Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gibraltar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gibraltar. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juny del 2011

Neandertals sud-ibèrics de 28.000 anys, doneu les gràcies a la pluja

Mesos d'agitació constant de les dates, hipòtesis i llocs de l'extinció neandertal. Perquè si una cosa està clara, és que es van extingir. Ja no es troben entre nosaltres, almenys no tal com eren, perquè malgrat ser tant humans com nosaltres, els neandertals es podien distingir gairebé a la perfecció de qualsevol humà vivent del planeta.



De moment, no podem dir res sobre la seva extinció: eren complexos, ben adaptats i no pas menys nombrosos que els primers HAM en fase de colonització. El registre fòssil és escàs, el C14 ens fa ballar el cap a tots amb els seus petits defectes a l'hora de datar i les 1234365334364 hipòtesis que s'han plantejat i defensat fermament per amateurs i antropòlegs experts no ajuden gaire a clarificar el gran per què.

Una de les hipòtesis que està més de moda és la PEC o extinció per exclusió competitiva. La PEC es pot resumir d'aquesta manera: arriben els HAM, prenen les terres als neandertals en un moment en què aquests es trobaven poblacionalment debilitats pel fred o el que fos, i quan els neandertals van poder reaccionar, ja no hi van ser a temps. Van anar reculant fins que fa 28.000 anys els últims van morir al sud de la península ibèrica.

Per què fa 28.000 anys? Per què al sud de la península, i no a qualsevol altre lloc? Aquestes preguntes les hauriem de fer als autors d'un nou estudi que han intentat similar models de les condicions "especials" d'aquesta regió que van permetre allargar una mica més l'agonia de les vides neandertals, que penjava d'un fil.



Quatre possibles refugis serien la zona de la bètica (on en aquella època hi plovia molt, segons l'estudi), una altra aprop del riu Guadalete, encara una altra en dues zones costaneres i finalment, la cova Gorham, a Gibraltar.

Els autors creuen que les pluges van allargar la supervivència neandertal en aquestes àrees, fins que els últims d'Europa es van extingir fa uns 28.000 anys. Tal com ho sentiu: les pluges. Aquest cop, afortunadament, no es tracta pas d'una hipòtesi d'extinció, sinó d'una hipòtesi de supervivència (rialles) encara que falla en el punt principal: tant bon punt el cel va tancar l'aixeta, què va passar? I per què les pluges van ajudar aquells fabricants de mosterià, i no qualsevol altre fenòmen meteorològic, com ara el vent? I què passa amb els moderns, ells no es mullaven, o bé encara no hi havien arribat, en aquest jardí de l'Edén?


FONT:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2699.2011.02536.x/abstract;jsessionid=9F543773A7D2E5DCFA564209E07248F6.d02t01