Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

La parla Heidelbergensis era com la d'un nen de 10 anys

L'equip d'investigadors liderat per Ignacio Martínez és expert en tot allò relacionat amb la Sima de los Huesos. Actualment han estat examinant la capacitat de parla del crani 5 de la Sima, un d'aquells forçuts companys del conegut "Miguelón".

Les conclusions més cridaneres a les que han arribat, és que si bé l'aparell fonador devia ser molt semblant al dels humans moderns i diferent del ximpanzé, encara "no era igual del tot" i per acabar-ho de rematar i posar-nos un exemple molt entenedor, Martínez hi ha afegit això del nen de 10 anys. Al principi, sembla una mica ridícul que aquells Musculmans s'haguéssin quedat a la pre-adolescència en aquest aspecte: que potser la veu no se'ls tornava "greu", als homes? Què hem d'entendre amb aquesta afirmació?

Si és per complexitat verbal, un nen de 10 anys la té gairebé tant desenvolupada com un adult. Si és pel to de veu, encara no ha madurat del tot, si és per la producció de sons, no conec cap nen de 10 anys que no pugui pronunciar perfectament totes les vocals i consonants de la seva llengua materna, ni que tingui problemes per entendre el que diuen els adults. Per tant, no puc explicar exactament en què consisteixen les petites diferències dels Heidelbergensis amb nosaltres senzillament perquè no entenc aquesta comparació tant abstracta que ha fet el Dr. Martínez.


Font: Pileta de la prehistoria

Comunicació Heidelbergensis: moderna, actualitzada, rica, eficient, emotiva

Aquests formidables homínids que van viure fa 500.000 anys (300.000 anys segons Chris Stringer) a la serra d'Atapuerca, per citar només un jaciment, ens podrien donar pistes sobre l'orígen del llenguatge.

El material d'Atapuerca és abundant, una característica que ens interessa que passi amb fòssils antiquíssims: com més fòssils tenim, més peces del trencaclosques Heidelbergensis podrem estudiar. Unes peces imprescindibles per saber si aquests homínids estaven preparats per parlar són les corresponents a l'orella, que es divideix en tres parts: externa, mitjana i interna.

En un estudi molt recent, s'han estudiat fragments de l'orella mitjana i externa de 5 atapuerquins, per esbrinar si podien captar el mateix espectre de sons que els humans moderns, o si bé, pel contrari, el seu espectre de sons era més semblant al del ximpanzé. Els resultats són els esperats: els heidelbergensis cauen dins del rang de variabilitat humana actual, i es diferencien significativament dels ximpanzés en l'anatomia de l'orella externa i mitjana. També s'assemblen en els humans en l'ampli espectre de sons que podien distingir; aquesta característica és fonamental a l'hora d'entendre un llenguatge parlat. Però amb entendre no en tenien prou: també havien de poder emetre aquests sons.

Precisament, a més de l'orella, els científics també han estudiat les vèrtebres cervicals que es troben molt ben conservades d'un d'aquells atapuerquins. Aquest segment els ha permès reconstruïr -o deduïr- com era el seu tracte vocal. Els resultats són que el tracte vocal heidelbergensis era molt similar al neandertal: tant l'un com l'altre eren capaços de produir l'àmplia gamma de sons que caracteritza els llenguatges humans.

Per tant, aquells homínids de 500.000 anys no només eren capaços d'entendre el llenguatge, sinó també de produïr-lo.


Font: Communicative capacities in middle pleistocene humans from the Sierra de Atapuerca in Spain

Neandertals de 600.000 anys, Heidelbergensis de 350.000: Chris, explicans-ho tu.

El paleontòleg britànic Chris Stringer, famós per la seva defensa del Fora d'Àfrica, ha fet suposadament un parell de declaracions que no deixen indiferent a ningú que es trobi dins de l'òrbita prehistòrica:

-Els Heidelbergensis de la Sima, datats en 600.000 anys, no serien Heidelbergensis, sinó neandertals "primitius".
-Com a neandertals, no podrien ser tant antics: per tant, aquesta última datació -molt difícil d'aconseguir, per cert- no seria correcta. Possiblement els habitants de la Sima, que presenten unes faccions neandertals ben marcades, no superarien els 350.000 anys, com indicaven les datacions inicials.

Stringer és dels qui pensa que tant denisovans, com neandertals i moderns, provenim de la mateixa espècie africana, que fa 400.000 anys va començar a estendre's al vell món: els heidelbergensis. El paleontòleg britànic pensa que per tant, els habitants de la Sima no serien pas avantpassats dels moderns, sinó només dels neandertals, i que per aquest motiu haurien de ser molt més recents.

Aquesta opinió segurament no concorda del tot amb la dels antropòlegs d'Atapuerca, i és que els heidelbergensis han fet uns quants "salts" entre branca i branca del complicat arbre del gènere Homo. Esperem que ben aviat aquests fòssils es tornin a re-datar per confirmar o desmentir les sospites d'Stringer.



Font: 

http://www.nhm.ac.uk/about-us/news/2012/june/largest-group-of-fossil-humans-are-neanderthals-after-all111416.html

El "germà gran" dels neandertals

Una altra notícia provinent de Gran Dolina: la comparació de dos húmers d'Antecessor trobats en aquest jaciment de Burgos i els dels neandertals indica que, al contrari del que es pensava fins ara, els Anteke no eren els avantpassats dels neandertals, sinó, més aviat el seu "germà gran".

Sense saber ben bé què vol dir això, m'imagino que Anteke i neandertals van compartir avantpassat comú, però que van evolucionar paral·lelament: potser els antecessors eren descendents dels Georgicus, que van migrar cap a Europa sud-occidental fa 1,5 milions d'anys, mentre que els neandertals/heidelbergensis representen una altra branca del complicat arbre del gènere Homo que va sortir d'Àfrica en una expansió posterior.

M'imagino que deu ser molt difícil d'endevinar-ho a partir d'un parell d'húmers...


Font:

http://www.rtvcyl.es/Noticia/E31EAA9B-9950-96AC-C5B025DE65BF0B7F/homo/antecessor/ya/no/es/antecesor/hombre/neandertal

El neandertal tonto ¡qué timo!

Crec que aquest és el millor títol per encetar un post que tractarà de simbolisme. Neandertal, evidentment.

Que els neandertals fa 40.000 anys pintaven petxines ja ho sabíem. Que fa uns 40.000 anys feien servir pintures, penjolls, i possiblement plomes per quedar més sexys, també. I que més d'un qüestionava la suposada inventiva neandertal en aquest aspecte tant "nostre" atribuint-ho tot a contactes amb humans moderns -ja fos per aculturació forçada o fins i tot robartori- també.



Si és per les dates, em sembla que els defensors del neandertal "tonto" s'hauran de replantejar el seu plantejament, perquè avui ens n'hem assabentat d'una notícia d'aquelles que marquen un abans i un després: fa entre 200.000 i 250.000 anys com a mínim, uns neandertals holandesos (més aviat heidelbergensis holandesos) van deixar evidències de pigments amb més que possibles finalitats "simbòliques".

La presència d'òxid fèrric al jaciment Maastricht-Belvédère sembla que testifica l'ús d'ocre vermell per part d'aquells humans, tot i que els autors han recomanat "prudència".

Els anàlisis fets al laboratori han revelat que l'òxid fèrric prové de l'hematita, un mineral que no es troba al lloc del jaciment, i que per tant, va haver de ser transportat des d'un altre indret, a desenes de quilòmetres, i un cop al jaciment (potser millor dir campament?), el van processar com qui fa all i oli per obtenir-ne l'ocre vermell.

L'hematita és el mineral imprescindible per fabricar l'ocre vermell, que actualment utilitzen societats caçadores-recol·lectores amb diferents finalitats: des de les purament estètiques, a medicinals i fins i tot com a repel·lent pels mosquits. El cert és que no sabrem mai quines utilitats van donar aquells neandertals a l'ocre vermell, però ens les podem imaginar.



Fonts:

http://www.pnas.org/content/early/2012/01/17/1112261109.full.pdf
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/01/las-poblaciones-del-pleistoceno-medio.html#more

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos

Fa poc va sortir un article que parlava de les alçades d'homínids com ara els HAM, els neandertals i els heidelbergensis, i com havien canviat a través del temps; tots sabem que els australopitecins eren una mica més petits que nosaltres, fent en promig 130 cm, mentre que fa uns 2 milions d'anys hi va haver un salt significatiu en l'alçada dels homínids, que van passar als 160-165 cm d'alçada promig a tots dos sexes. Aquesta alçada, segons els autors de l'estudi, s'ha mantingut constant fins als nostres dies. No estaria gens malament fer un recull d'alçades de cavernícoles que més o menys tots coneixem per veure si realment eren tant diferents de nosaltres en aquest aspecte.



Començo pels neandertals, perquè són els que em conec millor, però també hi aniré afegint altres homínids de la família, com ara els HAM, heidelbergensis, anteke, erectus, etc.

ADULTS


Homes:

-Amud 1: 179 cm
-La Ferràsia: 172 cm
-La Capella 1: 163cm
-Fond de Fôret 1: 161 cm
-Kebara 2: 166 cm
-Kiik Koba 1: 164 cm
-Lezetziki 1: 166 cm
-Neandertal 1: 166 cm
-Régourdou 1: 164 cm
-Saint Césaire 1: 165 cm
-Shanidar 1: 172 cm
-Shanidar 2: 160 cm
-Shanidar 3: 166 cm
-Shanidar 4: 161 cm
-Shanidar 5: 168 cm
-Spy 2: 161 cm

Mitjana: 165.9 cm


Dones:

-La Ferràssia 2: 155 cm
-La Quina 5: 163 cm
-La Quina 18: 164 cm
-Shanidar 6: 148 cm
-Spy 1: 161 cm
-Tabun C1: 156 cm
-Palomas? 150 cm (16-20 anys)

Mitjana: 156.7 cm


SUBADULTS:

-Lo Mostièr: 138.5 cm (15 anys)
-Teshik Tash: 112.9 cm (10 anys)


Bibliografia consultada:

http://anthro.palomar.edu/homo2/mod_homo_2.htm
Neanderthals revisited: new approaches and perspectives
Human growth in the past: studies from bones and teeth
http://www.europapress.es/murcia/noticia-neandertal-encontrado-profesor-walker-chica-16-20-anos-murio-hace-50000-anos-20110607122259.html

Els Heidelbergensis eren més alts que els neandertals?

Acaba d'aparèixer un article que tracta d'alçades de 3 grups d'homínids molt especials:

Els Heidelbergensis (500.000 -200.000? AP), que tenen la metròpoli més important al jaciment burgalès de la Sima de los Huesos i d'altres de més petites repartides per tot Europa. Es tracta d'un grup bastant heterogeni, del qual se n'han proposat moltes teories per explicar-ne l'orígen i el final. Sabem que els seus successors a Euràsia occidental van ser els neandertals (200.000-22.000 AP) i aquests van ser finalment suplantats pels HAM. Ara toca preguntar: i quin altre homínid suplantarà els HAM?



Bé, aquesta pregunta la deixo una mica per reflexionar: la història dels homínids sembla haver estat plena de suplantacions per tot l'ample i alt del planeta. Parlant d'alts, i de baixos, que és precisament del que tractarà aquest post, val a dir que els neandertals sempre s'han considerat uns individus d'alçada escassa. Fins i tot quan m'he trobat gent que no en sabia res d'ells, el primer que deien era "però els neandertals, eren baixos, eh?" i jo no sabia què respondre'ls.

En realitat, l'alçada dels neandertals era molt semblant a l'alçada dels nostres besavis i besàvies, però sabem que des de llavors l'alçada de la població mundial s'ha incrementat uns 10-15 cm, per tant, no es pot dir que l'alçada dels humans actuals sigui constant, sinó que pot veure's influïda per factors com ara l'alimentació i les condicions generals de vida.

(ja no m'enrotllo més) en el present estudi, han reconstruït 27 ossos llargs* de la Sima, 39 ossos llargs complets de neandertals i 17 ossos llargs dels primers HAM en sortir d'Àfrica, els Skhul/Qafzeh. A partir d'aquesta col·lecció d'ossos, s'han estimat les alçades dels tres grups i s'ha fet el promig entre homes i dones.



L'estudi revela que els heidelbergensis eren aproximadament 3 cm més alts que els neandertals (163.6 cm i 160.6 cm respectivament) mentre que els HAM primitius eren bastant més alts ( 177.4 cm). Els autors han remarcat que per qualsevol mesura feta amb qualsevol os llarg i fent comparacions dins del mateix sexe, els heidelbergensis de la Sima són significativament més alts que els neander.

Les conclusions són que tant els neandertals com els heidelbergensis eren d'alçades molt semblants a les de les poblacions europees actuals del mediterrani (en realitat cal dir que l'alçada mitjana al segle XXI és més elevada, d'uns 175 cm pels homes i 163 per les dones) i que l'alçada dels homínids s'ha mantingut constant en els darrers 2 milions d'anys, tenint en compte un increment significatiu en els primers HAM**. Per tant, no és correcte afirmar que els neandertals fóssin baixos.



* Ossos llargs: tal com se sobreentén, es tracta dels ossos més llargs del nostre cos, com ara l'húmer, el cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné.

** Aquest increment devia ser passatger. L'alçada dels HAM europeus del paleolític superior inicial era molt semblant a l'actual (176.2 cm pels homes i 162.9 cm per les dones) mentre que la dels HAM del paleolític superior tardà era més baixa (165.6 cm i 153.5 cm). L'Ötzi, que va viure fa poc més de 5.000 anys, feia 165 cm d'alçada.


Fonts:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002193
http://archaeology.about.com/od/earlymansites/a/cro_magnon.htm

Els Heidelbergensis: tant neandertals o més que els propis neandertals

Notícies fresques de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya): l'anàlisi de +500 dents pertanyents a homínids classificats com a "Heidelgbn(...)ensis" i datats al voltant del mig milió d'anys d'antiguitat, suggereix que existeixen lligams de sang molt forts entre aquests homínids i els neandertals, o fins i tot més que això: les dents d'aquests homínids dels quals evito escriure el nom, presenten una sèrie de trets, no només amb certa semblança als neandertals, sinó, fins i tot més neandertals que les d'alguns neandertals que van viure a Europa durant el pleistocè.



Més neandertals que els neandertals? Com és possible, això? M. Martinón-Torres i J.M Bermúdez Castro pensen que a partir d'aquesta població de Burgos es podrien haver originat gran part dels neandertals. És a dir, que els homínids de la Sima, serien els re-re-rebesavis dels neander. Una altra possibilitat és que fossin una línia paral·lela, però no directament antecessora (els Anteke els deixem de banda per no embolicar més la troca) dels neandertals.

Aquesta possibiltiat ja estava àmpliament acceptada, amb l'únic problema que fins ara, Heidelbergensis era un calaix de sastre on s'hi encabia tot allò que va viure a Europa fa més de 300.000 anys, sense tenir massa en compte que dins d'aquest calaix de sastre hi podria haver individus bastant diferents entre sí; aquesta és una de les preguntes que ens fem: durant el Pleistocè, hi podrien haver conviscut diferents llinatges, al continent europeu? I en cas de ser cert, quina seria la relació entre ells, i amb els seus successors, els neandertals?


Fonts:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/11/25/castillayleon/1322220192.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/11/redefiniendo-al-homo-heidelbergensis.html

Neandertals a Sardenya !?

Cada cop són més les troballes que ens animen a expandir el rang d'ocupació neandertal. Aquest cop, però, es podria tractar d'un territori força especial: l'illa de Sardenya.



Sardenya es troba al bell mig del mediterrani, i en estreta connexió amb Còrsega, l'illa llegendària. De Còrsega, el millor que recordo és un llibre de l'Asterix: aquest cop Uderzo i Goscinni havien dibuixat els corsos com uns sanguinaris imitadors de porcs senglars armats amb ganivets, enamorats del formatge verd i practicants d'una religió anomenada migdiada.

Això, però és Còrsega. De Sardenya, malauradament no en sé gairebé res tret que hi ha l'Alguer i que els sards són una població força especial genèticament parlant. I en aquest sentit potser els arcaics em podran donar un cop de mà: quins van ser els primers humans en habitar Sardenya, i quina cara feien? Fins ara, les restes més antigues no sobrepassaven els 20.000 anys. Però una troballa excepcional d'una falange del dit gros de la mà a la cova de Nurighe, aprop de la ciutat de Sassari, obre moltes expectatives.

El propietari de la falange hauria viscut fa entre 250.000 i 300.000 anys, i el que és gairebé segur, és que no estava sol. Probablement en aquella època era més fàcil passar de la península itàlica a Còrsega, i seguidament a Sardenya. O això o bé aquells homínids ja anaven amb barca. O vaixell.



Aquestes dates es corresponen al període anomenat heidelbergensis, enlloc del neandertal, que vindria una mica després. Malgrat tot, el propietari de la falange també hauria pogut ser algun erectus que s'hauria quedat aïllat. El que és intrigant és saber què va passar amb aquella població homínida: es va extingir? En van venir més? I fins quan?



Font:
http://news.bioscholar.com/2011/10/ancient-human-remains-found-in-sardinia.html

Amic erectus de 170.000 anys trobat a França

El frontal d'un jove de 25 anys ha estat descobert per uns excavadors en una cova de Lazaret, al sud-est de la Frànsss. L'edat s'ha pogut determinar gràcies a les sutures, que no estaven fusionades del tot. Un descobriment tant singular com aquest ja deu haver fet la volta al món, i és que el millor de tot és que aquest frontal, baix i aixafat, ens podrà proporcionar una gran quantitat d'informació sobre l'evolució humana a Europa i sobretot, la posterior aparició de l'home i la dona del fred.



Qui ho havia de dir!



FONT:

http://www.mdzol.com/mdz/nota/319227/

Va de cranis: no hi ha res més Heidelbergensis que un Heidelbergensis

Ja era hora de reunir tota la família perquè ens ensenyéssim els cranis mútuament: els neandertals, els sapientíssimissims, els heidy, algun erectus, 4 habilis solitaris... com trobava a faltar un estudi de cranis: m'encanten!



Aquest cop, l'estudi de cranis té un objectiu ben clar: esbrinar les afinitats homínides de l'italià Ceprano 1, que va viure fa entre 385 i 430.000 anys, cosa que teòricament el situaria dins del calaix de sastre anomenat "H. heidelbergensis", que per molts representen els avantpassats dels neandertals i nostres, mentre que per d'altres, només dels neandertals.

Si hi ha alguna conclusió clara a la qual arriba aquest estudi que ha analitzat desenes de cranis d'homínids d'arreu del món i de dates molt variades, que van des de fa gairebé 2 milions d'anys al segle 19, és que els Heidelbergensis eren un grup específic, clarament diferenciables de neandertals i H. sapiens. A més a més, aquesta (sub) espècie homínida sembla ser que hauria ocupat bona part d'Euràsia i possiblement també l'Àfrica:



El triangle de color blau engloba els neandertals: Tabun C1 i Saccopastore són els que es desvien més de la resta, tal com era d'esperar. El verd engloba diferents cranis d'homínids del pleistocè inferior i mitjà, incloent-hi Ceprano 1, diversos kenians de Turkana i el javanès Sangiran, tots fregant la línia dels dos milions d'anys; altres homínids més joves, com ara els xinesos de +200.000 anys Dali (no Dalí), Zhoukoudian, un espanyol de la Sima de los Huesos (400.000), el grec Petralona (350.000) i curiosament també el zambià de +125.000 anys, Kabwe 1, són propers a aquests homínids tant antics. Hi ha un parell d'hominids més, que són Steinheim i Jinniu Shan, que mostren afinitats pels H. sapiens i els neandertals, respectivament; són unes desviacions que encara que ens puguin semblar sorprenents, potser no ho són gens: tal com han dit els de l'estudi amb bones paraules, estaven massa fets pols.

El triangle vermell inclou una gamma variada del que coneixem com H. sapiens. Jebel Irhoud hi mostra afinitats considerables, i alhora Qafzeh 6, Skhul V i també l'aquità de 12-17.000 anys Chancelada semblen tirar més cap al cantó neandertal, a diferència del seu company francès de 30.000 anys, Abri Pataud.



En aquests arbres s'hi observa el que sospitàvem des del principi: el grup vermell, el dels H. sapiens, és el que més es diferencia dels altres. És força interessant el fet que el marroquí Irhoud mostri afinitats amb els llevantins Skhul i Qafzeh, que són d'edats més o menys similars, i la seva indústria lítica també era semblant. Els grups verd i negre representen heidelbergensis i d'altres afiliats, alguns molt antics, amb aquest calaix de sastre: la geografia on va viure aquesta (sub) espècie va ser realment molt àmplia, similar a la que ocupen actualment els humans moderns (exceptuant Amèrica, Austràlia i la majoria d'illes).

Les conclusions que es poden extreure d'aquest estudi són gairebé infinites. El que és important aquí és el nostre protagonista: Ceprano 1, que per la seva edat i context geogràfic, mostra afinitats evidents amb homínids molt més arcaics, i alhora amb d'altres més moderns; el fet que alguns d'aquests individus visquessin en llocs molt allunyats que van des de la Xina fins a l'Àfrica, com és el cas de Kabwe 1, suggereix flux gènic fa uns 780.000 anys entre aquests dos continents, malgrat que la presència homínida fora d'Àfrica s'acosta als dos milions d'anys. Durant aquestes dates sembla ser que hi va haver de nou un augment en la capacitat cranial.

Ufff, com es pot veure sense fer cap gràfic, les relacions de família són d'allò més complicades!


FONT:

The Stem Species of Our Species: A Place for the Archaic Human Cranium from Ceprano, Italy

Més belleses nord-africanes: Dar es Soltan 2

Fa poc vam parlar de Dar es Soltan 5, un crani força recent (uns 30-40.000) d'un individu que va viure al Marroc i que tenia una cara una mica... estranya. El número que porta Dar es Soltan 5, darrere el seu nom, és a dir, el 5, ens indica que no estava sol quan el van trobar. I efectivament, després del 5, sempre ve el... 2!! Hi havia un altre sultà marroquí fent companyia al nº 5, i que es va anomenar, per comoditat, Dar es Soltan 2.

La qüestió dels noms és irrellevant a l'hora d'esbrinar l'orígen i filiació de les cares tant misterioses d'aquests sultans de més de 30.000 anys. Aquí hi tenim un parell de gargots del crani:



Com es pot observar a simple vista, el sultà nº 2 mostra afinitats amb els humans moderns. De fet, això és el més normal del món, perquè s'ha trobat associat a la indústria Ateriana -que en principi va ser made in moderns, però que podria tenir un orígen neandertal, o fins i tot, més d'un orígen- les dates es mouen molt, i podríem estar parlant d'un marge d'error de gairebé 100.000 anys, que és com no dir res, si tenim en compte que l'Aterià sol tenir marges d'error molt grans. Fins i tot és possible que l'Aterià no existeixi com a tal, sinó que només sigui un miratge, tant comuns com són al desert.

Modern o no, el sultà nº 2 té uns arcs superciliars una mica més marcats del que seria d'esperar, i que l'acosten al seu company, el sultà nº 5. Encara que n'hi ha molts que diuen que són sàpiens de cap a peus, Trinkaus arrufa el nas i diu que són un cul de sac evolutiu, és a dir, un carreró sense sortida. Que vol dir que, fossin el que fossin, es van extingir sense deixar descendència. Trinkaus opina que potser eren alguna remanescència de heidelbergensis o branca morta, concepte que tant agrada a alguns antropòlegs.

Alguns s'han aventurat a pensar que potser aquests Aterians d'edat desconeguda no es van extingir, sinó que van emigrar. Efectivament, un estudi de l'any 2006 va trobar un 5% de gens "arcaics" o que no s'ajustaven a l'escenari Fora d'Àfrica en africans de l'oest. Seria possible que aquestes belleses hi tinguessin alguna cosa a veure? Però... no haurien de cantar, els genomes dels africans de l'oest, en comparar-los amb els dels neandertals, si eren molt propers als heid...?



I si hi hagués una altra espècie en joc? Però... aquests Aterians d'acord que són una mica xapats, però a mi no em semblen tant cul-de-sac... almenys trobo que se m'assemblen més que els neandertals! Llavors, qui són, i com hi van anar a parar, allà? És més, tenen alguna relació amb els h..., o Jebel Irhoud, o la Senyora X, posats a dir noms?

Homo heidelbergensis, l'Amo del Foc

No hi ha res millor que poguer-se escalfar al voltant d'una foguera quan fa fred, i més encara si t'envolta el caliu de la familia i tens l'oportunitat d'explicar unes quantes històries i acudits ben divertits que et facin passar una estona amb els déus, és a dir, rient de valent.



El foc, tal com ens diu l'Eudald, era un element sagrat de qualsevol clan neandertal. Tant, que tothom en sabia fer, i no com ara, que ens cremem només encenent un llumí. El foc, a més a més, també podria haver potenciat les habilitats socials i linguístiques dels neandertals, precisament perquè fomenta l'intercanvi d'idees i coneixements dels diferents individus del grup que s'hi asseuen al voltant.

El que no es pot negar de cap manera, és que el foc va bé tenir-lo al costat quan fa fred. I encara més quan neva. I encara molt més quan es tracta de sobreviure una glaciació de 10.000 anys. El foc també va bé per matar bacteris perjudicials per la salut neandertal. En definitiva: el foc anava tant bé que un cop el van trobar, ja no el van deixar perdre mai més.

Tot i així, sembla ser que sense foc també haurien tirat endavant, els neander, com van fer els Antekessors, fa 800.000 anys: ells no el dominaven pas, el foc, i en canvi bé que van poder sobreviure els freds hiverns europeus.



Segons un estudi molt recent centrat en mostres de pedra escalfada, ossos cremats i sediments prèviament escalfats a la localitat anglesa de Beeches Pit, el foc va venir molt després: fins fa 400.000 anys no és quan van començar a aparèixer les primeres evidències de l'ús continuat i manipulació experimentada del foc. I el més meravellós d'aquest estudi és que sembla que han trobat la Clau de com s'ho feien els Heidelbergensis a l'hora d'encendre la flama, i és realment impressionant. Digueu-me idiota, però no se m'hagués acudit mai:

"Els avantpassats dels neandertals aconseguien el foc cavant forats a terra, on hi ficaven escorça de bedoll. Després, cobrien el forat amb pedres per bloquejar l'entrada d'aire. Per crear les espurnes, colpejaven peces de sílex contra troços de pirita de ferro. També podrien haver conservat i transportat el foc encès d'un lloc a un altre"

Qui ho diu que eren idiotes? Si hauriem d'aprendre d'ells! Qui sap si gràcies a aquesta tècnica més d'un excurionista perdut en la neu podria salvar la pell! Aquesta tècnica evidentment va anar passant de generació en generació fins arribar als neandertals, que com sabem, eren uns genis amb les seves fogueres, les funcions de les quals ens amaguen moltes sorpreses que esperen ser descobertes.



Una curiositat que tinc és saber qui va inventar el foc. No, ja sé que és impossible saber-ne el nom, però el que vull dir és si va ser qui o quins. Si el foc va ser descobert una vegada i després aquest coneixement es va passar als diferents clans i llinatges d'homínids o bé cadascú va anar pel seu compte. Com que sembla que fa 400.000 anys tant els avantpassats dels neandertals com dels humans moderns ja dominaven la tècnica, una possibilitat interessant és que hi hagués transmissió de coneixements entre els diferents llinatges.


Font:

ACB