La campanya d'excavacions de l'Abric Romaní ja ha començat

És una cosa que sol passar cada mes d'agost, i esperem que per molts anys pugui durar. L'Abric és un dels jaciments neandertals més importants del món, tant per la quantitat com per la qualitat d'objectes que s'hi troben cada anyque comprèn gran part del període d'activitat neandertal (75.000-40.000 anys). Com no podia ser de cap altra manera, l'Eudald tornarà a liderar les excavacions, que finalitzaran aquest 31 d'agost. L'Abric estarà obert al públic tot aquest mes, fins al dia 30.

Algunes dades interessants de l'actual campanya d'excavacions:

-S'estudiarà específicament "l'organització domèstica" dels neandertals. Bé, això és el que passa cada any, es vulgui o no, no? Almenys no paro de llegir comentaris sobre la distribució de les feinetes que feien els neandertals al seu espai vital, les seves semblances amb l'organització de societats primitives modernes, com n'eren d'intel·ligents, nets i endreçats, etc.

-El jaciment compleix 30 anys sota la direcció d'Eudald Carbonell. Per alguna cosa diu que és casa seva.

-L'equip d'arqueòlegs es centrarà en el nivell P, datat en 55.000 anys.

-Encara queden 30 metres per excavar; en paraules de l'Eudald: " jo d'aquí uns anys em jubilaré però és probable que durant tot el segle XXI s'hi continuï excavant".

-L'Eudald espera que es facin més edicions del Sota Terra, perquè és un programa que convida a la gent jove a interessar-se en l'arqueologia a través d'una base social i científica. És una manera d'ensenyar la història de Catalunya a través de l'arqueologia, i l'Eudald confia que continuarà.



 Font: Excavacions a l´Abric Romaní: en busca de restes neandertals

[Increïble]: Paletí de fusta de 56.000 anys trobat a l'Abric Romaní

I no, no és pas de cap arqueòleg, sinó dels neandertals que hi van habitar fa més de 50.000 anys. La troballa és única, no només al món, sinó també entre les societats del paleolític: no és fins al neolític que comencem a trobar estris semblants.

Aquest descobriment ha deixat el propietari de l'Abric, Eudald Carbonell "de pedra".



A la imatge es pot observar el negatiu deixat pel paletí i restes de fusta carbonitzada (en negre); es creu que l'estri va ser llençant al foc quan estava mig apagat, motiu pel qual no es va carbonitzar del tot. Posteriorment les restes van quedar cobertes d'aigua i molsa que van permetre la seva conservació fins que l'empremta va quedar marcada. A la imatge superior hi ha una recreació de la forma original del paletí feta per un arqueòleg.

La finalitat d'aquest paletí, de 17 cm de llarg x 8 cm a la zona més ampla i 4 cm a la del mànec, probablement no l'arribarem a saber mai. El més probable és que servís per atiar el foc o bé recollir fruits. La fusta probablement era de pi o de sabina.

Quines sorpreses més ens amaga l'Abric Romaní, i com és possible que aquells artesans neandertals de la fusta no tinguessin res a envejar de la gent del neolític? Sigui com sigui, i com diu l'amic Millán: el neandertal tonto, ¡Qué timo!


FONT:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/23/ciencia/1314118005.html

30 metres de cultura neandertal per descobrir

S'ha de saber veure el cantó positiu de tot, i amb la notícia "el museu del neandertal de Capellades ha estat ajornat (de nou) per la crisi" la única part bona és un petit comentari del final de la notícia referent a la mundialment coneguda "Pompeia del paleolític" i familiarment com a "Abric Romaní".



El comentari és que d'acord amb un sondeig recent, encara queden uns 30 metres de sorpreses esperant impacientment ser descobertes, netejades i valorades, l'antiguitat de les quals podria arribar als 100.000 anys.
El museu neandertal, en cas que s'arribi a construir mai, permetrà exposar la cultura neandertal al públic no-antropòleg. De moment s'hi ha trobat de tot, pel que fa a fauna i estris, menys restes humanes, però segons l'Eudald no és sorprenent, perquè "ordenats i intel·ligents com eren, als neander no els agradava enterrar els cadàvers a l'espai on vivien".


FONT:

http://www.regio7.cat/anoia/2011/08/16/museu-dels-neandertals-capellades-ajornat/159895.html

Abric Romaní City, l'èxtasi neandertal

Una foguera és molt més que una simple acumulació de troncs d'arbre que van sent consumits lentament pel foc: això es el que ens volen ensenyar els neandertals de l'Abric Romaní.



Aquests neandertals van viure fa 50.000 anys i es van extingir, per causes desconegudes, en fa uns 30.000. No sabem per què uns éssers tant complexos com ells, tal com demostra la disciplinada organització de l'espai, es van haver d'extingir, però com sempre diuen: els bons són els que reben primer.

Gràcies a l'Abric Romaní -àlies Pompeïa de Capellades- podem esbrinar el paper de la foguera dins la complexa ment neandertal. L'investigador Jordi Rossell, aquest cop ha pres el torn de paraula al nostre Bartrolí, i amb les seves paraules ens ha transmès una sensació de desconcert: falten peces al puzzle, diu.



Del que n'està convençut, tant ell com la resta d'investigadors, és que el comportament neandertal no era repetitiu. La mida poblacional, sembla que tampoc: les restes de fauna (encara no s'hi han trobat restes humanes, cosa que fa pensar que el canibalisme no estava gaire estès entre els neandertals capellanencs) com ara CAVALLS, cèrvols, rinoceronts i bòvids, han posat de manifest que la quantitat de fogars -i per tant, la gent que s'hi asseia al voltant- no era constant, sinó que hi havia èpoques en què a l'Abric s'hi reunien 4 gats, i èpoques en què allò es convertia en Abric Romaní City.

De moment, al nivell J, que correspon a l'edat aproximada de 50.000 anys, s'hi han trobat uns 40 fogars, dels quals, entre 15 i 20 semblen estar connectats pels ossos, i que fan pensar que densitat poblacional de Capellades en aquella època era força elevada, i que a més a més, els seus habitants compartien el menjar. Ho heu sentit? Compartir el menjar, això no fa per uns brutes.



La complexitat és un altre punt en què els investigadors de l'Abric coincideixen. Els propers objectius que s'ha marcat l'equip d'excavadors és descobrir si el comportament de l'abric és el mateix que en d'altres llocs, o si més aviat el que hi veiem és exclusiu de la marca capellades. En unes altres paraules: hi havia neandertals més endreçats i/o complexos que d'altres?

FONTS:

http://www.regio7.cat/anoia/2011/06/14/realitzen-estudi-labric-romani-sobre-neandertals/150647.html
http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2011/06/14/els-neandertals-van-fer-servir-l-abric-roman-com-un-espai-multiusos

El destí dels neandertals alemanys, capellanencs i andalusos

Què bonic que seria que l'extinció neandertal no tingués res a veure amb nosaltres, és a dir, tots els éssers humans que habitem el planeta.
Seria meravellós poguer arribar a la conclusió que l'extinció neandertal va ser deguda a causes naturals, i no pas a un genocidi, en el qual hi van participar els nostres avantpassats de manera directa i que per tant, ens deixaria les mans i la consciència tacades de sang, una sang que no se'n va amb una mica d'aigua i sabó. Quin pes que ens trauriem tots de sobre, si d'una vegada per totes poguéssim afirmar que va ser el clima. O les radiacions U.V. O els volcans. O el fum. Així tot seria molt més fàcil de portar: la sang tacaria aquests fenòmens naturals i/o estructures geològiques i no pas la nostra consciència, i la mort de tots els neandertals ens semblaria molt més suau: seria com una cortina de fum gris que, fa entre 30 i 40.000 anys va cobrir tota l'àrea on habitaven els neandertals i els va fer entrar en un son profund, del qual ja no en van despertar mai més, i que els nostres avantpassats es van poder salvar de miracle.



Però, malauradament per tots nosaltres -i especialment pels neandertalòfils- la majoria d'estudis recents no acaben de trobar quin canvi climàtic o fenòmen geològic tant terrible hagués pogut exterminar tots els neandertals de cop, i en canvi, sí que hi ha molts indicis d'una transició abrupta, arreu d'Europa.

Alemanya és un país que no desagradava del tot als neandertals. Sabem que allà hi van viure molts caçadors amb visera durant centenars de milers d'anys. El que no sabem és com es va acabar tota la seva història, de cop. La regió Swabian Jura, al sud-oest d'Alemanya potser ens en podria donar pistes, segons un estudi molt recent: The Demise of the Neanderthal Cultural Niche and the Beginning of the Upper Paleolithic in Southwestern Germany

En aquest estudi s'ha estudiat la transició del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, amb el paleolític superior, que vol dir HAM. Els dipòsits d'Aurinyacià més antic de jaciments d'aquesta regió daten aproximadament de fa 40.000 anys, i tot indica que la transició va ser abrupta: els neandertals van ser desplaçats, i ja no van poder tornar a ocupar la regió, perquè el seu hàbitat es va veure enormement pertorbat per l'arribada dels humans moderns. Així doncs, res de clima.



El següent estudi no tracta de genocidis, sinó de l'Abric Romaní, un dels jaciments neandertals més productius, i que s'ha comparat sovint amb la ciutat de Pompeia, pel seu excel·lent estat de cosnervació: en paraules del propi Eudald, el llogater de l'Abric, "estem trepitjant el terra que van trepitjar els neandertals fa 60.000 anys". La transició a l'Abric Romaní no sabem quan va arribar, però és possible que arribés fa uns 40.000 anys, perquè s'hi ha trobat indústria aurinyaciana, encara que les datacions s'hagin posat en dubte. En el següent estudi: Territorial Mobility of Neanderthal Groups: A Case Study from Level M of Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Spain) tal com s'hi indica, s'ha estudiat la mobilitat neandertal: quants quilòmetres recorrien cada dia els neandertals per anar a buscar els materials i l'aliment que necessitaven per sobreviure? Segons l'estudi, analitzant les restes de sediments del nivell M, datat en 55.000 anys, s'ha arribat a la conclusió que els neandertals que habitaven l'Abric Romaní feien fins a uns 20 quilòmetres a la rodona de l'Abric per anar a buscar el sílex, la fusta i la carn.

I tornem amb la transició. Aquest cop ens desplaçarem fins al sud de la península, on hi van viure els últims neandertals. Un moment: segur que hi van viure els últims neandertals, o les datacions estan malament? Hi ha antropòlegs que ho han posat en dubte, per tant, caldrà estudiar-ho millor. Precisament en això ha consistit el següent estudi: Level 14 of Bajondillo Cave and the End of the Middle Paleolithic in the South of the Iberian Peninsula



La cova Bajondillo compta amb una llarga història, que va des del paleolític mitjà, que vol dir neandertals, fins al neolític, que vol dir neandertals extingits des de fa estona. El nivell 14 d'aquesta cova és el que s'ha datat com a corresponent al paleolític mitjà, que vol dir ni més ni menys que neandertals. Segons les datacions i anàlisis d'indústria lítica, la transició, desgraciadament, hi va arribar, però, d'acord amb els estudis previs, hi va arribar una mica més tard que al nord de la península i a la resta d'Europa, concretament entre 3.500 i 7.000 anys més tard. Tot plegat suma més evidència al fet que els neandertals van poder sobreviure uns quants milenis més al sud de la península, perquè, és trist admetre-ho, els moderns no hi van poder penetrar. Quan finalment hi van poder penetrar... es va acabar tot: totes les històries explicades a la vora del foc, tots els coneixements de l'entorn, tota la saviesa adquirida al llarg de milers de generacions, tots els plors, totes les rialles, tota l'esperança. Snif.

Raul Bartrolí, la Llegenda.

Em pregunto com és possible que després de gairebé un any de NeanderFollia, encara no hagi dedicat ni un sol post a la Llegenda més real de Capellades, quan hauria d'haver estat el primer. Una Llegenda que té molt de certa, i que ens conta que aquest fenòmen va néixer a 50 metres de l'Abric Romaní i hi excava des de petit.



Jo ja ho havia notat, que a cada estudi sobre l'Abric Romaní hi apareixia el seu nom, al costat del de l'Eudald; però no va ser fins ahir a la nit, quan força decebuda amb les noticies de les properes investigacions neandertals -sobretot a nivell genòmic, oi Pääbo?- que es caracteritzen per un silenci total i absolut, vaig decidir relaxar una mica la meva ment amb l'episodi del Sota Terra de l'Abric Romaní -us el podeu descarregar a l'Emule!! :)

La presència d'un homenet amb ulleres i barbeta atrevida que sortia per aquí i per allà parlant de l'Abric, de les datacions, dels neandertals, de tot, i que s'esmunyia entremig de l'equip d'arqueòlegs per ensumar les eines de sílex que hi havia al costat d'una foguera em va cridar l'atenció, però no va ser fins que vaig sentir la Llegenda que vaig notar una punxada al pit, com si m'haguessin clavat una llança pel darrere: Mª Lluïsa, COM és possible que no el coneguis, aquest capellanenc veterà? Aquest fart de neandertals? El propietari de l'Abric Romaní? COM és possible? T'hauria de caure la cara de vergonya, ja pots córrer a dedicar-li un post, encara que no sàpigues ni el dia en què el van parir -a 50 metres de l'Abric, però segurament no va ser cap part neandertal-.

Primer de tot, cal dir que en Raül, qui deu voltar els 40 anys -si m'he equivocat de molt no em mateu, que sóc molt dolenta amb les edats- és el màxim responsable de l'Abric. És el propietari, a qui el nostre Eudald ha de pagar el lloguer.



Un detall excepcional d'en Raül que molt pocs comparteixen, és que coneix els neandertals gairebé en persona. Des de petit que ja li van cridar l'atenció, una atenció de la qual no se n'ha pogut desfer. Des de petit, enlloc de jugar, intentava esbrinar com jugaven els nens neandertals, com els renyaven les seves mares, si menjaven bombons de xocolata, i si es posaven l'Abric quan feia fred. Els neandertals li han anat proporcionat respostes a aquestes preguntes, però molt a poc a poc.
Amb constància, suor i esforç, en Raül s'ha anat guanyant la confiança dels neandertals, i aquests han anat revelant els seus secrets, però encara en queden molts. És una feina dura, però després de treballar-hi durant tant de temps, és com si l'Abric li parlés, com si pogués percebre aquelles veus, passes, cants, plors, rialles, que un dia les parets de la cova van sentir, però que s'han anat difuminant en els últims 60.000 anys amb la pols, tot i que que com ens Raül ens demostra, no s'han esvaït del tot, el temps no ha aconseguit esborrar completament la petjada neandertal del que un dia va ser un gran campament, on aquells caçadors s'hi reunien després d'una llarga jornada de caça equina.

Complidor amb els seus principis, en Raül ha publicat i publica una gran quantitat d'estudis des d'almenys l'any 1992, no només sobre l'Abric i els neandertals, sinó també de prehistòria en general. Ha atès a diferents entrevistes explicant detalls de la vida neandertal i la història de l'Abric Romaní que tant bé es coneix, i no cal dir que se sap la teoria a la perfecció; per estudiar els neandertals, va bé conèixer no només antropologia, sinó també geologia, estratigrafia, matemàtiques, física, etc. Tot coneixent suma, i el dr. Bartrolí ens demostra que si es tracta de neandertals, no fa cap mandra estudiar el que calgui.
Aquí us en deixo un parell de vídeos molt instructius perquè el conegueu una mica i li sentiu la veu, que encara que no sigui neandertal, diu coses ben interessants de casa seva:

Debats neandertals
Dormitoris neandertals



Jo encara no he aconseguit arribar fins on ha arribat ell, és a dir, a sentir les veus neandertals. Val a dir que m'hi esforço cada dia, però no sé si hi podré arribar, si els neandertals em deixaran escoltar les seves paraules. Per si la resposta acaba sent "NO" sempre ens quedarà gent com en Raül, el nen de l'Abric, que es mereix un monument i l'atenció que rebria un neandertal de veritat.
Molt bé Raül! Segur que els capellanencs de fa 60.000 anys es sentirien molt orgullosos de tu!

Els pirotecnòmans de l'Abric Romaní

Els neandertals eren els genis del foc, això ningú no ho pot negar, per més intents de desprestigi fallits que les barbetes sàpiens van intentar demostrar-nos, com ara que no cal dominar el foc per dominar el foc, sinó que aprofitant que caigui un llamp aprop de la cova (sense que socarrimi els seus habitants) n'hi ha prou per agafar una torxa i esperar-se un momentet perquè s'encengui.



La hipòtesi de la torxa queia pel seu propi pes, o per la navalla d'Ockam si ho preferiu: no queda creïble que amb la quantitat de fogueres que els neander tenien per aquí i per allà, que haguessin d'esperar-se els dies de tempesta per anar a perseguir llamps. Una altra hipòtesi que apareix a la La guerre du feu és que els neandertals no és que sapiguessin fer foc, sinó que el sabien conservar molt bé, com una sardina dins d'una llauna de conserves. Però ai quan el foc s'apagava! Ningú no sabia què fer, i llavors els 3 xicots més valents del clan havien d'anar-lo a demanar als simpàtics erectus.

La supervivència neandertaliana gràcies al foc ha estat idealitzada per antropòlegs com ara Eudald Carbonell, que ens repeteixen una i una altra vegada frases com les següents:

-"La primera cosa que feia aquesta gent quan arribava en un lloc, era encendre un foc".
-"Els neandertals no haurien sigut l'espècie que van ser sense el foc".
-"Els neandertals tenien un llenguatge complex i a més a més, dominaven el foc"
-"Sense el foc, la seva llarga supervivència a Europa hagués estat impossible"

Se sobreentén que sense el foc, a més a més de morir congelats, els neandertals no haguessin tingut l'oportunitat de fer certes activitats al voltant de la foguera, com són per exemple explicar batalletes de caça, recordar moments graciosos, explicar contes als menuts, etc. Sembla ridícul, però tot això és molt important, perquè entre d'altres coses aquestes activitats són molt humanes, és a dir, sapiens. I sàpiens vol dir millor, més maco i més apte per la supervivència.

I com hi han arribat, a aquestes conclusions? Certament, ningú no ha sentit mai cap batalleta de caça neandertal explicada per un neandertal; per tant, totes aquestes deduccions sobre conductes que no fossilitzen, es basen en l'estudi detallat de les fogueres i altres "deixalles" que sí que ho fan.



L'últim estudi tret de sota el capell ple de pols de l'Eudald sobre l'Abric Romaní, segurament fruit de les excavacions d'aquest estiu passat, tracta, no de batalletes ni de coure la carn, sinó de... pirotecnologia avançada!!!

Microstratigraphic and multi-analytical evidence for advanced Neanderthal pyrotechnology at Abric Romani (Capellades, Spain)

Encara que sigui força complicat d'entendre per algú sense cap tipus d'experiència amb la pirotencologia neandertal, l'equip de l'Eudald ha recollit unes microfàcies de les estructures de combustió (el carbonet fossilitzat). La naturalesa i geometria d'aquestes microfàcies s'ha analitzat amb un microscopi binocular, i en funció de les seves característiques, se n'han extret un conjunt de 4 components vinculats amb distintius de microfàcies antròpiques (ja us havia avisat que només ho pot entendre un pirotecnòman neandertal). Un cojunt de partícules individuals extretes d'aquests components s'han analitzat amb raigs X i espectometria de Raman.
Tornem als 4 components, que es troben composats per polimorfs carbonosos, clastos lòctons minerals, compostos organo-fosfatats i metalls natius. En definitiva, tota aquesta barreja fa suposar que els neander van anar a buscar el material, una barreja d'hidrocarburs i compostos metàl·lics, en alguna font del Miocè, i no de qualsevol altra època, com ara l'Holocè.
I ara ve el millor: hem d'ajuntar les peces del trencaclosques, és a dir, les microfàcies amb els contexts de transformació d'aquesta matèria primera del Miocè i (AUXILI!) aquests polímers resistents a l'escalfor i els minerals associats amb cendra provinent de la combustió de la fusta ens serviran per identificar l'activitat pirotecnològica del combustible fòssil amb la biomassa fresca (QUÈÈÈ??). L'anàlisi de les làmines fines d'aquesta biomassa (se sobreentén que és fusta) ha permès identificar el complex processat dels productes curosament elaborats, que, i ara és com si esclatés un petard dins del meu cap, mostren colors vermells, marrons, blanc, verds, grocs, negres i blaus (oh què bonic!). Les repetides preparacions de la superfície que van fer els pirotecnòmans neandertals il·lustren la gran preocupació que aquests van demostrar per remarcar aquell espai era la seva llar.



I finalment, les conclusions:

"El reconeixement d'avançada pirotecnología utilitzant combustibles fòssils per la il·luminació, cocció, disseny espacial, la coloració en les estructures de combustió de Abric Romani incita a l'especulació sobre la situació social excepcional d'aquest campament-llar. Un major desenvolupament de les microfàcies amb anàlisi multianalític podria permetre penetrar més profundament en la complexitat social de les comunitats neandertals."

Això és massa! No només per l'anàlisi increïblement sofisticat que ha dut a terme l'equip de l'Eudald (no, els pirotecnòmans neandertals, encara que fossin sofisticats no disposaven de la pirotecnologia suficient per fer tot allò), sinó per les conclusions a les quals s'ha pogut arribar: sembla ser que a més a més de sofisticats i genis del foc, els neandertals també sabien perfectament on era la seva llar i com n'era d'important, i feien ús del foc per remarcar-ho, encara no sabem ben bé com.
Desgraciadament la premsa encara no n'ha dit res, d'un estudi d'aquestes dimensions, i seria molt recomable, perquè la premsa té coses bones, com ara resumir-te i explicar-te d'una manera entenedora (encara que massa simplista) els manuals de pirotencologia neandertal que van tenir lloc fa desenes de milers d'anys a l'actual casa de l'Eudald, és a dir, l'Abric Romaní.



Amb pirotecnologia o sense, els neander no deixaran mai de sorprendre'ns. N'estic convençuda que no els faria res ensenyar-nos quatre tècniques bàsiques per NeanderDecorar casa nostra.

Detalls de l'Hostal neandertal (55.000 a.C).

Un Hostal neandertal ha estat trobat a l'Abric Romaní de Capellades i datat en 55.000 anys.
Un total de 67 arqueòlegs catalans, espanyols, algerians, francesos, estatunidencs, i italians, juntament amb el propietari de l'hostal, Eudald Carbonell, han encetat la campanya d'excavacions de l'estiu 2010 que ha durat 20 dies: del 6 al 26 d'agost.



Si hem de fer cas del que passa normalment al Sota Terra, la conversa següent es deu haver repetit uns 13.000 cops durant les darreres 3 setmanes:

Se sent un soroll molt familiar a l'Abric Romaní: PIC! PIC! PIC! PIC! pic! pic!

Arqueòleg 1: Eeeeiiiiiii
Arqueòleg 2: Què hi ha?
Arqueòleg 1: Uaaalaaaaaa
Arqueòleg 3: Què has trobat?
Arqueòleg 1: Caaaa xuluuuuuuuuu!
Arqueòlegs 2 i 3: (s'hi acosten i observen) Òsssstiiiiaaaa
Arqueòleg 2: Arqueòleg 3, crida l'Eudald.
Arqueòleg 3: EUDALLLLLLDDDDDDDDD!!!
Eudald Carbonell: Què hi ha, què heu trobat?
Arqueòlegs 1, 2 i 3: Mira!
Eudald Carbonell: Òndia, heu punxat i fort eh! Ep vosaltres (dirigint-se a tota la resta d'arqueòlegs que continua excavant) Veniu a veure això!

La primera pregunta que em faig és: deu ser gaire agradable això d'excavar apassionadament a ple mes d'agost, amb les temperatures que tenim a Capellades (i en general, a mig hemisferi nord)? Si hi ha cap arqueòleg que llegeixi aquesta pregunta, agrairia molt que em contestés, perquè la veritat és que gaire agradable no em sembla, i la única explicació que hi trobo és que la curiositat i la neandertalofilia d'aquests arqueòlegs sigui més forta que la necessitat de treure el fetge per la boca i arribar a casa mullat com un pop de tant de suar.

Passem al tema que ens ocupa: l'hostal. O més ben dit, les habitacions de l'hostal, perquè els hostalers capellanencs de fa 55.000 anys ens han demostrat un cop més que encara que visquessin al paleolític mitjà, sabien perfectament com rebre els clients que arribaven famolencs i esgotats després d'una dura jornada de caça.

Primer de tot, el preu per habitació i nit: 13.000 closques de cargols, que en llenguatge modern vol dir 13.000 fòssils entre els quals hi predominen peces lítiques i restes d'animals.

Els hostalers neandertals, sempre ben precabuts, feien allotjar els clients a les habitacions més protegides de l'Abric.



Entre les peces lítiques hi trobem la colecció de ganivets i raspadors que qualsevol família neandertal tenia al seu abast per quan es presentés l'ocasió de d'esquarterar algun animaló. Una novetat respecte altres anys és que s'intueix un canvi important en la talla dels ganivets, pertanyent predominantment al mètode anomenat Levallois.

El mètode Levallois consisteix en extreure làmines fines i molt punxegudes del nucli de la pedra. És una tècnica força complicada, i que vaig llegir en un llibre que calen uns 3 mesos com a mínim per aprendre. Arribats en aquest punt, és fàcil deduïr que entre els neandertals ja hi devia haver mestres i alumnes.

El mètode Levallois ha tingut molt d'èxit, i societats del neolític encara el feien servir. Fins i tot es creu que ha aparegut diferents vegades independentment en diferents grups humans.
La majoria d'eines de sílex són de petita mida, i s'haurien utilitzat per fer talls més fins.



També hi han aparegut roques compactes, com ara la calcària, i que s'haurien utilitzat per treballar la fusta, perquè com tots sabem ja, els neandertals eren uns fusters formidables.

Parlant d'animalons que servien d'aperitiu als clients, els hostalers sembla que els oferien principalment estofats a foc lent de cèrvols i bous; quin bon gust, això fa per un 5 estrelles.

Aquests fusters, de tant formidables que eren, s'han arribat a fer famosos 55.000 anys després de la seva mort, deixant-nos records entre els quals destaca... una SAFATA! Sí, si, no ho heu llegit malament. Una safata de fusta amb mides de 30x40 cm. La primera conclusió que m'ha vingut al cap, és que una safata no es pot fer a partir d'una branca, sinó que més aviat s'hauria de tallar l'arbre i a partir del tronc extreu-re'n una làmina de fusta d'aquestes dimensions. Res de recollir branques mortes, doncs. Més aviat un equip de 4-5 membres va començar a trinxar el tronc d'un arbre amb les seves eines (hem de suposar que encara no feien servir destrals, ni molt menys motoserres, de manera que suposo que s'hi devien estar una mica més que els llenyataries normals).

Com que aquesta safata m'ha intrigat tant com a vosaltres, he buscat més safates i a la pàgina de Capellades.cat hi he trobat que no és la primera vegada que es troba una safata. També s'hi han els negatius de punxons i d'un trespeus, tot de fusta.



El trespeus era una estructura que es construïa al voltant del foc per penjar-hi un troç de carn per coure, però NO una olla, els neandertals NO feien bullir la sopa d'aquesta manera, encara que al Sota Terra de l'Abric Romaní l'Eudald i en Fermí fessin una "sopa neandertal" ficant herbetes, aigua i brases dins d'una olla. Tampoc no tenien ceràmica ni metalls. Això és MOLT posterior, igual que el tir amb arc, que no apareix fins al neolític. És una aberració creure que els neandertals i qualsevol societat humana del paleolític superior disponia de tots aquests estris.

I per últim, passem als fogars, que n'hi ha de nous!

Els nous són més aviat esquifits, de només 10 cm de diàmetre i amb funció desconeguda. Renoi! Amb tantes funcions pel foc els neandertals es podrien coronar com els Déus de les Brases!!

D'altres una mica més grandets, d'uns 20 cm, semblen mostrar forats on hi anirien els pals de fusta dels trespeus, que aguantarien el menjar per coure. Parlant clar, eren uns fogonets molt ben equipats.

Les estructures de combustió no només són útils per saber a quina temperatura rostien el menjar els clients de l'hostal, sinó que també ens pot ajudar, gràcies al magnetisme ambiental que poden conservar els materials cremats, a datar el nivell actual on s'hi està excavant amb més precisió.



2011?

Josep Vallverdú ha deixat clar que encara hi ha moltíssima feina per fer; la primera cosa: ampliar l'extensió actual del jaciment de cara l'any que ve, que vol dir que l'estiu del 2011 tothom s'haurà de posar a pencar de valent, faci calor o nevi.

FONT: IPHES

[SOTA TERRA] Avui he sentit el foc dins meu!

Abric Romaní - Negra nit. Se sent una conversa en una cova de 60.000 anys:

Fermí: Eudald?
Eudald: Què?
Fermí: Que dorms?
Eudald: Ho intento.
(pausa)

Eudald: Fermí?
Fermí: Què?
Eudald: Que dorms?
Fermí: Ho intento.
(pausa)

Fermí: Eudald?
Eudald: CALLA COLLONS!!

Han passat, tantes, tantes coses! He sentit tantes emocions, que no sé per on començar. Feia temps que cap programa televisiu em feia sentir tantes emocions com el Sota Terra d'avui. Ha estat impressionant, és com si per un instant hagués viatjat i pogués veure aquells prats verds plens de cavalls salvatges, aquell fred matinal, aquella cova plena de fogars i de... neandertals!!

Encara no m'he recuperar del tot. Ara tinc un somriure de galta a galta que m'acompanya des que ha començat el programa i que malgrat els esforços encara és aquí (he hagut de dissimular davant la família perquè no sospitessin res estrany).

He sentit la necessitat de cridar i de plorar tantes vegades, quan he vist l'Eudald fent foc de la mateixa manera que ho feien els neander de fa 60.000 anys! Ha estat tant màgic que no ho puc descriure amb paraules.

No cal ni dir com m'he quedat quan he vist la reconstrucció sencera de l'Abric, el cor m'anava a 100 per hora, només de veure aquella llar o hostal neandertal, amb tot tant ben posat, els seus fogars fets a mida per cada cosa, aquella cabana per protegir-se del fred...


I també he rigut de valent, quan en Fermí ha sortit a Capellades amb dos cranis, un de neandertal i l'altre d'humà modern, i ha començat a preguntar als capellanencs de totes les edats a veure si endevinaven qui era qui. Quin riure, aquella àvia, amb el crani humà modern a la mà, i que ha deixat anar: això, quina bèstia és?!

No cal dir que el protagonista indiscutible és l'hostaler actual de l'Abric, l'Eudald Carbonell, que ens ha fet gaudir de moments tant entranyables com aquell on ha convidat als arqueòlegs a un suculent esmorzar fet a partir de cols que només ell sap preparar.

Desgraciadament no s'ha pogut trobar cap os de neandertal; en canvi, els cavalls més sans i gustosos de la comarca sí que han aparegut, així com també les eines lítiques que tallaven com un ganivet esmolat, els negatius d'un pal de fusta on s'hi aguantava la cabana de dins la cova, i, evidentment, els fogars.

El nivell excavat fins ara pels excavadors correspon a un període de fa 60.000 anys, i tot fa pensar que encara ens queden moltes coses que ens ompliran de joia.

Em quedo amb la imatge més indescriptible que he vist, i que com a indescriptible, no puc descriure amb paraules; només sé que quan l'he vist, he sentit una cosa única, una barreja d'emoció, curiositat i exaltació: un porró i el barret de l'Eudald, col·locats al nivell on va començar a excavar per primera vegada, ja fa gairebé 30 anys. Indescriptible, el nostre Eudald.

Quin episodiàs! I pensar que s'han deixat tantes coses per explicar, TV3 podria dedicar un Sota Terra per l'Abric Romaní sol (vaaa siusplauuuuu).

Maleït sigui! No hi ha manera que el somriure em marxi de la cara! Potser seria bona idea prendre una dutxa amb aigua glaçada, per fer apagar aquest foc de 60.000 anys que em crema per dins i em fa sentir tant... viva.

Museu Neandertal = Sagrada Família

Diuen que la Sagrada Família és una obra amb principi i sense final. Molta gent creu que no s'acabarà mai, per més torres i torres que es facin.
Es desconeix quan podrà estar acabat finalment el temple, si és que Gaudí realment va deixar els plànols acabats. El que queda clar és que molts no ho veuran (veurem).

Un cas semblant, desgraciadament, el trobem amb el Museu Neandertal. Aquest museu, que tractarà de ple una temàtica tant interessant, serà construït a Capellades. Quan, això ja és un altre tema. Ja fa anys i panys que ens van dient "d'aquí poc, es posarà la primera pedra", "la Generalitat ha destinat 300.000 euros a la causa neandertal", "serà un museu molt interessant que veurà la llum d'aquí poc", i mentre va passant el temps, van alimentant els peixos famolencs amb cucs d'aquests.

L'últim cuc que vaig menjar, va ser un que vaig comentar al blog pel juny, i que deia que pel juliol "el pas soterrani que l'ha de connectar (el museu) amb l'Abric Romaní quedarà enllestit".
I ara que ja som a agost, encara no n'he vist ni sentit dir res, d'aquest pas soterrani, amb la qual cosa em pregunto: es deu haver acabat, o bé han parat les obres?

Ho busco al google; cerca avançada: darreres 24 hores: ningú no ha parlat del Museu Neandertal. Darrera setmana: ni una sola paraula referent al futur museu més important de la comarca. Darrer mes: El silenci molest es repeteix.
Darrer any: Per fi!!!! Entro en un pàgina on hi diu "primera fase del Museu del Neandertal de Catalunya" O sigui que encara van per la primera fase. Sense detalls. Ui, ui, això vol dir que n'hi ha per llarg.
NOOOOO siusplau, que no passi com amb la S.F., no em vull morir sense poder-hi entrar, ni que sigui una sola vegada!

Això és frustrant, estic molt decebuda i alhora deprimida, les obres del museu no avancen, o bé avancen tant depressa com una d'aquelles tortugues que tant agradaven al paladar neandertal.
Quan la gent no en parla vol dir que no hi ha res per comentar, i que el museu encara no existeix, ni tant sols es pot intuïr, perquè algú que hi passi pel costat digui "OH, mira això té pinta d'estar-se acabant".
Més menjar per peixos: l'Eudald diu que el museu ajudarà a socialitzar els neandertals a la nostra societat; unes paraules molt maques i molt prometedores, però que se les emporta el vent si no hi ha un museu sòlid que els hi pugui donar sentit.

Pareu de fer apagar la neandertalofilia de l'audiència d'aquesta manera! No vull menjar més cucs ensucrats amb comentaris abstractes de l'Eudald i sentir rumors de túnels sense fi. Vull un museu neandertal que rebi desenes de milers de visites cada dia que li facin guanyar força diners per invertir-los en més projectes neandertals.

(siusplau, ha d'estar acabat aviat, no pot ser que hagin de passar 10, 20 o 50 anys)

Ser neandertalòfil requereix una bona dosi de paciència. De moment, ens podem acontentar amb una escena de caçadors que hi ha al Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya, acompanyada d'una reconstrucció de la Lucy que enamora.

Més notícies resumides del museu aquí: http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=316955

Que els falta pressupost?! Doncs que facin una col·lecta, que cada anoienc doni 2 euros pel museu neandertal, ja veuràs tu si anirem depressa! Que no és prioritari, diuen? Senyors, els neandertals estan de moda. Tant com els dinosaures a l'època de Juràssic Parc. La gent els vol conèixer millor, i un Museu al cor de Catalunya és una excel·lent idea. Qui s'hi oposi és que no ha pensat abans d'actuar.

Capellades, un municipi amb més de 125.000 anys d'història.

Fins ara es creia que l'ocupació neandertal de l'Abric Romaní anava des dels 73.000 anys fins aproximadament els 40.000. Un nou estudi d'investigadors de l'IPHES ha fet endarrerir aquesta data fins els 120-125.000 anys.
L'equip d'investigadors, liderat per Josep Vallverdú, Raül Batrolí, Antoni Pons i Francesc Burjachs ha fet un sondeig que demostra l'ocupació neandertal en almenys 30 metres d'estratigrafia, 16 més dels que es coneixia fins ara.
Amb una màquina perforadora han arribat a foradar fins a 29,20 metres, però han advertit que encara no han arribat fins al fons de tot, per tant, queda molta feina per fer.
Amb aquest sondeig els arqueòlegs han volgut conèixer millor els nivells d'ocupació neandertal per tal d'organitzar-se millor, i han trobat que encara en resten dos per investigar.
Alguns materials trobats per sota dels 16 metres semblen haver estat modificats pel foc, que tots sabem que els neander dominaven a la perfecció.
Aquesta data tant antiga, de més de 120.000 anys, és molt interessant, perquè el període que situat entre els 125.000 i 70.000 anys és molt poc conegut a la península, i es creu que correspon a un estadi interglacial, és a dir, marcat pel clima benigne.

Els investigadors han remarcat l'excepcionalitat de l'Abric Romaní entre els jaciments neandertals que hi ha a la resta del món, tant pel tipus de sedimentació, que permet la conservació de restes com ara la fusta i els fogars, molt escassos i difícils de trobar, com per la seva antiga i constant ocupació durant els últims 125.000 anys.

L'Abric Romaní és, sens dubte, un dels jaciments més interessants i complets a l'hora d'entendre els neandertals, i que donarà moltes notícies i sorpreses durant els propers segles.
La única cosa que falta per trobar per compensar l'esforç i la suor dels arqueòlegs és un *troç* d'algun dels seus antics ocupants.

L'Eudald Carbonell a Sota Terra.

Heu vist el pilot de Sota Terra? Ah, quin programàs! Per fi fan una cosa ben feta aquests de TV3, que els programes d'anys passats (de vacances, vacancetes, fa calor a l'estiu, avui anem de vacances amb... refresca't o d'altres amb noms semblants) eren per aixecar-se i fugir corrents de davant la tele per anar directe al vàter.

Però amb Sota Terra! Quin plaer! Us imagineu què ha estat per mi veure l'Eudald amb aquell capell ben blanc, que segur que el porta per les excavacions (aiii amb una miqueta de sort haurà arreplegat alguna molècula d'ADN neandertal) i JUGANT ALS ESCACS! Quin gustàs, encara sort que m'he captingut que sinó, tota la família hagués sospitat alguna cosa (la neanderfollia la porto en secret absolut, sinó m'enviarien de pet al manicomi).
L'Eudald desgraciadament no ha sortit massa, si deixem de banda les 2 o 3 partides amb els escacs d'un cavaller que va viure fa més de 1000 anys. No ha dit massa cosa, espero que el dia de l'Abric Romaní parli més (ai TV3 com t'estimoooo per haver tret aquest programa).
Qui sap, potser algun dia seré jo qui faci una partida d'escacs amb l'Eudald mentre fem una pausa entre excavació i excavació (COM m'agradaria).
Encara que no us agradi gaire la història, no us perdeu l'episodi de l'Abric: la prehistòria és molt més interessant.

Sota Terra: l'Eudald Carbonell a TV3!

Sota terra és el nom que rebrà el programa protagonitzat per l'arqueòleg Eudald Carbonell, i que s'emetra (atenció) a partir del proper 7 de juny i cada dilluns a la nit.
El programa "posarà l'arqueologia a l'abast de tots els públics". El nostre expert Eudald parlarà de diversos jaciments catalans datats en molt diverses èpoques. Sí, hi sortiran els famosos ibers, però també... ELS NEANDERTALS! Perquè en algun programa l'Eudald també parlarà de l'Abric Romaní. Només en un???? Està bé, està bé, ho entenc, no tothom és tant neandertalòfil com jo...
Quins manetes aquests arqueòlegs! L'Eudald no només és un expert amb el C14, sinó que a més a més té uns coneixements ben sòlids d'història antiga, i no cal dir que com a escriptor no ho fa gens malament. Quantes més coses deu saber fer aquest bon home? Cada cop tinc més clar que per ser un reconegut antropòleg el diploma és allò que menys compta.
NO US EL PERDEU!
Sota Terra, el nou programa d'Eudald Carbonell

Notícies del Museu Neandertal!

Ja fa anys que es rumoreja la construcció d'un magnífic museu dels neandertals a Capellades. Fins ara, tot eren paraules, i afortunadament sembla ser que d'aquí poc deixarem de rumorejar i passarem al que realment compta: els FETS!

La cosa sembla ser que anirà depressa: a principis de JULIOL sembla que ja estaria tot enllestit per rebre milers i milers de visites de tot el món!
Les obres que connectaran amb un túnel 3 entitats neandertals ja han començat: l'Abric Romaní, el Parc Prehistòric, i és clar, el Museu! Això semblarà Jurassic Parc, només hi falta la construcció d'una carretera perquè els convidats vagin amb el Jeep i així que no es cansin tant caminant i de pas que si els surt algun rinoceront empipat que estiguin més protegits.
També seria interessant la construcció d'alguna cafeteria i/o zona de lleure perquè tot quedi més recollit, a l'estil del Museu que surt al principi d'X-men 2, pel·lícula que molt amablement va incloure els neandertals per fer l'argument ple de mutants més original i creïble. Que tampoc no hi falti el famós reconstructor de cares que ha estat incorporat al museu de Washigton, estrenat de fa poc, i al Paléosite.
I tot això ha estat gràcies al desxiframent del genoma, que ha donat una empenteta a la indústria neandertal.
Quins mesets que ens esperen a Capellades. Tot el projecte que acompanya el Neandertal Parc es pot resumir amb 2 paraules: DE CINE!

Font: anoiadiari.cat

Vivien en ciutats, els neandertals?

És un dubte que m'intriga des que vaig llegir aquesta senzilla frase publicada per aquells reconeguts investigadors de l'abric romaní: Fins el moment s’han investigat més de 300 fogars i s’ha localitzat més de cent eines de fusta d’entre 40.000 i 56.000 anys.

El 300 em va cridar l'atenció, perquè normalment als documentals hi surt el grupet de 8-10 neandertals escalfant-se al davant d'una única foguera. Però 300!? Això és moltíssim, i encara més si tenim en compte que s'han trobat totes en un mateix espai: l'abric romaní de Capellades, que només té una extensió de 200 metres. Els fogars s'han trobat excavant un forat de 17 metres de fondària -segons la viquipèdia- i dividit en 27 nivells estratigràfics. Tenint en compte que a cada fogar s'hi devia escalfar/alimentar/reunir una familia neandertal de 6-8 membres, això és força. Ara bé, també cal tenir en compte que aquestes fogueres podrien haver estat fetes en períodes força allunyats entre sí, perquè el període va des dels 40.000 fins als 56.000 anys. 16.000 anys, gairebé res. Els moderns encara vivíem, no, erem uns cavernícoles, de cap a peus.
De totes maneres, per fer només 17 metres, trobo que continua sent bastant, i més si tenim en compte que els neander eren força rutinaris amb els desplaçaments, fabricació d'eines, costums, etc. Crec que no és gens agosarat dir que el clima de Capellades els agradava molt.
Quan ens descriuen els neander, ens expliquen que anaven en grups de 20-30 membres, i que vivien a les coves o en campaments a l'aire lliure. Els capellanencs de fa 50.000 anys mostren un comportament híbrid: feien cabanes dins les coves, però no s'hi estaven pas tot el dia: també anaven a tallar arbres, i se'n feien eines de fusta.

Però quantes cabanes? És possible que alguns clans neandertals superessin els 20-30 membres i arribéssin als 100, o fins i tot als 1000? I si fos així, hauríem de canviar el nom d'abric romaní (molt maco, per cert) per el de Neandertalòpolis?

El sexe d'Eudald Carbonell

L'expert i conegut antropoarqueòleg Eudald Carbonell, cap de les exacavacions de l'Abric Romaní durant ni més ni menys que 30 anys, acaba de publicar un llibre titolat "El sexe social". La portada del llibre encara és més entenedora: una floreta rosa oberta de bat a bat. Una bona opció ara que s'acosta la primavera, que la sang altera.

Carbonell creu que el sexe juga un paper molt important en el comportament social humà. El sexe no només és encular pel darrere i deixar la femella prenyada per assegurar la transmisió dels gens, sinó també una activitat que "engloba factors psicològics, físics, etc", tot un món, vaja. En deu parlar, dels neandertals en aquest llibre? Amb les restes trobades a l'abric romaní, haurà pogut esbrinar alguns aspectes del comportament sexual entre els neander? També practicàven la sociosexualitat?

Explosió de notícies capellanenques: Eudald ha avançat que aquest estiu celebraran els 30 anys d'excavacions a l'abric romaní (i que en siguin molts més) i publicaran un seguit de tesis i d'altres articles que tindran molt d'impacte. De p.m.

Museu! S'està construïnt (o es va decidir construïr) un magnific museu anomenat Centre de Recerca i Museu dels Neandertals a Catalunya, un projecte fascinant que es situarà al nivell del Neandertal Museum d'Alemanya i que diu que espera poder veure completat abans de jubilar-se. Com que ja té els cabells blancs, suposo i espero que això no deurà ser d'aquí gaire temps. Ets un NeanderCrack, Eudald! Sempre lluitant pels neandertals, sí senyor, com ha de ser!

Font:
anodiari.cat

El Neandertal Parc de Capellades ja ha posat la primera pedra

Què en som d'originals els capellanencs, sempre marcant tendència amb els nostres museus, famosos arreu del país, i ara sobretot amb la metròpoli neandertal més important no ja de la península, sinó m'atreveixo a dir de tota la zona on van viure els neandertals i que comprèn Europa i l'orient mitjà.
Un tresor com aquest s'ha de cuidar i promocionar de la millor manera possible, i sembla ser que la feina ja ha començat: l'anomenat Parc Prehistòric, enclavat al voltant de la metròpoli, ha fet un "simulacre" de caça al més pur estil neandertalià, per permetre als més neandertalòfils poguer satisfer el seu desig de posar-se per un moment sota la pell d'un neandertal de carn i ossos.

Tot això està molt bé, però... hi ha un petit error. Bé no, de fet és brutal. És insultant, però, com és possible, que no se n'hagin adonat!? EL TIR AMB ARC NO VA APARÈIXER FINS EL NEOLÍTIC! Sí, el neolític, de "pedra nova", que va començar fa uns escassos 10.000 anys, i quan els neandertals ja eren ben morts i enterrats. Però, aviam, abans que m'arrenqui tots els cabells, com és possible que entabanin la gent d'aquesta manera, anomenat el tir amb les fletxetes com a "caça neandertal", si mai cap neandertal no va tocar un arc en tota la seva vida? Mirin, senyors del Parc Prehistòric, em sembla molt bé que atreguin els turistes i d'altres encuriosits amb activitats com aquestes (qualsevol cosa per fomentar l'interès de la població pels neandertals em sembla positiva), però siusplau, no confonguem la cosa, que després tot dóna molt mala imatge, i és una pena, amb un Parc com aquest, que en podem treure tant de suc!
Els neandertals no practicaven el tir amb arc, però feien moltes altres coses interessants: feien anar llances ben punxegudes, pintaven petxines i se'n feien collarets, escolpien retrats seus a les pedres, fabricaven cola d'enganxar amb cautxú, es curaven amb remeis fets a partir de plantes medicinals, es feien vestits amb pells d'animals, possiblement tocaven la flauta amb un os, i cada nit encenien el foc, i no pas amb llumins, sinó amb un bastonet clavat a un pal i anar fregant fins que en sortís foc; una tècnica ben difícil de fer pels moderns d'avui en dia. Amb tot això el que vull dir és que els neandertals en feien moltes, de coses interessants per ensenyar a la gent, i que no cal buscar els tres peus al gat ni neandertals al neolític, perquè no en trobarem.
Però per tot es comença, i n'estic conveçuda que tot i aquest petit lapsus, el Parc Prehistòric serà tot un èxit. La primera pedra ja ha estat col·locada, i això ja no hi ha qui ho pari.

Capellades: El dormitori neandertal

Els dedicats i reconeguts arqueòlegs de Capellades no aixequen el cap del terra d'aquella cova des de fa més de 100 anys per tal de poder conèixer la resposta d'algunes preguntes relacionades amb els seus habitants. Cada dos per tres surten als diaris explicant alguna troballa, participant en alguna entrevista, fotografies d'aficionats, etc. Aquesta vegada l'equip s'ha pronunciat per donar a conèixer detalls del que seria un "dormitori" neandertal.

Tota l'explicació ben detallada la trobareu al web de l'IPHES, que val la pena d'anar visitant dia sí, dia també, com el blog d'en Hawks.
Els arqueòlegs han descobert que els neandertals distribuïen els espais de la cova d'una manera semblant a la de cultures humanes primitives (?), i que ja tenien un espai per cada cosa: menjador, sala d'estar, dormitori, etc. Només els faltava el WC, i no exagero.
Als neandertals no els feia pas cap angúnia dormir ben juntets, perquè al dormitori, es veu que hi cabien almenys 6-8 individus. Eren ben intel·ligents, amb el fred que feia.
Els investigadors també han explicat que han trobat "dues maneres diferents de fer foc", que varien entre el dormitori i la sala d'estar.

Llit?


Els arqueòlegs també han trobat una empremta de fusta a l'habitació de dormir: "Potser és una resta que pertanyia a una arquitectura orgànica de la zona de dormir i descansar. És a dir, un element d'una construcció, que es va fossilitzar en estar sota una gotera de l'abric". El que és segur és que no dormien damunt les pedres; n'estic convençuda que tenien els seus coixinets i mantes.

Fer una queixalada a mitjanit:

S'han trobat restes de menjar dins del dormitori, la qual cosa fa pensar que quan se n'anaven a dormir, s'emportaven una mica de menjar per si els roncaven els budells.
Tot plegat reforça la hipòtesi de l'equip de Capellades, que postula que els neandertals tenien un comportament social molt complex i semblant al dels moderns. Aquesta hipòtesi ja es deu haver reforçat unes quantes desenes de vegades, però es veu que mai no n'hi ha prou.



Fonts:
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/recerca/2010/02/16/els-neandertals-de-l-abric-roman-fa-uns-55.000-anys-ja-tenien-un-espai-d-s-nic-com-a-dormitori-i-de-descans