, apunta que paraules com "mare" podrien sobrepassar els 8.000 anys d'antiguitat, i que per tant aquesta expansió estaria relacionada amb la dels primers agricultors i ramaders del neolític.

En Hawks també ha comentat aquest estudi al seu blog, i ha fet una mica de barreja entre el model anatòlic i el kurgan: pensa que, si bé l'orígen de l'indo-europeu podria trobar-se a Anatòlia, hi podria haver hagut més d'una expansió i en diferents períodes. Aquest model sembla bastant més realista que no pas una única expansió fa 8.000-9.500 anys, tenint en compte que el llatí vulgar "evolucionat" es parla a la península ibèrica des de fa no més de 2.000 anys, mentre que el neolític hi va arribar bastant abans.

Sigui com sigui, el tema no està tancat, ni molt menys. En qualsevol moment pot sortir un altre estudi que tombi per terra aquest, que sembla tant sofisticat i ben documentat. És una pena, però la ciència, i sobretot la lingüística, funciona així.


Fonts:

-Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family

-Material suplementari de l'article.

-When and where was proto-Indo-European?

Els mamífers ancestrals pesaven més d'un quilo i vivien uns 25 anys

Encara que no us agradin gaire els dinousaures, segur que heu sentit parlar de la seva extinció i de la posterior expansió dels mamífers per tot el planeta, lligada a aquesta frase: eren més petits sí, però més llestos, per això van sobreviure a l'impacte del meteorit, mentre que aquells rèptils gegants i lletjots es van extingir tots o alguna de similar.

Fins ara no sabem explicar per què els mamífers no es van extingir al final de l'era cretàcica, fa uns 65 milions d'anys, però s'ha plantejat que potser pel fet de ser tant petits els seus requeriments nutricionals i de supervivència no eren tant elevats com els d'una bèstia que pesava 20 tonelades, i potser per això els efectes del meteorit després que aquest impactés contra la terra, no els van afectar tant.

Que eren petits com un ratolí -o més- és el que sembla suggerir el registre fòssil d'aquella època, però hi ha científics que no n'estan convençuts, i és per això que han publicat un estudi que sembla apuntar cap a la direcció contrària.
 
"It is widely assumed that our mammalian ancestors, which lived in the Cretaceous era, were tiny animals that survived massive asteroid impacts in shelters, and evolved into modern forms after dinosaurs went extinct, 65 Mya. The small size of most Mesozoic mammalian fossils essentially supports this view. Paleontology, however, is not conclusive regarding the ancestry of extant mammals, because Cretaceous and Paleocene fossils are not easily linked to modern lineages. Here we use full-genome data to estimate the longevity and body mass of early placental mammals. Analysing 36 fully-sequenced mammalian genomes, we reconstruct two aspects of the ancestral genome dynamics, namely GC-content evolution and non-synonymous over synonymous rate ratio. Linking these molecular evolutionary processes to life history traits in modern species, we estimate that early placental mammals had a life-span above 25 years, and a body mass above one kilogram. This is similar to current primates, cetartiodactyls or carnivores, but markedly different from mice or shrews, challenging the dominant view about mammalian origin and evolution. Our results imply that long-lived mammals existed in the Cretaceous era, and were the most successful in evolution, opening new perspectives about the conditions for survival to the Cretaceous-Tertiary crisis. "
 
 
El que més em crida l'atenció d'aquest estudi és que per reconstruïr la mida i la longevitat del mamífer plancentari ancestral (l'avantpassat dels primats, rosegadors, carnívors, elefants, etc) han utilitzat la informació del genoma de diverses espècies. Total, que a partir de característiques de l'ADN d'aquests mamífers -pressumptament relacionades amb la mida i la longevitat-  han arribat a la conclusió que l'avantpassat de tots ells pesava més d'un quilo i tenia una esperança de vida de 25 anys, bastant similar a la dels primats no-humans actuals. Els ratolins viuen molt menys, al voltant de 2 anys en captivitat i només un a la natura, i pesen uns 20 grams.

Per tant, si ni la mida ni la longevitat pot explicar per què aquests mamífers van sobreviure millor que els dinosaures, hi ha d'haver alguna altra causa que ens ha passat per alt.


Font:  Genomic Evidence for Large, Long-Lived Ancestors to Placental mammals.

El canibalisme Antekessor era tant... inhumà

Segur que aquells formidables homínids que van viure fa més de 800.000 anys practicàven unes orgies espectaculars, si hem de fer cas dels relats pornogràfics -amb il·lustracions- que han elaborat alguns antropòlegs del segle XXI, però certament, no tot era sexe, ni amor. Hi havia altres coses a la vida dels Anteke, coses potser no tant agradables d'explicar, però què hi farem, s'ha de ser realista i acceptar-los tal com eren, no els podem canviar.



Des de l'any 1994 sabem que els Antecessors practicàven el canibalisme més elemental, de manera similar als seus successors/descendents, els heidelbergensis i neandertals. El que ens preguntem és: quines finalitats tenia, el seu canibalisme? Era purament gastronòmic o bé cultural?

Doncs bé, sembla que en el cas que ens ocupa, les raons serien tant la purament nutricional com la cultural, és a dir, que aquells Anteke caníbals mataven dos pardals d'un tret en les seves expedicions sanguinàries. El que explicaré a continuació podria ferir sensibilitats, per tant prepareu-vos bé l'estómac perquè no sentiu nàusees en llegir-ho. Una cosa que va molt bé és pensar en sexe quan la cosa es posa molt negra -o vermella, en aquest cas- amb imatges i sons.

L'equip d'investigadors del CSIC, entre els quals s'hi troben Eudald Carbonell i Juan Luís Arsuaga, ha estudiat un peculiar cas de canibalisme: l'infantil. Tot sembla indicar, que un grup d'Anteke armats amb llances i amb molt mala baba, va dedicar-se a assassinar brutalment els infants -només els infants, sembla- del grup rival. L'objectiu d'aquesta estratègia era foragitar els rivals de les terres que ells volien ocupar sense posar la seva vida en perill -perquè els nens són més fàcils de matar que un adult-, o bé impedir que es multipliquéssin. Després, per aprofitar-ho tot, perquè si una cosa tenien era que eren molt estalviadors, van menjar-se els cadàvers dels nens assassinats, perquè ja se sap que després de fer exercici va bé un bon àpat.

Aquest tipus de canibalisme no és nou, es coneix entre ximpanzés, i va ser descrit per primera vegada l'any 1977, a càrrec de la famosa primatòloga Jane Goodall. Es veu que l'edat dels ximpanzés petits que van ser assassinats i posteriorment consumits coincideix molt bé amb la del grup d'Anteke de Gran Dolina. Desconeixem si altres grups d'homínids com ara els neandertals també practicàven ocasionalment aquesta activitat, però afortunadament aquestes velles tradicions no semblen haver perdurat entre els HAM; això no vol dir que siguem perfectes, ni molt menys. Per sort, la humanitat sempre ha tingut el desig de millorar.


Fonts:

Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansion and imbalance of power hypotheses

El hombre de Atapuerca practicaba el mismo canibalismo que los chimpancés

Els neandertals i denisovans ens van passar malalties??

És el que he trobat en un abstract de l'ASHG 2012 (American society of human genetics) i m'ha cridat l'atenció, perquè fins ara la introgressió amb aquests cosins germans nostres s'havia relacionat amb conceptes com ara fortalesa, millora del sistema immunològic, i millora de l'espècie en general. Però sembla que aquestes coses només passen a la tele i a la ment d'alguns escriptors amb molta imaginació:


Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans. Y. Hu1, Q. Ding1, Y. Wang1, H. Zheng1, L. Jin1,2 1) MOE Key Laboratory of Contemporary Anthropology, School of Life Sciences and Institutes of Biomedical Sciences, Fudan University, Shanghai 200433, China; 2) Chinese Academy of Sciences and Max Planck Society (CAS-MPG) Partner Institute for Computational Biology, Shanghai Institutes for Biological Sciences, Chinese Academy of Sciences, Shanghai 200031, People’s Republic of China.


Archaic hominin admixture with modern non-Africans was detected by genome wide analysis of Neanderthal and Denisovan individuals. Compared with Africans, non-Africans share excess derived alleles with Neanderthals. Especially, Europeans and East Asians are similarly related to Neanderthals, suggesting Neanderthal gene flow to Eurasians before their split. Additional Denisovan admixture was detected in Melanesian individuals. Several models were subsequently proposed regarding time and location of admixture events. To gain better understanding in demographic and evolutionary significance of archaic hominin admixture, we implemented an algorithm to identify archaic segments, i.e., carrying locally maximized number of alleles that are only observed in non-Africans, by analyzing 1K Genome Phase I data. Totally, we identified 410,683 archaic segments in 909 non-African individuals with averaged segment length 83,460bp. In the genealogy of each archaic segment with Neanderthal, Denisovan, African and chimpanzee segments, 77~81% archaic segment coalesced first with Neanderthal, 4~8% coalesced first with Denisovan, and 14% coalesced first with neither, validating the algorithm. Interestingly, a large proportion of all the archaic segments identified shared 88.9% similarity with Neanderthal, suggesting a single major admixture with Neanderthal at 82~121kya, right after the Africa exodus of the ancestors of modern humans. Furthermore, we found that several disease associated sites with alleles specific to archaic segments, suggesting a possible contribution of Neanderthal and Denisovans to human diseases.


Com que l'article sencer no està disponible, no sabem a què es refereixen els autors quan parlen d'aquestes malalties humanes MODERNES (les majúscules són per emfatitzar que els neandertals i denisovans també eren humans, cosa que se'ls oblida sovint). De ben segur que en sentirem a parlar d'aquí poc, mentrestant ens toca especular: alzhèimer? autisme? obesitat? càncer?


Font:  Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans


Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).



No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.




Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History