Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.

El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).

No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.

Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History

Rebaixeu la vostra neandertalitat, diuen els denisovans

El genoma complet d'un denisovà va sortir a la llum fa aproximadament mig any, però fins ara les dades no s'han recollit i publicat en un "paper" signat pels nostres estimadíssims científics de la Max Planck. Després de llegir el material suplementari per sobre, haig de dir immediatament dues coses:


1- Tinc ganes de matar algú. És el que em passa cada cop que sento aquella sensació inconfusible de pèl pres i de camises aixecades.
2- A partir d'ara faré una pausa de genomes arcaics: ja en tinc prou, ara explicaré per què, però el cas és que em dedicaré a comentar coses més interessants i variades (de la prehistòria, és clar) que un joc de números calculats amb 4-5 fórmules que no les entendria ni l'Einstein. 

Molt bé. Prepareu-vos, sobretot els més neandertalòfils perquè si aquest estudi diu la veritat -poc probable...- hauríeu de rebaixar el vostre estimat 2.5% a l'1.0% si sou europeus, i a l'1,7% si sou d'ascendència asiàtica (de l'est) o d'Amèrica del sud. Si sou d'ascendència nord-africana, australiana o índia no m'ho pregunteu, perquè no en tinc ni idea. Llàstima! O no? Tant se val, si només és una xifra, i al cap i a la fi som els mateixos de sempre, res no ens canviarà la barbeta, ni els ulls de poll, ni els mals d'estómac ni la migranya. Si sou denisovanòfils i a més de PNG, el vostre percentatge es manté al voltant del 6%, però si en canvi sou d'Àsia de l'est, la vostra màxima contribució denisovana és del 0.1%, segons els mateixos autors. Increïble!! Sí senyor, com és possible que si els denisovans vivien a l'Àsia central i de l'est, no hagin deixat [pràcticament] cap rastre a les poblacions actuals de la mateixa zona, i en canvi fins a un 6% a les ballarines del pacífic? No ho sé, no m'ho pregunteu, jo tampoc no ho entenc. És una incosistència, però n'hi ha d'altres.

L'altra inconsistència és que el % d'ADN neandertal NO és el mateix en tots els no-africans. Concretament, els asiàtics de l'est en porten un 0,7% més que els europeus. Ara que algun espavilat m'expliqui com és que en Hawks ha trobat més aviat el contrari fent comparacions entre diferents poblacions del món, i que l'Ötzi sigui molt més neandertal que asiàtics i europeus junts? Però encara una altra pregunta. Començant pel principi, com és que es pot estimar el % d'ADN neandertal a partir d'un genoma denisovà? Ja sé que aquesta pregunta a alguns els deu fer riure, però és que així d'entrada, no hi caic.

Explicacions? Aport extra neandertal a l'Àsia de l'est (on no hi ha evidència que hi haguéssin viscut mai) o bé aport extra del 12-35% d'ADN africà en europeus (que en porten un 0%, EN TEORIA).

I es pot saber qui ens ho diu, tot això? Doncs ni més ni menys que una població, que segons aquest individu, era extremadament petita i homogènia genèticament, encara més que els neandertals. Com és possible, si haurien d'haver ocupat bona part d'Àsia [tenint en compte el 6% en els polinesis]? Que potser hi ha alguna cosa que ens està passant per alt?

Una altra: l'edat de l'individu ha estat calculada en uns 75.000 anys a partir dels temps de divergència humà-ximpanzé. I dels 30.000 anys del principi, què se n'ha fet?

Passem als gens que ens caracteritzen als humans moderns i que ens els quals diferim amb els denisovans. La cosa és molt interessant, perquè la majoria estan relacionats amb el que alguns tenim dins del crani: desenvolupament del sistema nerviós, creixement axonal i dendrític, transmissió sinàptica i autisme són algunes paraules claus que apareixen relacionades amb aquests gens.

En Hawks n'ha fet alguns comentaris al respecte, que sempre són bastant més aclaridors que els meus, i si algú s'hi veu en cor, aquí hi ha el material suplementari i el resum de l'article. Pel que fa a mi, faré unes quantes setmanes de vacances sobre genomes arcaics, perquè sento com si aquests científics ens estiguéssin prenent el pèl a tots, amb xifres que varien a cada estudi. Crec que ens hauríem d'esperar a obtenir més genomes arcaics, analitzar poblacions més grans i diverses com està fent en Hawks, i sobretot, que els anàlisis els duguin a terme diferents equips d'investigació.

Els primers europeus de pell clara van viure fa només 11.000-19.000 anys

Es tracta d'un estudi acabat de publicar on s'ha estimat l'aparició i evolució de pell clara en les poblacions europees utilitzant 4 gens implicats en la variació del color de pell: KITLG, TYRP1, SLC24A5 i SLC45A2.
Els autors han intentat calcular l'edat d'aquestes variacions associades a la pell clara, i han trobat que el primer gen, KITLG, va començar a acumular variacions fa 30.000 anys, i que aquestes variacions són compartides entre europeus i asiàtics de l'est. En canvi, els altres 3 gens mostren evidència de selecció positiva en europeus bastant després, concretament fa entre 11.000 i 19.000 anys, segons han calculat els autors.

Aquestes edats són una mica més antigues que els 6.000-12.000 anys calculats en un altre estudi que es va fer sobre la pell clara. Tot i així, en cas de ser certes, les xifres indiquen que l'evolució de la pell clara va començar bastant després de la sortida d'Àfrica (+60.000 anys). La pell clara mostra una correlació elevada amb la latitud -hi ha excepcions, però- perquè permet la correcta absorció de llum U.V., necessària per la síntesi de vitamina D, una proteïna essencial, sense la qual ens veuríem obligats a consumir quantitats industrials de peix i marisc per evitar patir raquitisme.

Els autors pensen que aquestes edats, que corresponen més o menys al final del paleolític superior, concretament al període Magdalenià, indiquen increments de la població en aquest període, que haurien permès l'acumulació de variants gèniques avantatjoses.

Un problema que hi veig en aquests estudis és que només han agafat els europeus i asiàtics de l'est, i s'obliden del que hi ha entremig: els asiàtics de l'oest són molt interessants d'estudiar per comprendre l'evolució dels europeus en tots els sentits, perquè pràcticament tots els avantpassats dels europeus van viure en aquella regió i van immigrar cap a l'oest d'Euràsia en múltiples onades en els darrers 40.000 anys.




Font:  The timing of pigmentation lightening in Europeans

Ara diuen que els volcans no van ser?

Encara tinc ben present aquella notícia que va sortir no fa pas tant, on es culpava una sèrie d'erupcions volcàniques de l'extinció neandertal al centre-est europeu.

Doncs bé, ara aquella hipòtesi que semblava tant sòlida i realista ha quedat descartada. Enterrada a sota les cendres. Polvoritzada. Evaporada. Calcinada. I tot per culpa d'uns quants investigadors britànics que s'han dedicat a recollir restes de cendres de coves del centre i est d'Europa i també alguna del nord d'Àfrica, que va deixar una erupció volcànica molt important que hi va haver a Nàpols va gairebé 40.000 anys.

La datació indica que les cendres d'aquesta erupció volcànica són POSTERIORS a l'extinció neandertal, i també al període anomenat de "transició", és a dir, quan els moderns van arribar a Europa. Per tant, aquesta erupció volcànica no va poder causar l'extinció neandertal, almenys a la part centre-est del seu territori.

Si no van ser els volcans, qui va ser, doncs? Els autors s'inclinen pels humans moderns com a principals responsables de l'extinció neandertal. El famós arqueòleg Clive Finlayson , conegut defensor climàtic, discrepa, amb tot: diu que només és un estudiet de no res que en cap cas desbanca el clima com a principal responsable d'aquesta tragèdia.

Mama, llavors si els volcans estan malament, això vol dir les desenes de causes d'extinció neandertal que s'han proposat fins ara també podrien estar-ho?


Font: http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/neanderthals--volcanos-humans_n_1697755.html

Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

La transició Neolític-Mesolític a Europa, és un tema molt discutit -potser el que més- entre antropòlegs i aficionats a descobrir què s'hi amaga darrere l'expressió "d'on venim". Sense entendre per què, s'han proposat dos models molt radicals per explicar com es va produïr aquesta transició, fa uns 9.000 anys.

-El primer model, o model d'aculturació, defensa que els europeus serien descendents dels Mesolítics que van adoptar la cultura dels grangers d'orient mitjà.
-El segon model, o de difusió dèmica, defensa que els europeus serien descendents dels grangers d'orient mitjà que van absorbir o reemplaçar completament els caçadors-recol·lectors del mesolític.

Fins ara, tant registre fòssil com ADN antic han coincidit en què no dónen una resposta concloent de com van anar les coses. Fins i tot s'ha proposat que els europeus actuals no serien descendents dels grangers ni dels mesolítics (!). Tot indica que aquesta incertesa continuarà fins que no poguem seqüenciar prou ADN dels mesolítics. Sigui com sigui, mentrestant no ens podem quedar de braços plegats, i una manera d'anar avançant feina és fer una comparativa de cranis entre abans i després de la transició al neolític a Europa, per veure si realment hi ha molta variació o poca.

Els resultats d'un nou estudi suggereixen una cosa força lògica: cap dels dos models proposats sembla ser el correcte, perquè aquests són massa extremistes: una posició intermitja seria més probable.

L'estudi ha trobat diferències entre els cranis dels caçadors del mesolític i grangers del neolític, però cal fer un parell de puntualitzacions:

1-Alguns grangers del neolític s'assemblen més als mesolítics que no pas a d'altres grangers d'una altra zona. En canvi, això no és així depenent de la zona: a Europa central i Escandinàvia els pobladors del neolític no s'assemblen gaire als mesolítics.
2-Aquestes dades es corresponen bastant bé amb l'ADN antic recuperat fins ara: en alguns llocs l'ADN indica continuïtat, mentre que en d'altres, hi va haver un reemplaçament més o menys pronunciat.

L'arribada d'aquests grangers no es va produïr ni massivament ni d'un sol cop, sinó que probablement eren petits grups que anaven avançant i ocupaven àrees més o menys despoblades. En alguns casos els nadius adquirien la cultura dels nouvinguts des de l'Orient Mitjà, i en d'altres eren reemplaçats o absorbits. Les zones que mostren menys continuïtat són Europa central i Escandinàvia, potser perquè allà la densitat era menor (?).


Font (article sencer en pdf, gratis): Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

L'evolució del gènere Homo a Europa durant el Pleistocè

Diversos models han intentat explicar la dispersió del gènere Homo per tot el planeta. És realment complicat intentar dibuixar models d'expansió a partir de 4 cranis fragmentadíssims i repartits per tot un continent, i és clar, amb tants de buits temporals, hi ha molts de models alternatius no necessàriament excloents.

Sabem que el gènere Homo molt probablement es va originar a l'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys, perquè és en aquest continent on s'hi han trobat les restes més antigues, que tindrien relació amb australopitecins i paràntrops de tot tipus. Fa aproximadament 1,7 milions d'anys va tenir lloc el primer Fora d'Àfrica, que es va extendre fins a l'est d'Àsia i posteriorment a Europa, uns 500.000 anys més tard, tot i que qualsevol nou descobriment podria capgirar aquestes dates.

Saber si hi va haver més d'un Fora d'Àfrica a partir dels 1,7 milions d'anys i com estaven relacionats els homínids d'Euràsia amb els africans és una qüestió molt discutida. Un nou estudi ha intentat construïr un model integratiu:



A la part "A" hi veiem esquimatitzada la primera sortida d'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys. SA= Sud-Àfrica --> EA = Est d'Àfrica --> SWA = sud-oest asiàtic.

A la part "B", hi trobem esquematitzat el flux gènic de fa entre 1,2 i 0,8 milions d'anys entre Àfrica i Euràsia. Els autors pensen que durant aquest període aquest flux entre Àfrica i Euràsia hauria estat poc important en els darrers 2 milions d'anys (fletxa prima) mentre que les poblacions d'Euràsia haurien intercanviat gens força sovint.

El que proposen els autors respecte Europa, és que aquesta hauria estat re-poblada constament des del sud-oest asiàtic, que hauria actuat com a fons genètic comú entre les poblacions de l'est i oest d'Euràsia, tot i que l'existència de barreres geogràfiques i climàtiques hauria possibilitat que cada població desenvolupés característiques pròpies i alhora diferents de la resta. El clima hauria actuat com a factor regulador d'expansions, contraccions i extincions locals d'aquestes poblacions del Pleistocè.

Abreviacions:

CA: Àsia central
SEA: Sud-est asiàtic
E: Europa
SA: Sud-Àfrica
SWA: Sud-oest asiàtic
EA: Est d'Àfrica


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212001176?v=s5

Reemplaçaments neandertals a l'oest d'Europa

Un nou estudi fet a partir de l'ADN mitocondrial indica que sembla que els neandertals de l'oest d'Europa, però no els de l'est, van patir un reemplaçament fa aproximadament 48.000 anys. Aquest reemplaçament seria anterior a l'arribada de l'home modern a la regió i en principi no hi tindria res a veure.



L'ADNmt s'ha examinat de 13 neandertals, un dels quals prové del nord d'Espanya. Els resultats indiquen que la diversitat genètica de l'ADNmt dels neandertals de l'oest de fa 48.000 anys era molt més baixa que la dels neandertals de l'est i la dels de l'oest anteriors a aquesta data. Els autors pensen que hi va haver un canvi important de la població neandertal de l'oest fa gairebé 48.000 anys, de conseqüències i d'abast desconeguts.

És difícil arribar a aquestes conclusions amb una mostra tant petita, però en cas de ser cert ens hauríem de preguntar què va causar aquest reemplaçament sobtat abans del reemplaçament definitiu, si els neandertals es van extingir a ells mateixos i si això és una casa de bojos.



Vegeu-ho vosaltres mateixos:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/02/23/molbev.mss074.short?rss=1

El primer europeu: comentaris, queixes, dubtes...

L'estrena d'un documental sobre evolució humana és una cosa que certament no passa cada dia. El que s'ha emès avui, dia 6 de gener de 2012 a les 22:06 a TV2 portava el títol de "En busca del primer europeo" és certament singular.



En primer lloc, els dos protagonistes: l'Eudald i un noi d'aspecte informal, tafaner, despistat i bastant desconcertat -aquest ens representava a l'audiència sencera- que li anava fent preguntes del tipus "escolta Eudald, i un termiter què és?" "però Eudald, i per què es van esperar 500.000 anys a anar cap a Europa un cop a Dmanisi?" "però aquests antecessors ja parlaven Eudald?" "però si neandertals i sapiens van coexistir 10.000 anys, potser es van trobar no? I es van conèixer?" i semblants.

Els rumors no enganyaven: la fotografia és maca, i l'Eudald sempre en té alguna per fer-nos riure, ja sigui ensenyant-nos pèsols florits, menjant formigues del termiter tal com ho feien els mateixos afarensis fa més de 3,5 milions d'anys, i presentar-nos la indústria lítica d'aquesta manera (agafa dues eines) i diu: d'aquí fins aquí han hagut de passar 3,5 milions d'anys (agafa un ipod i una eina de l'època del magdalenià) i d'aquí a aquí, 15.000 anys. Sempre únic, amb l'Eudald no ens avorririem mai!

Carles Lalueza hi surt, efectivament, però 30 segons: explica el 2%, ensenya una pantalla amb muntanyetes de colors incomprensible pel nostre jove co-protagonista i l'audiència en general, i s'ha acabat la funció.

En general, però, força bé, sobretot a la part pre-sàpiens; després les coses s'han començat a complicar: l'inici de l'Homo sapiens ha començat, com no podia ser de cap altra manera, entremig d'un campament de bosquimans, enfeinats amb les seves tasques quotidianes, com ara la caça i recol·lecció, dels quals en deien coses com ara "són els representats més propers als primers Homo sapiens, és a dir, els seus avantpassats són els nostres" "viuen en aquesta regió des de fa més de 100.000 anys". Penso que si els bosquimans cobressin les visites de tots els guionistes de documentals d'evolució humana, no els caldria pas anar a caçar ni a collir res.

Després el nostre jove aprenent ha fet la següent pregunta "però, què és el que ens feia diferents dels neandertals"? I ha obtingut com a resposta... les pintures d'Altamira!! perquè "el simbolisme és una característica única que l'Homo sapiens" (callo perquè la diria massa grossa).



Finalment, el documental ha acabat ensenyant europeus passejant pel carrer i arribant a la següent conclusió "fa 3.5 milions d'anys es va iniciar un procés que ha culminat amb nosaltres". No senyors, no, no ha culminat en res!!! No som millors que els habilis, no som més perfectes, no som superiors a ells... però posats a parlar de punts culminants, cal confessar que si n'hi va haver algun, aquest va ser fa 30.000 anys; actualment estem en "caiguda lliure", o sinó què significa aquesta pèrdua del 10% en volum cerebral? Ah, que d'això ja no interessa parlar-ne!

Resumint: el trobo un documental ben parit, entretingut, fotografia maquíssima, Eudald original com sempre, però excessivament eurocèntric (s'oblida de la resta del món i es centra exclusivament en els europeus) i poc innovador en els temes de sempre.

El primer europeu sortirà demà a la tele!

L'Eudald Carbonell és molt més que un simple arqueòleg: també és historiador, polític, filòsof, hostaler i actor. Quin currículum!!



Anant de cara al gra, he llegit una notícia a l'IPHES que em diu que els reis sempre ens fan un regal als més fanàtics de tot allò relacionat amb homínids de l'edat de pedra: demà dia 6 de gener de 2012 a les 22.10, a TV2 (un canal que m'atreveixo a dir que la gran majoria de lectors del blog té a la seva disposició) s'estrenarà el documental "En busca del primer europeo" una co-producció de Televisión española, i mai millor dit, Turkana films.

El documental es centrarà en allò que tant ens interessa a tots, és a dir, els orígens de la humanitat i com van arribar els primers humans a Europa, i estarà a càrrec dels comediants més divertits del planeta, entre els quals s'hi compta l'Eudald. El documental, caracteritzat pel rigor científic -diuen a la pàgina de l'IPHES- explicarà la Pre-Història en clau d'humor i d'aventura.

(informació de més a més): el documental ja ha rebut el premi Prisma del Bronze, (6.000 euros que esperem que l'Eudald inverteixi en projectes arcaics) i ha estat distingit pel jurat del DOCSCIENT de Roma, gràcies al seu rigor científic, acompanyat de l'entreteniment i la magnífica fotografia.

NO US EL PERDEU!! De ben segur que hi sortiran els nostres protagonistes més entranyables amb les seves viseres (jo no sé com m'ho faré, perquè últimament a casa meva s'estan començant a preocupar per la meva dèria per les coses prehistòriques que intento dissimular tant bé com puc, només sé que l'haig de veure, l'haig de veure!!!!!!!!).


Font:

http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2012/01/04/tv2-estrena-el-documental-en-busca-del-primer-europeo-coprotagonitzat-per-eudald-carbonell

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260

Aquesta era la cara de Kostenki XIV?

Ja sé que avui és el dia dels innocents i cal fer bromes de la manera que sigui, però renoi, com m'he quedat en veure la reconstrucció d'aquest rus de 30.000 anys:



Aquest home (o dona?) també té l'ADN a la nevera, i de moment ja sabem que pertanyia a l'haplogrup U2, un que és relativament comú a la Índia i el Pakistan. Ara bé, per la cara a mi aquest bust em recorda més aviat un... neandertal gracilitzat, o fins i tot un melanesi robust, o un aborígen australià. Sigui com sigui, aquesta gent estaven molt avançats: al jaciment, situat prop del riu Don, s'hi han trobat tot tipus de penjolls, figuretes "Venus" (aquelles on hi surt una dona obesa despullada i amb la cara ratllada, quines bèsties misogíniques eren aquells cavernícoles) i tot tipus d'eines i objectes fabricats a partir de l'ivori del mamut.

Més informació en aquesta meravellosa pàgina:

http://www.donsmaps.com/lioncamp.html


aaaaaghhh què veuen els meus ulls? Què és aixo de "lion camp" o camp del lleó? Fins i tot aquí ens hi hem de trobar l'Auel i la seva Ayla?! Siusplau, que alguns volem reposar a les vacances.

Els Heidelbergensis: tant neandertals o més que els propis neandertals

Notícies fresques de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya): l'anàlisi de +500 dents pertanyents a homínids classificats com a "Heidelgbn(...)ensis" i datats al voltant del mig milió d'anys d'antiguitat, suggereix que existeixen lligams de sang molt forts entre aquests homínids i els neandertals, o fins i tot més que això: les dents d'aquests homínids dels quals evito escriure el nom, presenten una sèrie de trets, no només amb certa semblança als neandertals, sinó, fins i tot més neandertals que les d'alguns neandertals que van viure a Europa durant el pleistocè.



Més neandertals que els neandertals? Com és possible, això? M. Martinón-Torres i J.M Bermúdez Castro pensen que a partir d'aquesta població de Burgos es podrien haver originat gran part dels neandertals. És a dir, que els homínids de la Sima, serien els re-re-rebesavis dels neander. Una altra possibilitat és que fossin una línia paral·lela, però no directament antecessora (els Anteke els deixem de banda per no embolicar més la troca) dels neandertals.

Aquesta possibiltiat ja estava àmpliament acceptada, amb l'únic problema que fins ara, Heidelbergensis era un calaix de sastre on s'hi encabia tot allò que va viure a Europa fa més de 300.000 anys, sense tenir massa en compte que dins d'aquest calaix de sastre hi podria haver individus bastant diferents entre sí; aquesta és una de les preguntes que ens fem: durant el Pleistocè, hi podrien haver conviscut diferents llinatges, al continent europeu? I en cas de ser cert, quina seria la relació entre ells, i amb els seus successors, els neandertals?


Fonts:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/11/25/castillayleon/1322220192.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/11/redefiniendo-al-homo-heidelbergensis.html

La nova datació del maxilar de Kent és... que no hi ha nova datació!

En Hawks finalment s'ha dignat a fer un comentari sobre el polèmic maxilar britànic que fa pocs dies va saltar al pòdium de la premsa primitiva.

L'opinió d'en Hawks, que s'ha llegit l'estudi sencer, és que la prestigiosa revista "Nature" podria haver ficat la pota fins al fons en fer publicitat d'un estudi que el mínim que se'n pot dir és que no és apte per a ments altament susceptibles de creure's qualsevol animalada que es digui dels primers HAM europeus. Animalades de l'estil "disparaven raigs làser pels ulls" o "portaven virus mortífers activats per la radiació electromagnètica que es van carregar tots els neandertals" o "eren de color blau i feien 2 metres d'alçada".



Sí, sí, de l'alçada d'un campanar. El rebombori que ha causat a nivell mundial una simple notícia extreta d'aquest estudi dubtós ens hauria de fer reflexionar a tots, perquè, per si no ho sabíeu, les noves datacions que s'han donat pel maxilar trobat a la Kent's Cavern (Regne Unit) l'any 1927 i que s'apropen als 45.000 anys no són noves datacions obtingudes directament del maxilar, sinó extrapolacions fetes a partir de les datacions amb C14 de restes de fauna de la posició estatrigràfica d'on creuen que es trobava el maxilar quan va ser trobat, l'any 1927, usant un model estadístic anomenat"bayesià". Tampoc no és cert que les datacions obtingudes l'any 1989 i que donaven uns 35.000 anys per aquest maxilar hagin estat "invalidades" tal com hem llegit a la premsa.

El que passa, senzillament, és que no hi ha material suficient per invalidar-les. Utilizant restes escasses de fauna per calcular l'edat dels estrats i a partir d'aquí extrapolar més o menys per quin interval es mou el maxilar fent servir un model estadístic, ignorant completament les dates obtingudes amb C14 directament del maxilar, no és invalidar aquestes datacions de l'any 1989. Tampoc no vol dir que les noves datacions obtingudes usant el model bayesià hagin d'estar forçosament malament només perquè l'objectiu de la premsa britànica era demostrar que ells hi van arribar primer.

No; el que passa és que, en comparació amb totes les altres restes de fòssils d'humans moderns que trobem escampades per tot Europa, el maxilar de Kent és molt més antic que els primers HAM trobats a l'est d'Europa, com ara Oase 2, una dada que d'entrada pot sobtar una mica: que potser aquells britànics estaven sols al vell continent? Tampoc no s'ha analitzat cap tipus d'indústria lítica associada amb el maxilar, de manera que no és possible arribar a cap conclusió segura amb aquestes datacions sobre qui va inventar què.



En definitiva, que el resum prometia molt, però el treball en sí no mereixia tot aquest exalçament, eufòria i paraules victorioses amb què s'ha associat l'arribada dels moderns en aquest racó de món.

Més informació:

http://johnhawks.net/weblog/fossils/upper/europe/kents-cavern-2011.html

Els humans moderns NO van arribar a Europa abans del que es pensava

Els dos molars deciduals uluzzians i el troç de maxilar corcat, podrit, carbonitzat, ronyós i britànic que recentment han fet un salt d'espècie (abans es consideraven pertanyents a neandertals) i datats en 40-45.000 anys abans del present, NO són inesperats en cas que corresponguin a humans moderns, tal com es repeteix a tots els mitjans de comunicació.



Malauradament, me n'acabo d'assabentar que el busca-i-troba-híbrids ha participat en l'estudi de la mandíbula de Kent. Ho sento, és que el dr. Trinkaus no m'acaba de fer el pes amb les classificacions, perquè no para de deixar anar la paraula "interbreeding" a tots els mitjans de comunicació on el conviden a obrir la boca.

Pitjor que això és que tothom es sorprengui tant d'aquestes datacions, perquè de fet, no és gens soprenent que apareguin humans moderns en aquestes dates: arreu d'Europa occidental hi ha molts jaciments, des d'Alemanya a la península ibèrica, passant per Itàlia, França i Suïssa, datats en més de 40.000 anys i fins a gairebé 50.000 a l'est d'Europa, on s'hi ha trobat indústria (proto)-aurinyaciana, que típicament s'havia associat als humans moderns, perquè era bastant diferent del mosterià.

Per tant, que ara aparegui un humà modern (o més aviat, un bocinet del que era la seva cara) amb aquestes datacions, no ens hauria d'estranyar, sinó tot el contrari, hauriem d'exclamar "ja era hora!".

Humans moderns al Regne Unit fa 43.000 anys

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac de cor, i és que aquests homínids cada dia en fan una de més grossa.

Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.



El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?

En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.

Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.



Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html

[Grangers] El Yeti dels Alps no estava sol ni era cap excepció

Acaba de sortir a la llum un estudi que ha analitzat una població neolítica de Cogolls (Girona, Catalunya) datada en 7.000 anys. Els anàlisis s'han dut a terme per al mtDNA (transmès exclusivament per via femenina) i el cromosoma Y.

En Maju, sempre tant a l'aguait amb aquests estudis de grangers, m'ha ajudat a entendre una mica més les conclusions d'aquest estudi. En qualsevol cas, aquí hi ha el material suplementari (l'estudi sencer és de pagament, com era previsible): Neolític Cogolls



Començant pel començament (als Alps ja hi arribarem després) cal dir que pel que fa a la via femenina, s'han trobat 4 haplogrups, que són els següents: H1, K1a1a, T2b i U5b. Són els únics, i han estat comparats amb poblacions de tota Europa i l'orient mitjà. Les conclusions que més salten a la vista per cadascun són: H1: present amb aproximadament un 20% de freqüència a bona part d'Europa i orient mitjà. K1a1a: molt estrany, trobat només a la zona del riu Danubi, i a frequències molt baixes. T2b: trobat a frequències molt baixes a la península (Galícia i País Basc) i al Llenguadoc. U5b: frequències molt baixes i gairebé sempre per sota de l'1% excepte en alguns punts d'Europa central i de l'est.

Pel que fa al cromosoma Y, només tenim dos llinatges d'aquesta població: el G2a, que ja trobem a la població de Treïlles fa 5.000 anys, i també en l'Otzi, que va viure en fa poc més de 5.000, i que era un G2a4. La frequència actual a Catalunya és del 0%, i la d'Europa occidental no arriba ni a l'1%. L'altre llinatge, el E1b1b1a1b, també té una frequència del 0% a Catalunya i per sota de l'1% a Europa occidental, però en canvi és relativament comú a la zona dels Balcans (Sèrbia i Montenegro), on arriba al 15%. Si ho mirem des de la perspectiva moderna, trobem que les poblacions actuals d'Europa occidental, pel que fa al cromosoma Y, tenen una frequència d'entre el 60 i el 90% d'R1b, un llinatge que, fa 5.000 anys, estava completament absent de totes les poblacions analitzades fins ara: la seva frequència és del 0%!!!!

Com s'explica això? Què va passar amb els llinatges del cromosoma Y, que són tant diferents dels actuals? Podria ser cert el que diuen alguns, que els llinatges R van arribar a Europa des de l'orient mitjà fa uns 4.500 anys, i tota la resta van desaparèixer misteriosament? O bé hauríem de fer cas a en Hawks i les explicacions que dóna per explicar l'absència d'ADNmt neandertal en les poblacions actuals, com ara que en ser menys adaptatius pel clima o l'alimentació, van acabar desapareixent en poc temps?

Com a conclusió general: aquestes dades indicarien un REEMPLAÇAMENT TOTAL fa menys de 5.000 anys en la línia masculina. Què va passar amb aquella gent, els grangers se'ls van carregar tots!? O bé una explicació potser menys sanguinària seria que els llinatges del cromosoma Y varien molt en poc temps, i que per tant serien poc informatius a l'hora d'explicar-nos els canvis poblacionals i migracionals? Però estem parlant de canvis que van del 0% al 80% en uns pocs milenis!!!!!

Sigui com sigui, estem a punt de descobrir-ho.


Fonts:
http://www.pnas.org/content/early/2011/10/24/1113061108.abstract
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/breaking-news-neolithic-iberian-dna.html

Neandertals a Sardenya !?

Cada cop són més les troballes que ens animen a expandir el rang d'ocupació neandertal. Aquest cop, però, es podria tractar d'un territori força especial: l'illa de Sardenya.



Sardenya es troba al bell mig del mediterrani, i en estreta connexió amb Còrsega, l'illa llegendària. De Còrsega, el millor que recordo és un llibre de l'Asterix: aquest cop Uderzo i Goscinni havien dibuixat els corsos com uns sanguinaris imitadors de porcs senglars armats amb ganivets, enamorats del formatge verd i practicants d'una religió anomenada migdiada.

Això, però és Còrsega. De Sardenya, malauradament no en sé gairebé res tret que hi ha l'Alguer i que els sards són una població força especial genèticament parlant. I en aquest sentit potser els arcaics em podran donar un cop de mà: quins van ser els primers humans en habitar Sardenya, i quina cara feien? Fins ara, les restes més antigues no sobrepassaven els 20.000 anys. Però una troballa excepcional d'una falange del dit gros de la mà a la cova de Nurighe, aprop de la ciutat de Sassari, obre moltes expectatives.

El propietari de la falange hauria viscut fa entre 250.000 i 300.000 anys, i el que és gairebé segur, és que no estava sol. Probablement en aquella època era més fàcil passar de la península itàlica a Còrsega, i seguidament a Sardenya. O això o bé aquells homínids ja anaven amb barca. O vaixell.



Aquestes dates es corresponen al període anomenat heidelbergensis, enlloc del neandertal, que vindria una mica després. Malgrat tot, el propietari de la falange també hauria pogut ser algun erectus que s'hauria quedat aïllat. El que és intrigant és saber què va passar amb aquella població homínida: es va extingir? En van venir més? I fins quan?



Font:
http://news.bioscholar.com/2011/10/ancient-human-remains-found-in-sardinia.html

En Hawks a favor de reemplaçaments massius [a Europa] (II)

Arran de l'article dels genetistes Currat & Excoffier sobre l'homogeneïtat del % d'ADN neandertal en tots els no-africans, que justificaven amb la incompatibilitat de la descendència entre neandertals i moderns, en Hawks tira pel camí multirregionalista, i per fer-ho, s'arrapa ben fort a la única possibilitat que li queda abans de negar les orgies cavernícoles:



"Today's Europeans are not the people who encountered the Neandertals 35,000 years ago. The genes of those initial Upper Paleolithic people may be almost as rare today as Neandertal genes. "

Aquesta frase en negreta vol dir més o menys que els europeus (però no els asiàtics de l'oest) serien descendents gairebé exclusivament d'una població que no tenia res a veure amb els neandertals, ni els europeus del paleolític superior, ni els cavalls de Chauvet, ni les Venus de Willendorf, ni les novel·les de Jean M. Auel. No és la primera vegada que ho sentim d'en Hawks.

Per què els té tanta mania, en Hawks als europeus, i en canvi s'oblida de gairebé totes les altres poblacions no europees que malgrat haver viscut en territori neandertal tampoc no porten més gens que la resta, com ara els mongols, els paquistanesos, els iranians i els kurds, per citar només uns quants exemples? Aquestes poblacions també van ser reemplaçades massivament per una població que va sortir disparada de l'orient mitjà, tal com afirma en Hawks? I què passa amb els melanesis? També hi van arribar allà, els reemplaçaments massius? I a la Xina, al Japó, la Índia i a la Terra del Foc, sense oblidar-nos de la Polinèsia?



I com explica en Hawks que els europeus del paleolític superior, d'acord amb diferents anàlisis de cranis, no mostrin similituds amb els neandertals, però en canvi sí amb els europeus actuals? I per últim, algú em podria explicar com és possible que els neandertals ens hagin llegat fins a un 4% dels seus gens, i en canvi dels europeus del P.S., molt més semblants a nosaltres i nombrosos, no ens n'hagi arribat ni la pols dels seus esquelets?

Però això no és el més indignant; el més indignant és que en Hawks ha passat olímpicament de l'estudi de l'ADN arcaic present en els africans actuals, al qual només hi ha dedicat una frase de no-res al final d'un post que no hi tenia res a veure, contrastant enormement amb el "NEANDERTALS LIVE!". Eurocentrisme pur i dur.

Iwo Eleru: Un nou jugador al 'qui és qui' de cranis

Iwo Eleru és un nigerià d'entre 6.000 i 12.000 anys d'edat el crani del qual ha atret l'interès d'experts mundials en homínids com és la dra. Harvati. Amb aquesta edat tant allunyada dels poderosos heidelbergensis i descobert en un cementiri també relativament allunyat de la 'banya' des d'on van sortir els moderns i el territori on hi vivien els neandertals/neandertals-hibrids-denisovans/denisovans, Iwo Eleru podria semblar a simple vista de poca rellevància per entendre Com van anar les Coses.



No hi ha res més allunyat de la realitat: si hi ha algun tret que defineixi aquest nigerià, és que precisament queda entremig de tot: entremig dels moderns i els arcaics, entremig d'Àfrica, Àsia i Europa, i entremig d'individus que van viure a anys llum temporalment parlant.

L'equip de la dra. Harvati ha pres mesures dels cranis de jugadors habituals en aquest tipus d'estudis morfològics, que comprenen neandertals, heidelbergensis, erectus, moderns/arcaics africans, moderns/arcaics de l'orient mitjà, europeus i un asiàtic del paleolític superior. I, evidentment, Iwo Eleru.

Els resultats mostren l'existència de dos grans grups que podriem definir segons si l'individu en qüestió tenia el crani com un cogombre, seguint la tendència arcaica, o si pel contrari el tenia més rodonet, com és el cas dels humans actuals:



A l'el·lipse de color vermell, que correspon amb la morfologia de cogombre, hi trobem:
-Neandertals, representats amb les estrelles de color vermell: la Capella, la Quina, Amud 1, etc.
-Erectus, representats amb els quadrats de color marró fosc: Dali.
-Heidelbergensis, representats amb els quadrats de color vermell: Steinheim, Sima de los Huesos, etc.
-LH18, un Tanzanià del pleistocè, representat amb un triangle de color fúcsia.

A l'el·lipse de color negre, que correspon amb el cap rodonet, hi trobem:
-Moderns del paleolític superior europeu, representats amb triangles de color negre: Mladec 1, Cioclovina, etc.
-Humans moderns actuals, representats amb diamants grisos.
-Qafzeh 9, representat amb un triangle de color fúcsia.

I, entremig de les dues el·lipses:
-Humans moderns d'Àfrica i l'orient mitjà del pleistocè amb característiques arcaiques, representats amb triangles roses. Aquí hi trobem entre d'altres, els Qafzeh, Skhul i Jebel Irhoud.
-Zoukhoudian, un xinès del paleolític superior, representat amb un triangle negre.
-Iwo Eleru, representat amb una creu grisa.

Què vol dir això exactament? Moltes coses. Un altre gràfic que potser ajudarà a embolicar la troca una mica més:



Les conclusions dels autors són que hi havia una estructura profunda dins l'Àfrica, i que seria molt interessant estudiar més cranis de l'oest d'aquest continent per aclarir com, on i quan va aparèixer la morfologia moderna. Sincerament no sé què pensar-ne; d'una banda torna a quedar clar que els europeus del paleolític superior eren ben moderns i que els Qafzeh/Skhul/Jebel Irhoud eren un calaix de sastre. Això ja ho sabíem. El que no sabíem és que alguns Qafzeh fossin més moderns que d'altres, i alguns individus que haurien de ser moderns, com ara Iwo Eleru i Zhoukoudian, no ho acaben de ser del tot.


FONT:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0024024