Capità: rumb a estribord, compte amb els icebergs!

Noves troballes d'eines Mosterianes a les illes gregues Lefkada, Kefalonia i Zakynthos que podrien aproximar-se als 100.000 anys, deixen lloc a pocs dubtes: aquells artesans de la pedra van haver de fer servir algun tipus d'embarcació per arribar-hi.



Aquests illes gregues se troben relativament aprop del continent -només separades entre 5 i 12 quilòmetres- de manera que es poden veure fàcilment estant a terra ferma. Tot i així, la profunditat màxima entre les illes i la costa és aproximadament de 300 metres avui en dia i de 180 metres fa 100.000 anys, època en què el nivell del mar era una mica més baix, probablement perquè hi havia una proporció més gran d'aigua congelada; en augmentar les temperatures, als períodes intersticials, el nivell del mar comença a pujar: és per això que tothom està tant pendent del canvi climàtic i el gel de l'Antàrtida, perquè desenes de ciutats arran del mar podrien quedar engolides per l'aigua si el nivell puja només 1 o 2 metres.

El que està clar és que fa 100.000 anys les illes existien. I no en són pas l'únic exemple: a Creta, una illa separada 40 quilòmetres de la costa, s'hi han trobat eines datades en més de 130.000 anys. Una possible embarcació per arribar-hi serien les canoes.

Tot i així, els partidaris del neandertal "tonto" no defalleixen: potser els neandertals hi van arribar nedant. D'acord; potser llençar-se de cap al mar i fer fer 5-12 quilòmetres nedant no és res per un neandertal, però 40!?! En cas de ser cert, encara seria més increïble.

Una altra possibilitat és que les eines Mosterianes -que no han estat datades directament, sinó que se'n dedueix l'antiguitat pel tipus d'indústria- són molt més recents.

[...] Posats a hipotetitzar, també és possible que les pedres arribéssin allà amb un pelicà que un bon dia de fa 100.000 anys es va empassar un parell d'eines Mosterianes pensant-se que eren ostres, i que un neandertal grec havia llençat a la costa prèviament. Aleshores va volar 5-12 quilòmetres, i un cop a l'illa les va escopir del pap perquè va veure que no eren comestibles. Com que d'illes n'hi ha 3, se sobreentén que el pelicà va repetir el procés unes quantes vegades. [...]

De moment, l'embarcació més antiga trobada és una canoa del llac Bracciano, a Roma, que té 7.000 anys, però sabem que aquest tipus d'embarcacions haurien d'haver existit per arribar a Austràlia fa més de 50.000 anys, a l'illa de Flores en fa més de 900.000, a Creta, a Sardenya durant el paleolític mitjà, i ara a aquestes illes gregues.

Són totes evidències que ens indiquen que els mariners han existit des de molt antic al gènere Homo.


Font (via Pileta de la Prehistoria):

http://www.newscientist.com/article/mg21328544.800-neanderthals-were-ancient-mariners.html

Introducció a les meravelloses indústries paleolítiques

De ben segur que tots ens hem preguntat alguna vegada: què és això del proto-aurinyacià? Què significa i com es reconeix? I el mosterià? Què significa aquesta paraula i en quin context es fa servir?



No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.

Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.

Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.



[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]

La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.



Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!

Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.



El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo

Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:



Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.



Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.

Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).



Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:



De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.



Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.

Peştera Cu Oase: No hi ha connexió entre Mosterià final i Aurinyacià

El jaciment romanès de Peştera Cu Oase és possiblement un dels més coneguts dins del context prehistòric europeu, perquè allà suposadament hi van viure els "primers [humans moderns] europeus", datats en 35.000 anys.



D'aquest jaciment provenen les restes d'uns quants humans moderns d'aquell període, el més famós dels quals és Oase 2 (imatge de sobre), la reconstrucció del qual és si més no, pintoresca.
Aquests romanesos no s'han lliurat de caure a les mans del dr. Trinkaus, que repeteix una i una altra vegada que són "híbrids".

Com que els Oase no poden parlar no sabrem mai qui era la seva veritable família, ni molt menys si tenien algun avantpassat neandertal, si no és que algun aventurat els hi perfora els ossos en busca de la doble hèlix. Tot i així, un nou estudi aporta més informació d'aquest jaciment i d'altres de Romania del paleolític superior, aquest cop analitzant detingudament els estrats corresponents a l'Aurinyacià, les indústries de Transició i al Mosterià final.

Les datacions no concorden: l'Aurinyacià sembla massa "jove" i les indústries Transitòries sembla que han patit una barreja estratigràfica. Malgrat tot, els autors pensen que l'Aurinyacià romanès és cronològicament similar al de la resta de jaciments europeus, i no mostra cap relació de parentiu amb el Mosterià final.

Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212000274?v=s5

El Chatelperronià és més antic del que ens pensàvem?

I encara un altre article que es suma a la pila dels que han intentat esbrinar l'orígen aquesta indústria tant enigmàtica!



Aquest cop ens translladarem fins al centre de l'estat francès, a la cova de Bordes-Fitte. En aquest abric s'ha estudiat una seqüència arqueoestratigràfica, que inclou artefactes típics de la indústria Chatelperroniana (CH) intercalats entre els nivells corresponents al paleolític mitjà i el superior.

L'anàlisi espacial dels estrats on s'han trobat tots aquests artefactes CH, revela que són resultat de diferents ocupacions de l'abric en l'espai i en el temps, i que CH no representa un estadi intermig o de transició entre les indústries del paleolític mitjà (Mosterià) a superior (Aurinyacià).

Les datacions obtingudes amb ¹⁴C del material de la cova, revelen que aquesta indústria es mou entre els 41-48.000 anys abans del present (dates ja calibrades), i es corresponen força bé amb els 39.000 ± 2.000 anys obtinguts utilitzant una tècnica d'estimulació luminiscent de quartz, i els 45.000 ± 2.000 anys que ha revelat encara una altra tècnica d'estimulació luminiscent de feldspat (un mineral format per silicats d'alumini i altres metalls).



Tot plegat, molt interessant: aquestes dates són uns pocs milenis més antigues que els 35-40.000 anys que s'havien obtingut prèviament amb altres tècniques.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002156

El Chatelperronià estaria més emparentat amb el Proto-aurinyacià?

Més controversià al voltant de la indústria "de transició" Chatelperroniana. Aquesta indústria s'ha associat típicament als neandertals, perquè als nivells on s'ha trobat, precisament hi havia restes de neandertals, com al jaciment de Saint Césaire. Les datacions suggerien que aquesta indústria només va aguantar uns quants milenis cap a finals del paleolític mitjà/principis del superior i es només troba a certs punts del continent europeu, com ara França i el nord de la península ibèrica.



Una altra línia d'investigació -la d'en Mellars- considerava que els neandertals no tenien prou capacitats per elaborar una indústria amb elements simbòlics (arracades, penjolls) i que era molt estrany que els neandertals haguessin canviat d'indústria de cop fa 35-40.000 anys. Per tant, van analitzar els estrats, i van trobar que als nivells Chatelperronians, aquests havien estat remoguts, i que qualsevol associació amb els neandertals s'havia de posar en quarentena.

Zilhäo va re-analitzar el material d'aquests estrats i va respondre el treball d'aquests autors defensant que no hi havia cap motiu per pensar que els estrats havien estat remoguts, i per tant, era ben probable que els neandertals fossin els amos i senyors d'aquesta indústria.

I ara què passa? Doncs que ha sortit un altre article que torna a qüestionar que el Chatelperronià sigui una indústria neandertal. Els autors han trobat que aquesta indústria s'assembla molt més al proto-Aurinyacià, assignat als humans moderns, que no pas al mosterià, la indústria pròpia dels neandertals. Per tant, si els neandertals de cop i volta es van posar a fabricar una indústria que no tenia res a veure amb el que havien fet en els darrers 200.000 anys de la seva història vol dir que... tenim un problema.



De fet, ja ho sabíem que el Chatelperronià diferia en molts aspectes al Mosterià. Els autors també han trobat que Chatelperronià i proto-Aurinyacià no són contemporanis, sinó que la primera va precedir la segona. El Chatelperronià tampoc no sembla que representi cap continuïtat amb les indústries categoritzades com a "Mosterià tardà".

Per tant, a partir d'aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Maleïdes pedrotes, n'hi ha per tornar-se boig!



Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004447