Rodeos? No, gràcies!

Com ja podeu endevinar pel títol, no sóc fan de qualsevol espectacle on es practiqui la tortura animal. Tampoc no he sigut mai fan d'aquella divisió tant estricta que s'ha fet al llarg de la història sobre les diferències entre neandertals i humans moderns a l'hora de caçar.


De ben segur que alguna vegada haurem sentit que els neandertals tendien a lluitar amorrats a la presa, fos un conill o un bisó, i la seva tàctica consistia en poca cosa més que anar ferint l'animal -sovint de dimensions considerables- amb una llança a la mà, cosa que exposava fàcilment el caçador a ferides que podien arribar a ser mortals. Els moderns, en canvi, eren dels que llençaven l'arma des de lluny, no els agradava això de lluitar fent servir la força bruta; i d'aquesta manera, s'exposaven a menys risc de patir traumatismes.

Sembla mentida que als neandertals no els passés pel cap alguna vegada provar-ho des de lluny, oi? Doncs no, segons els autors d'aquesta teoria tant mundialment famosa, entre els quals s'hi troba Erik Trinkaus, això no passava, almenys no més enllà de l'excepcionalitat. Les dues humanitats eren diferents de bon principi, i ho demostraven d'aquesta manera: uns (ja sabem qui) eren més endreçats, prudents i previsors, i els altres eren uns bèsties.

Però oh! Què passa quan els mateixos autors descobreixen que no hi havia diferències en el nombre de lesions de neandertals i dels primers humans moderns -que no havien estat analitzats quan es va proposar la teoria-? Eh, què passa? Doncs que la cosa queda en 4 sensacionalitats "molt improbables": si els neandertals no patien més lesions que els seus cosins evolutius, era perquè tampoc no devien caçar d'una manera massa diferent; a més, també s'ha descrit l'ús de projectils des de ben abans de l'aparició dels moderns.

I llavors, si no caçaven en plan rodeo, com s'expliquen les lesions dels caçadors, tant moderns com neandertals? Hi podria haver altres possibilitats: que els rodeos es practiquessin, però molt de tant en tant, que els individus més traumatitzats fóssin aquells que haguéssin mort a mig camí de la cova, i violència entre homínids del mateix grup, ben present i documentada, tant entre neandertals com en humans moderns. I si voleu aprofunditzar més sobre rodeos prehistòrics, us recomano llegir el post de l'amic Millán.


Font:

Neandertals, early modern humans, and rodeo riders

Els erectus ja es barallaven. Amb armes.

La violència, com el sexe, ha estat present des dels inicis de la humanitat. No és cap sopresa que s'hagin trobat indicis de violència en homínids de qualsevol part del món, perquè ja sabem que ells, com a bons humans, quan s'enfadaven, arribaven a les mans.



El que crida l'atenció, perquè és una característica ben humana, que trobem ben poques vegades per no dir mai en els ximpanzés, és l'ús d'armes per consumar els nostres instints violents. És a dir: els ximpanzés, quan es peguen, sempre ho fan amb les mans, mentre que els humans poden emplear altres estris tant o més mortífers.

L'ús d'armes com ara projectils, per ferir un altre de la mateixa espècie, és força conegut entre els neandertals, gràcies al crani de Saint Cesaire 1, que porta un bon trau al cap, però que afortunadament va cicatritzar, i també una llança clavada en una costella de Shanidar 3. Ara, un erectus d'entre 150.000-200.000 anys, amb una cicatriu profunda al frontal dret, es vol afegir a la llista de víctimes.

Aquest erectus xinès -del qual en desconeixem el sexe- probablement va ser atacat per un projectil que anava dirigit amb tota la mala intenció del món, però que no li va causar la mort, perquè s'hi observa una cicatrització completa.



Trinkaus, que ha analitzat aquest crani que va ser trobat l'any 1958 a la localitat xinesa de Maba, ho ha dit ben clar "va ser un impacte molt dirigit, molt localitzat".

Una altra possibilitat és que fos una ferida produïda per la banya d'un animal acorralat en una escena de caça, val a dir que menys probable que la de l'agressió directa. Aquesta lesió segurament va deixar el nostre protagonista en un estat d'amnèsia local, però en qualsevol cas almenys va trigar setmanes o mesos en morir, segurament també gràcies als ajuts que va rebre del seu clan, perquè si hi ha una altra característica que ens caracteritza als homínids, és que ens ajudem els uns als altres.


Font:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111122_evidencia_temprana_violencia_cr.shtml