dissabte, 22 de setembre del 2012

Jean M. Auel: El clan de l'ós de les galetes (I)

No és que acostumi a llegir gaire, però de tant en tant una mica de lectura em fa sentir útil. El problema que tinc és que de llibres sobre prehistòria (i més específicament, sobre neandertals) que no siguin purament científics, se n'han escrit pocs. Pocs, i de mala qualitat, a més a més. No es pot demanar gran cosa quan un està extingit, però certament això és un problema per tots aquells que encara no hem passat a l'altre barri i volem matar l'estona endinsant-nos dins d'aquella època meravellosa (això últim es pot interpretar irònicament o no).


És per això que veient les opcions disponibles, he fet el cor fort i he decidit continuar amb la soga de Jean M. Auel, perquè ja la tinc mig començada. M'ha costat fer l'esforç d'anar fins a la biblioteca a buscar el primer exemplar d'aquesta autèntica soga, però com que al primer és on hi surten neandertals i tampoc no estic obligada a continuar, he dit, va.



Més de 500 pàgines va necessitar Auel per escriure el primer exemplar (d'una sèrie de 6), aparegut l'any 1.980, que la va catapultar a la fama. Realment, n'hi havia per tant? No ho sé. És un llibre normalet: té coses bones, coses no tant bones, i coses horribles.

Però ho descriuré tot ben detalladament: l'argument m'ha semblat mínimament interessant per tots els mínimament interessats en la prehistòria. Els paisatges els he trobat ben reconstruïts. La societat neandertal, bastant realista, almenys d'entrada i tenint en compte que tot és inventat. La moralitat, encara que bastant tocada, hi és present, i els missatges que es transmeten no són malèvols (almenys). Les 500 pàgines no se m'han fet pesades. Les coses purament inventades sobre els neandertals es poden arribar a perdonar, excepte 3 o 4 invencions massa bèsties, massa indigeribles, massa surrealistes per ser imaginades. Els personatges hi són ben posats: tots tenen la seva història, el seu rerefons, la seva personalitat i el seu rol dins la història.

Llavors, què és el que falla?

No ho sé dir exactament, però ho intentaré: el que m'ha semblat que falla, és aquella sensació de: i ara ja sé què vindrà. I ara ja sé què farà. I ara ja sé què diran. I ara ja sé per què ha passat això. Em sembla que aquest acabarà d'aquesta manera. Aquest i aquest altre acabaran morint segur. Aquell obtindrà una recompensa per bon jan.

Per si no m'he explicat prou bé: falla la previsibilitat en totes les situacions, els personatges són dotats d'una personalitat tant plana que tens la sensació que ja n'has conegut 30 d'iguals abans, personatges que ja saps què faran, per què, com i quan acabarà la seva vida amb un 90% de probabilitats havent llegit només un 5% del llibre. I és una pena, perquè aquest feia la pinta de ser un llibre com déu mana sobre neandertals. Però noi, no ha pogut ser, no hi ha pogut arribar per poc, s'ha quedat a les portes.

És molt d'agraïr, que a diferència d'altres exemplars, Auel no hi hagi incorporat porno prehistòric: això s'hauria carregat del tot aquest primer volum. La meva pregunta és: ara què faig? Continuo amb el segon, o paro? Diuen que les segones parts mai no són bones (ni les terceres, ni les quartes, ni les cinquenes, etc), però potser hi ha algú a qui li interessa llegir opinions sobre l'obra de l'Auel, cosa que donaria utilitat i sentit a aquests escrits.


Puntuació: 6.5/10

dimarts, 11 de setembre del 2012

L'orígen i expansió de l'Indo-europeu relacionat amb l'inici del neolític

Molts lingüistes treballen intentant esbrinar d'on prové i on es va parlar primer l'indo-europeu, la llengua mare de la majoria d'idiomes europeus actuals, com ara l'anglès, el grec, el rus i el català. A dia d'avui hi ha dues teories de moda: la que diu que l'Indo-europeu es va originar fa més de 9.000 anys a Anatòlia i es va expandir cap a Europa amb l'inici de l'agricultura i ramaderia, i una altra que emplaça l'orígen d'aquesta llengua una mica més amunt del mar caspi, l'anomenada teoria "Kurgan". Segons aquesta teoria, l'expansió és molt més tardana, de fa no gaire més de 6.000 anys.



La validesa de qualsevol d'aquests dos models és essencial per relacionar l'expansió d'aquestes llengües i de gent des de l'orient mitjà fins a Europa occidental. En cas de ser certa la teoria anatòlica, això significaria que llengües com el basc i l'íber ja eren parlades a la península ibèrica des del mesolític. Pel contrari, si la certa és la hipòtesi kurgana, això voldria dir que potser els primers agricultors del neolític no parlàven indo-europeu, sinó potser llengües emparentades amb el basc i l'íber; de fet, alguns lingüistes diuen haver trobat similituds entre l'èuscar i llengües del Caucas, però com sol passar sempre en lingüística, tot és molt confús i controvertit.

Un estudi molt recent, on hi ha apareixen els cognoms Gray i Atkinson, defensa de nou la teoria anatòlica. No és pas la primera vegada -i tot fa pensar que no serà l'última- que aquests dos autors troben evidència a favor d'aquesta teoria. L'estudi ha utilitzat moltes llengües indo-europees per reconstruïr-ne l'orígen, i ha trobat que les més diferenciades de la resta corresponen a un subgrup anomenat "anatòlic", que no conserva cap llengua viva, i que es va parlar precisament a l'actual Turquia. La datació, sempre controvertida, apunta que paraules com "mare" podrien sobrepassar els 8.000 anys d'antiguitat, i que per tant aquesta expansió estaria relacionada amb la dels primers agricultors i ramaders del neolític.

En Hawks també ha comentat aquest estudi al seu blog, i ha fet una mica de barreja entre el model anatòlic i el kurgan: pensa que, si bé l'orígen de l'indo-europeu podria trobar-se a Anatòlia, hi podria haver hagut més d'una expansió i en diferents períodes. Aquest model sembla bastant més realista que no pas una única expansió fa 8.000-9.500 anys, tenint en compte que el llatí vulgar "evolucionat" es parla a la península ibèrica des de fa no més de 2.000 anys, mentre que el neolític hi va arribar bastant abans.

Sigui com sigui, el tema no està tancat, ni molt menys. En qualsevol moment pot sortir un altre estudi que tombi per terra aquest, que sembla tant sofisticat i ben documentat. És una pena, però la ciència, i sobretot la lingüística, funciona així.


Fonts:

-Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family

-Material suplementari de l'article.

-When and where was proto-Indo-European?

Els mamífers ancestrals pesaven més d'un quilo i vivien uns 25 anys

Encara que no us agradin gaire els dinousaures, segur que heu sentit parlar de la seva extinció i de la posterior expansió dels mamífers per tot el planeta, lligada a aquesta frase: eren més petits sí, però més llestos, per això van sobreviure a l'impacte del meteorit, mentre que aquells rèptils gegants i lletjots es van extingir tots o alguna de similar.

Fins ara no sabem explicar per què els mamífers no es van extingir al final de l'era cretàcica, fa uns 65 milions d'anys, però s'ha plantejat que potser pel fet de ser tant petits els seus requeriments nutricionals i de supervivència no eren tant elevats com els d'una bèstia que pesava 20 tonelades, i potser per això els efectes del meteorit després que aquest impactés contra la terra, no els van afectar tant.

Que eren petits com un ratolí -o més- és el que sembla suggerir el registre fòssil d'aquella època, però hi ha científics que no n'estan convençuts, i és per això que han publicat un estudi que sembla apuntar cap a la direcció contrària.
 
"It is widely assumed that our mammalian ancestors, which lived in the Cretaceous era, were tiny animals that survived massive asteroid impacts in shelters, and evolved into modern forms after dinosaurs went extinct, 65 Mya. The small size of most Mesozoic mammalian fossils essentially supports this view. Paleontology, however, is not conclusive regarding the ancestry of extant mammals, because Cretaceous and Paleocene fossils are not easily linked to modern lineages. Here we use full-genome data to estimate the longevity and body mass of early placental mammals. Analysing 36 fully-sequenced mammalian genomes, we reconstruct two aspects of the ancestral genome dynamics, namely GC-content evolution and non-synonymous over synonymous rate ratio. Linking these molecular evolutionary processes to life history traits in modern species, we estimate that early placental mammals had a life-span above 25 years, and a body mass above one kilogram. This is similar to current primates, cetartiodactyls or carnivores, but markedly different from mice or shrews, challenging the dominant view about mammalian origin and evolution. Our results imply that long-lived mammals existed in the Cretaceous era, and were the most successful in evolution, opening new perspectives about the conditions for survival to the Cretaceous-Tertiary crisis. "
 
 
El que més em crida l'atenció d'aquest estudi és que per reconstruïr la mida i la longevitat del mamífer plancentari ancestral (l'avantpassat dels primats, rosegadors, carnívors, elefants, etc) han utilitzat la informació del genoma de diverses espècies. Total, que a partir de característiques de l'ADN d'aquests mamífers -pressumptament relacionades amb la mida i la longevitat-  han arribat a la conclusió que l'avantpassat de tots ells pesava més d'un quilo i tenia una esperança de vida de 25 anys, bastant similar a la dels primats no-humans actuals. Els ratolins viuen molt menys, al voltant de 2 anys en captivitat i només un a la natura, i pesen uns 20 grams.

Per tant, si ni la mida ni la longevitat pot explicar per què aquests mamífers van sobreviure millor que els dinosaures, hi ha d'haver alguna altra causa que ens ha passat per alt.


Font:  Genomic Evidence for Large, Long-Lived Ancestors to Placental mammals.

El canibalisme Antekessor era tant... inhumà

Segur que aquells formidables homínids que van viure fa més de 800.000 anys practicàven unes orgies espectaculars, si hem de fer cas dels relats pornogràfics -amb il·lustracions- que han elaborat alguns antropòlegs del segle XXI, però certament, no tot era sexe, ni amor. Hi havia altres coses a la vida dels Anteke, coses potser no tant agradables d'explicar, però què hi farem, s'ha de ser realista i acceptar-los tal com eren, no els podem canviar.



Des de l'any 1994 sabem que els Antecessors practicàven el canibalisme més elemental, de manera similar als seus successors/descendents, els heidelbergensis i neandertals. El que ens preguntem és: quines finalitats tenia, el seu canibalisme? Era purament gastronòmic o bé cultural?

Doncs bé, sembla que en el cas que ens ocupa, les raons serien tant la purament nutricional com la cultural, és a dir, que aquells Anteke caníbals mataven dos pardals d'un tret en les seves expedicions sanguinàries. El que explicaré a continuació podria ferir sensibilitats, per tant prepareu-vos bé l'estómac perquè no sentiu nàusees en llegir-ho. Una cosa que va molt bé és pensar en sexe quan la cosa es posa molt negra -o vermella, en aquest cas- amb imatges i sons.

L'equip d'investigadors del CSIC, entre els quals s'hi troben Eudald Carbonell i Juan Luís Arsuaga, ha estudiat un peculiar cas de canibalisme: l'infantil. Tot sembla indicar, que un grup d'Anteke armats amb llances i amb molt mala baba, va dedicar-se a assassinar brutalment els infants -només els infants, sembla- del grup rival. L'objectiu d'aquesta estratègia era foragitar els rivals de les terres que ells volien ocupar sense posar la seva vida en perill -perquè els nens són més fàcils de matar que un adult-, o bé impedir que es multipliquéssin. Després, per aprofitar-ho tot, perquè si una cosa tenien era que eren molt estalviadors, van menjar-se els cadàvers dels nens assassinats, perquè ja se sap que després de fer exercici va bé un bon àpat.

Aquest tipus de canibalisme no és nou, es coneix entre ximpanzés, i va ser descrit per primera vegada l'any 1977, a càrrec de la famosa primatòloga Jane Goodall. Es veu que l'edat dels ximpanzés petits que van ser assassinats i posteriorment consumits coincideix molt bé amb la del grup d'Anteke de Gran Dolina. Desconeixem si altres grups d'homínids com ara els neandertals també practicàven ocasionalment aquesta activitat, però afortunadament aquestes velles tradicions no semblen haver perdurat entre els HAM; això no vol dir que siguem perfectes, ni molt menys. Per sort, la humanitat sempre ha tingut el desig de millorar.


Fonts:

Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansion and imbalance of power hypotheses

El hombre de Atapuerca practicaba el mismo canibalismo que los chimpancés

Els neandertals i denisovans ens van passar malalties??

És el que he trobat en un abstract de l'ASHG 2012 (American society of human genetics) i m'ha cridat l'atenció, perquè fins ara la introgressió amb aquests cosins germans nostres s'havia relacionat amb conceptes com ara fortalesa, millora del sistema immunològic, i millora de l'espècie en general. Però sembla que aquestes coses només passen a la tele i a la ment d'alguns escriptors amb molta imaginació:


Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans. Y. Hu1, Q. Ding1, Y. Wang1, H. Zheng1, L. Jin1,2 1) MOE Key Laboratory of Contemporary Anthropology, School of Life Sciences and Institutes of Biomedical Sciences, Fudan University, Shanghai 200433, China; 2) Chinese Academy of Sciences and Max Planck Society (CAS-MPG) Partner Institute for Computational Biology, Shanghai Institutes for Biological Sciences, Chinese Academy of Sciences, Shanghai 200031, People’s Republic of China.


Archaic hominin admixture with modern non-Africans was detected by genome wide analysis of Neanderthal and Denisovan individuals. Compared with Africans, non-Africans share excess derived alleles with Neanderthals. Especially, Europeans and East Asians are similarly related to Neanderthals, suggesting Neanderthal gene flow to Eurasians before their split. Additional Denisovan admixture was detected in Melanesian individuals. Several models were subsequently proposed regarding time and location of admixture events. To gain better understanding in demographic and evolutionary significance of archaic hominin admixture, we implemented an algorithm to identify archaic segments, i.e., carrying locally maximized number of alleles that are only observed in non-Africans, by analyzing 1K Genome Phase I data. Totally, we identified 410,683 archaic segments in 909 non-African individuals with averaged segment length 83,460bp. In the genealogy of each archaic segment with Neanderthal, Denisovan, African and chimpanzee segments, 77~81% archaic segment coalesced first with Neanderthal, 4~8% coalesced first with Denisovan, and 14% coalesced first with neither, validating the algorithm. Interestingly, a large proportion of all the archaic segments identified shared 88.9% similarity with Neanderthal, suggesting a single major admixture with Neanderthal at 82~121kya, right after the Africa exodus of the ancestors of modern humans. Furthermore, we found that several disease associated sites with alleles specific to archaic segments, suggesting a possible contribution of Neanderthal and Denisovans to human diseases.


Com que l'article sencer no està disponible, no sabem a què es refereixen els autors quan parlen d'aquestes malalties humanes MODERNES (les majúscules són per emfatitzar que els neandertals i denisovans també eren humans, cosa que se'ls oblida sovint). De ben segur que en sentirem a parlar d'aquí poc, mentrestant ens toca especular: alzhèimer? autisme? obesitat? càncer?


Font:  Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans


Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).



No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.




Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History


dilluns, 3 de setembre del 2012

Toba, denisovans, melanesis, etc, resumits en un mapa


Acabo d'elaborar aquest mapa per tractar d'explicar què va passar al sud-est asiàtic fa aproximadament 70.000 anys, perquè des de la publicació del genoma denisovà complet, tothom no para de preguntar-s'ho, i és que l'ADN ja ho té això, és incomplet, dur, fred, imprevisible. Especialment quan es tracta d'homínids que van viure fa una pila d'anys i dels quals fins fa 4 dies no en sabíem res de res. Ni ens passava pel cap que podien haver existit. 


El mapa és una mica rústic, però tranquils, que anirem pas per pas. La idea principal és intentar explicar per què els denisovans, una població que en teoria va viure a Sibèria, només han deixat rastre genètic (fins a un 6%) en els melanesis i alguns habitants del Pacífic, i som incapaços de trobar la seva petja genètica enlloc més.

La hipòtesi "Toba" s'ha posat molt de moda últimament. Ningú no sap si és la correcta o no, però tot això d'explosions volcàniques gegantesques com devia ser la d'aquest volcà de Sumatra a alguns els hi fa molta gràcia. A mi, què voleu que us digui: si els erectus feia gairebé dos milions d'anys que es passejaven per allà, per què s'havien d'extingir precisament amb aquest volcà? 

Al mapa hi ha unes quantes icones, una mica rústiques també, que segueixen aquest ordre:

-Fa més de 75.000 anys: els primers humans moderns arriben a la Índia, d'aquí passen al sud-est asiàtic on hi ha restes que podrien sobrepassar els 60.000 anys i que s'han trobat fa molt poc a Laos. Aquesta gent en teoria serien els avantpassats dels melanesis, almenys en part. Aleshores, en alguna part del seu trajecte es van trobar els denisovans o alguna població relacionada.

-Fa uns 70.000 anys, el volcà Toba es va despertar, causant extincions en massa al sud-est asiàtic. Només alguns grups molt petits i concrets, principalment d'humans moderns una mica barrejats amb denisovans/erectus van sobreviure.

-Fa uns 35.000 anys els avantpassats dels actuals asiàtics del sud-est van migrar des d'un lloc desconegut, però on no hi devien haver denisovans, cap a l'est. Un cop hi van arribar, segurament eren més nombrosos que els habitants anteriors, als quals van acabar arraconant.


Això és tot. Si algú té alguna explicació millor, s'accepten propostes!


diumenge, 2 de setembre del 2012

Els denisovans i neandertals tenien 46 cromosomes

Amb el genoma complet i de bona qualitat datat genèticament en 75.000 anys, els autors de l'últim estudi que n'ha parlat han estat capaços de detectar la fusió en el cromosoma 2 que explica per què els humans moderns tenim 46 cromosomes, i els nostres parents més propers com ara el ximpanzé i el bonobo, 48.



Aquesta fusió s'ha volgut relacionar moltes vegades amb possibles incompatibilitats reproductives entre els humans moderns i els neandertals i erectus, com molt bé s'exemplifica a la triologia d'en Sawyer, on el neandertal "alfa" no pot tenir fills amb la protagonista perquè ella té 46 cromosomes i ell 48.

Sigui com sigui, sembla que els denisovans -i per tant, segurament també els neandertals que hi estan emparentats- tenien 46 cromosomes, exactament igual que nosaltres. Per tant, aquesta fusió, que de moment, no sabem ben bé què implica, devia tenir lloc abans que aquestes tres branques del gènere Homo es separessin, fa més d'un milió d'anys.

Això no vol dir que no hi poguéssin haver altres incompatibilitats, ni tampoc que en cas de no haver presentat la fusió, això signifiqués la impossibilitat total de tenir descendència fèrtil amb els sàpiens. Ja ho anirem descobrint!



Font:

The fused chromosome 2 was in Denisova