dimecres, 31 de març del 2010

Artistes: Emmanuel Róudier


Qui és l'autor d'aquestes impressionants i emotives, de tant emotives que gairebé em fan plorar d'emoció, vinyetes? Ho vaig descobrir, per fi! El seu nom és Emmanuel Róudier, i és un dibuixant de còmics francès. De dibuixants de comics que escriguin en francès n'hi ha molts (pensem en els arxiconeguts Astèrix i Obèlix, Tintín, etc) però de dibuixants de còmics francesos que tinguin neandertals co ma protagonistes de les seves vinyetes... només he trobat en Róudier.

Els seus dibuixos freguen la perfecció, a més a més. És el DaVinci neandertalòfil, i ja va pel tercer volum, de la història d'un clan neandertal. El que hi diuen les vinyetes, no ho he pogut entendre a la perfecció -coneixements nuls de francès- però la idea principal sí, i haig de confessar que en Róudier sembla ben informat, no escriu bestieses, què va, ell intenta reconstruir la vida d'aquells homes i dones fascinants amb tots els detalls i realisme que li són possibles. I realment ho aconsegueix. Els neandertals, sense convertir-se en goril·les caníbals, conserven la seva essència, consolidada per unes condicions molt dures.

Hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció, i és que la idea de la propera pel·lícula d'en Malaterre, que en teoria s'estrenava avui, aquella del dernier Néandertal, és una adaptació a un còmic d'en Róudier. Una petita diferència que he notat, però, és que mentre els protagonistes del còmic no arriben als 8 anyets, els de la pel·lícula ja són uns homínids amb pèl a l'entrecuix. I ara! Deu ser perquè els nens de 8 anys normalment es dediquen a jugar jocs innocents, mentre que els homínids amb pèl a l'entrecuix... no estan per innocentades, oi, Malaterre? Si tothom ho sap que, quan hi ha una adaptació, el llibre és mil vegades millor que la pel·lícula. No és pas cap teoria, és una llei del món sàpiens.

Però deixem en Malaterre i centrem-nos amb el nostre dibuixant de còmics: les il·lustracions són gairebé immillorables, els diàlegs, força ben parits pel que he vist, i l'ambientació, molt realista. No sabreu de què estic parlant, ni m'entendreu fins que no ho veieu amb els vostres propis ulls: la veritat, a només un clic:
http://roudier-neandertal.blogspot.com/ Un clic, i la vostra vida canviarà per sempre.

I ara direu: UAU, I COM PUC ACONSEGUIR AQUESTS MERAVELLOSOS CÒMICS? ON? ON? ON? I jo us respondre amb amargor, que el nostre Róudier pot ser tot un fenòmen a França, però que fora d'allà, els seus còmics no es venen. No els he pogut trobar a cap llibreria catalana. Si els voleu, crec que s'haurien d'encarregar a l'Amazon o la l'Fnac. És una pena que tinguin tant poca difusió. De totes maneres, ell sempre pensa en els seus lectors i penja 2-3 vinyetes de cada un dels tres còmics que ha escrit fins ara. Espero que la gent s'animi i en Róudier sigui el proper Uderzo o Hergé, i que els seus còmics puguin arribar a tot el món, ens ho mereixem.

dilluns, 29 de març del 2010

[Genoma neandertal] Només falten unes setmanetes... PER LA RESURRECCIÓ

Ho acabo de veure. Ja fa mitja horeta. Ara ja estic més tranquila. Tant bon punt ho he vist, he hagut d'anar al lavabo corrents. 2 vegades. El cor m'anava a mil i no parava d'esbufegar. He begut dos gots d'aigua i m'he carregat l'mp4 (sense voler). Ara l'ordinador fa un soroll estrany, com si xiulés.

La causa de tot, plegat, això:

-El genoma complet del neandertal serà revelat d'aquí unes setmanes -- ha dit Carles Lalueza.
-Els resultats encara no es poden comentar, perquè sinó la revista retiraria l'article (coll...)
-La revista (????) ha avançat que els dos models, el del multirregionalisme i el Fora d'Àfrica, quedaran fusionats en un de sol.
-La idea que tindrem de l'evolució humana aquest 2010 canviarà radicalment de la que en teníem el 2009. WAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA QUÈ XULOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO
En Hawks encara no n'ha dit res -ens vol fer patir el puta- però ha tornat a comentar l'estudi de l'ADNmt de la senyora X, i pel que he llegit, crec que no n'està gaire segur que es tracti d'una nova espècie.
(el cor em torna a bategar molt fort) Tot això es veu que ho ha dit en Lalueza, en un comentari d'amés a més, però no n'era pas el tema central. El tema central era la descoberta de la senyora X, però en Lalueza es veu que ja ha avançat que el 2010 l'arbre de l'evolució humana, els multirregionalistes i els foradafricanistes, es ficarien tots junts a la rentadora, i patirien una centrifugació de 200 revolucions per minut durant 2 hores, com li ha passat al meu mp4 (sanglots).

És INCREÏBLE. Emocionant. IMPRESSIONANT. Sóc tant feliç d'haver viscut en aquesta època! I pensar que hi ha tanta gent que s'ha mort i no ho podrà viure, em fa pena. És un moment ÚNIC en tota la història, i el millor de tot: ÉS A PUNT D'ARRIBAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRRR.
Bé, un segon, un segon.
En Carles ha dit "unes setmanetes", no ha especificat, o sigui que encara tindrem temps per mentalitzar-nos i fer exercicis per no agafar un cobriment de cor quan arribi el moment. Feia temps que no m'emocionava tant i si resulta que tinc gens neandertals això em farà pujar tant l'autoestima que començaré a fer-me fotos despullada i les penjaré al blog!!!!

Font:
Diari Público.

Els neandertals, desbancats: No sou els primers holandesos, Pieter Stoel dixit.

La troballa d'estris de pedra datats en 370.000 anys -podrien arribar als 600.000- ha posat en dubte l'estatuts de primers holandesos de què gaudien els neandertals abans de la troballa.

Els estris, força rudimentaris, sembla que van ser construïts pel famós heidelbergensis, l'avantpassat directe dels neandertals, segons la versió oficial.
Com que al lloc on van ser trobats es veu que no hi havia coves, l'arqueòleg Pieter Stoel creu que es tractava d'un grupet de caçadors que es movien al voltant dels rius i que s'alimentaven d'allò que caçaven a l'aigua.
Tot plegat pot ser que faci moure algunes de les teories que expliquen les migracions d'homínids cap a Holanda, en idioma original, the Netherlands, que curiosament s'assembla molt a Neandertals.

Font:
www.dnaindia.com

Llocs d'obligada visita per estar al dia

Una llista curtíssima d'alguns llocs molt interessants que cal visitar sovint (3 cops per setmana com a mínim) si hom vol estar ben informat de les darreres noves neandertalianes:

-Google news: FRG: Fàcil i ràpid i gratuït. Tot i així, hi trobeu molt d'articles broça que es multipliquen com els bacteris que incuben l'ADN neandertal al laboratori de la Central, ho reconec. Me n'oblidava! Hi heu d'entrar la paraula "neanderthal", amb H.
-John Hawks weblog: El nostre Hawks, actualitza el seu blog unes quantes vegades cada dia. Sigui on sigui, ell sempre ens escriu i explica amb el seu to humorístic les últimes descobertes sobre neandertals i també tots els altres homínids. En Hawks també és un gran artista, l'altre dia va dibuixar la Chapelle, de carn i ossos, i vaig quedar impressionada. A la portada del seu blog hi té el dibuix d'un simpàtic neandertal pèl-roig. Només per això ja es mereix una visita obligada.
-Mundo Neandertal: L'autor d'aquest blog, de nom Martin Cagliari és un periodista argentí neandertalòfil fins el moll de l'os (d'aquí poc li haig de dedicar un post, com a bon amant dels neandertals que és). En Martin actualitza el seu blog cada dos per tres, resumeix i tradueix tots els articles que parlen, no només sobre neandertals, sinó també de tota la família humana (quina feinada!). Gràcies a ell n'he après molt, d'escriure i d'estructurar els continguts de la pàgina (és que la visitava cada dia), i haig de dir que... MARTIN, ETS EL MILLOR, CONTINUA AIXÍ!
-Neandertal total: Ostres tu, no m'ho puc perdonar, amb aquest nom i encara no hi he entrat mai! Ja sé que sembla una contradicció, però diria que toti dir-se així, el blog tracta de tot menys de... neandertals! Tant és, ja en fan propaganda. Ara que hi penso, els títols de les entrades em fan molta gràcia, continueu així nois, que els neandertals també hi són per alegrar-nos el dia!
-El Paleofreak: Un expert en prehistòria. Els neandertals hi surten de tant en tant al seu blog, i ell (crec que és un home) comenta sovint a Mundo Neandertal. El seu blog és interessant, però només un consell: si sou molt multirregionalistes, no hi entreu.
-Dienekes: Notícies ben detallades sobre evolució humana, no només neandertals. És un blog molt famós d'antropologia, on hi he anat a parar unes quantes vegades per casualitat.
-Mathilda's anthropology weblog: Un altre bon partit. La Mathilda (si es diu així, l'autor) comenta tots i cada un dels articles nous que surten sobre la família humana.
-Evolucionarios: Notícies sobre tots els temes relacionats amb l'evolució. Els neandertals hi surten de tant en tant.
-Hartmut Zaender: És un pintor alemany? que ha retrat els caps d'uns quants homínids, entre els quals hi ha els neandertals, amb molt de realisme. Per visitar més reconstruccions sobre neandertals, podeu visitar la web dels germans bessons Kennis & Kennis i evidentment, la d'en John Gurche.
-La web de la Central (Institut Max Planck), on en teoria hi ha de sortir l'anunciament del genoma completat. Els últims articles publicats són del 2008, i des de llavors, que els neandertals i el seu ADN són un misteri! http://www.eva.mpg.de/neandertal/
-IPHES: Web de la URV on s'hi van actualitzant notícies sobre CAPELLADES!
-Roudier Néandertal: Blog d'un dibuixant francès neandertalòfil (li haig de dedicar un post aviat, també), on s'hi veuen unes il·lustracions de còmics que fan posar la pell de gallina. La meva pena més gran és que aquests còmics només es venen a França i no sé com aconseguir-los.

Aquests són els primers que m'han vingut al cap, però que sapigueu que n'hi ha molts i molts més. A tots i cada un d'ells vull donar el meu sincer agraïment per haver-me ajudat a formar-me com a persona i com a neandertalòfila que sóc durant tots aquets anys.



diumenge, 28 de març del 2010

NF: Lagar Velho 1



Nom oficial: Lagar Velho 1
Sexe: Home
Edat biològica: 4 anys.
Edat actual: 24.500 anys
Descobert per: Joao Zilhao i Erik Trinkaus.
Any i lloc de descobriment: 1997, abric de Lagar Velho, Lapedo (Portugal).
Amb només 4 anys d’edat, Lagar Velho 1 (LV) després de passar-se 24.500 anys enterrat, ha aconseguit sortir a totes les prestigioses revistes científiques i ha causat importants enfrentaments (verbals) entre antropòlegs; i es que segons els seus descobridors, els famosos Zilhäo i Trinkaus, es tracta d’un híbrid de sapiens x neanderthalensis. Com era d’esperar, aquests dos antropòlegs basen totes les seves conclusions en la morfologia.
LV presenta característiques modernes, com la barbeta ben desenvolupada, i d'altres més "arcaiques", com ara els ossos una mica més gruixuts de l'estàndard modern, l'índex crural (una número que surt de dividir la llargada del fèmur per la de la tibia), i també diuen, les dents.
La polèmica continua encara avui en dia, 10 anys després de l’anunciament oficial, malgrat els esforços dels africanistes per intentar fer-nos veure que Zilhäo i Trinkaus no sabe el que diuen, perquè el menino era totalment normal, d’acord, potser una mica més gruixut que la mitjana de nens normals, però al cap i a la fi, normal.
L’esquelet de LV ha passat a diverses mans d’antropòlegs encuriosits, algun dels quals li va dedicar aquest… bust:

La primera cosa que crida l’atenció són els ulls: enormes, fan pensar en algun personatge de manga japonès.
LV també rep l’afectuós nom de pila ‘o menino do Lapedo’ que li va posar el dr. Zilhao, un dels seus desenterradors.
Com que l’estat de conservació de LV és pèssim, no se’n podrà extreure cap mostra d’ADN, almenys de moment.
Per tant, la GRAN pregunta, de si LV tenia algun avi neandertalià, queda oberta.

dijous, 25 de març del 2010

Ao, le dernier Néandertal (2010)

ATENCIÓ: hi ha una pel·lícula dirigida pel mateix Jacques Malaterre en persona, i que tracta sobre... NEANDERTALS! Ho vaig descobrir ahir. Comentaris? Reaccions? Encara no ho sabem perquè... s'estrena aquest 31 de març! Almenys a França; a d'altres llocs no en tinc ni idea, però és força improbable que la poguem veure als cinemes catalans. Com a molt m'hauré d'esperar que surti el DVD per llogar-la al videoclub, però en qualsevol cas, la cosa va per llarg. De totes maneres algú molt simpàtic ja ha penjat algun tràiler que corre pel youtube. El tràiler data de finals del 2009 i només ha aconseguit unes escasses 1000 reproduccions. He consultat la pàgina de la imdb i no hi he vist cap comentari, ni tant sols un petit resum que ens descrigui amb 4 pinzellades l'argument. Finalment, he trobat això en un Facebook (els Facebooks són com les butxaques):

"Ao, el último Neandertal, vive de forma pacífica, nómada y en armonía con la naturaleza mientras recorre Europa en busca de los últimos supervivientes de su clan. Los grupos de homo sapiens le rechazan por sus facciones simiescas y su enorme fuerza, pero él se acaba enamorando de Aki, una homo sapiens que acaba de tener un hijo, pero a la que los suyos han hecho prisionera."
Un altre:
"The epic adventures of Ao, the last Neanderthal, and his passionate encounter with the beautiful Aki, one of the few Homo-Sapiens to accept and come to love him for what he is. A wonderful hunter, Ao must survive and then battles with terrifying animals of a lost world into savage landscapes. He also protects his family from the most dramatic natural phenomena. But the biggest danger is the "Hyena-Men", clan of the Homo Sapiens that are out to kill him and his species".

Ja és greu que ni els fans es posin d'acord a l'hora d'explicar l'argument, però en una cosa coincideixen: és un culebrón, de cap a peus, sense matisos. Ao, fill, la teva dura vida com a caçador i les teves aventuretes amb l'Aki no li importen a ningú. Ni tant sols a mi.
Senyor Malaterre, permeti'm que li digui que vostè és tota una autoritat a l'hora de fer documentals sobres homes prehistòrics, però que havent vist gran part de la seva feina a la gran pantalla, haig de confessar que té un petit defecte: vostè de petit ha llegit massa vegades la Blancaneus i la Ventafocs, i potser també la Pocahontas, i ha vist massa Avatar, últimament. A més a més té la mania de pensar que tots els sàpian' patim d'anafàsia i d'anorgàsmia i també de deprivació severa de conductes afectives durant la infantesa. No li negaré que en la majoria de casos, això podria ser veritat, però sí que li diré que jo almenys amb una vegada en tinc prou.
Em fa mal al cor i l'ànima veure com directors de cinema que projecten els seus desigs reprimits utilitzant els neandertals com a disfressa, destrossen la visió que la societat en té: aquests fascinants homínids s'acaben convertint o bé uns goril·les perillosos o bé en uns tarzans que a la primera oportunitat s'obren de cames per satisfer la libido de l'espectador i el director, tots dos alhora.
Per argumentar les meves paraules, només cal que faci una llista dels rols "sexuals" dels neandertals i la seva parelleta moderna:
-El malson de Neanderthal man (1953): goril·la espantós (quin riure) que s'emportava la senyoreta a la cova, entre crits i grunys.
-Homo sapiens (2005): aparellament dins d'una mena de tenda de campanya amb grunys i crits esgarrifosos. Per sort només dura un moment.
-The clan of the cave bear (1986): Violació de la protagonista. Afortunadament la violació era molt poc realista.
-L'Odyssée de l'espèce (2003): el goril·la s'emporta la princeseta a la gruta. Sortosament no té temps de fer-li res, perquè els seus la vénen a buscar aviat.
-The neanderthal parallax (2003): neanderthal afectat de supermantisme amb detalls explícits de les seves capacitats sobrenaturals en el camp del sexe. Deixaria tots els actors porno en ridícul. L'únic inconvenient: està redactat pel nostre Sawy, amb un estil propi de novel·les romàntiques de sèrie B de fa dos segles.
-La guerre du feu (1981): francesos, kamasutres i romanticisme entre un pobre primat desorientat i la seva estimada princesa pintada de blanc, fa 80.000 anys.

Podria continuar. Hi ha una llista llarguíssima, i per desgràcia i dolor meu, el nou film d'en Malaterre sembla que segueix la mateixa trajectòria: per començar, amb actors de sèrie B. Del protagonista (Ao) no en puc dir res, només que el nombre de pel·lícules que ha fet no arriba a 10. I què? Bé que potser és un gran actor, no dic que no, però de famós, no ho és pas gaire. La noia tampoc no és pas massa famosa en les pel·lícules, però sí en l'art de remenar la panxa: és una ballerina del Bollywood, aquelles índies tant sexys que van amb túniques de colors. No sé pas si deu ser una bona actriu, però el que està més que clar és que el nostre Malaterre, a l'hora de fitxar-la, s'ha fixat més en el seu físic que no pas en el seu talent com a actriu. I ara, no fos cas que el neandertal no la trobés perfecta i la rebutgés. De la resta del càsting en podria dir 3/4 del mateix. Tot això sumat a aquest argument de conte de fades i l'escàs pressupost de la pel·lícula (ben poca gent sap que existeix) em fa pensar en una altra seqüència, on l'argument forma part del sexe, i no a l'inrevés.
Potser en Malaterre va pensar que sense història romàntica entre neandertal-moderna la pel·lícula encara quedaria més sosa. I aquí és on s'ha ficat de peus a la galleda: què n'hi ha, de coses per fer amb els neandertals, en el passat, present i futur! Però és que no se n'adonaran mai!?
No puc parlar per endavant, perquè encara no l'he vista. Qui sap, poster serà una meravella. M'esperaré a veure què en diuen els comentaris, però estic força decebuda, perquè la primera impressió, que sol ser la bona, ha resultat ser força dolenta. Què hi farem, ells solets caven la seva pròpia tomba.

Tràiler per anar fent boca:
http://www.youtube.com/watch?v=O7RWDm-lJPw

dimecres, 24 de març del 2010

[Central Leipzig] Trobat l'avantpassat comú dels humans moderns i els neandertals

La troballa d'una dona -anomenada "X" -d'una espècie d'homínid desconeguda en una cova de nom Denisova i situada a les fredes terres de Sibèria, podria semblar una excusa per justificar les dificultats de reconstruir l'arbre del gènere Homo, dificultats que tant bé coneixen antropòlegs com l'Arsuaga, amb el seu antecessor, que encara no sap on col·locar-lo, però que per molts representa l'avantpassat comú entre moderns i neandertals, mentre que per d'altres és una espècie d'homínid anterior d'orígens desconeguts.

L'aparició de la senyora X, juntament amb els hòbbits, el georgicus, el heidelbergensis, el rhodesiesis i vés a saber quins més, encara complica més aquest trencaclosques. I és aquí on els nostres genetistes de la Central han entrat en escena. La seva feina ha consistit en extreure ADN mitocondrial de la senyora X (ja s'hi podrien haver matat una mica més, amb el nom), datada en uns escassos 50.000 anys. Les conclusions, sorprenents: si els de la Central no van errats, aquesta noieta correspon a un llinatge ancestral que donaria lloc als neandertals i humans moderns, i que va aparèixer fa més d'un milió d'anys. Llavors, si l'Arsuaga té raó, aquesta dona hauria de ser una antecessora, però si és així, què hi feia a Sibèria fa menys de 50.000 anys, quan els antecessors vivien a la península ibèrica en fa més de 700.000? El que es diu sempre: com més ens pensem que en sabem, més ens n'adonem de quantes coses ens queden per descobrir.
El més interessant és que si les dates són correctes, en aquella regió hi convivien, fa 50.000 anys, els moderns, els neandertals i el llinatge ancestral de la senyora X, a més a més dels hòbbits, que també devien rondar per allà. Com va acabar tot plegat és un misteri. Ara tenim una nova? espècie d'homínid per estudiar, de la qual no en sabem gairebé res. Amb l'ADNmt de la senyora X i el genoma neandertal a punt (o això van dir l'any passat) de ser desxifrat del tot, ens esperen una pila de sorpreses.

Font:
http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/7512789/Stranger-from-Siberia-is-new-ancestor-of-man-claim-scientists.html

Els neandertals no eren pas baixos!


Si algú ens demanés que descrivíssim els neandertals, la primera cosa que ens vindria al cap seria segurament la seva força. Després potser anomenaríem el bony occipital, la falta de barbeta o el front curt. Però el que acabaríem anomenant tard o d'hora seria la seva escassa alçada.
Aquesta és una concepció molt generalitzada dels neandertals, perquè sempre que els representen davant dels moderns, se'ns diu que "nosaltres" fem de mitjana uns 175 cm i el neandertal mitjà en feia uns 166 o menys. Eren, per tant "una mica més baixets". Fins i tot hi ha gent que creu que una xifra per sobre els 160 cm està maquillada, i que els neandertals eren realment l'expressió del nanisme, fent al voltant de 150 cm els homes i menys de 140 les dones. A l'obra de l'Auel, recordo que l'autora va donar uns escassos 136 cm a una dona neandertal, en Sawyer, un pèl més generós, va descriure el màxim exponent de bellesa masculina neandertal amb uns 170 cm, i en un test d'internet per determinar la possibilitat de tenir avantpassats neandertals, ser un home i fer uns 150 cm n'augmentava les possibilitats exponencialment.
És cert, que eren tant baixets? Fins fa poc, es pensava que si. Que els moderns devíem tenir uns gens per ser una miqueta més alts que ells. Però si analitzem una mica més a fons la qüestió, veurem que l'escassa alçada dels neandertals no s'aguanta per enlloc.
En primer lloc, l'alçada d'una població no és pas una cosa estàtica, ni molt menys. I sinó, compareu la mitjana de l'alçada europea de fa 100 anys amb la d'ara. Oi que hi ha uns 10 cm de diferència? Efectivament, perquè no fa pas masses segles l'alçada mitjana de l'home europeu era d'uns 168 cm, i ara ha pujat fins a 177. El mateix per les dones, que al segle XXI fan uns 164 cm i al XIX no arribaven a l'1,60.

Les alçades dels europeus moderns "antics", és a dir, del paleolític, tampoc no era pas massa alta. Els antropòlegs coincideixen en què els primers moderns en arribar eren relativament alts, perquè estaven adaptats als climes tropicals, però aquesta alçada es va anar reduïnt fins arribar a ser d'uns 167 cm en els homes i 155 en les dones durant bona part del paleolític i neolític. Baixets, eh?
http://en.wikipedia.org/wiki/Human_height#Average_height_around_the_world
Però deixem Europa i mirem altres parts del món. Si mirem l'alçada dels pobles que viuen en ambients freds, com ara els esquimals, veurem que la seva alçada és molt semblant per no dir idèntica a la dels neandertals. En canvi, l'alçada dels Massai és molt més elevada (182 cm), i els pigmeus (145 cm) ja serien força més baixos que el neandertal estàndard.
Que l'alçada dels neandertals i la de la gent moderna adaptada al fred siguin pràcticament idèntiques no sorprèn gens. Però hi ha gent que no viu en climes freds i té una alçada ben neandertal: bona part dels asiàtics, africans, i sud-americans són uns quants centímetres més baixos que la mitjana europea. Això tampoc no vol dir que els europeus tinguin gens que els facin ser més alts, perquè en els darrers anys s'està detectant un increment de l'alçada en aquestes poblacions, degut a canvis profunds i occidentalitzats en l'estil de vida (alimentació, vacunes, higiene...) que deuen afavorir l'increment d'alçada, com ja va passar a Europa.
L'estudi dels esquelets neandertals posa de manifest que els homes neandertals feien entre 164 i 168 cm d'alçada en promig, i les dones es movien a l'entorn dels 154 cm. La pregunta és: quina alçada farien els neandertals si visquéssin en les mateixes condicions que els europeus d'ara? Continuarien amb aquelles alçades o augmentarien fins ser com nosaltres? Jo em decanto per la segona, veient la variació brutal d'alçades ha experimentat la humanitat en els últims dos segles.
Llavors, si aquesta suposició no té cap fonament seriós, per què es continuen classificant com a baixos, els neandertals? I per què sempre es comparen en alçada amb els europeus moderns, que són uns 10 cm més alts en promig?
La resposta és que no en tinc ni idea. Crec que els antropòlegs amb prejudicis van voler trobar diferències "d'espècie" i la diferència d'alçada-sempre a favor dels sàpiens, és clar- en va ser una. La comparació amb els europeus moderns tampoc no té cap sentit, perquè la dieta que fem ara i la dels neandertals eren ben diferents, i la genètica (estudi d'en Green, si no recordo malament) ha pogut comprovar, per desgràcia meva, que de tots els grups humans, els europeus som els més allunyats dels neandertals.
Per sort, aquesta creència sense fonament està canviant, i si visiteu cap pàgina actualitzada sobre neandertals, veureu que els classifiquen com d'"alçada normal".

El proper tema interessant d'investigar és la força brutal dels neandertals, característica ben seva, tant seva que els neandertals, sense força, ja no serien neandertals, i un modern molt forçut podria arribar a ser considerat mig neandertal. L'Arsuaga i d'altres ens els descriuen com el màxim representat del culturisme, amb un físic semblant al de l'Arnie en els seus millors anys, o millor. Una notícia de fa poc ens explicava que "una dona neandertal podria tombar l'Arnie", que ja és dir, si els músculs no són de palla. Hi ha autors, però, que ho posen en dubte.

dilluns, 22 de març del 2010

AF: Katerina Harvati

La dra. Harvati (Atenes, 1970), potser no és gaire coneguda dins del món de la paleontrologia, però sens dubte és un dels antropòlegs amb faldilla que més articles relacionats amb els neandertals ha publicat.


Ha aparegut al famós documental Neandertal Code, del 2008, juntament amb en Hawks i en Tattersall. Tot i ser perceptiblement més jove que els seus col·legues, els seus coneixements neandertalians semblen força amplis.
Un dels articles més famosos publicats va ser un, que perquè ens entenguem, el títol era "3D graphs show neanderthals aren't human". De fet aquesta és la versió del títol periodicitzada, però és un resum força informatiu. Ella i els seus companys van comparar els cranis de neandertals amb els d'altres humans moderns, i també de ximpanzés. Les conclusions van ser que les diferències que hi ha entre els cranis dels moderns i dels neandertals són més grans que les trobades entre dues subespècies de ximpanzé, i que per tant, devien ser espècies separades.
Aquest article va ser contestat per en Hawks, el qual el va contradir, argumentant que és ben difícil establir què és una espècie separada d'una altra només tenint en compte la morfologia del crani, i posant com a exemple diferents espècies de primats. I fins i tot el nostre Wolpoff hi va fer un comentari, que perquè ens entenguem, dóna a entendre que els resultats de l'estudi de la Harvati es poden interpretar de moltes maneres. Mentre ella veia el vas mig buit, el nostre estimat Milford el va veure mig ple, i va deixar anar que "compareu-los el crani i veureu que les diferències entre neandertals i moderns no són pas gaire més grans que les que hi ha entre dues subespècies de ximpanzé".
Harvati també va contestar un estudi d'en Trinkaus sobre un dels seus híbrids més famosos, Cioclovina 1, qüestionant les seves arrels neandertalianes: per ella, era un modern ben modern. En Trinkaus, fos per bé o per mal, no va dir ni piu.
Resumint: la dra. Harvati té força clar que els neandertals eren espècies totalment separades. Però això no vol dir que els consideri mig micos, com la majoria tendeixen a fer, sinó que a NT Code, va explicar que la mida estranya del crani dels neandertals, que havia fet creure a molts que devien ser "curtets", no té perquè ser un indicador de les capacitats intel·lectuals dels nostres protagonistes, i que per tant aquestes interpretacions podrien ser errònies.
Tot això i més ens revelen l'esprit de Katerina Harvati: és una dona amb molta empenta i dedicada de ple al seu objecte d'estudi, que segur que farà obrir grans debats sobre els neandertals i l'evolució humana.

diumenge, 21 de març del 2010

Reconstrucció collonuda de La Ferrassia

Perdoneu el meu mal vocabulari, el cert és que no he trobat cap paraula que descrigui millor la feina d'un tal John Gurche, reconegut paleoartista que ja ha reconstruït uns quants neandertals. Feu un cop d'ull a la seva pàgina, val la pena:
www.gurche.com

Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Ferrassia, de 70.000 anys. El resultat, de tant satisfactori, ha anat a parar al Museu Natural de Washington, acabat d'estrenar i centrat de ple en la història de la humanitat.
Gurche també ha reconstruit altres hominids i no tant homínids, però centrem-nos en el neandertal: el paleoartista creu que tenien una ment complexa, com la nostra, perquè entre moltes altres coses, enterraven els morts i es guarnien el cos.
Ara que ens comencem a habituar a les reconstruccions neandertals amb un mínim de qualitat -se sobreentén, sense prejudicis- la d'en Gurche no sembla res de l'altre món, però hi ha un detallet que m'ha cridat l'atenció: la cua de cavall. És ben probable que aquells ferotges caçadors es recollíssin els cabells, perquè al cap i a la fi, en aquella època els barbers encara no existien i per caçar mamuts no va bé anar amb grenyes davant dels ulls, oi?
Tornant a aquell vell experiment de ficar un neandertal dins del metro, o al mig d'alguna avinguda de Nova York per veure si els moderns es girarien o no, Gurche sembla que es decanta pel "NO" amb aquesta cara, que a molts ens resulta força familiar.
Molt bé, Gurche! La única cosa que li falta al nostre vell conegut és el parlar: que la gent del museu se'l mirés i ell els respongués: Hola, què tal?

dissabte, 20 de març del 2010

[IMPORTANTÍSSIM]: L'Arsuaga investiga la parla neandertal

Respira, respira, Mª Lluïsa, respira. Aagh, uf, buf, aaaffff, com coi haig de poder respirar buf després de veure el titular d'aquesta notícia, i a més a més buf el nom d'ARSUAGA!? agh uf, arfff buf ahhh agh buf vaig a buscar un got d'aigua araaaafghh tornofff.

Ja sóc aquí:
L'Arsuaga, encara que en una entrevista de fa poc digués que era a punt de retirar-se, està més viu que mai, i ens ho ha demostrat amb una investigació de les seves sobre els meus ídols; els resultats, ben interessant però un pèl massa vistos, reforcen la idea que els neandertals "parlaven", com nosaltres. Les àrees investigades i que reforcen aquesta hipòtesi, són, segons els autors:

-Alta encefalització. Oi tant. Si hem de fer cas de l'encefalització neandertal podríem dir que ens deixarien en ridícul, perquè el seu cervell és en promig més gran que el nostre.
-Desenvolupament de les àrees de Broca i Wernickle (claus per poder parlar i entendre el llenguatge oral, respectivament) semblant al nostre.
-FOXP2. Però això ja és més vell que l'anar a peu.
-La distància entre l'os vòmer i l'occipital és relativament curta, com en el cas dels moderns, comparada amb les altres espècies de primats. Aquesta característica diuen que és clau per la parla. Jo no hi puc dir res perquè no he fet mai anatomia.
-L'hioides, mostra unes característiques morfològiques semblants a la de qualsevol hioides modern. Això també ho sabíem, hi ha un documental de la BBC molt interessant on se'ls intenta reconstruïr la veu.
-L'oïda, capacitada per captar un espectre de sons molt semblant als de les oïdes modernes. L'estructura de l'oïda dels Heidelbergensis (avantpassats dels neandertals) ja havia estat estudiada pel mateix Arsuaga no fa pas masses anys, i va arribar a les mateixes conclusions.

Els autors creuen que tant els neandertals com els seus predecessors, que devien arribar a Europa fa almenys 300.000 anys, ja estaven capacitats per la parla.
Ara només ens cal sentir-los la veu.

Més informació:
-http://lacomunidad.elpais.com/portalciencia/
-Mundo Neandertal.

És Neanderthal o Neandertal?

Vella polèmica encetada deu fer més d'un segle i no resolta. Com els anomenem, als neandertals?

El cert és que la pregunta no és gens fàcil de respondre, perquè tothom ho fa d'una manera diferent: els anglesos sembla que s'han posat d'acord pel -thal, els francesos pel -tal amb accent tancat a la primera e, els espanyols i italians, sempre tant cosmopolites, fan servir tant -tal com -thal, els alemanys, els més originals de tots, en diuen Neandertaler, pels mascles, i Neandertalerin pel sexe femení. Els japonesos ho escriuen amb els seus caràcters, que traduïts al català serien pronunciats més o menys com a "neanderutaru"; i el que fan els russos, els àrabs i els xinesos, m'és completament desconegut. Podria parlar dels portuguesos, però no puc assegurar què fan, perquè no he vist gaires articles neandertalòfils escrits en aquesta llengua, per tant prefereixo callar abans de dir una mentida.
I els catalans, què fem? Haig de dir que aquesta vegada anem d'acord amb els francesos. Hi ha un predomini força clar, almenys en els articles escrits en aquesta llengua, del -tal. En canvi, però, el -thal predomina sense cap dubte quan escrivim títols d'obres estrangeres o bé l'autor desconeix els neandertals; en aquest cas el que es fa és imitar el que fa la majoria, normalment angloparlant; potser és perquè els que portem els neandertals al cor ens hem interessat més en aquest tema tant discutit i hem fet una mica de cerca per no cometre faltes d'ortografia. I parlant d'ortografia, l'institut català d'estudis (IEC) recomana fer servir el -tal. Perfecte, és una decisió ben encertada, no només perquè és més fàcil d'escriure sense h que amb h --cosa que s'agraeix molt-- sinó també perquè el nom en teoria és alemany, i la versió original, que vol dir "vall de l'home nou" s'escriu sense la h.
Van ser els anglesos, els qui van posar el -thal de moda, encara que ho pronunciin com a -tal, és a dir, que la h, encara que s'escrigui sempre, no serveix per res.
Amb -thal o sense -thal, he pres la decisió d'escriure amb -tal, i encara que sigui -thal o -tal, jo me'ls estimaré igual.

divendres, 19 de març del 2010

Neandertals al Facebook JA!

Tal com les prediccions anuncien, els neandertals aviat ens resultaran ben familiars i atractius, tant atractius, que ens penjarem fotos seves a la pedra angular de tota societat civilitazada: el Facebook.

Aquesta vegada, però, no es tracta pas d'unes simples fotos, sinó d'un grup que denuncia el suposat genocidi dels neandertals per part dels moderns. El grup, anomenat "Condemners of Neanderthal genocide by modern humans", compta amb 883 membres adherits, que no és pas poc, i amb una entrada força provocadora: els fundadors creuen que els moderns van assassinar sense pietat els nostres neandertals.
Bé, la veritat és que no en tenim cap prova directa -excepte la costella de Shanidar 3- però fent un repasset de la història de la humanitat, haig de confessar que no m'estranyaria gaire, tot i que jo no crec pas que passés això, almenys no a gran escala. I espero no equivocar-me, em sentiria molt malament, i quan em sento malament em clavo cops de puny a la barbeta, perquè se m'encongeixi.

Hi estigueu d'acord o no, aquest grup demostra una gran afició que esdevé vocacional pels neandertals i només per això ja mereix ser inclòs ipso facto a la vostra llista d'amistats:

http://www.facebook.com/group.php?v=wall&viewas=0&gid=5232829283

dimecres, 17 de març del 2010

Increïble però cert: Neandertals a Washington i properament al Facebook


Els neandertals van camí cap a la fama, i d'aquí poc ens trobarem amb tot de moderns que es voldran fer el canvi d'espècie per assemblar-s'hi més. Les barbetes seran vistes com un cosa indesitjable que s'haurà de retallar mitjançant la cirurgia estètica, els nassos petits seran catalogats com a repugnants, i els nyicris hauran d'anar al gimnàs a augmentar la mida dels músculs si volen trobar parella [PIIIIPPP Mª Lluïsa, desperta't que encara som al 2010, en Pääbo i els seus ni tant sols han desxifrat la seqüència completa, i el fenòmen neandertal encara es troba en plena prehistòria].
Potser sí, però els del Museu d'Història Natural de Washington ja van fent feina per endavant: amb una exposició sobre els orígens humans que ha costat un dineral, on s'hi inclouen tots els membres de la família humana començant des de la Lucy, amb reconstruccions forènsiques que (deuen) superar totes les existents fins ara, aquest museu convida a tot el món a fer un viatge a través del temps, el viatge més fascinant de tots, explicat pels experts, entre els quals s'hi troba Christian Samper (no el conec, encara), on tots i cada un dels visitants podran sentir de prop la història d'aquells homínids. Ho veieu? Això, això és el que s'hauria de fer a Capellades, però malauradament no hi ha prou pressupost o bé no interessa, i mira que en podríem fer una fortuna.

El més interessant i valuós amb que compta aquest museu és amb el crani de La Ferrassia, el neandertal més famós de tots i "l'únic que hi ha als EUA". La Ferrassia compta amb una reconstrucció forènsica del seu aspecte, que potser al principi cridarà una mica l'atenció dels moderns visitants, però el Museu té clar que deixant de banda el front una mica més curt i els músculs de culturista, eren "al cap i a la fi, humans".
A més a més, i imitant l'invent estrella del Paléosite, el museu compta amb un reconstructor de cares, on el visitant es podrà veure amb aspecte neandertalià, i el més interessant de tot: que és ben possible que ben aviat aquestes cares abundin als Facebooks.

QUINA EMOCIÓ! Serà possible, o bé ho hauran dit perquè sí? Sigui com sigui, jo ja començo a sentir allò que se sent quan els somnis es fan realitat.

L'Arsuaga ha parlat: "vull un neandertal"


Juan Luis Arsuaga és un antropòleg expert en neandertals i expertíssim en homo antecessors, i el segon a la meva llista d'antropòlegs preferits, després d'en Hawks.
És el professor d'universitat que sempre he somiat poder assistir a només una de les seves classes sobre el temari neandertal, però què hi farem, m'hi hauré de posar fulles.
L'Arsuaga ara ronda per Galícia, cercant la pista d'aquells apassionants i misteriosos homínids, i les incògnites que envolten la seva extinció. Algun periodista molt llest i tenaç ha aconseguit apropar-s'hi i robar-li uns quants minuts de temps del torn de descans, per fer-li 4 preguntes més vistes que l'anar a peu, però no pas per això menys interessants.
Aquest cop, el periodista s'ha centrat en Atapuerca (el tema estrella de l'Arsuaga) i en les teories de l'orígen de l'home, i no tant en els neandertals ni l'interbreeding amb els moderns provinents del continent Africà. Les seves paraules, com sempre, commovedores, demostren la seva gran passió per aquesta disciplina, passió que sobrepassa allò físic i s'endinsa dins l'espiritualitat més elevada.
M'he llegit tota l'entrevista, publicada al Xornal, i quan he arribat al final, el cor m'ha fet un salt tant bon punt he topat amb la paraula retirar-se. QUÈ? NO, NO POT SER. Es retira?? Això és una GRAN pèrdua, de valor incalculable pel món de l'antropologia, i m'atreveixo a dir per tota la humanitat. I encara m'he entristit més quan ell ha confessat el desig que vol veure complert abans de posar punt i final a la seva estimada feina a la serra d'Atapuerca: un neandertal no estaría mal. Me hace ilusión.

Ho veieu? Té el do de fer arribar les seves paraules als nostres cors. Jo espero que si no es pot evitar l'inevitable, almenys que no pari de publicar llibres i participar en entrevistes, encara que les preguntes siguin pesades i més repetides que la tecnologia musteriana.

Font (entrevista sencera):
http://www.xornal.com/artigo/2010/02/26/sociedad/quiero-neandertal/2010022623411501444.html

dimarts, 16 de març del 2010

Com sonaven les llengües neandertals? (II)


No puc parar de donar voltes a tema tant apassionant com és esbrinar les característiques dels llenguatges que parlaven els neandertals fa 40.000 anys. El cert és que és una mica frustrant, perquè com que no escrivien, ni molt menys gravaven cassets, no podrem saber de cap manera com eren les seves llengües. Tenim, però, altres mètodes. El més fiable de tots és la genètica, però el mal és que encara hi ha molts dubtes sobre la naturalesa i evolució del llenguatge humà modern. I això és ben fumut, perquè si no sabem del cert quins són els gens clau pel desenvolupament del llenguatge, ben poca cosa podrem fer amb la seqüència d'ADN neandertal. Hi ha, però, uns quants candidats, el més famós dels quals és el FOXP2. Els neandertals el tenen, en la mateixa versió que els moderns, però de totes maneres s'estan descobrint nous gens, i no podem assegurar que amb només amb el FOX gen ja poguem enraonar.
Però encara que els neandertals nasquessin programats pel llenguatge, això no respon a la pregunta: com devia ser la seva llengua? N'hi ha qui pensa que era menys complexa, que tenia menys riquesa de sons, i els més extremistes creuen fins i tot que no podien parlar, sinó que només... CANTAVEN! Davant d'aquesta llista d'hipòtesis, algunes de les quals semblen força estrambòtiques, poca cosa s'hi pot fer, per ara. Si mai s'arriben a clonar, llavors podrem saber què poden pronunciar i què no, però com que això del clonatge, diguin el que diguin alguns, sembla que va per llarg, haurem d'investigar d'una altra manera, tirant enrere en el temps i observant les parles dels moderns més "ancestrals".
I els moderns més ancestrals, segons l'ADN i el Fora d'Àfrica, viuen, evidentment, a l'Àfrica, i es corresponen força amb el grup ètnic dels bosquimans. Els forad'africanistes creuen que aquesta gent són els pares de la humanitat, perquè els seus llinatges d'ADNmt i cromosoma Y són els més antics, els primers en separar-se del tronc comú.
Deixant de banda el caràcter "arcaic" de l'ADN dels bosquimans i altres tribus del desert del Kalahari, ens centrarem en les seves llengües, ben peculiars.
Les llengües dels bosquimans, anomenades llengües khoisanides, mostren una característica única que les diferencia de les llengües de la resta d'humans moderns: la presència de clics que produeixen fent petar la llengua amb alguna estructura de la boca.
Ja n'havia sentit parlar feia temps en un documental, de les llengües amb clics, però no m'ho havia arribat a creure, fins que ahir ho vaig investigar més a fons. I efectivament, existeixen, no es tractava de cap muntatge:

Per començar a practicar:
http://www.youtube.com/watch?v=c246fZ-7z1w
http://www.youtube.com/watch?v=OAPY6WkNY1A
http://www.youtube.com/watch?v=bCjm1Jv29pE

A primera vista, per un catalanoparlant, semblaria impossible poguer arribar a parlar mai un d'aquests idiomes tant plens de vida (no tinc paraules per descriure'n la bellesa), però ells, entre rialles i crits, ho fan amb tota la naturalitat del món.
I ara anem al tema que toca: els lingüistes creuen que aquestes llengües eren les que parlaven els primers humans, de fa centenars de milers d'anys, i que les parles sense clics, que avui en dia trobem a la major part del planeta, no van aparèixer fins molt més tard.
Sembla una teoria interessant i amb cert fonament, però el cert és que l'opinió d'aquests lingüistes sembla que l'han passada completament per alt els guionistes de La guerre du feu i de tots i cada un dels documentals neandertalians que he vist fins ara.
Llavors, és possible que els neandertals també parléssin amb clics? Si hem de fer cas del Fora d'Àfrica i de l'opinió d'aquests lingüistes, el que sembla segur és que és força més probable que parlessin com els bosquimans que no pas com els catalans. Però tot això només són teories, desgraciadament; els neandertals es van separar dels humans moderns fa com a mínim 370.000 anys, i durant tot aquest temps el llenguatge podria haver evolucionat molt... o potser no?

dissabte, 13 de març del 2010

El Neandertal Parc de Capellades ja ha posat la primera pedra

Què en som d'originals els capellanencs, sempre marcant tendència amb els nostres museus, famosos arreu del país, i ara sobretot amb la metròpoli neandertal més important no ja de la península, sinó m'atreveixo a dir de tota la zona on van viure els neandertals i que comprèn Europa i l'orient mitjà.
Un tresor com aquest s'ha de cuidar i promocionar de la millor manera possible, i sembla ser que la feina ja ha començat: l'anomenat Parc Prehistòric, enclavat al voltant de la metròpoli, ha fet un "simulacre" de caça al més pur estil neandertalià, per permetre als més neandertalòfils poguer satisfer el seu desig de posar-se per un moment sota la pell d'un neandertal de carn i ossos.

Tot això està molt bé, però... hi ha un petit error. Bé no, de fet és brutal. És insultant, però, com és possible, que no se n'hagin adonat!? EL TIR AMB ARC NO VA APARÈIXER FINS EL NEOLÍTIC! Sí, el neolític, de "pedra nova", que va començar fa uns escassos 10.000 anys, i quan els neandertals ja eren ben morts i enterrats. Però, aviam, abans que m'arrenqui tots els cabells, com és possible que entabanin la gent d'aquesta manera, anomenat el tir amb les fletxetes com a "caça neandertal", si mai cap neandertal no va tocar un arc en tota la seva vida? Mirin, senyors del Parc Prehistòric, em sembla molt bé que atreguin els turistes i d'altres encuriosits amb activitats com aquestes (qualsevol cosa per fomentar l'interès de la població pels neandertals em sembla positiva), però siusplau, no confonguem la cosa, que després tot dóna molt mala imatge, i és una pena, amb un Parc com aquest, que en podem treure tant de suc!
Els neandertals no practicaven el tir amb arc, però feien moltes altres coses interessants: feien anar llances ben punxegudes, pintaven petxines i se'n feien collarets, escolpien retrats seus a les pedres, fabricaven cola d'enganxar amb cautxú, es curaven amb remeis fets a partir de plantes medicinals, es feien vestits amb pells d'animals, possiblement tocaven la flauta amb un os, i cada nit encenien el foc, i no pas amb llumins, sinó amb un bastonet clavat a un pal i anar fregant fins que en sortís foc; una tècnica ben difícil de fer pels moderns d'avui en dia. Amb tot això el que vull dir és que els neandertals en feien moltes, de coses interessants per ensenyar a la gent, i que no cal buscar els tres peus al gat ni neandertals al neolític, perquè no en trobarem.
Però per tot es comença, i n'estic conveçuda que tot i aquest petit lapsus, el Parc Prehistòric serà tot un èxit. La primera pedra ja ha estat col·locada, i això ja no hi ha qui ho pari.

divendres, 12 de març del 2010

[Extinció] La Cova Gran em fa plorar

AAAHHGG és tardíssim, però acabo de trobar aquesta notícia SEN-SA-CIO-NAL, i no em puc esperar fins demà a comentar-la.

Es tracta d'un estudi realitzat a la Cova Gran (Lleida), per part d'investigadors de la UAB i d'una universitat "College" de Londres. El punt d'estudi tracta sobre l'extinció dels neandertals i la seva suposada substitució per part dels moderns de fa entre 30.000 i 40.000 anys. Els resultats són tant interessants com desoladors:

-Dins la cova hi ha dos estrats ben diferenciats, un que es creu que representa l'ocupació dels moderns de la cova, i l'altre, la dels neandertals. Aquests estrats, demostren, segons els autors, que "no es van trobar, i van ocupar la cova en temps diferents".
-Els estrats mostren materials ben diferenciats i associats, respectivament, a neandertals i moderns. Així, a l'estrat dels moderns s'hi ha trobat petxines i altres guarniments, ben característics de la seva cultura, i alhora diferents de la dels neandertals. Pels autors, això demostra resumidament que "els dos grups tenien comportaments ben diferenciats i diferents maneren d'entendre l'entorn". O sigui, que eren "diferents".
-El carboni 14, una merdeta per datar. Parlant clar. Diuen que les dates no són 100% segures i que caldrà buscar un altre mètode per entendre què va passar durant el periode en què els neandertals van desaparèixer del mapa i els moderns van entrar en escena.
-L'estatus de la península ibèrica, categoritzada sovint com a "l'últim refugi on van sobreviure els neandertals i on més llarga devia ser la coexistència amb els neandertals", ha estat posat en dubte. No se sap si les dues espècies es van trobar i van coexistir. Aquest estudi apunta en la direcció del "NO".

Aquest estudi m'ha entristit. Com més s'investiga, més dubtes sorgeixen i més ens n'adonem de la nostra ignorància pel que fa als neandertals i la seva extinció. Quin desastre. Arribarem a saber mai com eren i què els va passar?

Més informació:
http://www.ca.globaltalentfcri.com/articles/2811/Quan-van-arribar-els-primers-homes-moderns-a-la-Peninsula-Iberica.html

Ian Tattersall

No podia passar ni un sol dia més sense dedicar un post al segon antropòleg (en Trinkaus diuen que és el primer) més famós dedicat de ple a l'estudi dels nostres protagonistes: Ian Tattersall.

El doctor Tattersall treballa al Museu d'Història Natural de Nova York, i ha escrit una pila de llibres sobre la temàtica més interessant del món.
El dr. T (simplifiquem una mica el nom, d’acord?) sembla tenir les idees força clares pel que es refereix a l’evolució humana, o el que és el mateix: és un foradafricanista (FdA). Els defensors d’aquesta teoria es caracteritzen per explicar els seus postulats amb una tranquil•litat i seguretat que contrasten enormement amb la inseguretat i submissió dels seus rivals multirregionalistes.
El dr. T, cada vegada que té un crani de neandertal a les mans, aplica els seus coneixements científics, basats en aquesta supa’ teoria, que per cert, ja ha estat acceptada per defecte per gairebé tothom, i que en resumiré els postulats en una frase:
Els humans van aparèixer de cop a l’Àfrica fa 200000 anys i en fa uns 70000
van començar a expandir-se per tot el globus, exterminant volent o sense voler les altres espècies d’homínids,molt menys evolucionades a nivell cognitiu i ara som els amos del planeta perque som els mes llestos els mes macos i els millors.
No, no us espanteu, que el doctor Tattersall té fama de ser bon jan, i no és pas el desorientat mental que s’hauria d’esperar en llegir la frase de més amunt.
Tot i així, no es pot ser un FdA sense deixar anar alguna parida de tant en tant, de la mateixa manera que no es pot estar tota la vida conduint amb 4 cubates de més sense tenir tard o d’hora un accident:
Als neandertals els faltaven les connexions mentals necessàries per arribar tenir una ment moderna”.
Això ho vaig trobar fent recerca per internet, i la pregunta que em vaig fer en aquell moment va ser: d’on ha tret que als neandertals els faltaven connexions, si el cervell no es fossilitza, ni, encara menys, ha passat mai cap test d’intel•ligència a un neandertal de carn i ossos??
Crec que el devien agafar en un mal moment, perquè ell suposo que es basa, sempre que pot, en coses tangibles, a l’hora d’extreure conclusions, com per exemple les eines que s’han trobat a les excavacions i de les quals en dedueix que “les habilitats dels neandertals, tot i que sorprenents, eren molt estereotipades; gairebé mai no innovaven”.
Les noves troballes posen en dubte tant allò de les connexions mentals com això que mai no innovaven; però per més expert que siguis en neandertals, les dades escasses combinades amb el Fora d'Àfrica poden fer dir coses increïbles, no ho dubteu.

Deixant de banda aquest mal gust a la boca que poden causar aquest parell de sentències a algun neandertalòfil com jo, val la pena sentir-lo parlar als documentals, on hi surt ben sovint, que per alguna cosa és el "segon" entès del planeta en neanders.

dijous, 11 de març del 2010

Anuncis per a neandertals

Ben rara és l'ocasió que veiem a la tele, sigui el canal que sigui, sortir alguna cosa relacionada amb els neandertals. Segurament a la majoria de televidents això els deu importar ben poc, però no és pas el meu cas; em faria il·lusió que de tant en tant, encara que fos un documental de tercera emès diumenge al vespre, poder veure alguna cosa mínimament neandertal a la TV, que per cert, n'he perdut gairebé tot l'interès, només miro la Riera quan dino, i encara per inèrcia.
Els europeus de més al nord, en canvi -sobretot els francesos-, semblen ser més neandertalòfils que els mediterranis. Ho dic perquè de tots els documentals trobats, la meitat són francesos, i l'altra meitat britànics i/o alemanys. Només n'he trobat un d'italià.
Però no vull pas parlar de documentals, sinó d'anuncis. N'he trobat un parell de molt graciosos que juguen amb l'estereotip de cavernícoles que tenen els neandertals.

El primer és més vell que la Chapelle, i fa referència a la barba. Es tracta ni més ni menys que d'una crema per afaitar-se. Els anunciants donen per suposat que els neandertals devien tenir unes barbes molt llargues i espesses--devia ser ben cert, però també en tenien els moderns d'aquell temps-- i aplicant aquesta cremeta de no res, el neandertal en qüestió es transformaria de cop en un modern i elegant home de negocis.

Jo no sé què ha d'envenjar-li el neandertal a un fred home de negocis, crec que vivia molt més la vida un neandertal d'aquell temps que un executiu tancat no sé quantes hores dins d'una oficina -encara que portés barba- però els de l'anunci no deuen opinar el mateix.


El següent anunci, de la casa Geico (una companyia d'assegurances de cotxes), tracta sobre un simpàtic neandertal vestit de modern --això fa pensar en aquell experiment que tant intrigats té la majoria d'antropòlegs, que consistiria en ficar un neandertal ben vestit dins del metro per veure si les senyoretes cridarien o no-- que fa cara de no entendre absolutament res mentre passeja per l'aeroport, fins que es troba un cartell que li crida l'atenció on hi posa "tant fàcil, que fins i tot un cavernícola ho podria fer". El que jo no acabo d'entendre és què hi té a veure el neandertal amb les assegurances de cotxes, ni què hi fa passejant-se a l'aeroport , però bé, la cara de desorientat que feia el neandertal vestit amb aquell maletí i amb rellotge i tot, m'ha fet gràcia. Aquí us deixo l'enllaç perquè rigueu una estona: http://www.youtube.com/watch?v=H02iwWCrXew

I per acabar, parlarem de dents. Es tracta d'una clínica dental anomenada Neardental, situada a Cadis (lloc hi van viure els últims neandertals). Fixeu-vos-hi bé: hi ha un petit error d'escriptura, que els de la clínica ja deuen haver comès intencionadament, però que molta gent coment inconscientment a l'hora de parlar sobre els neandertals, als quals anomena neardentals, literalment "prop d'allò dental", o sigui, un nom excel·lent que jo també hagués posat a la meva clínica si fos dentista.
La clínica neardental ja la vaig descobrir fa temps, però no sé si té gaire èxit. La única cosa que sé és que amb un nom així, perdria la por per sempre d'anar a cal dentista.

Els neandertals els trobem per tot arreu. Què faríem en sense ells?

dimecres, 10 de març del 2010

Érase una vez el hombre - El hombre de Neandertal

Gran episodi d'una gran sèrie educativa per la canalla. Per si encara no sabeu de què us estic parlant, us en donaré una pista:

Es tracta ni més ni menys que d'aquell avi de barba blanca quilomètrica que ens explicava els misteris de la vida. El record que en tinc, però, no és el d'un vellet vivint aventures i tragèdies amb els neandertals, sinó més aviat recorrent les artèries, circuits neuronals i cavitats del cos humà.
Va ser tota una sorpresa veure'l aparèixer en un documental vivint entre neanders i enfrontant la neu i el fred que feia. Una sorpresa força agradable; el documental, dirigit a un públic infantil, tracta tots i cada un dels aspectes de la vida neandertal: els seus orígens, la producció de foc, de vestits, d'eines per tallar la carn i també per caçar animals, l'obtenció de menjar i de parella, els enfrontaments amb altres grups pels territoris de caça, els rituals al voltant del foc, i fins i tot l'aparició del primer calendari lunar (en forma de flauta!), i finalment, la temuda i inevitable extinció.

Molt distret i recomanable pels nens i no tant nens, perquè com ja sabeu molt bé, aprendre coses sobre els neandertals sempre és util i interessant, i la manera en què s'explica en aquest episodi, és ben realista i, en contra de la moda dels 80', mostra ben pocs prejudicis; tot això, és clar, tenint en compte la curta edat del públic potencial, parlant generalment, perquè sempre hi ha excepcions: aquí mateix en tenim una i ben grossa, d'excepció, que s'ha mirat el documental una desena de vegades, en espanyol i italià, (C'era una volta l'uomo), i que està disposada a tornar-ho a fer tant bon punt trobi el CD que té perdut des de fa qui sap quant de temps, perquè és una mica desendreçada.

dimarts, 9 de març del 2010

Neva, neva i neva!


Avui ha fet una d'aquelles nevades típiques de la segona glaciació o Würm II, la última que van viure els neandertals. Com ja sabeu, el clima on vivien, tot i que variat, estava marcat especialment pel fred i les nevades intenses; per això, quan volem representar un neandertal, normalment ho fem envoltant-lo d'unes quantes capes d'abrics de pell i assegut a la vora del foc.
La nevada d'avui, ben segur que la van viure moltes vegades aquells fornits caçadors. Però a diferència d'ells, nosaltres no hi estem gaire acostumats.
Pels neander d'aquells temps, una nevadeta com aquesta només seria una excusa per quedar-se al voltant del foc explicant històries de mamuts. En canvi, pels moderns del 2010 d.C. ha estat força molest i fins i tot perillós. No és que siguem físicament i mentalment menys resistents que ells (que també), sinó que molt sovint, les noves tecnologies, que hem construit per facilitar-nos la vida, de vegades se'ns poden acabar girant en contra.
Em posaré a mi mateixa com a exemple: avui, a la muntanya, ens hem quedat sense llum, i per tant, sense internet, sense ràdio, sense tele, sense blog, sense nevera, sense cuina, sense calefacció, sense poder carregar el mòbil, sense aigua calenta, en definitiva: era com si mitja part de la meva vida hagués desaparegut de cop; als neandertals, en canvi, no els hagués creat ni la més mínima molèstia, perdre tota aquesta quincalleria, perquè ells amb una miqueta d'escalfor i el caliu de la família i d'un bon tall de carn rostit, ja en tenien prou i de sobres.

Però no us penseu que m'he quedat de braços creuats sense fer res; no,no. He decidit aprofitar la neu i fer un ninot (ja sé que sembla infantil, però és que no n'he fet mai cap, i em feia il·lusió), però no hi ha hagut manera; la única cosa que he aconseguit ha sigut apilar un grapat de neu, allò semblava, un, era un nyap snif, jo que en volia penjar una foto aquí...
Llavors he pensat que els neandertals segur que també jugaven amb la neu, i que devien ser molt millors que jo fent ninots. I per jugar amb la neu havien de portar guants, i botes, i gorro. Potser tenien trineus i tot. I el que és segur, és que els nens neandertals es llençaven boles de neu que acabaven en baralles. I que també patinaven i queien de cul a terra. La neu, ja sé que pot ser perillosa i molesta, però totes les històries de tota la gent que alguna vegada hi ha jugat i que porta amagades sempre em fascinaran.

diumenge, 7 de març del 2010

Vocabulari de supervivència

Segur que heu notat que de vegades faig servir paraules estranyes per designar conceptes encara més estranys. Són paraules molt utilitzades dins el món de l'antropologia, món que visito molt sovint, i per tant jo ja les trobo ben dolces i familiars, però per algú que no sigui un neandertalòfil extrem m'imagino que se li deuen fer una mica estranyes i malsonants; per aquest motiu n'estic elaborant una llisteta de no res per ajudar a dissipar els dubtes:

-Interbreeding: Aquesta paraul(ota) surt molt en articles que tracten sobre l’extinció dels neandertals, sobretot si hi ha cranis o ADN pel mig; la paraula equivalent en català no la sé, però més o menys es podria traduir com a “aparellament”.
L’interbreeding és l’explicació que intenten donar els multirregionalistes, en major o menor grau, depenent de l’investigador, per explicar-ne l’extinció; llavors, acompanyant interbreeding, hi va una altra paraula: absortion; ens vénen a dir que els neandertals van ser absorbits per una altra població, molt més nombrosa, de moderns.
Per explicar la nula presència de qualsevol rastre neandertal en la gent d’avui en dia, els defensors de l’interbreeding diuen que el rastre s’ha anat perdent al llarg del temps, i que l’evidència es veu sobretot en cranis de moderns que van viure a la mateixa època.
Els partidaris de la substitució total, és a dir, els foradafricanistes (FdA), diuen que no n’hi ha cap rastre, simplement perquè no n’hi va haver mai, d’interbreeding, així de senzill.
Saber qui té raó és molt complicat, de moment, però com sempre els FdA porten uns quants gols d’avantatge.

-Multiregi: Simplificació de multiregionalista que fa una servidora per mandra d’escriure i que bàsicament correspon a un individu, més o menys expert en evolució humana, que opina que l’orígen de l’espècie humana va ser un procés que va començar com a mínim fa 1,5 milions d’anys, i que durant aquest temps, les poblacions d’Àfrica, Àsia i Europa (on hi vivien els neandertals) han anat intercanviant gens fins deixar-nos el panorama d’avui en dia.
Si bé sembla que alguns fòssils i estudis amb cranis humans contemporanis donen [parcialment] el vist-i-plau als multirregis, l’estudi del cromosoma Y, l’ADNmt i el genoma neandertal (i la comunitat científica en general) els clava una puntada de peu al cul, parlant clar. Últimament, però, alguns articles d’estudis del genoma de persones vives sembla que els vulguin donar alguna empenteta, tot i que molt fluixa, de moment.

-FdA: Simplificació de foradafricanista, que alhora és un derivat de Fora d’Àfrica, que és la traducció catalana de Out of Africa. Aquesta corrent, nascuda cap a principis dels 80’, ve encapaçalada pels que diuen que els neandertals eren una espècie completament separada i que en cas d’haver-hi hagut sexe (en Pääbo creu que sí) els descendents haurien estat infèrtils, com les mules (!). Aquesta categorització d’espècie diferent pels neandertals ve sovint acompanyada de connotacions negatives (diferent = inferior, estúpid, semblant a un goril•la), i molts FdA creuen que els neandertals es van extingir perquè els va substituir una espècie “superior”.
Per desgràcia meva i dels neandertals, la genètica sembla que els dóna la raó (de moment) i l’estudi dels fòssils, com diu en Hawks, és difícil, perquè cadascú hi veu el que vol.

divendres, 5 de març del 2010

NeanderClonatge (II)


Però l’aspecte més interessant i decisiu de la clonació neandertal és… la qüestió ètica. Perquè, a veure, deixant de banda els aspectes emocionals, quina finalitat tindria ressucitar un neandertal, 30.000 anys després d’haver-se extingit? Exhibir-lo en un circ per fer butxaca? Utilitzar-lo com a conillet d’índies per fer tot tipus d’experiments? Fer-lo procrear i muntar un Pleistocè Parc que tindria un clan neandertal com a protagonista, perquè els guiris hi anéssin a fer fotos?
I després, també caldria pensar en els drets que tindrien els neandertals com a humans. Sí, perquè la comunitat científica es veu que està força d’acord en tractar-los com a humans i no com a ratolins blancs de laboratori afortunadament.
Per tant, hauríem d’assegurar-nos que el neandertal ens ha entès bé quan li féssim la pregunta de si voldria sotmetre’s a un experiment poc fiable i en bolquers, que consistiria en passar-se 9 mesos a la panxa d’una orangutana, i després, tant bon punt néixer, convertir-se en el centre d’atenció de mirades incrèdules d’homínids incrèduls i amb un futur incert. Això només en cas que tot anés bé, se sobreentén, que no nasqués amb l’aspecte d’en Quasimodo, cosa força probable, perquè després de 30.000 anys o més l’ADN neandertal està fet pols.

I en cas que fins l’hora del part tot anés sobre rodes, hi ha els riscs del post-part: que es morís d’alguna malaltia infecciosa, que envellís prematurament (segur que això atrauria els perversos directors de la gran pantalla), i que fos assassinat a sang freda per un projectil llençat a llarga distància per un sapian’ que com a coartada diria que només volia comprovar com va morir Shanidar 3 per validar els resultats del seu experiment. I parlo molt seriosament. Això últim, encara que a molts els pugui semblar una bajanada producte de les meves al•lucinacions, va ser exposat pel mateix Pääbo en una entrevista on es mostrava molt preocupat pel tracte que rebrien els neandertals en cas que se’ls pogués ressucitar, perquè veient la història de la humanitat, el nostre genetista creu que la vida dels clons penjaria d’un fil, o sigui que poca broma, però jo crec que tampoc no n’hi ha per tant… aquests pensaments insòlits possiblement són fruit de la lectura de la trilogy d’en Sawyer sense fer servir cap protecció. Coses que passen, però no ens desviem del tema: una enquesta feta de fa poc en un diari estadounidenc amb enunciat: esteu a favor de la clonació dels neandertals? Va obtenir un 47%! de vots a favor i tota la resta en contra. Sembla que aquest empat ho posaria encara més difícil.
El que és força segur, és que quan els neandertals es clonin, no estaran sols, sinó que segurament conviuran amb mamífers que els seran molt familiars, com per exemple mamuts, que també s’han afegit a la llista potencial d’espècies incloses al Parc Pleistocè.
Però tot això queda molt enllà en el futur (o potser no!) i jo diria que abans veurem la terraformació de Mart i la Lluna, la tercera i quarta guerres mundials i una pel•lícula de neandertals que valgui la pena (bé, no, això no crec que passi ni en els propers 1000000 anys) i per tant més val no fer-se il•lusions.
El que sí que li demanaria a en Paabo i al seu equip són petits detallets, com ara que desxifressin uns quants genomes de neandertals amb el màxim de temps possible (se sobreentén que no tenen cap més feina a fer), que responguin algunes (va, amb el 2% ja n’hi hauria prou) de les moltííííssimes preguntes i dubtes que ens vénen al cap quan pensem en els neandertals, i que siusplau, mantinguin les postures extremistes relativament al marge del seus treballs, independentment dels resultats, i també que no alimentin trolls com ara la premsa rosa i que quan em mori, em congelin i em tornin a descongelar quan tinguin el primer neandertal sa i estalvi.
Ja sé que demano massa, però què vols? Ara que han dit que es podria clonar un neandertal, però que jo no ho veuré, haig d’aprofitar el temps que em queda de vida com a neandertalòfila tant bé com pugui.