'Fantasmes' neandertals al nord d'Àfrica

A tots ens agradaria poder viatjar enrere per esbrinar com van anar les coses, però el cas és que les màquines del temps són ciència-ficció, i de moment, per estudiar el passat, ens hem de conformar amb 4 ossos florits i trencats, 4 datacions imprecises que varien dia sí dia també i ADN degradat i contaminat. És frustrant, però renoi, als homínids quan ens pica la curiositat, no podem deixar de fer-hi voltes i més voltes.

Un fantasma és l'essència d'una persona que va morir, fa molt o poc. L'existència dels fantasmes és com els fantasmes mateixos: ningú no ha vist mai un fantasma com a tal, però hi ha moltes coses -homínids inclosos- que es comporten com a tals, com si fóssin l'essència espiritual d'un mort, la única cosa que en queda.

Des de l'any 2010 que es va recuperar l'ADN neandertal, ens han dit tantes coses, i tant variades, que hem arribat en un punt en què ja no sabem què creure'ns. Cada dia surten estudis que diuen una cosa diferent, i la veritat és que trobo que abans de publicar res, el que primer haurien de fer és comprovar per què els resultats obtinguts difereixen dels d'altres estudis.

Ahir mateix va sortir un estudi on hi ha participat el nostre conegut Carles Lalueza on s'hi insinua el següent: les poblacions nord-africanes mostren una afinitat "especial" amb els neandertals. A l'estudi s'hi ha comparat l'ADN neandertal (degradat i incomplet) amb una dotzena de poblacions, la meitat de les quals, del nord d'Àfrica.

Agafant com a referència una població blanca dels EUA (CEU) els autors han trobat que els Tunisis porten un 38% més de neandertalitat, i al mateix temps mostren un component nord-africà indígena més elevat que la resta de veïns. Els autors també han trobat que aquest component nord-africà mostra una afinitat més accentuada amb els neandertals que no pas 'la resta': europeus, orient mitjà, etc.

Per tant, la conclusió immediata és que, d'alguna manera desconeguda, els antics habitants del nord d'Àfrica pre-neolítics (?) eren més afins als neandertals que altres poblacions. El problema, o problemes, vénen quan mirem el registre fòssil, altres estudis i aquest estudi mateix.

-El registre fòssil, perquè no hi ha evidència de neandertals al nord d'Àfrica. Sabem que hi havia poblacions afins transitòries entre erectus-heidelbergensis-sàpiens amb indústries molt semblants a les dels neandertals (mosterianes) però fins ara la comunitat antropològica no accepta assentaments neandertals permanents en aquesta regió del món.

-Altres estudis, perquè es contradiuen de ple amb aquest: en Hawks havia dit que els toscans eren la població més neandertal del HapMap, i en aquest estudi ho són menys que els CEU, per citar només un exemple: si l'ADN neandertal és el mateix i les poblacions també, com és possible que s'arribi a aquestes discrepàncies? El mateix sembla que passa amb l'ADN denisovà. Clarament, hi ha alguna cosa que falla: potser ens pensem que certs gens són d'orígen neandertal/denisovà quan en realitat no ho són? I si hi hagués algun tipus d'estructura que estigués distorsionant les proporcions de mestissatge, com suggereix en Hawks?

-El mateix estudi, perquè a la taula es veu ben clar que les poblacions asiàtiques de l'est són molt més neandertals que europeus i nord-africans. Com és possible? No ho sabem: els autors ni ho esmenten. Ni una sola paraula en tot l'estudi! Però a veure, i llavors quin sentit té dir que els nord-africans tenen aquesta afinitat especial, quan l'afinitat dels asiàtics de l'est sembla molt més elevada? I una altra cosa: com s'expliquen que poblacions com ara els bascos siguin més neandertals que els andalusos i gallecs, si estan menys barrejats amb els nord-africans??

Incongruències diverses -algunes de molt greus- i no aclarides per l'estudi, que reconeix que hi ha alguns petits "detalls" no resolts em fa pensar que tot plegat es tracta d'una fantasmada: aquests neandertals nord-africans hi ha rumors que diuen que podrien existir, com el Yeti o els ovnis, però al mateix temps no n'hi ha cap prova sòlida, i els escèpics -entre els quals m'hi incloc- pensen que tot és una farsa.



Font:

North African Populations Carry the Signature of Admixture with Neandertals

Rebaixeu la vostra neandertalitat, diuen els denisovans

El genoma complet d'un denisovà va sortir a la llum fa aproximadament mig any, però fins ara les dades no s'han recollit i publicat en un "paper" signat pels nostres estimadíssims científics de la Max Planck. Després de llegir el material suplementari per sobre, haig de dir immediatament dues coses:


1- Tinc ganes de matar algú. És el que em passa cada cop que sento aquella sensació inconfusible de pèl pres i de camises aixecades.
2- A partir d'ara faré una pausa de genomes arcaics: ja en tinc prou, ara explicaré per què, però el cas és que em dedicaré a comentar coses més interessants i variades (de la prehistòria, és clar) que un joc de números calculats amb 4-5 fórmules que no les entendria ni l'Einstein. 

Molt bé. Prepareu-vos, sobretot els més neandertalòfils perquè si aquest estudi diu la veritat -poc probable...- hauríeu de rebaixar el vostre estimat 2.5% a l'1.0% si sou europeus, i a l'1,7% si sou d'ascendència asiàtica (de l'est) o d'Amèrica del sud. Si sou d'ascendència nord-africana, australiana o índia no m'ho pregunteu, perquè no en tinc ni idea. Llàstima! O no? Tant se val, si només és una xifra, i al cap i a la fi som els mateixos de sempre, res no ens canviarà la barbeta, ni els ulls de poll, ni els mals d'estómac ni la migranya. Si sou denisovanòfils i a més de PNG, el vostre percentatge es manté al voltant del 6%, però si en canvi sou d'Àsia de l'est, la vostra màxima contribució denisovana és del 0.1%, segons els mateixos autors. Increïble!! Sí senyor, com és possible que si els denisovans vivien a l'Àsia central i de l'est, no hagin deixat [pràcticament] cap rastre a les poblacions actuals de la mateixa zona, i en canvi fins a un 6% a les ballarines del pacífic? No ho sé, no m'ho pregunteu, jo tampoc no ho entenc. És una incosistència, però n'hi ha d'altres.

L'altra inconsistència és que el % d'ADN neandertal NO és el mateix en tots els no-africans. Concretament, els asiàtics de l'est en porten un 0,7% més que els europeus. Ara que algun espavilat m'expliqui com és que en Hawks ha trobat més aviat el contrari fent comparacions entre diferents poblacions del món, i que l'Ötzi sigui molt més neandertal que asiàtics i europeus junts? Però encara una altra pregunta. Començant pel principi, com és que es pot estimar el % d'ADN neandertal a partir d'un genoma denisovà? Ja sé que aquesta pregunta a alguns els deu fer riure, però és que així d'entrada, no hi caic.

Explicacions? Aport extra neandertal a l'Àsia de l'est (on no hi ha evidència que hi haguéssin viscut mai) o bé aport extra del 12-35% d'ADN africà en europeus (que en porten un 0%, EN TEORIA).

I es pot saber qui ens ho diu, tot això? Doncs ni més ni menys que una població, que segons aquest individu, era extremadament petita i homogènia genèticament, encara més que els neandertals. Com és possible, si haurien d'haver ocupat bona part d'Àsia [tenint en compte el 6% en els polinesis]? Que potser hi ha alguna cosa que ens està passant per alt?

Una altra: l'edat de l'individu ha estat calculada en uns 75.000 anys a partir dels temps de divergència humà-ximpanzé. I dels 30.000 anys del principi, què se n'ha fet?

Passem als gens que ens caracteritzen als humans moderns i que ens els quals diferim amb els denisovans. La cosa és molt interessant, perquè la majoria estan relacionats amb el que alguns tenim dins del crani: desenvolupament del sistema nerviós, creixement axonal i dendrític, transmissió sinàptica i autisme són algunes paraules claus que apareixen relacionades amb aquests gens.

En Hawks n'ha fet alguns comentaris al respecte, que sempre són bastant més aclaridors que els meus, i si algú s'hi veu en cor, aquí hi ha el material suplementari i el resum de l'article. Pel que fa a mi, faré unes quantes setmanes de vacances sobre genomes arcaics, perquè sento com si aquests científics ens estiguéssin prenent el pèl a tots, amb xifres que varien a cada estudi. Crec que ens hauríem d'esperar a obtenir més genomes arcaics, analitzar poblacions més grans i diverses com està fent en Hawks, i sobretot, que els anàlisis els duguin a terme diferents equips d'investigació.

Finalment no som neandertals? Ni tant sols un miserable 2.5%?

La ciència funciona així: apareix una nova teoria que al principi no es creu ningú. Passat un temps, la gent comença a donar-li credibilitat. Al cap d'uns quants mesos més, tothom l'accepta, tot i que els dubtes interiors persisteixen. Després, apareix un estudi que la contradiu. Finalment, si la teoria és correcta, apareixen altres estudis que refuten l'estudi que l'ha posada en dubte.

L'any 2010 ens van dir les autoritats sobre ADN antic, com ara Svante Pääbo i Ed Green, que els no-africans (amerindis, europeus, asiàtics, australians...) portàvem entre un 1-4% d'herència neandertal. Aquesta teoria es basava en ADN antic extret de 3 dones neandertals que van viure a Vindija (Croàcia) fa gairebé 40.000 anys. Al principi, l'estudi va rebre moltes crítiques. Al cap de mig any, van començar a aparèixer altres estudis que donaven credibilitat a aquest primer, i la gent va començar a acceptar que protava un petit percentatge d'herència neandertal, que al final aquells caçadors forçuts no s'havien extingit completament, com ens havien repetit tantes i tantes vegades.

Però aquesta teoria té uns quants punts febles, que fins ara cap estudi no ha sabut explicar. Per exemple:

-Com és que el % és el mateix en tots els no-africans, si els neandertals eren una població que vivia a l'oest d'Euràsia, i mai no van habitar el sud-est asiàtic, on hi vivien altres homínids?
-Per què s'ha trobat ADN neandertal en humans moderns, però en canvi som incapaços de trobar ADN modern en neandertals?
-Per què no hi ha cap rastre d'ADNmt als europeus que van viure fa més 20.000 anys?
-Per què anatòmicament els africans s'assemblen més als neandertals que els europeus?
-etc.

Un nou estudi s'ha endinsat més profundament en aquest petit % de polimorfismes que apropa els neandertals als no-africans respecte els africans, i han trobat que en realitat no cal fer servir l'encreuament per tal d'explicar aquest 1-4% que observem. Pel contrari, creuen que amb un model desenvolupat per ells mateixos, poden explicar perfectament aquest petit percentatge. Si la població de la qual són descendents els no-africans era inicialment més propera a la població ancestral que va migrar fora d'Àfrica fa més de 500.000 anys i que va originar els neandertals, i que després aquesta població que va romandre a l'Àfrica es va barrejar amb una altra població africana però sense que les diferències desapareguéssin completament, i després, fa 50-90.000 anys, la població que va abandonar el continent africà -us heu perdut o encara em seguiu?- conservava un major % d'aquests gens compartits amb els neandertals, aleshores podríem explicar perfectament aquest 1-4%. Però hi ha alguns problemes...

 -Per què aquest petit % només apareix en els no-africans, que CURIOSAMENT van tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb els neandertals?
-Com s'explicaria que l'haplotip B006 i altres, que semblen heretats dels neandertals, apareguin gairebé exclusivament només en no-africans?
-Com és possible que sent dues poblacions d'homínids relativament properes, i havent conviscut durant milenis, els neandertals no hagin pogut deixar ni una petita marca a l'ADN dels seus successors?

Ningú no assegura que aquest model sigui el correcte. Segons els mateixos autors, encara que diguin que poden explicar gran part d'aquest 1-4% sense contemplar cap tipus d'encreuament, no es pot descartar un petit % de contribució neandertal. Però, com de petit? I encara més: com podem estar segurs que els denisovans també van fer una contribució de prop del 7% ens els melanesis i poblacions afins? I en els africans, on ni tant sols conservem evidència fòssil de poblacions ancestrals que podrien haver-se encreuat amb els avantpassats dels africans actuals?

De moment, ens toca esperar, perquè simultàniament a aquest estudi, n'ha sortit un altre dels coneguts Dr. Reich i Pääbo, que fins i tot s'ha atrevit a datar quan fa que es va produir l'encreuament: entre 47.000 i 65.000 anys, una data bastant recent, tenint en compte que hi ha evidència arqueològica i fòssil que la sortida d'Àfrica es podria haver produït molt abans, fa més de 90.000 anys. Hi va haver diversos intents fallits?


EDITAT I: Fa dos dies que estic esperant que en Hawks faci algun comentari al seu blog sobre aquest estudi i finalment l'ha fet. Amb aires de superioritat, però l'ha fet. El més interessant del comentari d'en Hawks és un gràfic sobre l'Ötzi, el famós esquiador dels Alps que va morir fa més de 5.300 anys. I sembla que pel que fa a l'ADN neandertal, el famós tirolès hi tindria alguna cosa a dir. En Hawks ens ha revelat informació que publicarà en un nou estudi sobre els orígens de l'home de gel -perquè no malgastem en va el nostre temps pensant teories sense solta ni volta-, i és que quan s'hi posen, a alguns antropòlegs els hi enfonsaries el barret fins a la barbeta.

L'Otzi (el rectangle petit de color vermell) sembla portar un % d'ADN neandertal més elevat que el de qualsevol persona vivent: fins a un 5.5%, mentre que en europeus i asiàtics el % es mou al voltant del 3%. Les conclusions de l'equip d'en Hawks són immediates: les poblacions del paleolític superior portaven un % de neandertalitat superior a les actuals; per tant, el que ha passat és que aquestes poblacions -les de l'època de l'Otzi incloses- han estat substituïdes per unes altres que no van tenir més contacte amb els neandertals que els asiàtics de l'est.

Les meves, no són tant clares: en cas de ser cert, això és terrible. És abominable. Estem parlant d'un genocidi que va tenir lloc a tot Europa fa només 5.000 anys que va acabar substituïnt gairebé completament les poblacions pre-existents. El pitjor de tot és que amb 40.000 anys n'hi podrien haver hagut uns quants, de genocidis d'aquests.

Hi ha coses que no acaben d'encaixar: per exemple, si els europeus actuals son descendents de gent de l'orient mitjà, com és que el % no és superior al dels asiàtics de l'est, si a l'orient mitjà també hi havia neandertals? Quin sentit té, tot plegat? El que em fa més por és que en Hawks tingui raó, i ens estiguem enfrontant a un passat esgarrifós. Sigui com sigui, estaria bé comprovar si l'Otzi està sol a la banda dreta del gràfic o no: fa poc l'ADN d'uns quants pre-neolítics de la península ibèrica i d'escandinàvia d'uns 7.000 anys es va seqüenciar amb uns resultats dubtosos: resulta que aquests individus portaven un 10% d'herència mig bosquimana mig siberiana que no acabava d'encaixar enlloc, i que semblava com si els programes s'haguéssin tornat bojos: podria tenir alguna cosa amb el 5,5% de l'Otzi?





Fonts:  

-Effect of ancient population structure on the degree of polymorphism shared between modern human populations and ancient hominins
-The date of interbreeding between Neandertals and modern humans
-Neandertal ancestry "Iced"

Proposen 3 migracions per explicar el poblament d'Amèrica

Tenia pensat parlar de l'engimàtic geneticista David Reich i els seus possibles reemplaçaments massius arreu del planeta i també de noves re-datacions al nord de la península que indiquen que els neandertals es van extingir abans, però tot plegat m'ha semblat massa avorrit i repetitiu, i he pensat que una mica d'aire fresc de l'oest d'Alaska aniria bé per salvar el post.


El poblament del continent americà és un tema no resolt que genera llargs debats en els quals és millor no entrar-hi, perquè per sort o per desgràcia, no tenen massa a veure amb la ciència, almenys no amb la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també). Tots sabem que, d'entrada, a Amèrica no hi havia humans pre-moderns. Hi ha la llegenda del Bigfoot que no passa d'això, de llegenda.

 
En aquest estudi també hi ha participat el nostre conegut David Reich, i 64 científics més de països de tota Amèrica. Han recollit ADN de poblacions indígenes d'arreu del continent, i amb els seus super-programes informàtics han analitzat les dades corresponents a més de 300.000 SNPs. Les conclusions són interessants, però no pas noves: el model de 3 migracions al continent americà ja s'havia proposat abans; aquestes tres migracions corresponen principalment als 3 grups lingüístics principals: Na-Dené, Amerindi i Esquimal-Aleut.

El model de David Reich prediu que hi va haver una primera migració fa una mica més de 15.000 anys des de Sibèria passant per l'estret de Bering, de la qual en són descendents la majoria d'indígenes americans. Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord. Hi ha alguna excepció, però.

Les següents migracions correspondrien als grups lingüístics Na-Dené i Esquimal-Aleut. Van deixar un impacte més minoritari i es van establir principalment al nord del continent. També s'ha detectat -tot i que tampoc no és nou- flux genètic en direcció contrària, és a dir, des d'Amèrica cap a Sibèria.

Les proves genètiques fetes fins ara amb ADN de fòssils i de coprolits indica que els primers americans estan indubtablement relacionats amb els indígenes actuals, tot i que no permetien aclarir el tema de les múltiples migracions. Ara ja ha quedat tot una mica més clar, fins que no arribi un altre article que ho tombi tot i haguem de tornar a començar a de 0, gràcies David Reich!


Font: http://www.sciencedaily.com/releases/2012/07/120711134710.htm

Més evidència d'interbreeding a l'Àfrica?

L'Àfrica és un continent amb molts de contrastos i caracteritzat sobretot per una història humana inacabable. Malgrat que les condicions climàtiques no siguin gaire propícies per conservar fòssils, evidència indirecta indica que allà hi han (con)viscut diverses espècies d'homínids.

La notícia ja va sortir fa temps: analitzant genomes de diferents poblacions africanes, es va trobar un possible aport arcaic de l'1% que va "introgressar" fa uns 35.000 anys. Aquestes xifres tant exactes han estat discutides, desacreditades i venerades segons el cas, per molts interessats en la matèria.

I és que el principal problema que tenim és la falta de fòssils i l'existència d'estudis previs que han predit introgressió i després ha resultat que estaven equivocats. El present estudi també presenta un inconvenient molt gran perquè el pugui comentar correctament: és de pagament, i com és habitual amb la base de dades Science Direct, ni tant sols es pot accedir al material suplementari; una gran desgràcia en un estudi que es basa en models estadístics complexos que són impossibles d'entendre llegint només el resum. 

Els autors han analitzat més del 60% dels genomes de 5 individus de cadascuna de 3 poblacions africanes genèticament famoses: els pigmeus, els hadza i els sandawe. Han identificat 13.4 milions de variants, algunes de les quals són noves. S'ha trobat evidència d'introgressió en tots tres casos, però no s'especifica ni l'edat, ni el percentatge, ni la freqüència. Potser el més interessant és la identificació de molts de loci -relacionats amb la introgressió o no?- amb valor adaptatiu, els quals inclouen gens relacionats amb la immunitat, el metabolisme, gust i olfacte, cicatrització de ferides i reproducció. En els pigmeus, a més, s'han indentificat variants molt diferenciades al cromosoma 3 i implicades en l'alçada.

Això és tot el que puc dir de moment... quan m'arribi l'article sencer o el material suplementari, actualitzaré l'entrada.


Font: Evolutionary History and Adaptation from High-Coverage Whole-Genome Sequences of Diverse African Hunter-Gatherers

Existeixen els humans moderns? El model Fora d'Àfrica ha "col·lapsat" ?

"Until recently, the out-of-Africa model of human evolution was favoured by most genetic analyses, but this model collapsed when the sequencing of the Neanderthal genome revealed that 1%–3% of the genome of Eurasians was of Neanderthal origin. At the same time, refined analyses of modern human genomic data [1]–[3] have changed our view of evolutionary forces acting on our genome. While most people assumed that the out-of-Africa expansion had been characterized by a series of adaptations to new environments [4]–[6] leading to recurrent selective sweeps [7], our genome actually contains little trace of recent complete sweeps [2], [3], [8] and the genetic differentiation of human population has been very progressive over time, probably without major adaptive episodes [9]."

Els autors d'un nou treball, que ha revisat tota l'evidència a favor d'encreumaments amb homínids més arcaics del nostre gènere -suposadament d'altres espècies, segons l'opinió generalitzada- pensen que, d'acord amb el títol de l'article mateix, els humans moderns tindríem uns orígens molt més complexos del que ens havíem imaginat fins fa poc.

És cert que un 2,5% de contribució neandertal als no-africans i un 7% de mitjana de contribució denisovana/erectus als australians i papúes, sumat a d'altres possibles contribucions de proporcions i localització desconegudes en diverses poblacions africanes, més altres aports genètics d'homínids dels quals ni en coneixem l'existència fa que tot plegat es compliqui una mica.

Ara bé, no hi estic d'acord amb què el Fora d'Àfrica hagi col·lapsat, tot i que m'agradaria. Fins que no es demostri el contrari, la contribució genètica, morfològica i cultural dels erectus, neandertals i qualsevol altre homínid a les poblacions modernes és essencialment de caràcter minoritari, gairebé anecdòtic. Ningú no nega que hi va haver encreuaments, però tot indica que aquests no van ser prou importants com per assegurar la continuïtat de les poblacions pre-modernes fins a l'actualitat per poder dir sense pors ni embuts que tant neandertals com erectus i hòbbits no es van extingir mai. Què hi farem; de moment, aquesta és la realitat.


Fonts:
Genomic Data Reveal a Complex Making of Humans
Modern humans in with a whimper

Investigaran múltiples onades migratòries d'humans moderns a l'Àsia

El poblament de l'Àsia per part d'humans moderns va produir-se fa probablement més de 70.000 anys, d'acord amb el registre fòssil. Sembla que durant aquestes dates, ja hi havia moderns a la Índia, i que des d'allà van passar al sud-est asiàtic i posteriorment, van colonitzar Austràlia.

El que ens preguntem els interessats en poblacions prehistòriques és:

1- Hi va haver una sola o múltiples expansions des d'Àfrica a l'Àsia, en diferents períodes de temps?
2- Un article que va analitzar ADN d'aborígens australians va suggerir que hi va haver una primera expansió fa uns 60-75.000 anys i una de segona en fa 25-35.000, i cert encreumant entre els dos grups d'immigrants provinents del continent africà.
3- Es pensa que els de la primera expansió van encreuar-se amb diferents grups d'humans més antics: denisovans, erectus, etc, mentre que els de la segona expansió no ho van fer, o no amb tanta intensitat, perquè quan hi van arribar, els pobladors inicials ja estaven pràcticament extingits.


Tot això només són hipòtesis a dia d'avui. El fet que l'accés a l'ADN d'aborígens australians sigui tant o més complicat a l'accés d'ADN dels denisovans, fa que moltes d'aquestes preguntes quedin sense resposta. A tot això cal afegir-hi la incertesa dels rellotges moleculars a l'hora de fer datacions, i la impossibilitat en la majoria de casos, d'assignar una indústria lítica a un aspecte físic o a un llinatge mitocondrial determinat.

Tot i així, segur que en els propers mesos ens esperen moltes més notícies d'aquest tema tant apassionant, que ens afecta a tots els humans, actuals i no tant actuals.


Font: The dispersal of Homo sapiens across southern Asia: how early, how often, how complex?

Reemplaçant el reemplaçament?

Fa poc vam conèixer l'excepcional notícia de la recuperació d'ADN nuclear de dos esquelets d'un jaciment lleonès anomenat La Braña, amb una antiguitat de prop de 7.000 anys. Entre els científics que estan analitzant aquests dos caçadors-recol·lectors s'hi troba el nostre Carles Lalueza, exper en ADN antic.

Es va publicar un article amb els resultats preliminars, que suggeria que els habitants de la península van ser reemplaçats per onades posteriors durant el neolític, i que eren més semblants a les poblacions del nord d'Europa que no pas als habitants actuals de la península. Però fins a quin punt és certa, aquesta visió?

El grec Dienekes ha utilitzat un programa anomenat admixture per examinar millor les afinitats d'aquests dos i altres caçadors-recol·lectors, un granger i l'Otzi, la bèstia dels Alps. Els resultats es poden resumir en aquest gràfic:

En aquest gràfic hi veiem 5 personatges datats en més de 5.000 anys, on hi ha pre- i post-neolítics. El neolític es va iniciar fa uns 9.000 anys a l'orient mitjà i es va expandir fins a l'oest europeu en fa uns 7.000, tot i que les dates són una mica més tardanes al nord.

Els colors representen afinitats amb poblacions modernes, que es troben representades a la part inferior esquerra. Veiem que l'afinitat més gran de dos caçadors recol·lectors de Gotland (Suècia) és amb el component nord-europeu. D'altra banda, els dos (representats en una sola columna) individus de La Braña tenen més o menys afinitat amb el component nord-europeu i l'atlàntic-mediterrani. Després veiem que l'Otzi d'Àustria i un granger del neolític també de Gotland tenen molta més afinitat pel component atlantic-mediterani que no pas per la resta.

També observem components encara més curiosos entre els caçadors-recol·lectors, com ara el sub-saharià, tant a Suècia com a La Braña, i que no es troben o es troben en molta menor proporció en les poblacions actuals. Curiosament, aquests caçadors-recol·lectors són més propers als africans i també als asiàtics que no pas els europeus actuals.

Malgrat tot, de moment aquests resultats no dónen suport a un reemplaçament complet, com suggereixen alguns antropòlegs del prestigi de John Hawks i Joao Zilhao. Pel contrari, aproximadament un 60-70% dels europeus actuals provindria d'aquests caçadors-recol·lectors (cal tenir en compte que els "grangers" locals com l'Otzi també estaven barrejats amb la població autòctona, a més de amb població, supodament, d'orient mitjà.

Veurem com acaba tot plegat, perquè això només és el començament. S'anuncien més anàlisis interessants i opinions diverses sobre el tema que podeu consultar per exemple, a For what they were... we are -perquè no tothom interpreta els gràfics de la mateixa manera, una mica com passa després d'unes eleccions- però de moment els reemplacionistes ja poden anar posant la barba en remull.

Els sàpiens érem de pell clara; els foscos i peluts eren els neandertals

Contestant el vell paradigma, m'agradaria dedicar l'entrada a un estudi molt interessant sobre la pigmentació neandertal i d'homínids en general que va sortir fa uns quants mesos.

Com sabeu, el genoma neandertal prové de 3 dones croates que van viure a la localitat de Vindija fa aproximadament 38.000 anys. Amb aquestes 3 dones (bastant fragmentades, per cert) s'ha pogut reconstruïr el 60% del genoma neandertal. L'altre 40% ens falta.

Amb aquest 60% tenim feina per estona, però. Una tasca important és respondre a la pregunta COM EREN? les poblacions neandertals, començant per allò que crida més l'atenció a simple vista: la pigmentació.

Els primers estudis amb dos neandertals italians i espanyols semblaven mostrar que una part important de la població neandertal era de pell clara i cabells pèl-roigs i/o rossos. Semblava que el paradigma es decantava pel cantó de "Els neandertals eren de pell clara; els foscos i peluts érem nosaltres".

Aquest nou estudi ha servit per donar certa credibilitat a l'altra cara de la moneda, la que ens diu just el contrari: "Els sàpiens érem de pell clara; els foscos i peluts eren els neandertals". I doncs, quina és la bona? Com passa sovint en ciència, quan hi ha dues postures extremes, normalment el que més s'acosta a la veritat és un punt intermig entre l'una i l'altra.

I amb els neandertals sembla que està passant el mateix:  d'aquestes tres dones croates, n'hi havia dues de morenes i una de pèl-roja. Totes tres tenien els ulls foscos i la pell bronzejada. D'acord amb aquesta descripció, els neandertals que van viure a Croàcia fa més de 38.000 anys podrien haver estat més foscos de pell i de cabells que els croates actuals.

Com és possible, si aquestes dues poblacions habiten la mateixa latitud, i per tant, estan exposats a la mateixa quantitat de raigs U.V., radiació, calor, etc.? Una possibilitat és que el clan d'aquestes 3 dones era originari de més al sud del continent. Una altra és que la pell clara en els croates sigui una adaptació molt recent que tingui altres repercusions que les purament protectives contra la radiació.

Aquest estudi ha rebut moltes crítiques, perquè de fet, és molt difícil saber exactament quin era el color de pell d'aquelles 3 dones a partir d'ADN fòssil, i fer extrapolacions amb l'ADN d'humans actuals és una mica arriscat. Tot i així, els autors es mostren bastant convençuts, perquè han obtingut resultats prou satisfactoris fent prediccions amb els mateixos gens en altres humans, actuals i prehistòrics.

Per tant, encara que d'aquí a pocs anys tinguem moltíssima més informació sobre la pigmentació neandertal -i d'altres humans del paleolític- sembla prudent afirmar que, igual que els europeus actuals, tenien una pigmentació de cabells, ulls i pell variable.


Fonts:

http://news.sciencemag.org/sciencenow/2012/03/were-some-neandertals-brown-eyed.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/03/brown-eyed-neanderthals-of-croatia.html
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajhb.22263/abstract

Hawks, gràfics, HapMap, neandergenoma (actualitzat)

Us en recordeu dels gràfics de colors que l'antropòleg John Hawks va penjar al seu famós blog fa aproximadament mig any? No? Per refrescar la memòria, feu clic aquí.


Avui mateix en Hawks ha incorporat 5 gràfics (un de repetit i 4 de nous) sobre les poblacions incloses dins del HapMap i la seva similitud amb els neandertals. Aquests gràfics, on s'hi mostrava que els toscans eren els més neandertals de tots i que alguns africans eren un 0.5% més neandertals que d'altres van rebre crítiques ferotges, i sembla que finalment han caigut a l'oblit. Els aficionats a l'antropologia els han desat al baül dels mals endreços o de "coses que m'entren per una orella i em surten per l'altra".

Tant malament ho va fer, en Hawks? Bé, s'ha de reconèixer que és gràcies a ell que tenim certa informació del genoma neandertal de tant en tant, però d'altra banda l'esperit multirregionalista d'en Hawks fa que sigui massa optimista en les relacions entre homínids. La meva sensació és que no hi va haver tant d'amor com en Hawks vol creure, i més garrotades, castanyes, clatellots, bolets, pinyes i nates.

Havent dit això, no m'allargo més i penjo -si és que blogger em deixa- els 4 gràfics nous:

Gràfic nº 1 (m'encanta aquest dibuixet d'en Hawks amb barret) els Gujarati, una població de la Índia, semblen ser una mica menys neandertals que els CEU (americans d'orígen europeu).

Gràfic nº 2: els asiàtics de l'est (xinesos + japonesos) semblen una mica més neandertals que els Gujarati (cosa que segons en Hawks pot ser degut a efectes de mostreig i altres errors que en principi no tindrien res a veure amb el sexe arcaic).

 

Gràfic nº 3: Els Massai semblen perceptiblement més neandertals que els Luhya. Aquestes són dues poblacions africanes de l'est, però en el cas dels Massai, això no sorprèn si tenim en compte que semblen portar un 10-15% de gens no-africans.

I finalment, al gràfic nº 4 hi veiem els afro-americans, portant porcions molt variables d'ADN neandertal, i que d'acord amb els seus orígens múltiples, mostren una distribució bastant més heterogènia que els Massai. Segons en Hawks, això podria ser degut a què en els afro-americans, la barreja amb els europeus seria molt recent i variable, mentre que amb els Massai, seria més antiga; per això més o menys tots els individus de la comunitat porten el mateix %. Però només és una teoria.

Resumint: més del mateix. En Hawks s'hi podria haver lluït aquest cop i incloure altres poblacions, com ara més africans (els problemàtics Ioruba han desaparegut misteriosament), gent de l'orient mitjà, europeus de l'est, nord-africans, amerindis, melanesis, etc. 

Però n'hi haurà més: "More on that in my next installment."  Esperem que aquest cop en Hawks no ens faci esperar mig any per ensenyar-nos 4 gràfics sosos monòtons.

Genoma neandertal: rumors...

L'investigació amb els dos genomes d'homínids arcaics que tenim a l'abast fins ara, un dels quals, concretament el neandertal, està incomplet i s'ha hagut de reconstruïr, i un cop reconstruït, s'ha hagut de restaurar, continua: els primers articles anaven dirigits a contestar la pregunta de si hi va haver encreuament amb els humans moderns, i en cas que sí, on, quan, quant i com.

Un cop mig contestades aquestes preguntes, que s'han contestat de manera incompleta i indecisa, ja podem passar a contestar coses més interessants, com ara: aquests gens que ens han arribat dels denisovans i neandertals, tenen alguna "funció"? Hi ha variació entre poblacions de diferents continents, o bé som tots iguals?

Com a resposta, us adjunto un resum del que sembla ser un article interessant, de la mà de l'equip del nostre vell conegut Svante:

A genomewide map of Neandertal ancestry in modern humans

Sriram Sankararaman ^{1 ,2}, Nick Patterson², Swapan Mallick^{1 ,2}, Svante Paabo³, David Reich^{1 ,2
1}Harvard Medical School, Boston, USA, ²Broad Institute of Harvard and MIT, Cambridge, USA, ³Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, Leipzig, Germany

Analysis of the genomes of archaic hominins, such as Neandertals and Denisovans, has revealed that these groups have contributed to the genetic variation of modern human populations. Yet, we know little about how these ancient mixtures have shaped the genetic structure of human populations and even less about their impact on human evolution. To answer these questions systematically, we need a map of archaic ancestry i.e., a map that labels whether each region of an individual genome is descended from these archaics.
Building such a map is technically challenging because of the antiquity of these gene flow events. We have identified signatures based on patterns of variation at single SNPs as well as haplotypes that are informative of ancient gene flow. We propose a principled method based on the statistical framework of Conditional Random Fields (CRFs) that integrates these patterns leading to highly accurate predictions.
We applied our method to polymorphism data in European and East Asian individuals from the 1000 genomes project, in conjunction with the draft sequence of the Neandertal genome, to obtain the first genomewide map of Neandertal ancestry. Analysis of this map reveals several findings:

1. We identify around 35,000 Neandertal-derived alleles in Europeans and 21,000 in East Asians.
2. The map allows us to identify Neandertal alleles that have been the target of selection since introgression. We identified over 100 regions in which the frequency of Neandertal ancestry is extremely unlikely under a model of neutral evolution. The highest frequency region on chromosome 4 has a frequency of Neandertal ancestry of about 85% in Europe and overlaps CLOCK, a key gene in Circadian function in mammals. The high frequency, Neandertal-derived variant is specific to Europeans; it is not very common in East Asians. This gene has been found in other selection scans in Eurasian populations, but has never before been linked to Neandertal gene flow.
3. Several of the Neandertal-derived alleles identified in 1) above are found in the  >6,000 SNPs associated with common diseases listed in the NHGRI catalog. These Neandertal derived variants are found to be risk variants associated with obesity and protective variants against breast cancer.
4. We also investigate the possibility of using this map to reconstruct the genome of the introgressing Neandertal. Using the ancestries in Europe and East Asia, we can reconstruct about 600 Mb which we expect to increase with larger samples and additional populations.


Què vol dir tot això? Diverses coses: la primera és que sembla que els europeus porten més al·lels neandertals que els asiàtics de l'est: això contradiu el primer estudi sobre el genoma neandertal, al qual es deia que el % d'aquest ADN neandertal no variava entre no-africans, perquè hi va haver un sol episodi d'encreuament en un lloc molt concret. Ara bé, en desconec els detalls, com ara quanta gent han analitzat, i una altra pega molt gran que tenen aquests estudis són les etiquetes. Sí, les etiquetes que els americans posen a tothom segons el seu punt de vista, i que moltes vegades només serveixen generar confusió: "east asians" "europeans" "middle easterners" "sub-saharans" etc.


Passem a coses encara més interessants: sembla que alguns d'aquests al·lels són realment "beneficiosos", és a dir, que no serien ADN broça, i que s'han conservat fins als nostres dies perquè realment ens han "ajudat" d'alguna manera o altra. Es tracta concretament del gen CLOCK, involucrat en els ritmes circadians (ritmes que determinen a quina hora tenim son, a quina hora tenim gana, etc, explicat d'una manera molt simple i barroera). Doncs bé, el 85% dels europeus porta l'al·lel heretat dels neandertals per a aquest gen, i només el 15% restant portaria l'al·lel(s) "sàpiens". Aquesta selecció tant acusada no s'ha observat en els asiàtics de l'est. Es desconeixen dades per a altres poblacions.


Hi ha altres al·lels interessants que semblen provenir dels neandertals. És el cas d'algunes variants relacionades amb el risc de desenvolupar obesitat i d'altres variants protectores contra el càncer de pit.

Els autors estan pensant en reconstruïr el genoma del neandertal "introgressat" (???????) fent servir els al·lels neandertals que han arribat fins a l'actualitat. Una mica com resconstruïr un trencaclosques ajuntant petites peces que es troben repartides a l'atzar dins de cada persona d'arreu del planeta.

Els humans, a mig camí entre els bonobos i els ximpanzés

Fa poc es va publicar l'esborrany del genoma del bonobo: crec que és l'últim gran primat que faltava per analitzar, perquè a la llista ja hi tenim el del goril·la, òbviament el del ximpanzé i el de l'orangutan.

Els bonobos, com tothom sap, es caracteritzen per fer l'amor i no la guerra quan s'enfaden. El sexe en els bonobos es fa servir amb moltes finalitats, a part de la reproducció. Els ximpanzés, l'espècie més pròxima als bonobos, sembla que són tot el contrari, segons els humans que els descriuen: egoïstes, violents, malvats...

És clar que totes aquestes descripcions són una mica subjectives, però el cert és que no es pot dir que aquests dos ximpanzés tinguin un caràcter idèntic, i cal afegir també, que a la majoria d'humans ens agradaria més assemblar-nos als bonobos que no pas als seus cosins evolutius.

Malgrat aquest desig, els primatòlegs coincideixen en què els humans, pel que fa al caràcter, estem a mig camí dels ximpanzés malvats i esquerps i els bonobos amables i compassius. I per una vegada, sembla que els gens dónen la raó a aquesta descripció tant romanticista de la realitat: una mica més del 3% del genoma humà s'assembla més o als ximpanzés, o als bonobos.

Perquè ens entenguem, el "normal" seria que els humans ens assembléssim exactament igual tant als uns com als altres, perquè ells estan més emparentats entre sí que amb nosaltres i els neandertals. Però la naturalesa sovint és més complicada del que sembla, i hi ha aproximadament un 1,6% del genoma humà més semblant al bonobo que no pas al ximpanzé, i un 1,7% restant més semblant al ximpanzé que no pas al bonobo.

Aquest 3.3% de gens podrien explicar l'ambigüitat del caràcter humà respecte aquestes dues espècies de ximpanzés? Ara per ara, podem dir que és possible.


Article sencer:


http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature11128.html?WT.ec_id=NATURE-20120614

Neander Park (preliminar)

L'avorrit i pesat tema de la clonació neandertal ha tornat a sortir a la llum. És un tema que ja he tractat unes quantes vegades, per tant, espero no extendre'm massa.

D'entrada cal, primer de tot, recordar les paraules d'Svante Pääbo, el pare del genoma neandertal, a la pregunta de si seria possible:

-Partint d'ADN fòssil, sempre serà impossible.

I com que d'aquest tema dubto que hi hagi ningú que en sàpiga més que ell, em pregunto a què vénen els pamflets que es van extendre com la pólvora tot just fa una setmana sobre neandertals revifats. Si des d'ADN fòssil és impossible, se sobreentén que caldrà transformar aquest ADN fòssil en ADN viu. Ara bé, com que no hi ha cap neandertal viu, segurament haurem de recórrer a procediments més complicats. A l'article de la BBC algú hi ha teclejat els següents paràgrafs:

[El problema és que]: Actualmente, la secuencia cubre solo el 60% de todo el genoma. Pero una vez que se complete, podría usarse para crear un genoma artificial.Sin embargo, esto no tendría ninguna utilidad a menos de que

[Possibilitat I] el ADN se añada a los cromosomas de una célula viva, para que los genes se puedan expresar correctamente. 

[Possibilitat II] O, se podría alterar al ADN de una célula viva con un proceso de transferencia nuclear, como se hizo para clonar ovejas y vacas.
 
[Superats els obstacles principals...] Finalmente, se podría hacer crecer células madre de Neandertal que luego se podrían implantar en un embrión humano durante sus primera etapas.

[I per acabar-ho de rematar] Después, habría que quitar todas las células que no sean de Neandertal para que crezca un bebé Neandertal.

[I ara vénen els peròs] En síntesis: el resultado es, físicamente, un Neandertal. Pero esta criatura nacería en un entorno tan diferente al propio que no podría adaptarse a las enfermedades de hoy día, y menos aún a la vida contemporánea.

I ara! La criatura es modifica genèticament i problema arreglat.

Per descomptat que desconec els obstacles d'aquest procediment: no hi entenc prou. Ara bé, m'imagino que el pressupost s'elevaria a quantitats inimaginables, que caldrien mil i un intents abans d'arribar al resultat bo, i que dubto que hi hagi cap barrera ètica que permeti superar-ho: per què hauríem de clonar Vindija 35 (ara no sé si existeix, aquest) i no el faraó Tutankhamon o la reina Elisabeth II que aleshores ja serà morta, o un papa de Roma o el mateix Otzi, que ens ajudi a aclarir el misteri de la seva mort?

Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

La transició Neolític-Mesolític a Europa, és un tema molt discutit -potser el que més- entre antropòlegs i aficionats a descobrir què s'hi amaga darrere l'expressió "d'on venim". Sense entendre per què, s'han proposat dos models molt radicals per explicar com es va produïr aquesta transició, fa uns 9.000 anys.

-El primer model, o model d'aculturació, defensa que els europeus serien descendents dels Mesolítics que van adoptar la cultura dels grangers d'orient mitjà.
-El segon model, o de difusió dèmica, defensa que els europeus serien descendents dels grangers d'orient mitjà que van absorbir o reemplaçar completament els caçadors-recol·lectors del mesolític.

Fins ara, tant registre fòssil com ADN antic han coincidit en què no dónen una resposta concloent de com van anar les coses. Fins i tot s'ha proposat que els europeus actuals no serien descendents dels grangers ni dels mesolítics (!). Tot indica que aquesta incertesa continuarà fins que no poguem seqüenciar prou ADN dels mesolítics. Sigui com sigui, mentrestant no ens podem quedar de braços plegats, i una manera d'anar avançant feina és fer una comparativa de cranis entre abans i després de la transició al neolític a Europa, per veure si realment hi ha molta variació o poca.

Els resultats d'un nou estudi suggereixen una cosa força lògica: cap dels dos models proposats sembla ser el correcte, perquè aquests són massa extremistes: una posició intermitja seria més probable.

L'estudi ha trobat diferències entre els cranis dels caçadors del mesolític i grangers del neolític, però cal fer un parell de puntualitzacions:

1-Alguns grangers del neolític s'assemblen més als mesolítics que no pas a d'altres grangers d'una altra zona. En canvi, això no és així depenent de la zona: a Europa central i Escandinàvia els pobladors del neolític no s'assemblen gaire als mesolítics.
2-Aquestes dades es corresponen bastant bé amb l'ADN antic recuperat fins ara: en alguns llocs l'ADN indica continuïtat, mentre que en d'altres, hi va haver un reemplaçament més o menys pronunciat.

L'arribada d'aquests grangers no es va produïr ni massivament ni d'un sol cop, sinó que probablement eren petits grups que anaven avançant i ocupaven àrees més o menys despoblades. En alguns casos els nadius adquirien la cultura dels nouvinguts des de l'Orient Mitjà, i en d'altres eren reemplaçats o absorbits. Les zones que mostren menys continuïtat són Europa central i Escandinàvia, potser perquè allà la densitat era menor (?).


Font (article sencer en pdf, gratis): Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

Neandertals africans?

El blog Evo and Proud té una entrada força interessant que tracta d'explicar el per què de l'existència d'aquest gràfic, que fa poc més d'una setmana John Hawks va penjar al seu blog:



Es tracta d'una comparació entre dues ètnies africanes, una de Nigèria i l'altra de Kènia, amb el genoma neandertal. Malgrat que teòricament tots els africans que no estiguin barrejats amb eurasiàtics haurien de mostrar un 0% d'ADN neandertal, sembla que aquest no és exactament el cas.

La població de Nigèria sembla que porta un 0,5% més d'ADN neandertal que la població de Kènia, una xifra poc esperable si tenim en compte que els africans de l'est estan més barrejats amb eurasiàtics que els de l'oest.

Arribats en aquest punt, hi ha diverses possibilitats per explicar aquesta discrepància entre aquestes dues poblacions -discrepància que també s'observa en altres poblacions no-africanes molt properes, com ara britànics i toscans- entre les quals tenim:

1-Que les diferències siguin degudes a l'atzar o a la deriva i no pas a diferències reals en el percentatge d'avantpassats neandertals.

2-Que els nigerians portin un 20% de gens no-africans.

3-Que els nigerians s'encreuessin amb una població arcaica existent a l'oest d'Àfrica quan els primers humans moderns van migrar d'est a oest. Aquesta població hauria retingut certes afinitats pels neandertals, o bé fins i tot podrien ser neandertals desplaçats a l'Àfrica. Hi ha certa evidència d'encreuament amb poblacions arcaiques tant en l'ADN com en la morfologia de certs africans de l'oest, però és controvertit, i a més, ningú mai no ha trobat res que indiqui que els neander arribéssin a l'oest d'Àfrica.

4-Que tot plegat sigui resultat d'estructures presents a l'Àfrica abans del Fora d'Àfrica, és a dir, que potser els nigerians i els no-africans són descendents d'una població africana que hauria retingut certes afinitats amb els heidelbergensis, mentre que els kenians i altres africans serien descendents principalment d'una altra població.

5-Que els kenians i d'altres africans s'hagin barrejat en un temps incert amb una població arcaica encara més diferent dels neandertals que els humans moderns, i que per aquest motiu ens dóni la falsa impressió que són menys neandertals que els africans de l'oest.



Sincerament, no sé què pensar-ne. El que seria millor per a tots és que en Hawks estudiés més poblacions africanes per veure si aquestes diferències es mantenen entre diferents ètnies africanes.

Hi ha poblacions més neandertals que d'altres?

Després d'haver-nos fet patir tant amb l'ADN denisovà i els anàlisis que John Hawks va dir que apareixerien "soon" (aviat) però que no acaben de sortir, l'antropòleg nord-americà va alimentant la seva audiència amb les engrunes de pa que cauen de la seva taula de l'escriptori, on hi té un ordinador amb molts programes complexos instal·lats que li serveixen per generar gràfics d'aquest estil (clic per engrandir):



No sé si la imatge es veu bé. En qualsevol cas, anem de cara al gra: Hawks ha agafat una sèrie de poblacions (luhya, ioruba, toscans, finlandesos, britànics...) i les ha comparades amb el genoma de Vi33.16, una de les tres dones neandertals croates a partir de la qual es va seqüenciar el genoma neandertal.

Hawks ha trobat diferències "significatives" entre diferents poblacions, algunes d'elles molt properes. Vet aquí uns exemples:



[Informació rellevant: com més cap a la dreta, més material genètic es comparteix amb els neandertals].

En aquest gràfic d'aquí sobre hi tenim dues poblacions europees: els britànics i els toscans. Pel que sembla, aquests últims són una mica més neandertals que els seus veïns del nord. No només això, sinó que sembla que d'entre les poblacions comparades, els toscans són els més neandertals de tots. És un resultat que costa una mica de creure, però bé, anem a veure el següent gràfic:




En aquest gràfic es representen dues poblacions xineses de la mateixa ètnia: els Han del sud i els Han del nord. Pel que sembla, també hi ha diferències significatives: els Han del nord porten un 0,5% més d'ADN neandertal. Aquest resultat ja no és tant esperat, si tenim en compte que en ser de la mateixa ètnia, haurien de ser molt similars, genèticament parlant. És com si comparessim entre barcelonins i gironins i trobéssim que aquests últims porten un 0,5% més d'ADN neander. Si aquest % més realment és perquè els gironins haguessin incorporat més ADN neandertal, això voldria dir que gironins i barcelonins ja eren poblacions separades des de fa almenys... 35.000 anys!!! No cola.

I per últim, el gràfic més il·lustratiu, el que en Hawks no sap com interpretar:



Aquí hi tenim representades dues poblacions africanes: els Luhya de Kènia i els Ioruba de Nigèria. Segons el model de Green i Paabo, els africans actuals no haurien de portar ADN neandertal, o en cas de portar-ne, seria degut a barreges amb poblacions no-africanes, com és el cas d'alguns africans de l'est.

Tot i així, el que s'observa en aquest gràfic no és només que no tots els africans són igual de neandertals, sinó que els africans de l'oest (Ioruba) ho són una mica més que els de l'est (Luhya)!!!

Com s'explica tot això? Hi ha diferents alternatives:

1-Que les coses són com les interpreta en Hawks, i que gironins i barcelonins, toscans i britànics o xinesos Han del sud i del nord ja eren dues poblacions separades fa 35.000 anys.
2-Que tot plegat sigui degut a l'atzar: efectes fundadors, deriva genètica... és a dir: que sembli que algunes poblacions són més neandertals que d'altres per aquests fenòmens i no pas perquè realment hagin incorporat més ADN neandertal.
3-Que tot plegat sigui una estructura dins l'Àfrica i els encreuaments neandertals mai van existir: és poc probable, però cal fer una matització: si hi ha africans més neandertals que d'altres i la cosa es deu a l'atzar... potser hauriem de rebaixar el % d'ADN neandertal en no-africans no? És a dir: potser enlloc de ser del 3% com diu en Hawks és del 2%.

Com és obvi, en Hawks s'ha decantat per la 1. En Maju, l'autor del blog "For what they were we are", defensor de "l'únic i irrepetible" episodi d'encreuament a l'Orient mitjà defensa la 2. Jo em sembla que estic força d'acord amb en Maju... almenys fins ara: no em convencen gens els gràfics d'en Hawks i les explicacions que hi dóna. Ara bé, ningú no ens assegura que d'aquí x temps surti un estudi fet a nivell mundial comparant centenars de poblacions amb uns quants neandertals i trobi que hi hagi petites diferències... en qualsevol cas, esperem que en Hawks revisi els seus gràfics: hi ha massa multirregionalisme implícit.


Fonts:

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2012/02/splitting-hairs-with-neanderthal.html
http://johnhawks.net/weblog/reviews/neandertals/neandertal_dna/1000-genomes-introgression-among-populations-2012.html

El genoma dels denisovans accessible al món sencer

Ha estat una molt bona decisió la que han pres els científics de l'institut Max Planck, on hi treballa Svante Pääbo.



Gràcies al blog Pileta de la Prehistoria, he tingut accés a aquesta excel·lent notícia. El genoma de l'homínid mig erectus mig neandertal que va viure a la cova de Denisova fa poc més de 20.000 anys, segons J. Zilhao, està accessible a qualsevol que hi estigui interessat, i no només això, sinó...

"This data is freely available without passwords."

...que no cal introduir cap contrasenya, ni registrar-se, ni res. Només cal fer un clic en aquesta pàgina i a sota de la secció on hi diu "Downloads" hi trobareu múltiples enllaços per accedir a la doble hèlix denisovana.

Una doble hèlix que per cert, està molt sencera i en bones condicions: fins al 99,97% de les bases s'ha pogut recuperar, i un 99,51% del material genètic té molt bona cobertura. En fi, són paraules molt tècniques que no aconsegueixo entendre del tot; el que sí que entenc és que això és EX-CE-L·L-ENT!

El nivell de contaminació amb ADN humà modern està per sota de l'1%.

I ara què fem? Malgrat que la doble hèlix denisovana estigui disponible, llegir-la pot semblar inintel·ligible. Tot i així, hi ha programes d'informàtica molt complexos que permeten fer els anàlisis: en aquest sentit, el genoma denisovà ens proporcionarà una informació molt valuosa per respondre les grans preguntes que la humanitat s'ha fet sempre: qui som i què hi fem aquí?

De ben segur que aviat en tindrem notícies!


Fonts:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/02/entire-genome-of-extinct-human-decoded.html
http://www.eva.mpg.de/denisova

Nou mapa d'antigues migracions humanes modernes

Encara no s'ha publicat el de migracions neandertals o erectusianes, però sigueu pacients, perquè els científics hi estan treballant!



Aquest mapa l'he trobat gairebé per casualitat, i m'ha cridat l'atenció perquè és força diferent dels "vells": representa les principals migracions que van tenir lloc durant el primer (o segon?) fora d'Àfrica, fa més de 70.000 anys. En teoria està basat en el "deneá", recombinant, a més a més.

A diferència dels vells, aquest mapa dóna un paper central a la Índia, i fa descendir els nord-africans actuals d'una branca que es va separar de la dels europeus a l'Àsia de l'oest, una dada que fa poc va remarcar un estudi sobre aquesta part del món.

Per comparar, aquí hi ha un mapa "vell":

Tota la veritat de l'Rh negatiu i els neandertals

Ser rhesus negatiu té alguna cosa a veure amb els neandertals? És possible que l'alta prevalença que s'observa en algunes poblacions d'Euràsia occidental, com ara els bascos, tingui alguna relació amb aquells fornits caçadors-recol·lectors del pleistocè?



És una pregunta que fa anys i anys que ens fem. I ara que tenim el genoma neandertal desxifrat, seria ben fàcil de contestar, oi que sí? Malauradament, sembla que aquest no és el cas: algú ha aconseguit contactar amb els científics del Max Planck i fer-los la pregunta del milió: els neandertals, tenien alguna relació amb l'Rh negatiu? I la resposta dels científics és que... potser sí, o potser no. No ho podem saber, perquè el genoma neandertal només s'ha pogut reconstruir en un 60%, i ja és mala sort que el gen de l'Rh es trobi en el 40% que en falta...

Afortunadament hi ha altres neandertals, com els del Sidrón, que ens podrien respondre aquesta pregunta ben aviat. O fins i tot la mateixa Senyora X ens en podria donar pistes. Qui sap!


Vídeo on hi surt tot explicat:

http://www.youtube.com/watch?v=zvx6G2P4o1I

Exploren l'ADN d'un neandertal català

52 parells de bases de no res han servit per adjudicar la neandertalitat completa a la mandíbula de la Cova del Gegant, un dels tres únics fòssils pre-sàpiens que hi ha a Catalunya (els altres dos són la mandíbula de Banyoles i una dent).



La mandíbula té 53.200 anys, i com sabem, en aquesta època tots els catalans tenien visera i els mancava la barbeta. Aquests 52 parells de bases són de l'ADNmt, que cal distingir del nuclear. Els investigadors Joan Daura i Montserrat Sanz han tingut prou ADN com per trobar una seqüència que pel que sembla és molt específica dels neandertals analitzats fins ara, i que també es trobava a la mandíbula de la Cova del Gegant.

Aquest estudi va ser publicat l'abril de 2011 i ja l'havia comentat, el podeu llegir aquí. Desconec la raó d'aquest retard en l'aparició de la notícia per part dels mitjans d'incomunicació.



Font:

http://www.9diari.cat/catalunya/societat/9229-dos-investigadors-sequeencien-per-primer-cop-part-de-ladn-dun-neandertal-trobat-a-catalunya.html