La dieta de les neandertals embarassades sota tractament antropològic

L'embaràs és allò que ens permet continuar endavant com a espècie. Encara que els neandertals de fa 50.000 anys no sapiguessin tot aquell conte de l'espermatozoide que fecunda l'òvul i encara que no en tinguem imatges, de ben segur que les noies neandertals es quedaven embarassades unes quantes vegades a la seva vida, i començaven ben joves.



No és com ara que només es queda embarassada qui vol, i sobretot, qui pot: abans les noies neandertals no podien triar, perquè segurament ni tant sols havien associat sexe i embaràs: això ho va descobrir l'Ayla fa 35.000 anys. Els neandertals com a molt es devien pensar que els nens els portaven les cigonyes, o l'ós de les cavernes. O potser sí que tenien alguna teoria de com venien al món? És un tema fascinant!

Però quedem-nos en estat de gestació neandertal: una mare embarassada necessitava una dieta especial i certa estabilitat perquè el neandertal petit o la bessonada finalment arribéssin a terme; i de ben segur que aquestes condicions especials per cuidar una embarassada neandertal van haver d'existir per força; o això, o s'acabava l'espècie -i es va acabar- però segurament no per les dietes neandertals nefastes.

Siguem realistes: allò de les 5.000 calories diàries a base de carn de mamífer herbívor era molt difícil de creure. Traduïnt-ho al nostre llenguatge modern, alguns autors van proposar que les mares neandertals ingerien -diàriament- aquestes calories (un adult normal consumeix unes 2.300 calories), que equivaldrien a menjar-se 10 hamburgueses gegants, cada dia, a més.

Mai no m'ha convençut, sempre ho he acceptat de mala gana, esperant que per fi algú se n'adonés que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. I sembla que per fi aquest dia ha arribat: Julien Riel Salvatore -el coneixereu per la hipòtesi dels "neandertals amorosos"- un antropòleg brillant, estigueu d'acord amb això dels amorosos o no, ha tocat de peus a terra.

No només ha posat en dubte aquesta dieta tant poc saludable, sinó que ha deixat ben clar que una mare neandertal que hagués seguit aquesta dieta hauria mort. No, no estem parlant d'un mal de panxa passatger, ni tant sols d'una pèrdua de pes momentània. Estem parlant de la mort.



Els motius són que 5.000 calories equivalen a desnutrició severa com la que pateixen alguns nens al tercer món si la dieta no aporta tot allò que el nostre cos necessita o ho aporta en excés. Nutrients com ara:

-Nivells tòxics de proteïnes per ingesta excessiva de greix.
-Consum exagerat d'alguns micronutrients com ara el zinc i el potassi, que en elevades quantitats poden malmetre òrgans vitals.
-Falta d'altres nutrients essencials, com ara el folat i el calci.

Una embarassada necessita tots aquests nutrients essencials encara més que algú que no estigui en estat.

Afortundament sabem que els neandertals consumien altres tipus d'aliments, com ara peix, verdures i marisc, que enriquien la seva dieta. Per tant, no es pot dir que els neandertals menjaven carn sí o sí, sinó que sabien extreure profit de tot allò que era al seu abast per tal de tenir una dieta el més saludable possible.

El que no acabo d'entendre és: com és possible que aquesta dieta més mortífera que un bolet verinós hagi estat proposada per autoritats de prestigi com a l'ideal per a una neandertal embarassada?!


Gràcies Julien!




Font:

http://averyremoteperiodindeed.blogspot.com/2012/02/how-to-feed-pregnant-neanderthal.html

Els Heidelbergensis eren més alts que els neandertals?

Acaba d'aparèixer un article que tracta d'alçades de 3 grups d'homínids molt especials:

Els Heidelbergensis (500.000 -200.000? AP), que tenen la metròpoli més important al jaciment burgalès de la Sima de los Huesos i d'altres de més petites repartides per tot Europa. Es tracta d'un grup bastant heterogeni, del qual se n'han proposat moltes teories per explicar-ne l'orígen i el final. Sabem que els seus successors a Euràsia occidental van ser els neandertals (200.000-22.000 AP) i aquests van ser finalment suplantats pels HAM. Ara toca preguntar: i quin altre homínid suplantarà els HAM?



Bé, aquesta pregunta la deixo una mica per reflexionar: la història dels homínids sembla haver estat plena de suplantacions per tot l'ample i alt del planeta. Parlant d'alts, i de baixos, que és precisament del que tractarà aquest post, val a dir que els neandertals sempre s'han considerat uns individus d'alçada escassa. Fins i tot quan m'he trobat gent que no en sabia res d'ells, el primer que deien era "però els neandertals, eren baixos, eh?" i jo no sabia què respondre'ls.

En realitat, l'alçada dels neandertals era molt semblant a l'alçada dels nostres besavis i besàvies, però sabem que des de llavors l'alçada de la població mundial s'ha incrementat uns 10-15 cm, per tant, no es pot dir que l'alçada dels humans actuals sigui constant, sinó que pot veure's influïda per factors com ara l'alimentació i les condicions generals de vida.

(ja no m'enrotllo més) en el present estudi, han reconstruït 27 ossos llargs* de la Sima, 39 ossos llargs complets de neandertals i 17 ossos llargs dels primers HAM en sortir d'Àfrica, els Skhul/Qafzeh. A partir d'aquesta col·lecció d'ossos, s'han estimat les alçades dels tres grups i s'ha fet el promig entre homes i dones.



L'estudi revela que els heidelbergensis eren aproximadament 3 cm més alts que els neandertals (163.6 cm i 160.6 cm respectivament) mentre que els HAM primitius eren bastant més alts ( 177.4 cm). Els autors han remarcat que per qualsevol mesura feta amb qualsevol os llarg i fent comparacions dins del mateix sexe, els heidelbergensis de la Sima són significativament més alts que els neander.

Les conclusions són que tant els neandertals com els heidelbergensis eren d'alçades molt semblants a les de les poblacions europees actuals del mediterrani (en realitat cal dir que l'alçada mitjana al segle XXI és més elevada, d'uns 175 cm pels homes i 163 per les dones) i que l'alçada dels homínids s'ha mantingut constant en els darrers 2 milions d'anys, tenint en compte un increment significatiu en els primers HAM**. Per tant, no és correcte afirmar que els neandertals fóssin baixos.



* Ossos llargs: tal com se sobreentén, es tracta dels ossos més llargs del nostre cos, com ara l'húmer, el cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné.

** Aquest increment devia ser passatger. L'alçada dels HAM europeus del paleolític superior inicial era molt semblant a l'actual (176.2 cm pels homes i 162.9 cm per les dones) mentre que la dels HAM del paleolític superior tardà era més baixa (165.6 cm i 153.5 cm). L'Ötzi, que va viure fa poc més de 5.000 anys, feia 165 cm d'alçada.


Fonts:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002193
http://archaeology.about.com/od/earlymansites/a/cro_magnon.htm

L'Ötzi va tenir un accident de muntanya?

La bèstia dels Alps, que va viure fa més de 5.300 anys, té l'honor de ser la mòmia més antiga del món.



Aquest austríac de 46 anys i 159 cm d'alçada, increïblement fort i devorador de cabres salvatges, va tenir una mort que sempre s'ha pensat que havia estat un assassinat, perquè juntament amb ell s'hi ha trobat sang de 4 persones diferents més; això ens indicaria que abans de morir, l'Ötzi va protagonitzar un combat de boxa dels de debò.

Tot i així, l'assassinat de l'Otzi podria convertir-se en una llegenda sense fonament ben aviat. Fins ara, la prova més concloent que l'Otzi va ser directament atacat, és una cicatriu que té en una de les primeres costelles, i que va fer pensar a molts que es tractava d'una llança que anava dirigida cap a ell amb tota la mala intenció del món.

Però això no és el que opinen tots els experts; si bé la marca de la llança és real, aquesta es podria haver produït molt abans de la mort del nostre protagonista; segons aquests experts, el que hauria passat, senzillament, és que l'Otzi va caure quan estava escalant una muntanya i... es va matar. Un accident de muntanya, com tants d'altres.

Fins ara, això és tot el que hi ha. No podem assegurar com va morir l'Otzi, tot i que, personalment, la versió de l'accident de muntanya em sembla més realista que no pas el combat de boxa, que és millor reservar-lo per la prehistòria... de ciència ficció.


Font:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2058626/Oetzi-iceman-probably-died-fall-arrow-wound.html

Mariscades neandertals datades en 150.000 anys

Per si algú encara en té cap dubte, o més aviat pensa que això de pescar marisc era una activitat purament associada als humans moderns que els neandertals haurien après gràcies a ells al final de la seva miserable existència, la cova Bajondillo, a Màlaga, té uns quants estrats plens de marisc que no va arribar allà per casualitat, sinó que va ser recollit i transportat pels seus habitants, fa més de 150.000 anys.



La varietat i quantitat de marisc trobat (el marisc serien totes aquelles espècies "amb closca" que afegim a plats com ara la paella d'arròs) en 19 estrats d' aquesta cova del sud de la península ibèrica, tira per terra un cop més la idea que els neandertals tenien una dieta monòlica basada exclusivament en carn, mentre que els humans moderns, gràcies a les seves capacitats cognitives *superiors* haurien pogut ampliar el seu menú, cosa que els hauria dotat de certs avantatges sobre els neandertals i bla, bla, bla.

Els sàpiens del sud del continent africà també practicaven la marisqueria des de ben antic, per la qual cosa no es pot dir que el consum de marisc sigui una activitat moderna (< 50.000 anys) com s'havia pensat fins ara.


FONT:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-neandertales-ibericos-mariscaban-hace-150000-anos-20110915112901.html

Cova de les Teixoneres (Moià) una altra mina neandertal

Des que les excavacions d'enguany van començar, el passat 3 d'agost, i van finalitzar divendres 19 del mateix mes, que els arqueòlegs no han parat de punxar (així es diu quan fan alguna troballa) en els escassos 10 centímetres exavats a la boca d' aquesta cova tant emblemàtica, que no era pas un hotel, sinó un campament en tota regla, és a dir, al contrari del que es pensava, els neandertals de fa 50.000 anys hi estaven permanentment instal·lats i no pas de forma transitòria: fins a 5.000 objectes han estat catalogats, de moment.



Millor fora que dins!
D'acord amb la quantitat d'ojectes trobats, els neandertals preferien passar l'estona a la part de fora de la cova, i no pas al seu interior. Ja se sap que prendre el sol és molt sa per les vitamines essencials que necessita el cos, i pel que he après llegint les novel·les de l'Auel, en cas de terratrèmols no és massa aconsellable estar-se dins la cova esperant que et caigui una pedrota al cap.

Pedres marca Montseny i Anoia
Malgrat estar situada a la comarca del Bages, els neandertals de Moià feien expedicions per anar a buscar sílex uns quants quilòmetres més avall de casa seva (veure mapa). Les eines trobades a la cova probablement van ser abandonades degut al seu estat de deterioració. I és que no hi ha res etern en aquesta vida, tot té el seu final, fins i tot les afilades puntes de sílex.

Menú carnivoral
Entre les restes d'animals que van ser devorades allà mateix, hi trobem óssos, hienes, llops, guineus, linxs, toixons, cérvols, conills, cabriols, etc. És a dir: qualsevol bèstia de quatre potes era susceptible d'anar a parar en un estómac d'un altre animal de dues.



Quina cara feien?
Encara no ha estat possible trobar cap resta humana, per la qual cosa no podem esbrinar l'aspecte que tenien els seus habitants. Ara bé, l'equip d'arqueòlegs, dirigit per Jordi Rosell (IPHES), ja se sent molt satisfet amb la quantitat de material trobat. Si surt un neandertal, millor que millor, però sinó, tant és, al cap i a la fi ja sabem que van habitar la cova.


FONT:
http://www.regio7.cat/bages/2011/08/17/recerca-coves-moia-revela-que-neandertals-hi-vivien-forma-estable/160900.html

El follet tortuga s'hagués fet un fart de córrer amb els Anteke

... perquè menjaven tortugues, i com més grosses millorrr! Closques de tortugues perforades i plenes de rascades han estat trobades a la sima de l'Elefant, un gran santuari Anteke de la serra d'Atapuerca. Les ferotges marques indiquen que els Anteke no es deixaven commocionar per una pobra tortugueta mediterrània.



Però les tortugues només eren unes víctimes més d'aquests homínids, que menjaven d'allò que se'n diu de tot. Fins i tot es menjaven a ells mateixos.



FONT:

http://malcolmallison.lamula.pe/2011/08/13/homo-antecessor-la-dieta-hace-1-2-millones-de-anos-en-atapuerca/malcolmallison

Menú Anteke: carn humana amb fruits dolços

Últimes notícies de la serra d'Atapuerca: fa 1,2 milions d'anys els Anteke eren caníbals. Això no és cap novetat; el que és novetat són els fruits que s'han trobat associats als rituals canibalescs: ni més ni menys que baies molt dolces (Celtis australis, una mena de dàtil), amb les quals "amanien" la carn humana i se'ls feia la boca aigua.



Així doncs, quan algú us pregunti: però eren caníbals els Anteke? Vosaltres responeu: Sí, i amb molt de gust!


Font:

http://malcolmallison.lamula.pe/2011/08/13/homo-antecessor-la-dieta-hace-1-2-millones-de-anos-en-atapuerca/malcolmallison

Coses que cauen pel seu propi pes: la dieta de les neandertals prenyades

Actualment alguns sabem que la dieta neandertal no estava composada exclusivament de carn magre, com s'havia suggerit prèviament, sinó que sembla que els neander també eren uns excel·lents xefs de la verdura.



Dic alguns, perquè per descomptat, els que defensen que als neandertals els faltaven les connexions necessàries al cervell per poder incloure verdures al seu menú diari, cosa que els hauria abocat a l'extinció, tenen fe en els grans mamífers terrestres per alimentar ex-clu-si-va-ment les poblacions neandertals del pleistocè; segons aquesta versió, un neandertal normal i corrent hauria consumit diàriament unes 5.500 quilocalories de carn vermella, que representen el doble de les que (hauria de) consumir un humà modern adult de talla promig.

Aquest forat als estómacs neandertals s'explicaria per una sèrie de motius que aguanten tota la plataforma d'estupideses que els defensors de la branca lateral han anat creant i alimentant al llarg de les dècades sense cap tipus d'evidència directa. Per exemple, aquests intel·lectuals defensen que els neander haurien tingut un metabolisme molt elevat, s'haurien hagut de desplaçar constantment a buscar els ramats, haurien estat menys eficients regulant la temperatura del seu cos i també uns caçadors força maldestres. De tot això, no n'hi ha cap evidència directa (real), però s'ha fomentat tant que malauradament molta gent s'ho ha acabat empassant.

Doncs bé, un nou estudi ha agafat com a model una mostra de neandertals ben peculiar: les embarassades. Aplicant una perspectiva ecològica nutricional en una neandertal embarassada, una dieta que consistís en devorar 5.500 quilocalories diàries de carn vermella hauria causat la mort de la mare i del fetus.



Per tant, se sobreentén que els neandertals no podrien haver sobreviscut amb aquesta dieta tant magre com la ment dels nostres melliatosfèrics, i molt menys causar-ne l'extinció. Els autors arriben a la conclusió que tot el que creiem saber dels neandertals, no només pel que fa a la seva dieta, sinó les seves relacions socials, mobilitat i dinàmica de grup podria estar tant equivocat com la dieta de 5.500 calories.


FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211003776

L'Ötzi empaitava cabres monteses

I no només feia footing darrere d'elles, sinó que també els hi clavava la llança, els hi treia el pelatge, les escorxava, els hi buidava els intestins i després en feia talls més petits que seguidament passava pel foc.



Aquestes escenes de carnisseria brutal sembla que van tenir lloc als Alps fa 5.300 anys i 30-45 minuts. No és broma: amb les restes de menjar que es conservaven dins l'estómac de l'Ötzi s'ha pogut determinar que va menjar cabra montesa (i per què no cabra del prat?) i que aquest últim àpat va tenir lloc entre 30 i 45 minuts abans de la seva mort, que com sabem, va ser un combat entre l'Ötzi i 4 brètols que el van atacar per l'esquena.

A més a més de cuinar-se uns selectes bistecs de cabra montesa suïssa, sabem que l'Ötzi probablement no tenia raspall de dents per prevenir la càries, una infecció bacteriana força comuna sobretot a partir de l'agricultura, però que ja trobem entre els neandertals.

Amb el seu escàs 1,60, l'Ötzi era una mica més baix que l'alçada mitjana neandertal i similar a l'alçada de l'època. El pes era de 50 quilos, també molt normalet, i a més, segur que estava en molt bona forma.



Segurament en els propers mesos apareixeran més detalls de la vida de la bèstia dels Alps, i és que no hi ha res millor que tenir una mòmia per fer un viatge en el temps. Us imagineu que algun dia es descobreixi una mòmia neandertal!?


FONT:

http://www.eldeber.com.bo/2011/2011-07-03/vernotaahora.php?id=110703132835

Els neandertals d'El Sidrón patien estrès

Ja és oficial: l'estudi detallat de les dents dels neandertals d'El Sidrón o el que en queda, ha revelat que després de l'alletament, els infants neandertals eren destetats i passaven bruscament a ser alimentats amb una dieta més semblant a la dels adults.



Com s'ha pogut saber, aquesta dada tant interessant? Gràcies a les línies d'hipoplàssia que apareixen a les nostres dents quan hem passat per un període d'estrès i/o malnutrició. Les dents, en aquest sentit, són com una biografia de la persona, i ens poden arribar a revelar detalls impensables sobre la seva alimentació i estil de vida en general.

No se sap per què aquells neandertals alimentaven els nens petits com si ja fóssin adults. Potser és perquè no tenien més aliment al seu abast o s'alimentaven gairebé sempre del mateix?

Un altre aspecte molt interessant que s'ha analitzat de l'anatomia dels neandertals d'El Sidrón ha estat el seu cervell, que també ha revelat aspectes interessants de l'ésser neandertal: la lateralitat.
Aquest aspecte tant únic del gènere Homo vol dir que bàsicament mostrem una preferència per una de les dues parts del nostre cos, ja sigui dreta o esquerra. Com sabem, la gran majoria de neandertals i d'humans moderns, més del 90%, som dretans. La lateralitat és molt interessant perquè podria estar implicada en l'evolució de la parla, entre d'altres processos.

Saber si un neandertal era dretà o esquerrà és una cosa relativament senzilla si tenim les seves dents, i encara més si el crani on s'hi emmagatzemava la matèria gris està ben conservat, com sembla que és el cas d'alguns neandertals del Sidrón.



L'anàlisi també ha revelat que efectivament, aquells neandertals tenien un cervell encara més assimètric que el nostre, la qual cosa podria indicar certes diferències anatòmiques i/o de comportament encara desconegudes.

La lateralitat dels neandertals del Sidrón era encara més marcada que la de la majoria d'humans moderns. Per entendre més o menys què vol dir tenir una lateralitat molt marcada em posaré a mi mateixa com a exemple: si ens hi fixem, cadascun de nosaltres es pot autodefinir com a dretà o esquerrà, però el cert és que hi ha algunes o moltes coses que les fem amb el cantó del cos contrari al que toca.

Raspatllar-me les dents, pelar una pera amb el ganivet, pentinar-me o xutar una pilota són coses que em veig incapaça de fer amb la mà esquerra. En canvi, aguantar el telèfon de la dutxa, mocar-me o fer rodolar una pilota amb un sol dit són coses que em va molt malament fer amb la mà dreta. Aquells neandertals del Sidrón, amb una lateralitat tant acusada, se sobreentén que feien servir gairebé exclusivament el cantó dret (o esquerre) del seu cos, que gens casualment, és el que tenien més desenvolupat, pel que recordo d'una reconstrucció.

Les causes d'aquesta lateralitat tant acusada són desconegudes. Si us heu quedat amb les ganes de saber com en sou de laterals podeu fer aquest test (feu clic sobre les boletes, primer amb una mà i després amb l'altra, i compareu les dues puntuacions): http://faculty.washington.edu/chudler/java/rldot.html



És una informació molt interessant que ens pot ajudar a fer realitat el nostre somni: reconstruïr les vides neandertals amb tant de realisme com si les poguessim veure amb els nostres propis ulls.


FONT:

Neandertales de El Sidrón sufrieron episodios de estrés fisiológico al producirse su destete

Els queixals neandertals parlen

Mmmmmm un altre estudi que va de delícies culinàries neandertals! Quina gana que tinc, se'm fa la boca aigua només de pensar en aquelles herbetes ben especiades i la carn tendra passada pel foc.



Des de fa temps que se'ns ha anat repetint que menjaven només carn, i això hauria suposat un desavantatge enfront dels competidors africans, que se sobreentén que menjaven de *tot*. Fa poc ens van dir que no, que menjaven verduretes. En què quedem, doncs?

El present estudi ha analitzat els queixals neandertals i de sàpiens antics, i ha arribat a la conclusió que l'obtenció d'una dieta o una altra no va correlacionada amb l'espècie, sinó amb les condicions ecològiques de l'indret. Dit d'una manera més simple: fossin neandertals o humans moderns, menjaven el que l'entorn els proporcionava.

Com és d'esperar, hi ha diferències significatives entre els neandertals del nord d'Europa i de l'àrea mediterrània: els primers s'alimentaven principalment de carn que segurament obtenien caçant els grans herbívors, mentre que els segons tenien una dieta molt més variada i rica en vegetals, el mateix que s'observa amb els H.sapiens antics.



Totalment previsible, en la meva opinió. Un altre mite que cau per terra: el que ens diu que els neandertals es van extingir perquè tenien unes dietes molt monòtones degut a les limitacions (mentals, físiques i culturals) respecte els avançadíssims moderns.




Font:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21445243

Humor Verd Neandertal

Ai quins titulars més divertits que ens han sortit amb el tema de la dieta verda dels neandertals! Guaitin, guaitin senyors:



ACB: Los neandertales cocinaban las verduras
el(in)mundo: Los neandertales, unos "gourmets" de las verduras xD
soluziongpolitica: Hombre de neandertal cocinaba y comia verduras como el hombre moderno para, para, paraaaaaaaaaaaaaa
Recovery Channel: Neanderthals had a sweet tooth
boing-boing: Neandertals ate their veggies, too
Solaris: Los neandertales se comían sus vegetales
lacuadra: Los neandertales le hacian el chupete a sus verduras ?????????????????
metropúblic: Estudio revela la sofisticada dieta que tenían los neandertales menjar verdures? Sofisticadííííísssim
rosario: No solo de carne vivia los neandertales
cuo: Neandertales vegetarianos
allnoises: Neanderthals civilized than ever imagined per les verdures!?!?
banalidad: Los neandertales también cocinaban platos vegetarianos
folletos de hoy: La nutritiva y equilibrada dieta de los neandertales
madrimenosd: Los neandertales sabían cocinar
l-ne: Hallan restos vegetales cocinados en dentaduras de poblaciones neandertales.

Dieta Neandertal, la més sana del món!

Tants regals en una sola setmana nadalenca ens han fet passar gana. Per això, les mares neandertals, que sempre pensen en tot, ens han revelat la seva dieta, que era tant sana i deliciosa que es cuinava en jaciments que van des de l'Iraq fins a Bèlgica.



Qui ho diu que els neandertals només menjaven carn?! Certament, no menjaven patates ni cereals, perquè encara no s'havia inventat l'agricultura, i els neandertals tampoc no havien descobert el continent americà, d'on provenen bona part dels nostres ingredients.

Llavors, què més menjàven? Un estudi fresquíssim, acabat de sortir del forn i signat per la Dra. Dolores Piperno, ha analitzat les dents que uns quants voluntaris neandertals han prestat provisionalment; els resultats de l'anàlisi de micropartícules que se'ls havien quedat enganxades entre les dents -maleïts raspalls prehistòrics!- s'han publicat al PNAS, i ajuden a tombar la idea que els neandertals no sabien aprofitar els recursos de l'entorn i menjaven carn, carn i més carn.

Gràcies a aquestes micropartícules s'ha pogut identificar una àmplia varietat d'aliments d'orígen vegetal que un bon (mal) dia van acabar passejant-se dins d'una boca neandertal i que podriem classificar en:

-Herba salvatge (com la que mengen els cavalls salvatges).
-Mongetes tendres.
-Arrels
-Tubercles (naps, pastanagues, raves, etc)
-Dàtils (una fruita molt dolça)



Com que els neandertals no feien servir sal per cuinar, la carn els devia quedar molt sossa. Una possibilitat és que hi posessin herbetes i altres espècies per fer més picants els seus àpats a la vora del foc, perquè no n'hi ha cap dubte que aquests cuiners tenien un bon fogonet.

Una dieta així, sense sal, sense colorants ni conservants segur que deu ser molt sana, potser l'hauriem de posar de moda. Al cap i a la fi els neandertals estaven en molt bona forma, sempre a punt per l'acció, i si les nostres dietes com ara la mediterrània o la del menjar ràpid tenen com a màxim 1-2.000 anys, la dels neandertals en tenia almenys 200.000, per tant, estava més ben adaptada a les necessitats del cos. I si no em creieu, quants estudis han sortit en els últims anys que posen en dubte l'alta qualitat alimentícia d'aliments com ara la llet, els actimels i els cereals?



I un altre cop, s'han deixat els bolets! Potser quan aquells neandertals van morir no era la temporada, però n'estic convençuda que en menjaven.

EDITAT 1: Els investigadors han dit que els neandertals havien preparat les verdures prèviament abans de menjar-se-les. Això vol dir passar-les pel foc per tal de fer-les més digeribles. Però com les passaven pel foc sense socarrimar-les? Un possible mètode és el que he volgut il·lustrar amb els meus picassos:



El mètode per coure aliments sense olla ni fogó elèctric és el següent:

1-Es porta aigua dins un sac de pells, que fa de recipient, i les herbetes que es vol coure.
2-Es treu una pedra del foc escalfada, per posar el foc dins l'aigua.
3-Es posa la pedreta dins l'aigua, de manera que ens l'escalfarà
4-S'hi posen les herbetes que començaran a estovar-se gràcies a l'aigua calenta.



FONT:

http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-1341983/How-Neanderthal-cuisine-far-sophisticated-thought.html?ITO=1490

I dels bolets, que no en parla ningú?

La dieta neandertal és una "cosa" que es modifica cada x temps i de la qual tothom en diu la seva opinió, que pot variar àmpliament amb l'opinió del veí. Generalment parlant, podríem dir que la dieta neandertal és com una pizza: com més ingredients hi afegeixis, millor, més nutritiva, més gustosa, més apta per la supervivència.



La capacitat dels neandertals per obtenir aliments torna, de nou, a ser vista des de dos punts de vista completament oposats dins l'antropologia: els que consideren els neandertals uns equivalents als humans moderns, i els que els consideren subdesenvolupats -evidentment no ho diuen tant clarament, però sí, els consideren subdesenvolupats.

Aliments com la carn, el peix, els llegums, la fruita i les verdures formen part de la dieta mediterrània, que es considera més saludable que el menjar ràpid, que porta una gran quantitat de greixos insaturats i pot resultar en paisatges com els dels carrers d'algunes ciutats dels States, on el 40% de la població si et cau a sobre, et mata.

Els antropòlegs més que preguntar-se directament què menjàven els neandertals, s'han preguntat si el que menjaven els hauria deixat en inferioritat de condicions respecte els moderns, i per tant, els hauria portat a l'extinció; culpar una dieta de l'extinció d'una espècie ja és ben trist, i encara més si tenim en compte la diversitat de dietes que hi ha al nostre món actualment, però què hi farem, es dels brutes.



Malgrat les discrepàncies, la carn s'ha considerat com l'element central de la piràmide nutritiva neandertal. Segons els anàlisis de la proporció d'isòtops, els neandertals eren carnívors, tant com els llops, i força menys que els contemporanis moderns. A aquesta hipòtesi s'h ihan afegit una sèrie d'entrants, com ara que si sempre menjaven carn, és que mai no variaven la seva dieta, i no variar és símbol de poca modernitat, que vol dir extinció imminent. No obstant, crida l'atenció que en d'altres estudis s'hagués dit que som els primats més intel·ligents perquè ens vam acostumar a menjar més carn que els altres, com ara bonobos i ximpanzés, que mengen fruites i arrels d'arbres -i alguna termita-.

En canvi els moderns no només menjaven carn, sinó, de tot: peix, fruites, verdures... tenien una dieta més variada, a diferència de la neandertal que era molt monòtona i els va portar a l'extinció, perquè no van saber aprofitar prou eficientment els recursos que els va proporcionar l'entorn, almenys no al mateix nivell que els sapientíssims.

Aquesta versió tant dura de la història s'ha vist recentment qüestionada per la troballa de restes que videncien que alguns neandertals sabien aprofitar molt bé el que tenien a l'abast, i així, a part de carn, també menjaven peix, fruites i... cargols!!! És més: és molt improbable que tots els neandertals mengessin el mateix, perquè van viure en ambients molt variats. Però tant se val: la seva dieta continuava sent detrimental en algun aspecte, i es van acabar extingint.



Sigui o no sigui correcta aquesta hipòtesi, m'agradaria parlar d'un element que els entesos en dietes neandertals sembla que hagin passat completament per alt: es tracta de ni més ni menys que dels bolets.

Els bolets no són ni animals ni plantes (classe de 6è de primària) però això no els fa pas menys interessants. Els bolets es consideren un aliment molt sa per diverses raons; porten pocs greixos que haurien ajudat els neandertals a mantenir el seu físic espectacular, són una font excel·lent de potassi i fòsfor, elements molt importants pel nostre organisme, i també de diverses proteïnes (B2, B3 C E, K), minerals (calci magnesi, manganès, sodi, silici, sofre...) i altres elements indispensables pel bon funcionament (àcid fòlic, biotina, molibdè).

El potassi entre moltes altres coses, redueix la retenció de líquids -que vol dir que ajudava els neandertals a miccionar i eliminar així els compostos nocius per a la salut, mentre que el fòsfor tenia un paper clau en la formació de les dents i els ossos neandertals. A més a més, els bolets sembla que també redueixen l'estrès i ajuden a mantenir en bon estat les funcions mentals.
Un altre element indispensable que aporten els bolets és el seleni: és un poderós antioxidant (com més oxidació, més depressa envellim), augmenta la fertilitat, redueix les probabilitats de càncer i ajuda a descontaminar l'organisme de metalls pesants, una propietat interessant pels fumadors o els mateixos neandertals que es passaven moltes estones respirant fum.
Els bolets també contenen ferro, i a diferència d'altres aliments que també són rics en aquest element vital, el ferro dels bolets ens és més fàcil d'absorbir.



Com a propietats externes, un avantatge (o inconvenient, depèn del punt de vista) que presenten els bolets i que els diferencia dels llops o els mamuts, és que no es mouen ni poden atacar l'adversari, almenys no abans de ser ingerits. Només cal una mica de paciència i d'esperit boletaire per aconseguir-ne un bon cistell durant la temporada.

És possible que els bolets causessin moltes morts neandertals per intoxicació, però es plausible pensar que ells a base de proves d'assaig i error van arribar a saber quins eren els bolets bons i quins eren uns mataparents.



Com que anar a buscar bolets no és una tasca gaire difícil i fa 60.000 anys segurament hi havia molts més bolets que ara, crec que no és gens arriscat afirmar que durant la tardor els neandertals s'omplien la panxa a base d'estofats de vedella acompanyats amb uns quants rovellons, un menú deliciós que ha perdurat fins als nostres dies.

Fonts:

http://www.buenasalud.net/2010/09/20/setas-vitaminas-y-minerales/
http://www.cuidadodelasalud.com/alimentos-nutritivos/propiedades-y-beneficios-de-los-hongos-y-setas-comestibles/

Costelles de cèrvol a la brasa, qui s'hi apunta?

Els arqueòlegs de l'IPHES ens acaben de donar una suculent notícia: fa 50.000 uns quants xefs neandertals van esquarterar un cèrvol, amb molta cura en van treure les costelles, i les van fer a la brasa. Si després ho van amanir amb herbetes i hi van posar una mica de sal, encara no ho sabem, però poc ens falta.
El lloc escollit per fer la costellada -així ho han batejat-va ser l'actual cova de les Teixoneres, a Moià (Bages).

Tota aquesta escena del gran banquet neandertal que hi devia haver s'ha deduït a partir d'un fogar i unes costelles de cèrvol que segurament hi tenien una relació força directa.

Això del banquet només és un petit aperitiu, perquè de fet, tot està per començar: el fogar encara s'ha d'excavar perquè ens aporti més detalls de la vida d'aquells caçadors i els seus xefs i convidats.
De moment, ja és una bona notícia comprovar que fa 50.000 anys els neandertals ja corrien per la comarca del Bages empaitant Bambis.

Els arqueòlegs tenen del 2 al 22 d'aquest mes d'agost per fer tota la feina. Quines sorpreses més ens amaga, aquest banquet?
I és que segons ells, quan hi havia foc, hi havia caliu. Els neandertals s'hi asseien als voltants, començaven a parlar de la jornada de caça, del temps que feia, explicaven contes, acudits, contemplaven els estels, en fi, quins temps, quina nostàlgia...

L'estudi a més a més també servirà per conèixer a partir de les restes de carbó vegetal, quines espècies d'arbres escollien els neander per fer foc, que com tots sabem, hi tenien la mà trencada.

Jordi Rossell, un dels líders de l'equip, creu que els neandertals eren uns depredadors molt pitjors que el llop, el lleó o l'os de les cavernes, perquè de fet, els caçaven i se n'alimentaven. Fins i tot és possible que aquesta mateixa cova fos ocupada per ossos de les cavernes fins que hi van arribar ells i els van dir de bones o de males maneres -més aviat de males- que escampessin la boira. Unes autèntiques feres de la prehistòria.

Com a curiositat, els arqueòlegs han trobat que les eines de pedra de la cova de les Teixoneres no van ser fabricades amb materials de per allà aprop; això fa pensar que els individus que hi anaven a passar les vacances les devien portar de molt lluny, i implica una alta mobilitat dels grups neandertals.

Només he tastat la carn de cèrvol una vegada a la vida: en un casament. I em va agradar molt. N'estic conveçuda que si aquells xefs neandertals obrissin un restaurant a Moià oferint les seves especialitats culinàries es farien d'or.

A més a més, aquests arqueòlegs tant simpàtics han creat un blog EXPRESSAMENT per mantenir-nos informats del dia a dia. Corro a afegir-lo a la meva llista de webs NeanderInteressants.

El Popeye neandertal prenia hormones i no pas espinacs.

Tothom sap que els neandertals eren forçuts. Ara bé, el que no se sap amb seguretat era la magnitud exacta ni els motius d'aquesta força gairebé sobrenatural. Un nou estudi encapçalat per la professora Maria Mednikova a partir d'un braç neandertal rus de 100.000 anys fa pensar que els neandertals haguessin despertat uns grans sentiments d'enveja al mariner més famós de la TV.
Les conclusions a les quals ha arribat la dra. Mednikova semblen connectar els neandertals amb els monstres peluts i ferotges, sense cap rastre d'humanitat que se suposava que eren fa un segle.
I és que amb l'anàlisi d'aquest braç, Mednikova creu que lluitaven contra les bèsties ferotges "amb les mans nues" i "cos a cos".
Els neandertals eren múscul pur, i es veu que aquesta musculatura encara s'accentuava més en els braços, i especialment en el braç dret. Això del braç dret m'ha cridat l'atenció, perquè de fet crec que més o menys tothom té el la part dreta del cos una mica més gruixuda que l'esquerra, i pot tenir a veure amb el ser dretà.
Això pel que fa als mascles. Les dones neandertals també eren molt forçudes, encara que no tant, ni de bon troç, i tampoc no tenien diferencies tant marcades entre el cantó dret i esquerre del cos.

Aquesta constitució tant musculosa i que ens deixa a tots els moderns en ridícul, podria tenir un rerefons hormonal: la constitució corporal dels neandertals era molt "androgènica" segons aquesta professora, que creu que els neandertals tenien quantitats d'esteroides importants.
Així doncs, la dieta, les hormones i el clima fred haurien potenciat la Popeyitat neandertal, sense paral·lel al món modern.
El que no m'acaba de convèncer és que aquest estudi s'ha fet només amb un sol braç de 100.000 anys. Tot plegat fa pudor d'article de pa sucat amb oli, com un que va analtizar els dits de dos neandertals i d'un australopitecus, i d'aquí en va deduir que els neandertals practicàven el sexe "indiscriminat".

Aviam què n'opina de tot plegat, en Hawks.

Parlem de canibalisme (sense tabús)?

El Sota Terra sempre m'emociona, i el d'avui encara més, perquè hi ha sortit... l'Antecessor (ens hi anem apropant!). Era la primera vegada que sentia dir aquesta paraula de la boca d'un humà de carn i ossos, i sona molt diferent de com m'ho imaginava. L'Eudald, present durant tot el programa amb el seu inseparable capell blanc, ho pronuncia "Antekessor", amb k, jo que em pensava que seria "Antecessor". L'espècie va ser batejada per l'Eudald Carbonell.
Però la característica més rellevant de l'Antekessor no és la seva pronunciació, sinó, com haureu endevinat, les eines de sílex per tallar carn i... el canibalisme. Això últim val la pena comentar-ho, perquè és una herència cultural que va persistir des dels Antekessors (+800.000 anys) fins els neandertals (30.000). Per tant, algun avantatge els devia suposar, menjar-se el company, o almenys no els devia ocasionar inconvenients massa grans.
El canibalisme Antekessor sembla ser que no és una llegenda urbana, com tantes altres, sinó que segons l'Eudald està 99,9% comprovat, almenys en els Antekessors de Burgos, els del jacimet de la Boella potser només menjaven hipopòtams.
Les causes d'aquest canibalisme ancestral es poden dividir en dos grups.
El primer, és el *cultural*, que trobem en moltes societats modernes i no tant modernes; per qualsevol tipus de ritual es decideix menjar el membre d'un grup, per exemple, per adquirir-ne els poders (...).

El segon, és el de la *gana*: un grup d'homínids, pel motiu que sigui, no troba menjar, i abans de morir-se de gana prefereix carregar-se algun membre del grup i passar-lo per les brases, o sense brases, que sembla que els Anteke encara no feien foc. Aquest tipus de canibalisme també el trobem en humans que viuen en condicions extremes, i que han de decidir entre l'amic o la mort.
Per tant, en qualsevol cas, no tenim cap dret posar etiquetes referents a la monstruositat en aquests homínids. Tot i així, una cosa és clara: sembla ser que en aquesta època tant llunyana, el canibalisme no era tant tabú com a la nostra societat. Hem reprimit els nostres instints? Personalment hauria de tenir molta gana per menjar-me algú, i mai no n'he sentit la necessitat, encara que haig de reconèixer que no tothom pensa com jo; hi ha gent que sent atracció pels animals de companyia i fins i tot pels morts, per tant, per què no podrien tenir fam... humana?
El canibalisme no és un tema desconegut, sinó que ha estat tractat en diverses ocasions. Per exemple, a la mítica sèrie de TV3, La Via Augusta, en un dels episodis del final, el Cèsar menja una miqueta de carn humana sense saber-ho, i la troba ben bona. Només quan el seu metge li diu que allò que s'està menjant és la cama d'un guerrer, sent un rebuig intantani que l'empeny a escopir-la.
Aquí es veu ben clara una cosa: la carn humana ben cuita i amanida no necessàriament és fastigosa i dolenta pels nostres budells, sinó que tot és qüestió mental. Hi ha un tabú que ens prohibeix menjar carn humana, i que segurament no existia a l'època neandertal.
El canibalisme neandertal ha estat ben documentat en diversos llocs d'arreu del seu rang d'habitatge, però d'altres vegades ha estat desmentit: és el cas del jaciment de Krapina. Aquest és un cas aïllat, i no es pot negar de cap manera que els neandertals formaven part del menú neandertal, almenys de tant en tant.

Que els neandertals siguin caníbals a mi no m'ofèn gens. No ho eren de naixement, perquè si qualsevol de nosaltres hagués crescut en un clan neandertal de fa 50.000 anys, tampoc no hauria sentit cap rebuig per la carn humana; tot és qüestió de cultura, com va explicar molt bé Carles Lalueza en una entrevista, o sigui que no tenim cap dret a titllar-los de retardats i cavernícoles per això; com molt bé diu la Gemma Aguilera, és molt més cruel i cavernícola el canibalisme practicat per alguns moderns que viuen al primer món que no pas el d'aquells neandertals que feien el que podien per sobreviure.

Lleonet, vine cap aquí que te'm vull menjar

Més notícies del menú neandertal! I aquesta vegada provenen d'uns quants investigadors catalans de la URV enclavats ni més ni menys que a la metròpoli prehistòrica més important d'Europa: Atapuerca.
Atapuerca, on hi han passat tantes generacions, tants llinatges desapareguts, on tantes històries s'hi han explicat, on tants escorxaments s'hi han practicat, on tantes vegades s'ha calmat el rau-rau de l'estómac d'un clan d'homínids que lluitava per la seva supervivència.
Ocupem-nos dels neandertals, que van aparèixer fa uns 300.000 anys, no de cop sinó progressivament, evolucionant des dels Heidy, uns homínids molt semblants a ells i dels quals gairebé no se'n sap res.
Prou de xerrameca i anem de cara al gra: aquests genials excavadors (ara donaré el nom de l'arqueòloga Ruth Blasco, col·laboradora de l'IPHES, perquè no tot quedi en l'anonimat) han descobert ossos de lleons... trocejats. L'explicació més simple és que algun homínid o homínids van matar un lleó, el van portar allà, i el van escorxar per seguidament menjar-se'l. Qui? Les restes han estat datades en 300.000 anys, just en el moment de l'aparició dels meus ídols a la Terra. Quina emoció!
Més detalls de la cacera: el lleó feia uns 7 peus de llarg, que no en tinc ni idea de quan és en centímetres (he tret la notícia d'un diari anglès, i com que els yankees fan servir els peus enlloc de centímetres...) ara bé, ens en podem fer certa idea. Si per exemple 1,68 metres, l'alçada d'un mascle neandertal adult, serien aproximadament entre 5 i 6 peus, llavors el lleonet devia fer... OH! Més de dos metres de llarg! Ja ho ha dit la Ruth: aquest lleó era més gran que els lleons de... la sabana africana. Quina por! Por jo, por nosaltres. Però els neandertals? Què va! Ells amb les seves llances el van perseguir, el van acorralar i s'hi van tirar a sobre, per finalment esquarterar-lo amb les seves magnífiques pedrotes punxegudes i menjar-se'l cru, amb el caliu de la família. Ara no sé qui és la fera i qui el pobre animal indefens.

Font

Els neandertals jugaven amb les hienes fa 120.000 anys.

Qui diu que els neandertals no eren intel·ligents i que sempre feien servir la força bruta? Està claríssim que per enfrontar-se a un grup de hienes van haver d'utilitzar alguna cosa més que els bíceps i les llances.

Aquests neandertals, d'una localitat anomenada Maltravieso feien moltes trapelleries amb els seus rivals més habituals i alhora temibles: les hienes.
Aquestes bèsties, catalogades com els carronyaires per excel·lència i competidores directes dels neander, resulta que van patir una massacre d'aquelles que només surten a les pel·lícules de gore en una cova extremenya (Càceres) fa més de 120.000 anys.
L'equip de l'IPHES que s'ha desplaçat fins allà per fer l'estudi no en té cap dubte "són autèntics senyals de carnisseria" ens diu Antonio Rodríguez Hidalgo, que ha estudiat els ossos d'aquestes bèsties plens d'incisions que indiquen l'escorxament posterior que en va fer algun carnisser musterià.
Sembla ser que la tàctica de caça més plausible era l'anomenat arraconament a la cova, que consisteix bàsicament en espantar les hienes perquè entrin dins el forat per seguidament deixar pas a una escena de rara violència, protagonitzada pels nostres musculmans.
Les hienes doncs, juntament amb peixos, tortugues, mamífers marins, fruites, cargols, mamuts, cèrvols, cavalls, llops, senglars, óssos, i de tant en tant algun company de fatigues, se sumen al menú tant variat neandertal, molt més saludable que el menjar ràpid del McDonalds.

Font:
diaridegirona.cat