Els denisovans i neandertals tenien 46 cromosomes

Amb el genoma complet i de bona qualitat datat genèticament en 75.000 anys, els autors de l'últim estudi que n'ha parlat han estat capaços de detectar la fusió en el cromosoma 2 que explica per què els humans moderns tenim 46 cromosomes, i els nostres parents més propers com ara el ximpanzé i el bonobo, 48.

Aquesta fusió s'ha volgut relacionar moltes vegades amb possibles incompatibilitats reproductives entre els humans moderns i els neandertals i erectus, com molt bé s'exemplifica a la triologia d'en Sawyer, on el neandertal "alfa" no pot tenir fills amb la protagonista perquè ella té 46 cromosomes i ell 48.

Sigui com sigui, sembla que els denisovans -i per tant, segurament també els neandertals que hi estan emparentats- tenien 46 cromosomes, exactament igual que nosaltres. Per tant, aquesta fusió, que de moment, no sabem ben bé què implica, devia tenir lloc abans que aquestes tres branques del gènere Homo es separessin, fa més d'un milió d'anys.

Això no vol dir que no hi poguéssin haver altres incompatibilitats, ni tampoc que en cas de no haver presentat la fusió, això signifiqués la impossibilitat total de tenir descendència fèrtil amb els sàpiens. Ja ho anirem descobrint!



Font:

The fused chromosome 2 was in Denisova

Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

Existeixen els humans moderns? El model Fora d'Àfrica ha "col·lapsat" ?

"Until recently, the out-of-Africa model of human evolution was favoured by most genetic analyses, but this model collapsed when the sequencing of the Neanderthal genome revealed that 1%–3% of the genome of Eurasians was of Neanderthal origin. At the same time, refined analyses of modern human genomic data [1]–[3] have changed our view of evolutionary forces acting on our genome. While most people assumed that the out-of-Africa expansion had been characterized by a series of adaptations to new environments [4]–[6] leading to recurrent selective sweeps [7], our genome actually contains little trace of recent complete sweeps [2], [3], [8] and the genetic differentiation of human population has been very progressive over time, probably without major adaptive episodes [9]."

Els autors d'un nou treball, que ha revisat tota l'evidència a favor d'encreumaments amb homínids més arcaics del nostre gènere -suposadament d'altres espècies, segons l'opinió generalitzada- pensen que, d'acord amb el títol de l'article mateix, els humans moderns tindríem uns orígens molt més complexos del que ens havíem imaginat fins fa poc.

És cert que un 2,5% de contribució neandertal als no-africans i un 7% de mitjana de contribució denisovana/erectus als australians i papúes, sumat a d'altres possibles contribucions de proporcions i localització desconegudes en diverses poblacions africanes, més altres aports genètics d'homínids dels quals ni en coneixem l'existència fa que tot plegat es compliqui una mica.

Ara bé, no hi estic d'acord amb què el Fora d'Àfrica hagi col·lapsat, tot i que m'agradaria. Fins que no es demostri el contrari, la contribució genètica, morfològica i cultural dels erectus, neandertals i qualsevol altre homínid a les poblacions modernes és essencialment de caràcter minoritari, gairebé anecdòtic. Ningú no nega que hi va haver encreuaments, però tot indica que aquests no van ser prou importants com per assegurar la continuïtat de les poblacions pre-modernes fins a l'actualitat per poder dir sense pors ni embuts que tant neandertals com erectus i hòbbits no es van extingir mai. Què hi farem; de moment, aquesta és la realitat.


Fonts:
Genomic Data Reveal a Complex Making of Humans
Modern humans in with a whimper

Neandertals de 600.000 anys, Heidelbergensis de 350.000: Chris, explicans-ho tu.

El paleontòleg britànic Chris Stringer, famós per la seva defensa del Fora d'Àfrica, ha fet suposadament un parell de declaracions que no deixen indiferent a ningú que es trobi dins de l'òrbita prehistòrica:

-Els Heidelbergensis de la Sima, datats en 600.000 anys, no serien Heidelbergensis, sinó neandertals "primitius".
-Com a neandertals, no podrien ser tant antics: per tant, aquesta última datació -molt difícil d'aconseguir, per cert- no seria correcta. Possiblement els habitants de la Sima, que presenten unes faccions neandertals ben marcades, no superarien els 350.000 anys, com indicaven les datacions inicials.

Stringer és dels qui pensa que tant denisovans, com neandertals i moderns, provenim de la mateixa espècie africana, que fa 400.000 anys va començar a estendre's al vell món: els heidelbergensis. El paleontòleg britànic pensa que per tant, els habitants de la Sima no serien pas avantpassats dels moderns, sinó només dels neandertals, i que per aquest motiu haurien de ser molt més recents.

Aquesta opinió segurament no concorda del tot amb la dels antropòlegs d'Atapuerca, i és que els heidelbergensis han fet uns quants "salts" entre branca i branca del complicat arbre del gènere Homo. Esperem que ben aviat aquests fòssils es tornin a re-datar per confirmar o desmentir les sospites d'Stringer.



Font: 

http://www.nhm.ac.uk/about-us/news/2012/june/largest-group-of-fossil-humans-are-neanderthals-after-all111416.html

Moltes novetats! (març 2012)

Aquest mes hem rebut moltes notícies interessants, que per falta d'espai i de temps, comentaré en un sol post bastant breument -és el que passa quan un és mandrós de mena- és la primera vegada que faig aquest experiment, i faré el que pugui perquè la cosa quedi "bé".

La primera i impactant notícia és d'avui: es tracta de l'aparició de 2 cranis a dues localitzats del sud-oest de la Xina amb una antiguitat d'entre 11.000 i 14.000 anys. Aquests dos cranis tenen la particularitat que, segons els autors que els han analitzat i comparat amb altres cranis d'arcaics arcaics, moderns arcaics, arcaics moderns, moderns moderns, etc, sembla que es desvien una mica bastant de la norma. Per tant, s'han proposat dues explicacions:

1-Els dos cranis representen una nova espècie humana contemporània als humans moderns de la Xina, una mica com els Hòbbit.
2-Els dos cranis podrien ser descendents d'una migració molt primerenca fora d'Àfrica, que haurien quedat aïllats durant molts milers d'anys de la resta de la humanitat, i per això tindrien aquestes característiques arcaiques.

Així d'entrada, els cranis mostren similituds amb allò que anomenem "mongoloids", per tant, d'aïllats no ho haurien estat massa. És clar, també és possible que estiguessin barrejats amb erectus, però de fa 11.000 anys!?!?!? En qualsevol cas, els laboratoris més famosos del món ja hi estan treballant, per saber si l'ADN amaga la clau.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0031918

El genoma del goril·la ha estat desxifrat

Dels grans simis, era l'únic que faltava: ja tenim l'orangutà, el ximpanzé, i uns quants d'humans. Només hi faltava el goril·la, que per cert, ha resultat ser molt proper a nosaltres, els humans: un 98% del seu genoma és idèntic al nostre, un pèl menys que en el cas del genoma del ximpanzé. Es tracta d'una femella de 30 anys anomenada Kamilah.

L'avantpassat més recent de ximpanzés-goril·les-humans, va viure fa més 10 milions d'anys. En comparar els 3 genomes, s'ha vist que en un 70% els humans i els ximpanzés són més propers entre sí, mentre que en un 15%, els ximpanzés s'apropen més als goril·les, i en aquest mateix percentatge també, els goril·les i els humans resulten més similars que cap dels dos al ximpanzé.

Una diferència curiosa respecte el genoma humà, és que sembla que els goril·les no tenen el gen que en humans permet als espermatozoides d'un home competir amb els d'un altre; potser és perquè els goril·les viuen en harens (un mascle sol s'acopla amb moltes femelles).


Més informació:

http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120306-gorilla-genome-apes-humans-evolution-science/


Els neandertals eren més resistents a les càries

Encara que en alguns casos poguessin estar una mica gastades, les dents neandertals eren fortes, ben aliniades i sanes. L'examinació de dents neandertals demostra que ells patien moltes menys càries que nosaltres actualment, una diferència que s'ha volgut explicar en la diferència d'hàbits alimentaris, però que ara un estudi ha qüestionat, perquè certs grups de neandertals de l'orient mitjà consumien plantes amb un alt contingut de sucres, que els encanten especialment als microbis responsables de la càries. Potser els neandertals tenien alguna defensa innata per impedir la proliferació d'aquests microbis a la seva flora bucal?


Més informació:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0018442X12000170



El 80% dels avantpassats femenins dels europeus actuals va arribar a Europa durant el neolític?

És un estudi signat, entre d'altres, pel nostre Pääbo, expert en ADN antic. Tot i així, les conclusions són dubtoses: el nombre d'individus del mesolític és molt escàs, només s'inclouen certs jaciments del centre-est europeu i en definitiva, sembla com si l'article volgués dir molt amb molt poca cosa, o com si a partir d'un gra de sorra en volgués fer una muntanya.

El model proposat és que els caçadors-recol·lectors, que pertanyien majoritàriament a l'haplogrup U, van ser reemplaçats pels grangers de l'orient mitjà, les dones dels quals portaven principalment l'haplogrup H, majoritari a Europa (+40%), mentre que l'U és bastant minoritari (5-10% a l'oest europeu). El que crida l'atenció, és que aquest reemplaçament no es va produïr de seguida, tant bon punt els grangers van arribar a Europa fa més de 7.000 anys, sinó en fa menys de 5.000, és a dir, que tant grangers com recol·lectors haurien conviscut durant milenis sense barrejar-se.

Un dels problemes és que sembla que hi ha certa evidència de l'existència de l'haplogrup H a la península ibèrica i al nord d'Àfrica d'abans del neolític, però que en Pääbo i els seus han decidit ignorar completament. El fet que els caçadors-recol·lectors mostrin una varietat elevada d'haplogrups U (U2, U5, U4...) suggereix que també estaven barrejats, per tant, hi devia haver més migracions des d'abans del neolític.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0032473


Datacions absolutes per a Orce!

Un dels jaciments més antics d'Europa occidental que podria suggerir el pas d'homínids per l'estret de Gibraltar ha tornat a ser notícia: malgrat les restes humanes siguin escasses, la majoria d'experts creu que són reals, és a dir, que corresponen a humans que van viure al sud de la península ibèrica amb la seva tecnologia olduvaiana.

El nivell arqueològic superior del jaciment "Fuente Nueva-3", on s'hi van trobar les eines lítiques i restes de fauna entre les quals hi ha l'esquelet d'un mamut, ha estat datat en 1,2 milions d'anys.

També situat a la localitat d'Orce, el jaciment de Venta Micena, on s'hi ha trobat més de 15.000 restes de fauna, ha estat datat utilitzant dents de cavall, que han proporcionat la data d'1,4 milions d'anys per a aquesta fauna. Aquestes dates situarien els jaciments d'Orce entre els més antics, i possiblement n'hi ha d'altres al sud de França i nord d'Itàlia més o menys contemporanis. Ens preguntem si aquests homínids eren descendents dels de Dmanisi, o bé representen una migració africana diferent?

Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/03/presentan-las-primeras-dataciones.html


Per a informació i comentaris interessants sobre aquests estudis i altres, no us oblideu de visitar els blogs Pileta de la Prehistoria, For what they were... we are, Prehistoria al Día, El neandertal tonto, ¡qué timo!

El "germà gran" dels neandertals

Una altra notícia provinent de Gran Dolina: la comparació de dos húmers d'Antecessor trobats en aquest jaciment de Burgos i els dels neandertals indica que, al contrari del que es pensava fins ara, els Anteke no eren els avantpassats dels neandertals, sinó, més aviat el seu "germà gran".

Sense saber ben bé què vol dir això, m'imagino que Anteke i neandertals van compartir avantpassat comú, però que van evolucionar paral·lelament: potser els antecessors eren descendents dels Georgicus, que van migrar cap a Europa sud-occidental fa 1,5 milions d'anys, mentre que els neandertals/heidelbergensis representen una altra branca del complicat arbre del gènere Homo que va sortir d'Àfrica en una expansió posterior.

M'imagino que deu ser molt difícil d'endevinar-ho a partir d'un parell d'húmers...


Font:

http://www.rtvcyl.es/Noticia/E31EAA9B-9950-96AC-C5B025DE65BF0B7F/homo/antecessor/ya/no/es/antecesor/hombre/neandertal

L'evolució del gènere Homo a Europa durant el Pleistocè

Diversos models han intentat explicar la dispersió del gènere Homo per tot el planeta. És realment complicat intentar dibuixar models d'expansió a partir de 4 cranis fragmentadíssims i repartits per tot un continent, i és clar, amb tants de buits temporals, hi ha molts de models alternatius no necessàriament excloents.

Sabem que el gènere Homo molt probablement es va originar a l'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys, perquè és en aquest continent on s'hi han trobat les restes més antigues, que tindrien relació amb australopitecins i paràntrops de tot tipus. Fa aproximadament 1,7 milions d'anys va tenir lloc el primer Fora d'Àfrica, que es va extendre fins a l'est d'Àsia i posteriorment a Europa, uns 500.000 anys més tard, tot i que qualsevol nou descobriment podria capgirar aquestes dates.

Saber si hi va haver més d'un Fora d'Àfrica a partir dels 1,7 milions d'anys i com estaven relacionats els homínids d'Euràsia amb els africans és una qüestió molt discutida. Un nou estudi ha intentat construïr un model integratiu:



A la part "A" hi veiem esquimatitzada la primera sortida d'Àfrica fa gairebé 2 milions d'anys. SA= Sud-Àfrica --> EA = Est d'Àfrica --> SWA = sud-oest asiàtic.

A la part "B", hi trobem esquematitzat el flux gènic de fa entre 1,2 i 0,8 milions d'anys entre Àfrica i Euràsia. Els autors pensen que durant aquest període aquest flux entre Àfrica i Euràsia hauria estat poc important en els darrers 2 milions d'anys (fletxa prima) mentre que les poblacions d'Euràsia haurien intercanviat gens força sovint.

El que proposen els autors respecte Europa, és que aquesta hauria estat re-poblada constament des del sud-oest asiàtic, que hauria actuat com a fons genètic comú entre les poblacions de l'est i oest d'Euràsia, tot i que l'existència de barreres geogràfiques i climàtiques hauria possibilitat que cada població desenvolupés característiques pròpies i alhora diferents de la resta. El clima hauria actuat com a factor regulador d'expansions, contraccions i extincions locals d'aquestes poblacions del Pleistocè.

Abreviacions:

CA: Àsia central
SEA: Sud-est asiàtic
E: Europa
SA: Sud-Àfrica
SWA: Sud-oest asiàtic
EA: Est d'Àfrica


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212001176?v=s5

El primer europeu: comentaris, queixes, dubtes...

L'estrena d'un documental sobre evolució humana és una cosa que certament no passa cada dia. El que s'ha emès avui, dia 6 de gener de 2012 a les 22:06 a TV2 portava el títol de "En busca del primer europeo" és certament singular.



En primer lloc, els dos protagonistes: l'Eudald i un noi d'aspecte informal, tafaner, despistat i bastant desconcertat -aquest ens representava a l'audiència sencera- que li anava fent preguntes del tipus "escolta Eudald, i un termiter què és?" "però Eudald, i per què es van esperar 500.000 anys a anar cap a Europa un cop a Dmanisi?" "però aquests antecessors ja parlaven Eudald?" "però si neandertals i sapiens van coexistir 10.000 anys, potser es van trobar no? I es van conèixer?" i semblants.

Els rumors no enganyaven: la fotografia és maca, i l'Eudald sempre en té alguna per fer-nos riure, ja sigui ensenyant-nos pèsols florits, menjant formigues del termiter tal com ho feien els mateixos afarensis fa més de 3,5 milions d'anys, i presentar-nos la indústria lítica d'aquesta manera (agafa dues eines) i diu: d'aquí fins aquí han hagut de passar 3,5 milions d'anys (agafa un ipod i una eina de l'època del magdalenià) i d'aquí a aquí, 15.000 anys. Sempre únic, amb l'Eudald no ens avorririem mai!

Carles Lalueza hi surt, efectivament, però 30 segons: explica el 2%, ensenya una pantalla amb muntanyetes de colors incomprensible pel nostre jove co-protagonista i l'audiència en general, i s'ha acabat la funció.

En general, però, força bé, sobretot a la part pre-sàpiens; després les coses s'han començat a complicar: l'inici de l'Homo sapiens ha començat, com no podia ser de cap altra manera, entremig d'un campament de bosquimans, enfeinats amb les seves tasques quotidianes, com ara la caça i recol·lecció, dels quals en deien coses com ara "són els representats més propers als primers Homo sapiens, és a dir, els seus avantpassats són els nostres" "viuen en aquesta regió des de fa més de 100.000 anys". Penso que si els bosquimans cobressin les visites de tots els guionistes de documentals d'evolució humana, no els caldria pas anar a caçar ni a collir res.

Després el nostre jove aprenent ha fet la següent pregunta "però, què és el que ens feia diferents dels neandertals"? I ha obtingut com a resposta... les pintures d'Altamira!! perquè "el simbolisme és una característica única que l'Homo sapiens" (callo perquè la diria massa grossa).



Finalment, el documental ha acabat ensenyant europeus passejant pel carrer i arribant a la següent conclusió "fa 3.5 milions d'anys es va iniciar un procés que ha culminat amb nosaltres". No senyors, no, no ha culminat en res!!! No som millors que els habilis, no som més perfectes, no som superiors a ells... però posats a parlar de punts culminants, cal confessar que si n'hi va haver algun, aquest va ser fa 30.000 anys; actualment estem en "caiguda lliure", o sinó què significa aquesta pèrdua del 10% en volum cerebral? Ah, que d'això ja no interessa parlar-ne!

Resumint: el trobo un documental ben parit, entretingut, fotografia maquíssima, Eudald original com sempre, però excessivament eurocèntric (s'oblida de la resta del món i es centra exclusivament en els europeus) i poc innovador en els temes de sempre.

El desenvolupament dels cranis dels humans moderns difereix del de la resta d'homínids

Em fa la sensació que ja vaig comentar aquesta notícia fa molt de temps, però ara resulta que ha tornat a sortir un article amb data del 3 de gener de 2012 (és a dir, avui) que tracta de les diferències en el desenvolupament del crani en infants neandertals i moderns.



L'estudi ha utilitzat models en 3D per simular el creixement del crani des del naixement fins a l'edat adulta en una mostra de 10 neandertals, entre els quals s'hi troben els infants Lo Mostièr 2 i Mezmaiskaya, 62 humans moderns i 62 ximpanzés.

Els resultats suggereixen que els humans moderns comparteixen moltes característiques en el desenvolupament dels ossos del crani amb neandertals i ximpanzés fins al primer any d'edat: a partir d'aquesta data, en l'etapa anomenada "globuralització" els cranis dels humans moderns es tornen més rodons, una morfologia peculiar dels Homo sapiens. Aquesta fase és absent en els neandertals i els ximpanzés.

Les conclusions són que els humans moderns i els neandertals arriben a un volum cerebral similar a l'edat adulta però per vies diferents, i que les diferències són més marcades a partir del naixement, una etapa decisiva pel desenvolupament cognitiu.


(sí, em sembla que ja l'havia comentat, em repeteixo una mica).


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002314

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos (H. sapiens)

Continuem amb el concurs d'alçades. Si l'altre dia vam parlar dels neandertals, ara ens toca fer un salt de (sub)espècie. He triat l'Homo sapiens com a protagonista d'aquest post, concretament els cavernícoles més famosos del paleolític, una època per la qual només sento admiració i devoció, perquè els altres homínids més antics encara van més escassos i fragmentats i hi ha picabaralles de veritat entre antropòlegs per posar-se d'acord amb les alçades, com és el cas del "nen" de Turkana.

Així doncs, he fet una cerca exhaustiva d'alçades dels nostres coneguts de fa 200.000-35.000 anys, com ara Omo Kibish I i II, el "vell" de Cromanyó, Mladêc, etc. El problema amb què m'he trobat, és que malgrat ser tant famosos, la gran majoria d'aquests cavernícoles desgraciadament no s'han conservat prou com per estimar-ne l'alçada, perquè com sabem, amb un crani no n'hi ha prou, necessitem els ossos llargs, com ara fèmurs, tíbies, húmers...



Abans voldria fer un petit parèntesi per recordar els nostres herois prehistòrics de ficció: em refereixo a en Jondalar i l'Ayla, que si seguiu la soga de Jean M. Auel, sabreu que fan, respectivament, 2 i 1'83 metres d'alçada: a aquests dos no els faria falta disfressar-se per fer de gegants a la processó. Sospito que Jean M. Auel no passa d'1,60 metres.

Aquestes alçades moltes vegades han fet creure a la gent que llegia la soga que hi havia una època al paleolític superior en què la terra estava poblada de gegants rossos d'ulls blaus de cos i ment perfectes, que es van anar degenerant amb el pas del temps. Res més lluny de la realitat, els homes i dones del paleolític superior eren d'una alçada molt semblant o fins i tot inferior a l'actual. Aquí hi tenim un recull d'alçades promig de diferents parts del món:

Paeolític superior inicial (Europa) (35.000-25.000 AP)

Homes: 174.1 cm (10 individus)
Dones: 161.8 cm (5 individus)

Paleolític superior tardà (Europa) (25.000-15.000 AP)

Homes: 165.3 cm (15)
Dones: 154.5 cm (7)

Paleolític superior tardà (Àsia del sud-est)

Homes: 153.1 cm (3)
Dones: 147.8 cm (7)

Paleolític superior tardà (Vall del Nil)

Homes: 170.2 cm (15)
Dones: 162.4 (16)

Paleolític superior tardà (Mediterrani)

Homes: 168.4 cm (12)
Dones: 161.7 cm (4)


Alguns famosos:

Red Lady of Paviland (Regne Unit, 33.000 anys): 173 cm (home).



(n'aniré afegint a mesura que en vagi trobant més).

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos

Fa poc va sortir un article que parlava de les alçades d'homínids com ara els HAM, els neandertals i els heidelbergensis, i com havien canviat a través del temps; tots sabem que els australopitecins eren una mica més petits que nosaltres, fent en promig 130 cm, mentre que fa uns 2 milions d'anys hi va haver un salt significatiu en l'alçada dels homínids, que van passar als 160-165 cm d'alçada promig a tots dos sexes. Aquesta alçada, segons els autors de l'estudi, s'ha mantingut constant fins als nostres dies. No estaria gens malament fer un recull d'alçades de cavernícoles que més o menys tots coneixem per veure si realment eren tant diferents de nosaltres en aquest aspecte.



Començo pels neandertals, perquè són els que em conec millor, però també hi aniré afegint altres homínids de la família, com ara els HAM, heidelbergensis, anteke, erectus, etc.

ADULTS


Homes:

-Amud 1: 179 cm
-La Ferràsia: 172 cm
-La Capella 1: 163cm
-Fond de Fôret 1: 161 cm
-Kebara 2: 166 cm
-Kiik Koba 1: 164 cm
-Lezetziki 1: 166 cm
-Neandertal 1: 166 cm
-Régourdou 1: 164 cm
-Saint Césaire 1: 165 cm
-Shanidar 1: 172 cm
-Shanidar 2: 160 cm
-Shanidar 3: 166 cm
-Shanidar 4: 161 cm
-Shanidar 5: 168 cm
-Spy 2: 161 cm

Mitjana: 165.9 cm


Dones:

-La Ferràssia 2: 155 cm
-La Quina 5: 163 cm
-La Quina 18: 164 cm
-Shanidar 6: 148 cm
-Spy 1: 161 cm
-Tabun C1: 156 cm
-Palomas? 150 cm (16-20 anys)

Mitjana: 156.7 cm


SUBADULTS:

-Lo Mostièr: 138.5 cm (15 anys)
-Teshik Tash: 112.9 cm (10 anys)


Bibliografia consultada:

http://anthro.palomar.edu/homo2/mod_homo_2.htm
Neanderthals revisited: new approaches and perspectives
Human growth in the past: studies from bones and teeth
http://www.europapress.es/murcia/noticia-neandertal-encontrado-profesor-walker-chica-16-20-anos-murio-hace-50000-anos-20110607122259.html

No m'agradaria que em pugés la mosca a l'olfacte

Tots ho sabíem, que l'Arsuaga era un tipus sentimental. Ara només ens faltava per saber que Antonio Rosas també ho és. El professor Rosas, un antropòleg de reconegut prestigi internacional, ha explicat a diferents mitjans de (des)informació què n'opina de l'última neanderbomba de la setmana que diu el següent: els neandertals tenien el sentit de l'olfacte menys desenvolupat que els primers HAM.



Vés per on, i jo que havia sentit algun rumor provinent del genoma neandertal de cert gen relacionat amb aquest sentit que suggeria que els neander tenien més bon olfacte que nosaltres... ho devia entendre al revés. O potser és que nosaltres, els HAM moderns, hem perdut el sentit de l'olfacte respecte els nostres avantpassats de fa 100-200.000 anys, com ara l'Herto, els Omo i tota aquella colla.

El sentit de l'olfacte és molt important per a la gran majoria de mamífers, excepte en els primats, que tenen més desenvolupat el sentit de la vista, i sobretot els humans, que podríem dir que en general hem perdut bastant la gran capacitat auditiva, olfactiva i visual que tenien els nostres avantpassats de fa 10 milions d'anys, possiblement perquè tenim aquest "do" de manipular el nostre entorn, i a més, ara ja no és gaire habitual, allò de trobar-te un ós de les cavernes o una lleona afamada.

Sigui com sigui, i peti qui peti, sembla que el lòbul temporal i el bulb olfactiu, responsable de captar les olors i enviar aquesta informació al cervell, estava força més desenvolupat en els primers HAM que el dels neandertals, fins a un 12% més.



Arribats en aquest punt, hom podria pensar: potser els primers HAM tenien l'olfacte més desenvolupat que els neander, perquè en certa manera havien retingut certs caràcters primitius en comú amb els ximpanzés, mentre que els neandertals, més evolucionats, van saber espavilar-se sense l'ajut del nas, (encara que el tinguessin enorme).

Doncs no, això no és el que han dit. Com era d'esperar, han dit coses d'aquest estil:

-[...] suggereix l'evolució combinada de funcions cognitives i de l'olfacte en humans moderns.
-L'augment de la mida del cervell està intimament vinculat a l'evolució de la humanitat.
-Les funcions olfactives superiors són aquelles que combinen l'olfacte i els processos cognitius com ara la percepció, la motivació, la intuició, el judici i la decisió.
-el fet que l'Homo sapiens tingui els bulbs olfactius més grans que qualsevol altra espècie humana podria indicar un sentit de l'olfacte més desenvolupat i diferent, possiblement involucrat en el desenvolupament d'aspectes relacionats amb funcions socials.

Ja ho veieu! Quan els neandertals tenen alguna característica que els fa diferents de la resta d'homínids, trobem teories on hi abunden paraules clau com són "primitivisme" "extinció" "desavantatge enfront dels sàpiens" "pèrdua de la batalla pel control del planeta" "dificultats en la parla" "menys eficiència per aprofitar els recursos de l'entorn" "mortalitat elevada" i semblants. En canvi amb els HAM, no se sap per què, -bé, sí que se sap- tot són aplaudiments i "piropos".



El que no han contestat aquests antropòlegs romanticistes és: actualment, encara conservem aquests lòbuls tant desenvolupats, o bé ja els hem perdut? No seria estrany, si eren tant avantatjosos?



Font:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-homo-sapiens-tambien-aventajaba-olfato-neandertal-20111213185017.html

Més evidència a favor de l'existència d'idiomes neandertals (i heidelbergensis)

Aquest cop no prové de la genètica ni tampoc de l'acústica, ni tant sols de reconstruccions de la veu dels neandertals fetes a partir de models d'hioides en 3D, sinó que es tracta més aviat de sacs d'aire.



Eh!?

Els sacs d'aire són una característica "anatòmica" present al tracte vocal de tots els grans simis, anomenats "apes" en anglès, excepte en els H. sapiens. La presència d'aquests sacs d'aire sembla ser que dificultaria la distinció clara en l'emisió de sons vocàlics.

Les vocals són la producció de sons amb un punt d'articulació determinat dins del tracte vocal sense que es produeixi cap obstrucció en la sortida d'aire -classe de 5è de primària- a diferència de les consonants. Les vocals són elements sonors molt importants en la parla -no hi ha cap idioma del món que no contingui sons vocàlics- i poden variar enormement entre diferents idiomes, sent 5 el nombre de vocals més comú, i que solen correspondre a les vocals que tant bé coneixem: a, e, i, o, u.



Poder distingir entre els diferents sons vocàlics, per tant, sembla una característica clau pels inicis del llenguatge. A la pregunta de si "els humans arcaics ja havien perdut aquests molestos sacs d'aire?" els autors de l'estudi han trobat que sí: tant els heidelbergensis (600.000 anys) com els neandertals (60.000 anys) ja havien perdut aquests sacs d'aire, per tant, és raonable pensar que els inicis de la vocalització fina ja havien començat. Els australopitecus afarensis, de fa 3.3 milions d'anys, en canvi, encara els conservaven.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002004

El somriure d'A. sediba: irresistible!

Últimament tothom parla del que es podria convertir en l'esglaó perdut d'alguna branca penjada entre el gènere Homo i els Australopitecus.

Amb la seva morfologia propera als Homo, però encara mostrant certes característiques australopitecines, i una edat de 2 milions d'anys, A. sediba és el candidat amb més probabilitats a ser nominat per coronar l'esglaó entre la Lucy i nosaltres. Perquè us en feu una idea, aquí hi ha la última reconstrucció d'aquest avantpassat nostre:



No em digueu que no és irresistiblement sexy, tot ho té de color xocolata: els ulls, la pell, els cabells... i a més a més és pelut. I sembla simpàtic, us animaríeu a compartir foguera amb ell, mentre us va confeccionant indústria lítica i us ho explica tot amb "pèls" i "senyals"?

Els erectus ja es barallaven. Amb armes.

La violència, com el sexe, ha estat present des dels inicis de la humanitat. No és cap sopresa que s'hagin trobat indicis de violència en homínids de qualsevol part del món, perquè ja sabem que ells, com a bons humans, quan s'enfadaven, arribaven a les mans.



El que crida l'atenció, perquè és una característica ben humana, que trobem ben poques vegades per no dir mai en els ximpanzés, és l'ús d'armes per consumar els nostres instints violents. És a dir: els ximpanzés, quan es peguen, sempre ho fan amb les mans, mentre que els humans poden emplear altres estris tant o més mortífers.

L'ús d'armes com ara projectils, per ferir un altre de la mateixa espècie, és força conegut entre els neandertals, gràcies al crani de Saint Cesaire 1, que porta un bon trau al cap, però que afortunadament va cicatritzar, i també una llança clavada en una costella de Shanidar 3. Ara, un erectus d'entre 150.000-200.000 anys, amb una cicatriu profunda al frontal dret, es vol afegir a la llista de víctimes.

Aquest erectus xinès -del qual en desconeixem el sexe- probablement va ser atacat per un projectil que anava dirigit amb tota la mala intenció del món, però que no li va causar la mort, perquè s'hi observa una cicatrització completa.



Trinkaus, que ha analitzat aquest crani que va ser trobat l'any 1958 a la localitat xinesa de Maba, ho ha dit ben clar "va ser un impacte molt dirigit, molt localitzat".

Una altra possibilitat és que fos una ferida produïda per la banya d'un animal acorralat en una escena de caça, val a dir que menys probable que la de l'agressió directa. Aquesta lesió segurament va deixar el nostre protagonista en un estat d'amnèsia local, però en qualsevol cas almenys va trigar setmanes o mesos en morir, segurament també gràcies als ajuts que va rebre del seu clan, perquè si hi ha una altra característica que ens caracteritza als homínids, és que ens ajudem els uns als altres.


Font:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111122_evidencia_temprana_violencia_cr.shtml

L'espinada neandertal estudiada al detall

En Millán Mozota, expert en tot allò mínimament relacionat amb els neandertals, ha tractat en un post un estudi que acaba de sortir en què s'ha examinat detalladament la columna vertebral de diferents primats, neandertals inclosos.



Però abans que ens trenquem l'espinada, 4 conceptes molt bàsics d'anatomia: la columna vertebral humana no és recta, sinó que presenta 4 corbatures que són molt importants per mantenir-nos drets sobre les dues extremitats posteriors i moure'ns amb relativa facilitat. Aquestes 4 corbatures no es troben tant marcades en els primats que no utilitzen el bipedalisme per desplaçar-se o l'utilitzen de manera molt secundària.

Ara ja podem encetar el meló:

El que s'ha estudiat, particularment, és la corbatura de la regió lumbar, que es situaria a l'alçada de l'abdomen. Aquesta corbatura rep el nom de "lordosi" i sembla ser que els neandertals la tenien una mica diferent dels humans moderns, cosa que hauria pogut afectar la seva locomoció.

Els humans moderns ens caracteritzem de la resta de primats perquè tenim un angle de lordosi més acusat, és a dir, que la columna s'endinsa més cap endins, que és de 51º en promig. Els primats no humans (goril·les, ximpanzés) es mouen al voltant dels 22º, els australopitecins i erectus també presenten angles força marcats, com el dels moderns, movent-se al voltant de 41º i 45º respectivament. Els humans moderns arcaics eren molt semblants als actuals, amb angles d'uns 54º.



L'excepció aquí la tenim amb els neandertals, que en promig presenten uns graus de lordosi que, tot i ser més alts que els dels primats no humans, són força més baixos que els dels seus parents més propers: 29º. Segons els autors, aquest patró l'haurien heretat dels seus avantpassats, els heidelbergensis.

Què vol dir això? Que potser en Boule tenia raó? No tant depressa: els neandertals podien caminar tant drets com nosaltres; el que passa és que no caminaven exactament igual, una característica que alguns ja havien intuït analitzant-ne les cames i també l'oïda, on hi ha l'òrgan responsable de l'equilibri. Les conclusions semblen similars a les d'un altre estudi de l'any 2008 que també va analitzar la lordosi neandertal amb una altra metodologia.



Si en voleu saber més, només cal que llegiu l'entrada al blog d'en Millán, on per cert, hi ha comentat un dels autors de l'estudi que és amic seu, i pel que sembla està observant més diferències entre moderns i neandertals en altres parts de la columna, que podria publicar en un altre estudi ben aviat: http://timoneandertal.blogspot.com/2011/11/curvatura-de-la-espalda-y-locomocion.html i el resum de l'estudi: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajpa.21633/abstract

Els Idaltu podrien deixar de ser una subespècie de l'H. sapiens

El crani d'Herto, descobert a la localitat d'Herto Bouri (Etiòpia) l'any 1997 i datat en més de 160.000 anys, ha estat considerat per molts com un dels primers humans moderns, juntament amb les restes d'Omo I i II (195.000 a.C). Malgrat tot, Herto sempre ha estat envoltat de crítiques i posicions alternatives que volien veure en aquest crani l'esglaó que connecta els arcaics amb l'home modern.



Com sabem, els humans moderns ens diferenciem en una sèrie de trets morfològics que presentem més o menys tots en menor o major grau (barbeta pronunciada, absència d'arcs supraciliars, crani arrodonit) que ens allunyen dels que en teoria van ser els nostres avantpassats, semblants als neandertals i erectus.

Com que el registre fòssil és tant escàs, fins ara no ha estat possible determinar com es va esdevenir el procés de modernització. I és aquí on el material d'Herto entra en joc, perquè si bé és cert que s'acosta a la línia moderna, també ho és que el crani d'Herto reté certes característiques arcaiques; és per aquest motiu que es va decidir inventar una subespècie nova d'H.sapiens: l'Idaltu. Amb aquesta categorització es volia deixar clar que si bé els Idaltu eren parents propers nostres, també era cert que presentaven característiques molt pròpies i en alguns casos arcaïtzants.

Saber quina relació exacta té el crani d'Herto amb els anomenats humans moderns ens aniria bé per esborrar o inventar nous esglaons en l'evolució humana, i precisament això és el que ha intentat esbrinar un nou estudi, que ha pres les mesures del crani d'Herto i les ha comparades amb les d'altres cranis humans, entre els quals hi trobem: erectus, neandertals, Skhul V i humans actuals.

Les conclusions semblen deixar força clar que Herto no és cap forma intermitja i que no hi ha cap justificació per privar-lo de la modernitat: aquest individu que va viure fa més de 160.000 anys a l'est d'Àfrica ja mostra moltes més afinitats per Skhul V i els humans actuals que no pas pels cranis d'H. rodhesiensis, el heidelbergensis africà que hauria donat lloc a tot el llinatge modern.



Els gràfics mostren que no només Herto no és cap forma intermitja, sinó que fins i tot es troba més proper als neandertals i erectus que no pas al crani del zambià arcaic "Kabwe" (també anomenat Broken Hill 1) (!!) i és que Herto cau dins del rang de variabilitat moderna, i no pas a fora, com han suggerit altres antropòlegs, per la qual cosa potser hauriem d'anar enterrant la categoria de subespècies de la qual han gaudit fins ara els Idaltu, però també cal dir que alguns neandertals i Steinheim també cauen dins del rang de la variació dels humans moderns, una cosa que no sembla aparent a simple vista, però és el que suggereixen els gràfics, per tant, malgrat que Herto era molt proper a nosaltres, seguim sense saber quin significat donar a la paraula "subespècie".


Font (pdf, sencer):

Morphometric Analysis of the Herto Cranium (BOU-VP-16/1):
Where Does It Fit?

1% de contribució denisovana als asiàtics de l'est

Primer de tot: no em mateu, no m'arrenqueu el cap, no em culpeu si us dic que l'estudi de Reich et. al que va sortir fa poc sobre la contribució denisovana en els melanesis, australians i filipins podria estar equivocada.



Això és el que sembla indicar un altre estudi que ha comparat el genoma dels denisovans amb el de molts grups humans del planeta. Utilitzant uns anàlisis més detallats, l'equip de Matias Jakobsson ha trobat que, molt probablement, encara hauríem d'ampliar més el rang de contribució denisovana.

D'acord amb els autors, el rang hauria d'incloure bona part de les poblacions d'est d'Àsia (Xina, Taiwan, Tailàndia, Japó, etc), perquè mostren una afinitat amb el genoma denisovà que no pot ser deguda a la casualitat, sinó a contribució directa. Aquesta afinitat no s'observa en els europeus, ni asiàtics del sud-oest, ni africans, i curiosament tampoc en els indis americans.

Segons les estimacions, aquest flux gènic hauria tingut lloc fa entre 14.000 i 30.000 anys si acceptem que els indis americans n'han quedat exclosos, i entre 35.000 i 40.000 si realment els indis sí que porten aquesta contribució, però per motius de divergència, falta de mostres, etc, no seria detectable.

Ja ho sé, ja ho sé que això contrasta amb l'estudi d'en Reich, que predeia un 0% de contribució fora d'Oceania, però què voleu que hi faci, la ciència és així, i aquests autors han trobat que un model de només encreuament amb els neandertals no funciona del tot bé amb els asiàtics del sud-est.

De totes maneres, tampoc no n'hi ha per tant, si tenim en compte que la contribució estimada dels denisovans a aquest grup és gairebé negligible: al voltant de l'1%, tot i que m'agradaria remarcar que un 1% de la població que té la Xina ja és molta gent, molta més de la que els denisovans haurien pogut somiar mai.



Una altra possible explicació seria flux gènic des d'Oceania, però en la meva opinió el més normal i esperable és que aquest 1% acabés apareguent tard o d'hora, perquè d'altra banda els models migratorials i extingacionals dels arcaics i dels moderns a l'Àsia quedarien massa complicats i surrealistes.

En fi, ja m'imagino que en Hawks deu estar ballant en pilotes la cançó de la Lucy acompanyat del seu mestre Wolpoff i els foradafricanistes "durs" estovats amb febre al sofà.

Font:

http://www.pnas.org/content/early/2011/10/24/1108181108.full.pdf


(ACLARIMENT IMPORTANT: un 1% NO es nota, per tant no aneu buscant arcs superciliars marcats als cantants de manga japonès ni bonys occipitals als perruquers xinesos, etc, de bon rotllo).

Més evidència que els Hòbbits eren Erectus esquifits

Diferents teories han intentat explicar l'existència d'aquells dos cranis minúsculs que van aparèixer fa relativament poc a l'illa de Flores, a Indonèsia, i que no sobrepassaven la vintena de milenis.



El descobriment de l'Home de Flores, també apodat Hòbbit o simplement "Flo" l'any 2003 va marcar un abans i un després en l'era antropològica, i és que en aquell indret hi hagués pogut aparèixer de tot: erectus, sapiens-erectus, sapiens arcaics, sapiens moderns, neandertals evolucionadíssims, homes de Java que han perdut els seus trets distintius, denisovans insulars i heidelbergensis aïllats. De tot, menys una calavera minúscula i somrient.

El metre d'alçada que s'ha calculat pels Hòbbits deixa en evidència que, en qualsevol cas, eren una població ben diferenciada de la resta del planeta, perquè fins llavors, tots els homínids de l'època es movien al voltant 1,50 metres.

Potser va ser aquesta alçada intrigant la que va fer pensar a certs antropòlegs que no es tractava d'homínids arcaics com a tals, sinó d'algun humà modern amb patologies semblants a l'enanisme o fins i tot d'alguna forma d'australopitecus que per casualitats de la vida havia emigrat des d'Àfrica a l'illa de Flores.

Un estudi molt recent ha analitzat el crani dels dos Hòbbits principals que es coneixen i els anàlisis, malgrat que oberts a les noves troballes que es puguin fer a l'illa, apunten cap a la direcció que seria més plausible: es tractava molt probablement d'una població d'Homo erectus, descendents de l'Home de Java, que va arribar a Indonèsia fa almenys 1,7 milions d'anys, que haurien quedat aïllats amb el pas del temps a l'illa de Flores i haurien adquirit aquestes mides tant petites. Per les característiques del crani, els Hòbbits pertanyien al gènere Homo, és a dir, són més semblants a nosaltres que no pas els H. habilis, i d'altra banda, també presenten trets arcaics que els situen molt aprop de l'Home de Java.



La qüestió és: quin va ser el destí d'aquells minúsculs homínids? Coneixent que fa 1,7 milions d'anys fins en fa menys de 20.000 encara vivien en aquesta part del món, mentre que actualment ja no, tot apunta com a culpable de la seva extinció l'arribada dels humans moderns.


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411001941

Discontinuïtats homínides a l'Europa meridional

Els primers anglesos van arribar a les illes britàniques fa més de 900.000 anys. Aquests anglesos segurament no van fer servir la flota de guerra, sinó que més aviat van passar per sobre el glaç, o com a molt van arribar a les majestuoses illes amb quatre pals lligats amb cartílag de bisó.
La cara d'aquests anglesos tampoc no s'assemblava massa a l'actual, i en carta manera, és una incògnita saber d'on van arribar: si de l'est o del sud.



De l'est, perquè es creu que la majoria d'homínids que van arribar a Europa, van passar per l'Àsia, i del sud, perquè sembla que alguns, com ara Orce, podrien haver travessat l'estret de Gibraltar. En qualsevol cas, aquells britànics van haver d'arribar d'algun lloc. La teoria predominant és que els britànics nou-cent-milenaris van arribar de la península ibèrica, que es creu que estava habitada des de fa més o menys 1,5 milions d'anys.

Aquest estudi revisa les dades del registre fòssil de la península, i arriba a la conclusió que no "és", sinó potser "era", perquè de fet, la península no va estar contínuament habitada des de fa 900.000 anys a l'època dels neandertals. En unes altres paraules: és possible que aquells britànics no arribessin del sud, sinó de l'est, o de qualsevol altra banda. La qüestió és: què els va passar als primers pobladors de la península ibèrica, que es van extingir? I no, aquest cop no va ser per culpa dels homenets foscos de cames llargues. O sí?



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211005829