Captures de l'Abric Romaní... reconstruït!!

Com passa el temps! Sembla que fos ahir quan van emetre aquell llegendari i inoblidable episodi de l'Abric Romaní -l'hostal dels neandertals- al Sota Terra. Cap al final de l'episodi, els arqueòlegs, entre els quals hi havia el nostre Eudald, van reconstruïr l'Abric Romaní tal com era fa 60.000 anys.

Ahir vaig estar regirant tot internet a veure si trobava la manera de fer unes captures de no res de de l'Abric reconstruït, i finalment ho vaig aconseguir! Així era l'hostal dels neandertals:



L'Abric Romaní, és tal com descriu l'Eudald, un dels jaciments neandertals més importants del món, si no el que més. Això és així no només per l'enorme quantitat de fòssils de tot tipus (menys humans) que s'hi troben a cada excavació (uns 1000), sinó perquè l'estat de conservació és excel·lent, és com la ciutat de Pompeia quan va quedar tapada per les cendres: l'Abric ha conservat aquelles fogueres, negatius de fusta, destrals de sílex i mandíbules de cavall intactes. Fins i tot se'n conserva un arbre que va ser tallat pels seus habitants per extreure'n la fusta.



La reconstrucció acurada de l'Abric ens permet entendre millor l'organització neandertal de l'espai. El que es pot veure a simple vista, és l'ordre: els neandertals eren gent endreçada, volien cada cosa al seu lloc, ocupant l'espai just i imprescindible. Ho podem observar amb les fogueres: la principal, a l'entrada, i les altres més petites, als llocs més protegits. La distribució d'aquestes fogueres obeeix a molt diferents criteris, cadascuna tenia el seu ús. Algunes servien per coure el menjar, d'altres per enfortir els lligams del clan, d'altres per escalfar els peus els artesans de la pedra i la fusta.



Aquí les veiem totes enceses. Els neandertals havien de ser uns veritables genis del foc per no cremar-se entremig de tantes flames!



Al voltant de les fogueres hi construïen la seva cabana, per protegir-se durant la nit. Segurament la tapaven amb branques d'alzina o pells d'animals. Una curiositat que tinc és: amb tantes fogueres enceses, no se'ls cremava la casa, de tant en tant?



L'espai estava ben protegit: els neandertals eren gent previsora, sabien que els llops en aquells temps no estaven en perill d'extinció, i el foc era una bona arma contra els predadors. No sabem quants neandertals hi podria haver dormint dins d'aquella cabana fa 60.000 anys, ni quin era el significat exacte de l'Abric per ells. És possible que només hi pasessin la nit o que s'ajuntessin diferents clans després d'una jornada de caça exitosa.

L'Abric és un tresor de valor incalculable per endinsar-nos dins la vida i la ment d'aquells neandertals tant endreçats que van viure fa desenes de milers d'anys. Que el foc no s'apagi.

Raul Bartrolí, la Llegenda.

Em pregunto com és possible que després de gairebé un any de NeanderFollia, encara no hagi dedicat ni un sol post a la Llegenda més real de Capellades, quan hauria d'haver estat el primer. Una Llegenda que té molt de certa, i que ens conta que aquest fenòmen va néixer a 50 metres de l'Abric Romaní i hi excava des de petit.



Jo ja ho havia notat, que a cada estudi sobre l'Abric Romaní hi apareixia el seu nom, al costat del de l'Eudald; però no va ser fins ahir a la nit, quan força decebuda amb les noticies de les properes investigacions neandertals -sobretot a nivell genòmic, oi Pääbo?- que es caracteritzen per un silenci total i absolut, vaig decidir relaxar una mica la meva ment amb l'episodi del Sota Terra de l'Abric Romaní -us el podeu descarregar a l'Emule!! :)

La presència d'un homenet amb ulleres i barbeta atrevida que sortia per aquí i per allà parlant de l'Abric, de les datacions, dels neandertals, de tot, i que s'esmunyia entremig de l'equip d'arqueòlegs per ensumar les eines de sílex que hi havia al costat d'una foguera em va cridar l'atenció, però no va ser fins que vaig sentir la Llegenda que vaig notar una punxada al pit, com si m'haguessin clavat una llança pel darrere: Mª Lluïsa, COM és possible que no el coneguis, aquest capellanenc veterà? Aquest fart de neandertals? El propietari de l'Abric Romaní? COM és possible? T'hauria de caure la cara de vergonya, ja pots córrer a dedicar-li un post, encara que no sàpigues ni el dia en què el van parir -a 50 metres de l'Abric, però segurament no va ser cap part neandertal-.

Primer de tot, cal dir que en Raül, qui deu voltar els 40 anys -si m'he equivocat de molt no em mateu, que sóc molt dolenta amb les edats- és el màxim responsable de l'Abric. És el propietari, a qui el nostre Eudald ha de pagar el lloguer.



Un detall excepcional d'en Raül que molt pocs comparteixen, és que coneix els neandertals gairebé en persona. Des de petit que ja li van cridar l'atenció, una atenció de la qual no se n'ha pogut desfer. Des de petit, enlloc de jugar, intentava esbrinar com jugaven els nens neandertals, com els renyaven les seves mares, si menjaven bombons de xocolata, i si es posaven l'Abric quan feia fred. Els neandertals li han anat proporcionat respostes a aquestes preguntes, però molt a poc a poc.
Amb constància, suor i esforç, en Raül s'ha anat guanyant la confiança dels neandertals, i aquests han anat revelant els seus secrets, però encara en queden molts. És una feina dura, però després de treballar-hi durant tant de temps, és com si l'Abric li parlés, com si pogués percebre aquelles veus, passes, cants, plors, rialles, que un dia les parets de la cova van sentir, però que s'han anat difuminant en els últims 60.000 anys amb la pols, tot i que que com ens Raül ens demostra, no s'han esvaït del tot, el temps no ha aconseguit esborrar completament la petjada neandertal del que un dia va ser un gran campament, on aquells caçadors s'hi reunien després d'una llarga jornada de caça equina.

Complidor amb els seus principis, en Raül ha publicat i publica una gran quantitat d'estudis des d'almenys l'any 1992, no només sobre l'Abric i els neandertals, sinó també de prehistòria en general. Ha atès a diferents entrevistes explicant detalls de la vida neandertal i la història de l'Abric Romaní que tant bé es coneix, i no cal dir que se sap la teoria a la perfecció; per estudiar els neandertals, va bé conèixer no només antropologia, sinó també geologia, estratigrafia, matemàtiques, física, etc. Tot coneixent suma, i el dr. Bartrolí ens demostra que si es tracta de neandertals, no fa cap mandra estudiar el que calgui.
Aquí us en deixo un parell de vídeos molt instructius perquè el conegueu una mica i li sentiu la veu, que encara que no sigui neandertal, diu coses ben interessants de casa seva:

Debats neandertals
Dormitoris neandertals



Jo encara no he aconseguit arribar fins on ha arribat ell, és a dir, a sentir les veus neandertals. Val a dir que m'hi esforço cada dia, però no sé si hi podré arribar, si els neandertals em deixaran escoltar les seves paraules. Per si la resposta acaba sent "NO" sempre ens quedarà gent com en Raül, el nen de l'Abric, que es mereix un monument i l'atenció que rebria un neandertal de veritat.
Molt bé Raül! Segur que els capellanencs de fa 60.000 anys es sentirien molt orgullosos de tu!

AO, el darrer neandertal, no va viure pas a Gibraltar... sinó a Esquilleu!

"Un piset neandertal" és el títol que ha donat el diari elperiódico al jaciment neandertal d'Esquilleu, a Cantabria.
Esquilleu no en té massa de piset: no consta ni d'ascensor, ni de conducció d'aigua, ni d'electricitat, ni de lavabo; el que sí que té Esquilleu és un dormitori-sala d'estar amb una llar de foc que molts pistets moderns envejarien, però per mi els del diari l'han errat posant aquest nom a la notícia. Els neandertals no en necessitaven per res, de piset. Amb la seva cova i cabanes interiors envoltades de fogueres en tenien prou i de sobres.



Els detalls del llit ja van ser comentats fa poc, però aniria bé recordar-los per si mai us quedeu a dormir a muntanya i us en voleu fer un de ben còmode, són que estava fet de plantes, fusta i suro. La disposició d'aquests elements la deixo a les vostres mans, sempre i quan tingueu en compte que les plantes no han de tenir punxes ni ser de cap material irritant. I no us oblideu de fer el foc i procureu que no s'apagui durant la nit.

Encara que no ho pugui semblar, aquests llits són molt importants per saber com descansaven els neandertals, perquè de fet se n'han trobat ben pocs en bon estat de conservació. Saber com eren els llits ens anirà bé per descobrir els secrets nocturns dels neandertals: què feien i com quan se n'anaven a dormir, i també com estructuraven l'espai de la seva llar.

Aquest llit, que més aviat anomeria jaç, ha estat datat entre 39.000 i 53.000 anys enrere. Els arqueòlegs que hi han participat, alguns d'ells de l'equip de l'IPHES, han coincidit en què aquells neandertals, per cert dels últims, eren ben endreçats i utilitzaven l'espai d'una manera ben determinada i semblant de com ho fan les societats modernes caçadores/recol·lectores.

I ara la sorpresa, que l'he reservada pel final. És que si l'hagués escrit al títol o comentat més amunt no tindria gràcia! És per això que he decidit reservar-la pel final, perquè és realment una dada que ens ha de fer obrir els ulls com unes taronges: han dit per endavant que no tots els arqueòlegs de l'equip hi estan d'acord, però podria ser que a l'Esquilleu hi haguessin viscut neandertals fins fa... 25.000 o 26.000 anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Això és molt poc, gairebé a tocar nostre. De fet, encara menys que a Gibraltar, on se suposa que hi van viure els últims, i que han estat datats en 30-32.000 anys. Si les dates de l'Esquilleu es confirmen (han dit que en publicarien un article aviat) això voldrà dir que els neandertals més moderns datats fins ara van viure a la serralada cantàbrica. I no només això, sinó que si a l'Esquilleu n'hi havia de 25.000 anys, també podria ser que se'n trobessin de fa 20.000 o... 15.000 anys!!!!!!!!! Per què no? Si aquests neandertals no es van extingir de cop per culpa de la competència dels humans moderns, que fa 25.000 anys segur que ja campaven alegrement pels voltants, ni de qualsevol altre factor, quin va ser el seu destí? Quan fa que es van extingir els últims neandertals i per què? I si es van trobar cara a cara amb els nouvinguts, què va passar? En Zilhao diu que fa 37.000 anys es van extingir els últims que vivien a la península. Llavors què va passar amb els d'Esquilleu, que van sobreviure 12.000 anys més, en cas que les dates siguin certes? És hora d'escriure un bon i gran interrogant, l'únic signe del teclat que ara mateix simbolitza a la perfecció què en sabem sobre l'extinció dels neandertals:

?

[SOTA TERRA] Avui he sentit el foc dins meu!

Abric Romaní - Negra nit. Se sent una conversa en una cova de 60.000 anys:

Fermí: Eudald?
Eudald: Què?
Fermí: Que dorms?
Eudald: Ho intento.
(pausa)

Eudald: Fermí?
Fermí: Què?
Eudald: Que dorms?
Fermí: Ho intento.
(pausa)

Fermí: Eudald?
Eudald: CALLA COLLONS!!

Han passat, tantes, tantes coses! He sentit tantes emocions, que no sé per on començar. Feia temps que cap programa televisiu em feia sentir tantes emocions com el Sota Terra d'avui. Ha estat impressionant, és com si per un instant hagués viatjat i pogués veure aquells prats verds plens de cavalls salvatges, aquell fred matinal, aquella cova plena de fogars i de... neandertals!!

Encara no m'he recuperar del tot. Ara tinc un somriure de galta a galta que m'acompanya des que ha començat el programa i que malgrat els esforços encara és aquí (he hagut de dissimular davant la família perquè no sospitessin res estrany).

He sentit la necessitat de cridar i de plorar tantes vegades, quan he vist l'Eudald fent foc de la mateixa manera que ho feien els neander de fa 60.000 anys! Ha estat tant màgic que no ho puc descriure amb paraules.

No cal ni dir com m'he quedat quan he vist la reconstrucció sencera de l'Abric, el cor m'anava a 100 per hora, només de veure aquella llar o hostal neandertal, amb tot tant ben posat, els seus fogars fets a mida per cada cosa, aquella cabana per protegir-se del fred...


I també he rigut de valent, quan en Fermí ha sortit a Capellades amb dos cranis, un de neandertal i l'altre d'humà modern, i ha començat a preguntar als capellanencs de totes les edats a veure si endevinaven qui era qui. Quin riure, aquella àvia, amb el crani humà modern a la mà, i que ha deixat anar: això, quina bèstia és?!

No cal dir que el protagonista indiscutible és l'hostaler actual de l'Abric, l'Eudald Carbonell, que ens ha fet gaudir de moments tant entranyables com aquell on ha convidat als arqueòlegs a un suculent esmorzar fet a partir de cols que només ell sap preparar.

Desgraciadament no s'ha pogut trobar cap os de neandertal; en canvi, els cavalls més sans i gustosos de la comarca sí que han aparegut, així com també les eines lítiques que tallaven com un ganivet esmolat, els negatius d'un pal de fusta on s'hi aguantava la cabana de dins la cova, i, evidentment, els fogars.

El nivell excavat fins ara pels excavadors correspon a un període de fa 60.000 anys, i tot fa pensar que encara ens queden moltes coses que ens ompliran de joia.

Em quedo amb la imatge més indescriptible que he vist, i que com a indescriptible, no puc descriure amb paraules; només sé que quan l'he vist, he sentit una cosa única, una barreja d'emoció, curiositat i exaltació: un porró i el barret de l'Eudald, col·locats al nivell on va començar a excavar per primera vegada, ja fa gairebé 30 anys. Indescriptible, el nostre Eudald.

Quin episodiàs! I pensar que s'han deixat tantes coses per explicar, TV3 podria dedicar un Sota Terra per l'Abric Romaní sol (vaaa siusplauuuuu).

Maleït sigui! No hi ha manera que el somriure em marxi de la cara! Potser seria bona idea prendre una dutxa amb aigua glaçada, per fer apagar aquest foc de 60.000 anys que em crema per dins i em fa sentir tant... viva.

Habitació neandertal de luxe!

Una habitació amb un llit fet a partir d'herbes i lianes, els materials preferits pels neander en el tema de la son, ha estat trobada en un jaciment de Cantabria.
Les herbetes haurien estat cobertes amb pells d'animals, per fer-ho encara més confortable. Quines ganes de dormir que m'han vingut de cop i volta, segur que s'hi estava tant còmode i calentó en aquells llits!
El jaciment, anomenat Esquilleu, ha estat datat entre 39.000 i 53.000 anys abans del present, època que correspon amb els neandertals tardans.
Tal com ens explicat l'arqueòleg líder,Dan Cabanes, aquests neandertals,a més a més,ens proporcionen una vegada més mostres de la seva netedat i cura dels llocs on vivien: a diferència de moltes famílies modernes, ells sembla que canviaven els matalassos d'herbes cada dos per tres.
Els llits eren multitasca, que vol dir que no només els feien servir per anar a dormir, sinó també per seure-hi, menjar-hi, reposar, fer la migdiada, etc.

Una prova ben concloent que els fitòlits (fòssils de plantes mineralitzades) van ser usats amb aquesta finalitat és que no provenende copròlits ni d'altres activitats d'animals, ni hi ha indicis de creixement de plantes en aquell mateix lloc. Per tant, l'explicació més congruent és que algun habitant de la cova les va anar a buscar expressament per fer-se'n un matalàs.
Entre les restes vegetals també s'hi ha trobat llenya i ossos d'animals, que devien ser consumits allà mateix.
Un tipus d'habitatge molt semblant al d'Esquilleu el trobem a Capellades, on s'hi pot apreciar el que va ser una habitació compartida per 6-8 neanders fa desenes de milers d'anys.
Aquests habitatges, com va explicar JosepVallverdú, arqueòleg de l'IPHES, són molt semblants als d'alguns poblacions humanes modernes que viuen encara de manera "primitiva".