Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.

El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

La cova Qesem podria donar pistes de l'evolució neandertal i sàpiens

Us en recordeu de la cova Qesem, a Israel? Si home sí! Era aquell jaciment tant famós on segons els investigadors s'hi havien trobat restes d'humans moderns, datades en -atenció- 400.000 anys, uns 200.000 abans que la seva teòrica aparició a l'est d'Àfrica (Omo i companyia).

Les restes datades eren, si no recordo malament, unes dents. En cas de ser cert, aquest descobriment capgiraria totes les teories evolucionistes sobre els humans moderns, començant per l'orígen africà. Ràpidament, antropòlegs de la universitat de Cambridge van examinar les dents i van desmentir-ne la suposada modernitat: es tractava probablement de les dents d'algun homínid arcaic amb afinitats pels neandertals.

Però la cosa no s'acaba aquí. Ara hem tornat a tenir notícies d'aquest jaciment: investigadors espanyols i israelians sumaran esforços per saber qui va viure a la cova Qesem fa entre 100.000 i 300.000 anys, i quina relació podria tenir amb amb altres homínids de la rodalia.

Entre els investigadors, hi ha personalitats de noms ben coneguts, com ara Bermúdez del Castro i Martinón-Torres. A la notícia també hi surten altres noms famosos: Skhul, Qafzeh, Kebara, Amud i Tabun. Aquesta colla d'homínids va viure fa entre 60.000 i 120.000 anys, època en què es pensa que els neandertals i els humans moderns van coexistir a l'orient mitjà. Veurem com acaba tot plegat.


Font:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/20/equipo-espanol-y-la-universidad-de-tel-aviv-investigaran-la-cuna-del-homo-sapiens-cenieh/

KebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebara

Situada al Mont Carmel, a Israel, la cova de Kebara és una de les més conegudes arreu del món, gràcies al neandertal desdentat, apodat Moshe, que s'hi va trobar (entre d'altres). Tant coneguda, que fins i tot Jean M. Auel, l'escriptora que es dedica a omplir fulls amb historietes pornogràfiques situades a la prehistòria cada matinada, es va veure obligada a visitar per poder-se inspirar a l'hora d'escriure uns totxos que han ocupat 3/4 parts de la seva vida. Pobre Moshe...



Deu ser impressionant poder contemplar una cova com la de Kebara, però hauriem de poder explicar per què. Què és el que fa que sigui un lloc tant emblemàtic del tema neandertal? Potser no ho podrem respondre mai. De moment, però, anem per les dates, imprescindibles per situar-nos al context correcte. Les datacions de la cova de Kebara són molt importants per entendre la transició (ho sento Millán) del paleolític mitjà al superior. Parlant sense embuts: quan van arribar els HAM a la cova de Kebara, i van (escenes de rara violència suprimides de l'entrada) els neandertals.

Pel que fa als mètodes clàssics de datació, com poden ser el C14, la termoluminiscència o la resonància electrònica d'espin (ESR) cal puntualitzar que no ens serveixen. El C14, per exemple, comença a fer el boig quan sobrepassem els 40.000 anys. Per tant, els autors s'han vist obligats a utilitzar un altre sistema per datar les mostres. És un sistema, que jo anomenaria mut, pel simple fet que no se'n pot revelar ni el nom. Parlant clar: sóc incapaç d'entendre quina altra tècnica nova han desevolupat per ells mateixos.



La única cosa que he entès, és que han obtingut una suite (dient-ho a la melliana) de datacions del carboni estratificat, purificat prèviament del charcoal "fresc" de la cova. (espero que s'hagi entès alguna cosa).

Passem als numerets: la transició ha estat datada entre 46-47.000 i 48-49.000 anys abans del present. Si aquestes dates són correctes, això voldria dir que, no només va ser relativament recent (abans ens pensàvem que va tenir lloc fa ben bé 60.000 anys), sinó que el període de possible coexistència entre les dues humanitats va ser molt breu, de pocs milenis. A partir dels 46.000 anys, ja no trobem neandertals a Kebara (sanglots) i el que hi trobem són les indústries Amhàriques, associades als HAM i al seu paleolític "superior".



És clar que tot això podria estar malament. Els autors ja han avisat que caldria examinar les dates, sobretot les del marge superior, perquè podrien ser força més antigues. En cas que fóssin més o menys correctes, això potser voldria dir que la penetració dolorosa dels HAM per tot el domini neandertal va ser força posterior i molt més ràpida del que es pensa. Esperem impacientment les opinions de tots els neandertalòfils, siguin experts o no.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311001658

Trinkaus ataca de nou!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan plou no hi ha res millor que passar l'estona amb les dolces paraules d'un antropòleg que va completament a la seva. Apodat busca-i-troba-híbrids, Trinkaus ens explica que en ocasions, veu híbrids. Per demonstrar-nos que no ens menteix, ha publicat un altre estudi per corroborar-ho, semblant a aquell mític European early modern humans and the fate of the Neandertals (2007).



Aquest cop, Trinkaus ha tornat a reunir-se amb els seus companys de fatigues i ha expulsat el següent:

Late Neandertals and Early Modern Humans in Europe, Population Dynamics and Paleobiology (2011)

Es detecta, s'intueix, s'ensuma que la cosa anirà d'híbrids. El millor de tot, per això, no són els híbrids en sí, sinó la primera frase:

On the sesquicentennial of the discovery at the Kleine Feldhofer Grotte, it is appropriate to reassess the nature of the biological transition between late Neandertals and the earliest modern humans in Europe.

...i l'última: Simple models of an abrupt behavioral and phylogenetic transition for this period in Europe should be abandoned.




No cal ser gaire llest per adonar-se que la sesquicentennialesència dels híbrids l'ha ben enlluernat. Aquests són la llista de trets que ell considera que demostren una contribució neandertal important a les poblacions europees de HAM corresponents a l'època de l'Aurinyacià i el Gravetià:

-Marked frontal flattening
-Large occipital buns*
-Large juxtamastoid eminences
-Suprainiac fossae**
-Wide mandibular rami
-Asymmetrical mandibular notch
-Medial notch position
-Mandibular foramen bridging
-Molar megadontia
-Incisor shoveling***

Tota aquesta parafernàlia de dicotomia híbrida em sona a neandertal, i només diré que pels punts marcats amb un asterisc, la seva presència no indicaria necessàriament ascendència neandertal.

* Els bonys occipitals neandertals i dels HAM no tenen RES a veure: El moño occipital neandertal es sólo suyo
** La fossa supraínica dels HAM... sembla que tampoc: Is the suprainiac fossa a Neandertal autapomorphy? A complementary external and internal investigation.
***Els incisius en forma de pala són molt característics dels asiàtics de l'est i els amerindis (i aquests sí que estaven relacionats amb els HAM europeus).

Trinkaus sol agafar "híbrids" d'Europa de l'est datats en 30-35.000 anys. No obstant això, i sense treure mèrit a les seves investigacions, m'agradaria que algú m'expliqués què en té de neandertal aquest individu (Cromagnon 1) que va viure fa més de 27.000 anys en ple gravetià, si no és massa demanar:



Trinkaus tampoc no ha contestat les crítiques que la deessa Harvati va fer per un dels seus híbrids preferits: Cioclovina 1. El busca-i-troba-híbrids tampoc no explica què va passar després del Gravetià: en teoria tots els trets neandertals es van perdre? Hi va haver una altra substitució poblacional? I què és el que el fa pensar així?

La genètica tampoc no ha trobat cap inici de relacions maritals interespecífiques entre aquests dos grups que hagi arribat fins les poblacions europees actuals. De fet, fins i tot s'ha arribat a posar en dubte que es veiessin les cares, i s'ha volgut vincular l'extinció neandertal a un canvi climàtic abrupte, sense tenir res a veure amb l'expansió dels HAM.

A totes aquestes acusacions, Trinkaus respon també contundentment: la genètica no ens explica absolutament res, els qui no ho volen veure és perquè tenen prejudicis religiosos i el reemplaçament abrupte ha de ser abandonat definitivament són algunes de les conclusions a les quals ha arribat el nostre simpàtic busca-i-troba-híbrids. En ocasions... veig antropòlegs més tossuts que una mula.

Neandertals de color verd

A hores d'ara molts ja haureu endevinat de què us parlo: de l'ogre més famós de la gran pantalla, evidentment!! Tard o d'hora sabia que hauria d'acabar confrontant el front de l'Shrek amb el front d'un neandertal, però encara no tenia cap data prevista, fins que ahir vaig mirar la quarta i última entrega d'aquest ogre, que odiem o estimem, tots coneixem gràcies a les massives campanyes publicitàries.



La tetralogia d'Shrek la resumiria amb una frase: la gallina dels ous d'or de Hollywood s'ha assecat, i ja no pon més ous d'or, perquè la naturalesa humana va explotar les capacitats de la gallina al màxim a la seva joventut, i ara ja no s'aguanta ni els pets: no fa gràcia, ha perdut originalitat, i el pressupost perquè el consumidor amb la canalla pagui les entrades cada any augmenta. Conseqüència: s'ha de sacrificar.

La primera pel·lícula trencava els tòpics del món dels ogres: ja no eren bèsties ferotges sinó éssers plens de sentiments i bon cor, extremadament sensibles, que pateixen pel que diguin els altres i que no els agrada la solitud. Tot això envoltat del paquet de moralitat que ja tenien lligat i ben lligat, la pel·lícula va ser un èxit. A la segona hi havia tants de personatges que l'espectador acabava tornant-se boig -i d'aquí passava a adormir-se- i a la tercera la gallina ja estava ben esgotada: recordo que ens els 20 primers minuts de pel·lícula vaig notar el mal de Hollywood: els ulls se'm van començar a tancar, però no podia dormir gràcies a un mal de panxa horrorós que em va acompanyar durant tota la pel·lícula.



A la quarta, que vaig mirar ahir... s'intenta tapar tot l'avorriment amb situacions completament inversemblants, surrealistes i massa abstractes com perquè el públic infantil les pugui entendre: fixeu-vos que l'Shrek busca la seva estimada a la torre i no la troba. Què fa? Se'n va a passejar pel bosc amb el ruc, i de cop i volta el ruc cau en un forat de sota terra. L'Shrek el segueix, i OH! Què es troba? Un món ple d'ogres anomenat la "Resistència" dirigit per la seva estimada Fiona, que s'ha transformat en una valquíria de melena pèl-roja i molt mal caràcter. Pffffffffffffffffffff....

L'important és que ja ha passat, la gallina ja s'ha jubilat i no haurà de fer més el ridícul ni avorrir el públic. I ara que ja he vomitat tot el que volia dir, passem a la qüestió important: la primera vegada que el vaig veure, l'Shrek em va cridar l'atenció: no pas perquè fos un holograma atractiu, sinó més aviat perquè té una retirada als neandertals que el meu sisè sentit no ha passat per alt.



La gallina dels ous d'or de Hollywood té: una boca enorme, el nas de patata, arcs suprciliars marcats, prognatisme, front fugisser, mandíbula robusta i la barbeta s'esmuny cap endins. Totes aquestes característiques són un diagnòstic força bo del que coneixem com a "aspecte neandertaloide". Si continuem amb el post-crani, veurem que les similituds no s'acaven aquí:



L'Shrek és molt forçut, té el cap gran respecte el cos, la cara llarga, les cames curtes i lleugerament separades, la part de cintura cap amunt molt desenvolupada, els dits que semblen botifarres embotides, un caminar peculiar i les mans són enormes. Tot plegat fa que tingui un aire neandertal molt més realista que el de molts actors i actrius que els intenten representar als documentals.

La pregunta ara és si el director estava pensant en els neandertals quan va dissenyar l'Shrek, o bé només pensava en un ogre normal i corrent. Si fos això últim, aleshores caldria pensar per què els ogres tenen un aspecte tant semblant al dels neandertals. És clar que l'Shrek també té unes orelles força peculiars, és de color verd i la seva alçada supera la de qualsevol humà, però, i si no fos casualitat que els ogres s'assemblin tant als neandertals?



Fins ara, l'orígen dels ogres no s'ha carificat del tot. N'hi ha que els relacionen amb els vàndals i altres pobles amb fama de saquejadors i assassins, però, per què han de tenir aquest aspecte tant neandertal, si aquests pobles van viure milers d'anys després que els neandertals s'haguessin extingit? Seria possible que aquesta percepció dels ogres hagués perviscut fins als nostres dies en forma de records difuminats que ens haurien estat transmesos pels primers humans moderns que els van veure amb els propis ulls? És clar que han passat més de 2.000 generacions, però... qui sap.

Si realment hi ha alguna connexió entre els neandertals i els ogres aleshores això voldria dir que en aquells moderns no els van fer massa gràcia, els neandertals. Els ogres, tal com sabem, són criatures típicament ferotges i malvades, temudes per tothom i que solen menjar-se els nens petits. És clar que tot això només són especulacions, i posats a especular, encara hi ha una qüestió més interessant que ens podria relacionar amb els neandertals: les nostres cares. Aquest tema el vaig estar discutint amb l'autor del For what they were...we are. Ell pensa que és possible que aquestes cares tant atractives que tenim els europeus actuals (amb la barbeta tant pronunciada, el nas esquifit, etc) i que fan que m'hagi tornat al·lèrgica als miralls, podrien ser degudes a cert racisme contra les cares neandertals, que entre els modernets es consideraven terriblement lletges. Així , per racisme, s'haurien seleccionat les cares que menys s'hi assemblessin, resultant en uns trets facials ben diferents.



És clar que tot això només són especulacions, i personalment continuo pensant que amb prou feines es van veure les cares. I encara que no fos així, és molt improbable que una llegenda hagi passat 2.000 generacions i hagi arrivat als nostres dies amb la vitalitat que tenia l'Shrek, almenys a la primera pel·lícula. A més a més, tots els pobles del món en tenen, de personatges estranys per espantar els nens petits, com ara els trolls i les bruixes, i moltes vegades no cal buscar un orígen neandertal, sinó que potser tenen el seu orígen en persones que van patir malformacions i/o transtorns mentals. Els pobles de l'antiguitat encara no coneixien l'orígen d'aquests transtorns, i potser els van associar a algun tipus de poders màgics, ja fossin benignes o malignes.

Pel que fa a les bruixes, però, hi ha un altre detallet, extret de les característiques que permeten identificar una bruixa de veritat:

3.- Las brujas tienen los agujeros de la nariz ligeramente más grandes q las personas normales, para oler mejor. Las brujas tienen un olfato realmente asombroso. Y para una bruja los niños desprenden un hedor espantoso. Mientras más limpio esté, más olor desprende. Un niño olería para ellas a caca de perro.

Extret de: Cómo reconocer a una bruja



Tenir els forats del nas més grans i un olfacte més bo també són característiques que podriem trobar en els neandertals, que si hem de jutjar per la mida dels seus nassos, segurament tenien aquesta capacitat més desenvolupada que qualsevol de nosaltres.

De moment, no he vist ningú que hagi estudiat el tema a fons per intentar aclarir l'orígen de les cames curtes i els botifarrons que té com a dits l'Shrek. Potser els neandertals no s'han extingit del tot, i els tenim més aprop i més vius del que mai ens hauríem imaginat.

Serbians

Quantes espècies del gènere Homo hi havia habitant Euràsia en el moment de l'arrivada dels africans? Quin era el grau de parentiu entre elles? De quina manera van contribuïr a les poblacions actuals? I... és possible que els límits geogràfics típicament neandertals s'hagin de retocar, senzillament perquè els fòssils que sempre hem cregut neandertals, realment no ho són?



Els Serbians -en paral·lel amb els Denisovans, l'espècie descoberta l'any 2010 i de la qual no n'havíem sentit a parlar mai abans- podrien fer l'aparició oficial l'any 2011.

Una mandíbula trobada a Mala Balanica (Sèrbia) i datada en -atenció amb les dates- 113 + 72 − 43 ka no sé molt bé com interpretar-les, però una cosa és força clara: la mandíbula té menys de 200.000 anys i pel lloc on ha estat trobada, sembla clar que hauria de ser (pre)neandertal, perquè Sèrbia, localitzada a l'Europa de l'est, queda dins del rang neandertal. Però no és pas això el que han revelat els anàlisis d'aquesta mandíbula.

BH-1, que és com ha estat batejada la mandíbula, mostra característiques molt arcaiques presents als homínids del paleolític inferior. Per aquest motiu, s'ha decidit classificar-ne l'homínid al qual anava incorporada com a archaic Homo sp. Això planteja un problema: hi ha molts Homo "archaic". La morfologia de la mandíbula sembla ser que a més a més d'arcaica, no acaba d'encaixar bé dins la categoria apodada "neandertal" tal com seria d'esperar per les dates i el lloc on s'ha trobat. I encara més: és possible que aquest archaic Homo sp, que de ben segur anava acompanyat dels seus companys de grup, hagués sobreviscut a la regió fins a dates ben recents, on haurien coexistit amb altres "morfologies" com ara la neandertal, que s'estava desenvolupant a l'extrem occidental d'Euràsia.



Per acabar, els autors creuen que aquesta regió seria molt interessant d'investigar per aclarir el complicat panorama que els archaic ens han deixat. A banda dels neandertals, és cert que hi podria haver hagut molts altres homínids contemporanis dels quals en desconeixem l'existència. No obstant això, sembla ser que els neandertals es van estendre fins a Sibèria, si hem de fer cas de l'ADNmt. I es posin com es posin els archaic amb les seves regions, tots sabem a hores d'ara com van acabar: aixafats per les sandàlies de pell dels primers homes anatòmicament moderns.


FONT:

A human mandible (BH-1) from the Pleistocene deposits of Mala Balanica cave (Sićevo Gorge, Niš, Serbia)

I el coeficient de difusió és de: 1.596 km2/any

No és la nova marca neandertal, ni tampoc el que triga una balena en recórrer de dalt a baix l'oceà atlàntic, ni tant sols la velocitat amb què es desplacen les partícules radioactives provinents de Fukushima 1. Es tracta, ni més ni menys, del ritme que portaven els moderns a mesura que anaven avançant i avançant d'est a oest d'Euràsia occidental, fins que finalment van arraconar els neandertals a la cova més meridional de la península ibèrica: la de Gorham.



Fent uns càlculs molt senzills podem mirar si realment aquesta velocitat era a pas de tortuga o a pas de guepard (o de neandertal). Només hem de passar els anys a dies per veure quants quilòmetres quadrats recorrien els nouvinguts, és a dir, hem de dividir 1596 entre 365 dies que té un any. El resultat és de 4,37 km quadrats per dia, que personalment em sembla molt. Això vol dir que els grups de HAM eren altament mòbils, i per descomptat, nòmades.

I amb què s'aguanta, tot això? Segons els autors, amb dades arqueològiques, la velocitat re-calibrata amb radiocarboni (??????????????????????) i d'altres, han considerat que el model proposat està ben establert, que vol dir creïble, perquè ha estimat tots els paràmetres arqueològics, incloent-hi les interaccions HAM-Neander, que es poden resumir en un coeficient.



Hi ha gent que sembla que tot ho vulgui reduïr a una fórmula matemàtica, fins i tot coses tant esotèriques com les picabaralles entre aquests dos grups humans. Estigui ben establert o no, aquest model ens resumeix molt bé el lema dels HAM: sense pressa i sense pausa.



FONT:

Diffusion coefficient of Modern Humans outcompeting Neanderthals

Encreuaments extremadament infreqüents podrien explicar l'1-4%

Continuem amb els estudis sobre l'ADN neandertal, i especificament, l'ADN neandertal que es troba en (gairebé) tots nosaltres. Aquest cop, un estudi acabat de sortir a la llum, no ha analitzat pas la doble hèlix que codifica per la visera i l'absència de barbeta, sinó que s'ha dedicat a fer modelets per saber com va ser introduït aquest 1-4% que arrodonirem a 2% per comoditat, dins dels campaments dels africans que en aquells moments devien estar abandonant el seu continent bressol, per raons encara desconegudes.



Aquí hi podeu trobar el pdf amb l'estudi sencer i les figures: http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/1103/1103.4621v1.pdf

L'abstract diu el següent:

"Considering the recent experimental discovery of Green et al that present day non-Africans have 1 to 4% of their nuclear DNA of Neandertal origin, we propose here a model which is able to quantify the interbreeding events between the two subpopulations. The model consists of a solvable system of deterministic ordinary di erential equations containing as a stochastic ingredient a realization of the Wright-Fisher drift process. By simulating the model we are able to apply it to the interbreeding of African and Neandertal subpopulations and estimate the only parameter of the model, which is the number of individuals per generation exchanged between subpopulations. Our results indicate that the amount of Neandertal DNA in non-Africans can be explained with maximum probability by the exchange of a single pair of individuals between the subpopulations at each 77 generations, but larger exchange frequencies are also allowed with sizable probability."

La primera frase descol·loca tothom, i desencoratja qualsevol intenció d'entendre mínimament el model analitzat o directament d'estudiar matemàtiques, perquè és clar, diu el següent: "el model consisteix en un sistema resolvable d'equacions ordinàries determinístiques diferencials contenint com a un ingredient estocàstic una realitzacio del procés de deriva de Wright-Fisher."
???!?!?!?!?!?!??!?!?!?!?!?!?!?!?!??!



És la frase perfecta que us podeu memoritzar i dir, per exemple, quan us estan atracant. O quan us quedeu sense paraules. O si sou sonàmbuls. O si voleu fer la pilota al professor d'estadística. O fins i tot, estaria bé com a acudit, per què no? Sempre havia somniat inventar-me una frase que fes riure de veritat, un acudit que de tant bo, s'escapés com la pólvora per tot el planeta. Doncs bé, sembla que ja l'he trobat!

Com que ja heu vist que les matemàtiques no són el meu fort, passaré a explicar què proposa aquest acudit.

Parlant en termes relativo-determinístics dins la dimensió espai-temps, podríem afirmar que si el model és correcte, les coses van anar de la següent manera: un grapat d'africans es passejava tranquil·lament pel desert del Sinaí, ben orgullosos de les seves barbetes i nassirons afilats, quan van veure, a l'horitzó, una banda de lleons. Espantats, van córrer i córrer (...). No, no m'agrada. És millor utilitzar la versió Otzy, la que porta molt de Heavy Medal: uns quants individus foscos de pell van assaltar un campament neandertal per xutar-se 2 mones a la vora del foc. Aquesta escena de guerra es repetia cada 77 generacions (1 generació correspon més o menys al temps que trigaven un d'aquells humans en tenir un fill), que podien anar cap amunt, o cap avall. Si no us agrada, puc inventar-me també la versió Otzy Costo Full, aquesta relaxa molt: tenim un parell de campaments vivint cada un a la banda d'un riu, que de fora semblen molt semblants però per dins cada campament té les seves particularitats morfològiques, i que de tant en tant intercanvien coneixements, menjar, aigua... i dones, de manera que tots són feliços i es fumen uns bons porros per celebrar-ho.



El que és important aquí, és recordar els números: el 2 i el 77. Com podeu notar, aquests números no tenen res d'especial excepte que són primaris: només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Un intercanvi de 2 individus cada 77 generacions, fa entre 45.000 i 80.000 anys hem de suposar que és relativament infreqüent, però com diu el mateix estudi, uns intercanvis més grans (és a dir, de més de 2 goril·lots cap a una o altra direcció) també es podrien ajustar bé al model-acudit.

Perfecte. I això què ens diu exactament? No massa cosa. Només que potser eren molt pocs i els era difícil trobar-se, o bé que quan es veien les cares, fugien esperitats de tant lletjos que es trobaven. El model tampoc no explica per què els neandertals de fa 38.000 anys no semblen portar cap rastre d'ADN d'humà modern, ni per què només es van encreuar en un lloc i temps concrets.

Un arqueòleg alemany opina sobre les relacions amoroses dels neandertals

L'arqueòleg i expert en neandertals Gerd-Christian Weninger ha expressat la seva opinió sobre els encontres neandertal-modern que tantes pel·lícules, còmics i llibres han inspirat en els darrers 50 anys. Ell no sembla gens sorprès, que dos grups humans es trobin i s'enamorin els uns dels altres, és una cosa ben natural, perquè diu que els neandertals eren éssers humans normals i corrents. Aquesta entrevista m'ha semblat d'allò més sensible i entretinguda; això no vol dir que no hi hagi trobat algunes frases del dr. Weninger que m'hagin cridat l'atenció.



Entrevistador (E): Vostè és un crític conegut de l'anomenat model de dues espècies i algun cop ha escrit que "només hi ha una remota probabilitat que l'Homo sapiens neanderthalensis i l'Homo sapiens sapiens puguin ser vistos com a dues espècies biològicament diferents" Ara, l'equip d'Svante Pääbo ha descobert que entre l'1 i el 4% del genoma humà prové dels neandertals. Que potser això representa la prova definitiva que ambdues formes d'Homo sapiens pertanyen a la mateixa espècie?

Weninger (W): Sí. Em sento plenament confirmat. El més decisiu és que evidentment es van aparellaran i de forma fructífera. És a dir, van poder engendrar descendents, i d'acord amb la definició biològica, no poden pertànyer a espècies diferents.

(E): I com ens ho hem d'imaginar? Els neandertals eren més baixos, de pell més clara, i molt més musculosos. N'hi ha qui afirma, fins i tot, que eren pèl-roigs. Sent tant diferents, com va poder sorgir una atracció entre ells?

(W): Crec que a aquesta visió hi ha un petit error, i és que els neandertals no eren massa diferents fenotípicament parlant dels homes moderns. Si observem l'home anatòmicament modern de l'edat de gel, el qual va viure fa aproximadament 40.000 anys, comprovarem que no era pas gaire més alt que els neandertals. En la seva morfologia, les expressions del seu fenotip, els neandertals amb prou feines es diferenciaven d'ells. Els neandertals no eren extraterrestres, no eren mosntres, sinó éssers humans normals i corrents. Si observem les diferències que hi ha entre les diverses ètnies que poblen actualment la Terra, ja sigui un bosquimà, un nubi o un aborígen australià, podrem corroborar que hi ha diferències morfològiques enormes, i no obstant això, tots són éssers humans. I si col·loquéssin al neandertal en una fila juntament amb els altres, de cap manera cridaria l'atenció. Ell també seria un ésser humà de cap a peus. I tampoc no hem d'oblidar que la morfologia representa només una part de la nostra imatge. Encara més important per nosaltres són les característiques culturals: Quin pentinat porto? Potser el meu barret és inusual? Vaig tatuat? Totes aquestes coses resulten ser més importants que la forma de la cara en la percepció de l'altre.



(E): Creu que els aparellaments entre moderns i neandertals van succeïr de manera esporàdica o hi havia una mena d'estructura ritualitzada?

(W): Hem de recordar que estem parlant de caçadors i recol·lectors, no d'agricultors i ramaders. Els caçadors-recol·lectors són comunitats altament mòbils. Sempre són grups molt petits, d'entre vint i trenta membres, que, en part com a grup complet, en part com una part d'un grup més gran, recórren els paratges. I aquests grups troben els seus companys sexuals en altres grups, no en el propi. És un principi propi de les societats caçadores-recol·lectores que els diferents grups es trobin una i una altra vegada durant el transcurs de l'any, la majoria de vegades amb motius d'aconteixements de caça exitosos o caçeres comunes, per exemple. I en aquests encontres es busquen companys sexuals, els quals, com a regla general, són incorporats al grup per assegurar-ne l'existència. I en aquests encontres es van produïr els processos d'intercanvi sexual entre neandertals i HAM.

(E) Això vol dir que ells també van cooperar? Caçaven junts? Celebraven junts?

(W): No ho sabem. Però el que sí que sabem és que les zones de contacte, a l'Orient Mitjà, van ser ocupades per formes de vida similars i que els vestigis culturals no permeten reconèixer diferències entre les mateixes. Per tant, allà podrien haver-se trobat, i haver dut a terme aquests processos d'elecció de parella. És un esdeveniment sense cap tipus d'espectacularitat que, en el ritme de vida normal, formava part de la cotidianitat d'aquells caçadors-recol·lectors. És clar que hi havia diferències en el llenguatge i la indumentària, però es tracta de factors amb els quals els caçadors-recol·lectors sempre han de preveure. No tenia cap cosa inusual, ni era res nou.



(E) El cert és que quan l'home modern va arrivar a l'Orient Mitjà, fa entre 80 i 50 mil anys abans de la nostra era, els neandertals ja s'havien instal·lat existosament en aquella regió. Com van ser rebuts els nous veïns?

(W) El més decisiu, crec jo, és que les dades genètiques d'en Pääbo suggereixen que aquell contacte es va produïr exclusivament a l'Orient Mitjà i que, aparentment, més tard, a Europa, no es van produïr més aparellaments. Això coincideix amb les nostres concepcions arqueològiques, segons les quals, els neandertals a Europa, degut a abruptes canvis climàtics, s'haurien extingit abans que els HAM emigressin cap a aquest continent. És a dir, a Europa, tant oriental com occidental, no hi va haver cap possibilitat de contacte, o només mínima, entre neandertals i HAM. Aquest és l'escenari demogràfic amb què treballem actualment i per al qual creiem trobar forts indicis en les dades arqueològiques i historico-climàtiques.

(E): Això s'oposa a la popular hipòtesi del genocidi, segons la qual els HAM van exterminar els neandertals.

(W): Efectivament. I el més fascinant és que nosaltres treballem amb la hipòtesi de l'encontre des de fa uns quants anys, molt abans que les dades genètiques d'en Pääbo es sobreposessin a les nostres hipòtesis arqueològiques.

(E): Altres investigadors afirmen que fa 28.000 anys encara hi vivien neandertals, a Gibraltar...

(W) Això mateix. Hi ha una gran controvèrsia a la península ibèrica sobre si realment els neandertals hi van viure fins fa tant poc. Considero que aquestes datacions són molt discutibles. Actualment estem duent a terme alguns grans projectes d'investigació a la península ibèrica amb la finalitat d'aclirar aquesta qüestió, és a dir, saber si els neandertals hi van viure durant de temps, al sud d'Espanya, sense haver trobat cap indici que de moment, corrobori la hipòtesi dels col·legues de Gibraltar.



(E) Les dades de Pääbo també demostren que només els HAM que van emigrar d'Àfrica es van encreuar amb els neandertals, mentre que els que hi van romandre, els africans d'avui, no ho van fer; en altres paraules: hi ha una diferència genètica entre els africans i els no-africans. Resulta que, al cap i a la fi, no som tots iguals?

(W): És clar que tots som iguals! El que s'examina és una mínima diferència al genoma, la qual no ens diu res sobre les nostres facultats biològiques, sinó, únicament, sobre la història del nostre desenvolupament. Tots som africans, tots pertanyem a la mateixa espècie.

(E): Quin significat tenen els neandertals per la comprensió de la nostra espècie?

(W): Cada cop que reflexionem sobre els neandertals, com a regla general i en primer lloc, reflexionem sobre nosaltres mateixos. Semrpe els hem fet servir com una imatge especular de la nostra existència. Durant 150 anys vam tractar d'adjudicar-lis tot allò que desitjàvem extirpar-nos de la nostra pròpia imatge. Vam tractar de dotar-los de totes les facetes difícils i també el cantó fosc de l'existència humana, amb la finalitat de renéixer sota una llum més favorable. A aquesta perspectiva, hi hem de renunciar ara per ara. Ara som realmetn responsables del que passa. I això representa naturalment, una responsabilitat respecte al nostre futur. (Això SÍ que és una gran veritat!!!)



Les paraules d'aquest home m'han commogut, és realment digne d'escoltar. El que passa és que no ho veig tant clar això que els neandertals d'Europa s'extingissin pel clima, quan fa poc va sortir un estudi segons el qual els neandertals s'haurien d'haver recuperat si fos pel clima. Tampoc no descartaria que s'extingissin per qualsevol altre motiu, però mira que anar-se a extingir precisament quan hi van arribar els HAM...

I un altre punt: les datacions de la P.I estan malament? Espifiada!! El C14 ens ha jugat una mala passada a tots. Ho haurem de tornar a revisar tot? Les dates de Gibraltar, de l'Esquilleu, de totes les coves de fa 30-50.000 anys? I què passa amb les datacions de la resta d'Europa, allà estan bé? I per què no s'haurien pogut refugiar al sud de la península, els neandertals, quina contradicció hi ha? És cert que hi ha estudis que semblen mostrar que no es van veure les cares, però en canvi sabem gairebé del cert que fa 40.000 anys encara hi havia neandertals vivint a Múrcia. Què els va passar?




FONT:

http://www.letraslibres.com/index.php?art=15275

Ángel Ramirez i el negoci (neandertal)

Ángel Ramírez són dues paraules de 5 i 7 lletres respectivament que diuen ben poc per sí soles. Es tracta d'un nom ben corrent per un empresari encorbatat amb una corbata vermella i llarga, que porta un quadern de notes al costat on hi té apuntats tots els comptes.



Els dies van passant, i els neandertals evolucionen. Que sí, encara que estiguin extingits, us asseguro que evolucionen. Fa 50 anys no passaven de babejar i grunyir en alguna pel·lícula on els dos protagonistes eren els dos farols d'una Rossa, i ara ens els trobem fent negocis. Negocis en què la única cosa que hi aporten es la seva presència, i ni això: en realitat, només hi aporten el seu nom, "neandertal" pronunciat per un empresari encorbatat amb una corbata vermella i llarga de nom Ángel Ramírez.

El negoci, emplaçat a la famosa cova de Nerja, a la província de Màlaga, té o tindrà èxit, i les xifres canten per sí soles. Si no em creieu, que us ho digui el mateix Ramírez:

El pasado año tuvimos 380.100 visitantes, lo que supone un 2,9% menos que en 2009. Si ponemos estas cifras en el contexto en el que nos encontramos, podemos decir que no es un mal dato. Es cierto que este porcentaje se acumula a bajadas anteriores pero nos encontramos en una situación mejor que la de monumentos destacados de la provincia.

Podeu comprovar que no va amb les mans al cap, és un estadista rigurós, que compta un per un els visitants d'una cova on hi van viure els neandertals. No, i ni això: una cova on hi podrien haver viscut els neandertals.



És clar que ara amb la crisi cal estrènyer-se el cinturó; ara ja no funciona allò de pronunciar "neandertal" sinó que cal anar més enllà. Pronunciar també "Crocmanyó" i sobretot "neandertal i crocmanyó" i en el pitjor dels casos "neandertal i crocmanyona". A més a més, perquè tot faci més bona olor, que sabem que els homes prehistòrics no es rentaven gaire sovint, ha calgut la construcció d'un jardinet adjacent a la cova. Tot això, segons Ramírez "será un complemento muy atractivo para la Cueva." Oi tant.

Sorpresos? Encara n'hi ha més. Hi ha el projecte de Futur, que és per caure de cul a terra i no aixecar-se:

A este respecto, hay que señalar la realización de la pasarela peatonal que une Maro con la gruta, ya que la autovía había separado los dos enclaves. El jardín botánico y algún proyecto más harán que la visita sea más atractiva para pasar un día de ocio. Hay que tener en cuenta que los visitantes son muy dispares, desde el niño al jubilado pasando por el turista cultural o el extranjero. A cada segmento habría que añadirle un atractivo.

Guaita! Si acabo de descobrir que La Fundació de la Cova hi vol fer un Museu i tot!!

Es una idea que tuvo su origen en la Fundación y que ha contado con una inversión de cinco millones de euros. Puedo decir que es el proyecto más importante que se está realizando en Nerja. El Ayuntamiento nos facilitó el suelo y todo el proyecto corre de nuestra cuenta. Ya estamos haciendo la tercera y última fase que es la de musealización, donde se dotará al recinto de un contenido sorprendente, ya que que será un museo interactivo y muy didáctico, en el que el visitante puede participar de la experiencia.
Doncs si passa com amb el de Capellades, ja us podeu esperar asseguts, o... ajaguts.



I per què cal fer-hi un museu al costat de la cova?

La Cueva tiene unos fondos arqueológicos muy importantes que tenían que salir a la luz porque tienen un importante interés cultural y científico. Además, el objetivo es poder desviar el flujo de visitantes hacia este espacio museístico, lo que supondrá generar riqueza en el municipio.

Aaaaaaaahh.

Que no, que tot això no és fer volar coloms, us dic que va de debò!

Tenemos muchos objetivos de carácter cultural, deportivo, benéfico, etc. La Fundación no necesita dinero público, ya que es autosuficiente, y subvenciona a numerosos colectivos de Nerja. Podemos destacar el Club de Atletismo, que es un referente en Andalucía, y que se ha desarrollado en parte gracias a la dotación económica que aportamos.

I els neandertals on són? Trobo que últimament els deixen una mica de banda dels SEUS projectes.

Las sospechas que teníamos de que la Cueva no sólo ha sido el hábitat del hombre de Cromañón y del Homo Sapiens sino que también del hombre de Neandertal casi se van confirmando, porque la última datación de vestigios hallados en la Cueva nos traslada 35.000 años atrás, época de los primeros cromañones del mundo y de los últimos neandertales.

"casi" "casi" casi m'has fet riure, Ramirez. Els primers crocmanyons del món? Fa 35.000 anys? Eh!?!? I què passa amb Jebel Irhoud, que els pobres en aquella època feia 130.000 anys que ja havien deixat d'existir, què passa, no compten? I això de crocmanyons, que no haviem quedat que s'havia de deixar de banda, i que era millor anomenar-los humans anatòmicament moderns (HAM), homo sapiens, o directament sapientíssims?



(continuo llegint l'entrevista a veure si diu alguna cosa més d'alguna troballa "casi" neandertal) ... i el que em trobo és el màrqueting!!!

Las acciones de fondo deben ir acompañadas de acciones de marketing para que den resultados. Si se confirman estas investigaciones, muchos países deberían fijarse en la Cueva de Nerja, pero ahora mismo esto es un deseo. Tenemos que continuar con la línea de investigación, confirmar todos estos hallazgos y difundirlos en los sitios adecuados, como las revistas y foros especializados, para que despierten el interés general.
I mentrestant?

Ya estamos trabajando en el próximo festival, que este año cumple su 52 edición y sacando adelante los proyectos que he comentado. A partir de ahí, nuestro objetivo es seguir tratando bien a nuestros visitantes para que se sientan a gusto visitando esta maravilla natural.

Entesos. O sigui que deixant de banda tot el màrqueting, maquillatge, paraules buides de significat i projectes obscurs, la única cosa que queda clara és que els neandertals no volen participar en el projecte. Sembla que no tenen ganes d'alçar el cap perquè en Ramírez i els de la Fundació comencin el màrqueting. Deu ser que no els agrada que la seva cova s'exploti d'una manera tant poc científica.

No sé què s'ha volgut dir amb aquest "casi". Els neandertals són imprevisibles i apareixen quan menys t'ho esperes. Eren uns excel·lents corredors que podien recórrer 15-20 metres en 2 segons, o sigui que més val no tocar-los allò que no sona. No hi entenc gens de negocis, però diria que això de començar la casa per la teulada no porta massa bona sort. Primer cal tenir uns bons fonaments on la casa s'hi pugui aguantar bé. I en aquest cas, els fonaments, que són els neandertals, en són absents.



(i jo que em pensava que la cova de Nerja seria interessant des d'un punt de vista arqueològic, i em surten amb lliçons de publicitat... quina estafa!).



FONT:

http://www.laopiniondemalaga.es/malaga/2011/02/04/angel-ramirez-cerca-confirmar-neandertales-habitaron-gruta/399559.html

Extinció: el model R.R.M.

Vaig llegir no fa massa un altre model que a simple vista em va fer bona impressió. El model ja ha estat batejat i té sigles i tot: RRM que tenint en compte l'ordre anglès vol dir "Model de Reemplaç Repetit" i a diferència de l'anterior, que deia que el clima no va poder acabar amb els neandertals, en aquest hi va jugar el paper estrella. Tants de models en tant poc temps, els uns que s'anul·len mútuament amb els altres, fa posar nerviós, però bé, anem per feina: L'RRM suposa que el clima de fa 40 milenis va començar a fer-se hostil. No sabem si era per les tempestes o les baixes temperatures, però tant se val. El cas és que es va fer molt hostil, i va començar a trencar coses, coses tant intangibles com ara els lligams que mantenien els diferents grupets neandertals entre ells en què s'intercanviaven dones i també es fotien bastonades i es feien cervells a la brasa.



Els autors de l'estudi també parlen que aquest clima, que es va tornar àrid i va impedir que els neandertals trobessin el refugi que buscaven al sud de la península ibèrica, va marcar la Transició, que com sabem, és el Pas del paleolític mitjà al paleolític "alt". En altres paraules: el clima va deixar la pista neta perquè els sapientíssims amb el seu aurinyacià ocupessin el terreny sense que els brutes els posessin pals a les rodes; així, els neandertals, amb els seus gens i la seva cultura, van acabar extingits per culpa d'aquest canvi climàtic brutal.

L'RRM no és implacable i no pot explicar completament l'extinció neandertal, en el sentit que alguns petits grups haurien pogut sobreviure. Aquests petits grups, diuen els autors, potser haurien estat absorbed a una escala molt petita pels nouvinguts, que se sobreentén que eren una població gran i ben assentada al lloc, encara que acabessin d'arribar i el clima s'hagués carregat 3/4 parts d'una espècie que havia viscut a Europa durant més de 200.000 anys.



I com a cloenda, una frase que de ben segur ens deixarà a tots tranquils i sense ganes de trencar-nos el cap: en cas de confirmar-se aquest model (que ho veig difícil), l'extinció neandertal hauria estat un procés d'allò més *normal* i previsible. Oi tant, sí senyor! Que els neandertals s'extingissin d'un dia per l'altre i els 4 que van quedar vius fossin absorbed per culpa d'un canvi climàtic brutal que en teoria va durar uns 10.000 anys, i que aquest canvi no fos ni capaç de posar la pell de gallina als africans és d'allò més expected. No ho sé, ho prefereixo sense el clima, l'altre model acabat de sortir m'agrada més, amb el clima es diuen moltes bajanades.


FONT:

The repeated replacement model – Rapid climate change and population dynamics in Late Pleistocene Europe

Els 3 Ossets que no volien coexistir

En català tenim un problema força greu i és que ens costa molt de distingir per escrit i oralment un os d'un ós, o si ho voleu en plural, una pila d'ossos d'una altra pila d'ossos, o si preferiu que us ho escrigui d'una manera més cursi: uns ossets petits d'uns ossets esquifits.

Els ossos que vull tractar aquí no són pas els de l'esquelet, sinó aquells animalons de quatre potes amb pèl fosc (o blanc) que fan soroll amb la boca, mengen, defequen i de tant en tant s'enfaden i si hi ets a davant, et poden arribar a trencar uns quants ossos aaaaghh!



Els Ossos (ara els escriuré amb O, perquè si escric amb o hauré d'estar explicant constantment si són uns ossos o uns ossos) han format part de la prehistòria, tant real com escrita. Acompanyaven aquelles bandes d'homínids i veien com els creixia la visera de sobre els ulls o se'ls escurçaven les extremitats amb el temps, van sobreviure diverses glaciacions, algunes espècies es van exitingir, però moltes altres han arribat fins a l'actualitat. Els Ossos són un personatge mític dels relats prehistòrics, tant com els mamuts o les oblidades hienes: cova on entraven els neandertals, cova on s'hi trobaven un Ós o Ossos que els obligaven a fugir cames ajudeu-me si no es volen arriscar a trencar-se uns quants ossos, amb sort.

Fins i tot vaig llegir al llibre de la Gemma Una humanitat extingida que els neandertals sentien cert culte pels Ossos, perquè es veu que els caçaven menys que altres animalons. Si això és veritat o mentida no ho podrem saber mai. El que sí que podem assegurar, és que els Ossos eren el pa de cada dia de la vida neandertal, per això crec que els hauríem de dedicar més temps i estudis, perquè els Ossos ens podrien ensenyar moltes coses dels neandertals, com per exemple... com es van extingir?

S'han proposat moltes i molt variades hipòtesis per explicar l'extinció neandertal. Una de les més conegudes ens diu que van ser desplaçats per altres humans genèticament i culturalment diferents, que es van saber adaptar millor a l'entorn. Aquests humans o humanoides els van prendre els terrenys de caça sense demanar cap tipus de permís, i en quedar-se sense aliment i amb la glaciació que els queia a sobre, els neandertals es van anar fragmentant i fragmentant, fins que només en va quedar un, i trist a més a més.



El que no explica aquesta hipòtesi és: però que ni hi va haver cap interacció!? I si a més a més podien tenir descendència fèrtil, com és que no n'hi ha cap rastre [a Europa] i molts indicis que semblaven indicar coexistència, s'han posat en dubte en els darrers anys? Van arribar a coexistir o no? I què hi tenen a veure els Ossos amb tot això?

Tranquils que ara lligarem caps. Uns investigadors han fet unes proves als ossos de 3 espècies d'Ossos que van viure en unes coves d'Àustria per esbrinar-ne la composició orgànica i inorgànica. Dues d'aquestes espècies, Ursus ingressus i Ursus spelaeus eremus (uff quin mal als ossos de la mà) ja estan extingides, però van conviure durant 15.000 anys juntament amb l'Ursus arctos, l'os bru. Aquestes espècies d'Ossos, malgrat estar properament relacionades i viure molt properes en l'espai, es van mantenir aïllades.

Segons els anàlisis, aquests ossos eren ecològicament diferents que vol dir que encara que tinguessin necessitats molt semblants, com per exemple alimentar-se d'herba, segurament no menjaven les mateixes plantes, i els isòtops de matèria inorgànica han revelat que no bebien aigua dels mateixos rius. És possible que no visquessin a la mateixa zona geogràfica, o que s'haguessin quedat separats temporalment i/o espaialment per canvis climàtics.



L'argument de tot aquest conte és que es podria aplicar perfectament al cas de neandertals i humans moderns, que aparentment van viure pacíficament durant milenis relativament propers, van utilitzar recursos semblants, van habitar les mateixes coves, però en canvi sembla que les festes multi-inter-específiques no eren massa habituals les nits d'estiu als campaments a l'aire lliure. Potser sí que hem comès un error subestimant els Ossos i condemnant-los a omplir els decorats de les pel·lícules de sèrie B sobre "homes" prehistòrics.

Nerja (Màlaga) podria amagar la CLAU.

Saber com va viure i morir l'últim neandertal és una qüestió que ens té a tots intrigats, i que probablement mai no podrem saber, perquè tots sabem que les màquines del temps són coses de la ciència-ficció i mai no podrem veure un neandertal viu (sanglots).



Bajanades. Hi ha uns malaguenys que diuen que ells han trobat la clau. Aquesta clau té una forma ben curisosa: és un forat entremig de les roques, anomenat vulgarment "cova", que compta amb el simpàtic nom de Nerja, que encara no sé com el deuen pronunciar, els arqueòlegs de la regió. En qualsevol cas, el que ens interessa aquí, és que segons el gerent de la cova, un tal Angel Ramírez, la seva casa d'estuieig conté la clau. La clau per saber què els va passar als neandertals; i tot això només perquè n'està convençut que a Nerja, on s'hi ha trobat presència humana des de fa 40.000 fins 3.000 anys (en el meu parer, hi hauriem de posar fins a l'actualitat) no només hi van viure els últims neandertals, sinó que van compartir espai amb els moderns, acabats d'arribar des d'algun punt del globus terrestre, probablament des de l'altra banda dels Pirineus.

En ciència no ens val allò de "crec", sinó més aviat les datacions amb el C14, els fòssils de neandertals i les eines de sílex. El cas és que segons Ramírez, hi ha una quantitat de material important que està sent rescatat (no he trobat cap paraula millor) de sota terra i translladat cap al laboratori per fer-ne les datacions precises.

Datacions que encara no s'han fet, però per les paraules de Ramírez, s'intueix que la cosa va de debò, perquè segons ell, hi ha "indicis" de la coexistència entre les dues humanitats... a la mateixa cova!!

Calma, calma. És gairebé impossible d'afirmar, això. Encara que es trobi material pertanyent a dues indústries diferents que datin del mateix període, encara que es descobreixi algun esquelet híbrid, encara que hi hagi alguna cara de neandertal pintada a la paret, etc, és realment difícil per no dir impossible d'assegurar que un grup de persones va coexistir en un mateix espai fa 40.000 anys.
El motiu és que 40.000 anys és un període de temps molt llarg, comparat amb la vida d'un ésser humà, i fins i tot d'un clan de caçadors, sigui de l'espècie que sigui.
Tot i així, el fet que els neandertals -sembla- sobrevisquessin durant més temps a l'extrem sud de la península fa que la hipòtesi sigui plausible. Potser no van coexistir sinó que es van acabar traient els budells els uns als altres, però en qualsevol cas, la cosa fa moooolt bona pinta.
Un dubte espantós que m'assalta tot d'una és que potser hi van viure l'Aki i l'AO. A la pel·lícula es queden a viure a l'Europa "meridional". No, prefereixo que no.



Potser Nerja serà la clau, o potser no. Suposadament, d'aquí x temps rebrem alguna notícia referent a les datacions i el material trobat.

Com a bon gerent de la cova, Ramírez s'encarrega de preservar-la de la millor manera possible, i una manera més moderna de fer-ho és parlant de coexistències entre humanitats i extincions misterioses. Esperem que aquesta publicitat aviat dóni els seus fruits i que a l'estiu la cova s'envolti de turistes i no tant turistes encuriosits pel destí dels neandertals.