Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

La transició Neolític-Mesolític a Europa, és un tema molt discutit -potser el que més- entre antropòlegs i aficionats a descobrir què s'hi amaga darrere l'expressió "d'on venim". Sense entendre per què, s'han proposat dos models molt radicals per explicar com es va produïr aquesta transició, fa uns 9.000 anys.

-El primer model, o model d'aculturació, defensa que els europeus serien descendents dels Mesolítics que van adoptar la cultura dels grangers d'orient mitjà.
-El segon model, o de difusió dèmica, defensa que els europeus serien descendents dels grangers d'orient mitjà que van absorbir o reemplaçar completament els caçadors-recol·lectors del mesolític.

Fins ara, tant registre fòssil com ADN antic han coincidit en què no dónen una resposta concloent de com van anar les coses. Fins i tot s'ha proposat que els europeus actuals no serien descendents dels grangers ni dels mesolítics (!). Tot indica que aquesta incertesa continuarà fins que no poguem seqüenciar prou ADN dels mesolítics. Sigui com sigui, mentrestant no ens podem quedar de braços plegats, i una manera d'anar avançant feina és fer una comparativa de cranis entre abans i després de la transició al neolític a Europa, per veure si realment hi ha molta variació o poca.

Els resultats d'un nou estudi suggereixen una cosa força lògica: cap dels dos models proposats sembla ser el correcte, perquè aquests són massa extremistes: una posició intermitja seria més probable.

L'estudi ha trobat diferències entre els cranis dels caçadors del mesolític i grangers del neolític, però cal fer un parell de puntualitzacions:

1-Alguns grangers del neolític s'assemblen més als mesolítics que no pas a d'altres grangers d'una altra zona. En canvi, això no és així depenent de la zona: a Europa central i Escandinàvia els pobladors del neolític no s'assemblen gaire als mesolítics.
2-Aquestes dades es corresponen bastant bé amb l'ADN antic recuperat fins ara: en alguns llocs l'ADN indica continuïtat, mentre que en d'altres, hi va haver un reemplaçament més o menys pronunciat.

L'arribada d'aquests grangers no es va produïr ni massivament ni d'un sol cop, sinó que probablement eren petits grups que anaven avançant i ocupaven àrees més o menys despoblades. En alguns casos els nadius adquirien la cultura dels nouvinguts des de l'Orient Mitjà, i en d'altres eren reemplaçats o absorbits. Les zones que mostren menys continuïtat són Europa central i Escandinàvia, potser perquè allà la densitat era menor (?).


Font (article sencer en pdf, gratis): Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

Interessantíssim estudi del Nord d'Àfrica

No va de neandertals, però tot i així és interessant i alhora controvertit. Saber com es va poblar una regió com el nord d'Àfrica té repercusions a escala planetària. Ara que cada cop tenim més genomes sencers d'humans moderns i d'humans arcaics, podem conèixer millor la història de cada població i respondre, almenys, el "com" vam arribar fins on som ara.



De les poblacions del nord d'Àfrica se n'han dit moltes coses i s'han intentat relacionar amb els seus veïns del nord del mediterrani, del sud del Sàhara i de l'orient mitjà. Sabem que eren terres habitades des de molt antic, pels primers erectus que ja treien el nas Fora d'Àfrica: s'hi ha trobat indústria Olduvaiana datada en 1,8 milions d'anys, a més a més d'indústria Acheuliana, Mosteriana, Ateriana i altres tipus específics del nord d'Àfrica i relacionats amb els humans moderns, que sembla que ja vivien allà des de fa més de 160.000 anys.

Aquest estudi sembla suggerir que la majoria de nord-africans actuals, especialment els de l'oest, són descendents d'un grup humà que hi va arribar abans de l'Holocè (fa més de 12.000 anys) que va retornar a l'Àfrica, i presenten nivells menors de barreja amb Africans del sud del Sàhara i poblacions de l'orient mitjà. Així doncs, sembla que dels antics habitants com ara Jebel Irhoud i els misteriosos aterians, no en va quedar pràcticament res, si el que diu l'estudi és cert. També crida l'atenció que l'impacte de les poblacions europees sembla relativament recent i no massa exagerat (< 25%).



No sé què pensar-ne. Com s'ajusta aquest model al registre fòssil? I als altres estudis que s'han fet? Si les poblacions de fa més de 90.000 anys van ser exterminades, per què els nord-africans conserven llinatges tant antics del cromosoma Y? Perquè tots els blogs que comenten la notícia hi posen una foto d'en Zidane? Quin van ser l'impacte de les poblacions europees del paleolític superior? Realment ens hem de prendre seriosament les dates que dóna aquest estudi, o bé com diuen els anglesos "take it with a graint of salt"?



Font:

Genomic Ancestry of North Africans Supports Back-to-Africa Migrations

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260

Africà de cames llargues, segueixi la ruta del Sud fins arribar a la Índia

Del Sud o del Nord? Un nou article intenta aclarir quina ruta van seguir els avantpassats dels no-africans actuals (els dels africans també devien seguir moltes rutes, però no interessen tant perquè allà no hi ha tanta pasta), perquè com sabem, hi ha una forta discrepància entre l'arqueologia i la genètica.



Mentre que per una banda l'arqueologia suggereix fortament que hi van haver diverses expansions que daten d'almenys 160.000 anys abans del present i que es van escampar per Àfrica del nord i l'Aràbia (~125.000) la genètica recolza que tots els no-africans són descendents d'un petit grup que, d'acord amb els molecular clock, maleïts siguin, van abandonar el continent africà en fa només 50-60.000.

Els neandertals, malgrat que no hi juguen un paper important, poden explicar alguns fenòmens d'avançaments i mitges voltes dels curiosos homínids de cames llargues que intentaven expandir-se cap a la resta del món, però que no va poder ser fins molt més tard.



La ruta del Sud dóna un paper fonamental a la Índia, zona des d'on s'haurien separat els avantpassats dels europeus, asiàtics, americans i austronesis actuals. En el cas dels europeus, no s'haurien començat a desplaçar cap a Europa fins fa 46.000 anys. Falta veure com s'acabarà resolent aquest panorama tant complicat.

FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618211004605

KebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebaraKebara

Situada al Mont Carmel, a Israel, la cova de Kebara és una de les més conegudes arreu del món, gràcies al neandertal desdentat, apodat Moshe, que s'hi va trobar (entre d'altres). Tant coneguda, que fins i tot Jean M. Auel, l'escriptora que es dedica a omplir fulls amb historietes pornogràfiques situades a la prehistòria cada matinada, es va veure obligada a visitar per poder-se inspirar a l'hora d'escriure uns totxos que han ocupat 3/4 parts de la seva vida. Pobre Moshe...



Deu ser impressionant poder contemplar una cova com la de Kebara, però hauriem de poder explicar per què. Què és el que fa que sigui un lloc tant emblemàtic del tema neandertal? Potser no ho podrem respondre mai. De moment, però, anem per les dates, imprescindibles per situar-nos al context correcte. Les datacions de la cova de Kebara són molt importants per entendre la transició (ho sento Millán) del paleolític mitjà al superior. Parlant sense embuts: quan van arribar els HAM a la cova de Kebara, i van (escenes de rara violència suprimides de l'entrada) els neandertals.

Pel que fa als mètodes clàssics de datació, com poden ser el C14, la termoluminiscència o la resonància electrònica d'espin (ESR) cal puntualitzar que no ens serveixen. El C14, per exemple, comença a fer el boig quan sobrepassem els 40.000 anys. Per tant, els autors s'han vist obligats a utilitzar un altre sistema per datar les mostres. És un sistema, que jo anomenaria mut, pel simple fet que no se'n pot revelar ni el nom. Parlant clar: sóc incapaç d'entendre quina altra tècnica nova han desevolupat per ells mateixos.



La única cosa que he entès, és que han obtingut una suite (dient-ho a la melliana) de datacions del carboni estratificat, purificat prèviament del charcoal "fresc" de la cova. (espero que s'hagi entès alguna cosa).

Passem als numerets: la transició ha estat datada entre 46-47.000 i 48-49.000 anys abans del present. Si aquestes dates són correctes, això voldria dir que, no només va ser relativament recent (abans ens pensàvem que va tenir lloc fa ben bé 60.000 anys), sinó que el període de possible coexistència entre les dues humanitats va ser molt breu, de pocs milenis. A partir dels 46.000 anys, ja no trobem neandertals a Kebara (sanglots) i el que hi trobem són les indústries Amhàriques, associades als HAM i al seu paleolític "superior".



És clar que tot això podria estar malament. Els autors ja han avisat que caldria examinar les dates, sobretot les del marge superior, perquè podrien ser força més antigues. En cas que fóssin més o menys correctes, això potser voldria dir que la penetració dolorosa dels HAM per tot el domini neandertal va ser força posterior i molt més ràpida del que es pensa. Esperem impacientment les opinions de tots els neandertalòfils, siguin experts o no.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311001658

Penetracions a l'Aràbia fa 75.000 anys

La ciència encara ha de respondre moltes preguntes abans que els neandertals s'extingeixin del tot. Per exemple, centrant-nos en el període comprès entre els 60.000 i 100.000 anys, aniria bé poder trobar qui va fer què, on, com i quan, perquè encara que els arqueòlegs no ho vulguin reconèixer, tenim un embolic de pedrotes impressionant.



Per començar, tenim les següents dades empíriques:

-Fa uns 125.000 anys un grup de sapientíssims probablement va arribar a l'Aràbia del sud des d'Etiòpia.
-Trobem sapientíssims a l'orient mitjà fa més de 100.000 anys fins en fa uns 80.000?
-Fa uns 60.000 anys (possiblement es pot allargar fins en fa més de 120.000) comencen a aparèixer neandertals en aquesta regió.
-Les indústries que trobem en aquest període, tant a Europa, com a l'orient mitjà, com al nord d'Àfrica, són d'un tipus anomenat mosterià, per a alguns molt relacionat amb els neandertals, però per altres no tant: tots els Skhul, Qafzeh i Irhouds sembla que quan es posaven a picar pedres, els sortia un mosterià excel·lent, malgrat que de neandertals en tinguessim més aviat poc.



Teòricament, l'Aràbia hauria jugat un paper clau en la dispersió dels humans moderns per tot el planeta. Des d'allà se suposa que van passar els modernets que van abandonar l'Àfrica, possiblement més d'una vegada, per les condicions climàtiques tant dures i els lleons. A l'Aràbia, o en alguna regió del voltant, també se suposa que és on va tenir lloc el famós encreuament que ens ha llegat a gairebé tots l'1-4%.

Un problema que hi ha, i que cal resoldre com sigui, és l'escassetat d'homínids, de pedrotes i de qualsevol cosa que se us acudeixi com a indicador de presència d'homínids a l'Aràbia, excepte el petroli. Afortunadament, un estudi molt recent sembla que aconsegueix enganxar parcialment la península aràbiga amb la resta de territoris on hi trobem indústries del paleolític mitjà.



Al desert de Nefud, al nord d'Aràbia, s'hi han trobat "dipòsits" estratificats que contenen activitat homínida probablement en forma de pedrotes meravelloses datades ni més ni menys que en 75.000 anys. I com és possible que aquests homínids visquessin en ple desert?! Tot té una explicació: per allà a la vora hi havia un riu i en aquell temps el desert era més verd que marró. Hi podrien haver herbetes i fins i tot arbres que feien ombra, tant desitjada als deserts. Durant aquest període de temps, les condicions a l'Aràbia encara eren favorables com per permetre que els homínids hi penetressin. La pregunta és: quins homínids, i des d'on?


FONT:

http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2011.04.006

La neandertalitat és una qüestió molt relativa?

Què o qui podriem definir com a neandertal? Què és el que ens ve a la ment quan sentim la paraula "neandertal"? Realment hi ha una frontera clara que separa tot allò que és neandertal de tot allò que no ho és? Aquestes són algunes preguntes que amb l'ajut del genoma neandertal segurament podriem contestar molt millor.



De moment, podriem dir que tenim un cert sentit força imprecís del que vol dir la paraula "neandertal": homínid de 2 potes i 2 braços, baixet, corpulent, sense barbeta, amb el nas gros, arcs superciliars marcats, parlava amb un llenguatge menys desenvolupat, tenia cert domini rudimentari sobre el foc, possiblement es cobria de pells però anava descalç, vivia en societats clarament misògines, infanticides i caníbales, i que es va acabar extingint perquè li faltaven les ***connexions necessàries al cervell per tenir una ment clarament moderna*** (Tattersall dixit).

Aquesta concepció és clarament imprecisa i falla en uns quants punts. Aquí ens detindrem en els morfològics, que són els que ens interessen, i ens poden indicar si els neandertals són una espècie diferent o no, aquella pregunta que ens hem fet sempre.

El següen estudi s'ha dedicat a analitzar una peça clau de l'anatomia neandertal per poder arribar a una aproximació de què vol dir ser neandertal: l'espatlla. Analitzant espatlles neandertals d'est a oest i de nord a sud i comparant-les amb les d'humans moderns i d'altres homínids, s'observa un patró que no és degut a l'activitat física sinó a l'especiació, que ja es veia a simple vista: els neandertals de l'oest eren més "neandertals" que els de l'est, és a dir, eren més fets i pastats a l'exemplar que tots definiríem com a clàssicament neandertal. En canvi els altres eren més progressius, menys clarament neandertals i propers a altres espècies no neandertals com ara els HAM.



Això suggereix que la neandertalitat és un procés gradual, i no pas abrupte: la neandertalitat hauria aparegut com a consequencia d'un procés de deriva genètica i especiació per distància. Els neandertals de l'est haurien estat més en contacte (sexual, se sobreentén) amb altres homínids com ara els HAM i la Senyora X, i en canvi els de l'oest haurien quedat més aïllats i això els hauria permès desenvolupar les seves faccions tant úniques i irrepetibles. En definitiva, l'estudi reforça l'especiació per distància, que no sé ben bé què vol dir, ni de quina manera respon a la pregunta de si erem la mateixa espècie o no.


Així doncs, podriem arribar a la conclusió que de neandertal no s'hi neix, sinó un que s'en fa amb temps i experiència.



FONT:

http://www.springerlink.com/content/q5231723vg1g6842/

Qafzeh 9: però, realment se'ls van trobar, allà?

Aquí hi ha un crani molt interessant d'una joveneta que va viure i morir a l'orient mitjà fa gairebé 100.000 anys. Es tracta de Qafzeh 9:



Aquest crani és interessant, perquè d'acord amb els anàlisis -i com podeu veure a simple vista- de neandertal en té més aviat poc (per no dir gens). Els seus companys de Qafzeh, entre els quals s'hi troba un nen que va ser enterrat amb ella, tampoc no semblen mostrar afinitats clares pels neander, almenys no pas més que qualsevol de nosaltres.

Qafzeh 9 mostra les faccions típiques d'una dona africana de l'oest, amb algunes particularitats arcaiques, com ara els arcs superciliars lleugerament marcats i cert prognatisme. Però com podeu veure en aquesta reconstrucció, la nostra noieta no s'hi assembla gens als neander. No té bony occipital, el cap arrodonit i no estirat, una mica de barbeta, etc.



En canvi, el crani contemporani d'Skhul V sí que mostra certes afinitats pels neandertals, però la cosa no és tant fàcil de resoldre: no tenim indicis de neandertals a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys. Bé, sí, és cert que l'any 2005 s'hi van trobar algunes dents que apunten en la direcció neandertal -però també apuntaven la direcció moderna aquelles de 400.000 segons - i Tabun C1, una dona datada en 122.000 anys, que pel que sembla devia estar força sola, perquè tot plegat indica que els neandertals van arribar força després. Fins i tot és possible que els Skhul/Qafzeh s'haguessin extingit fa 80.000 anys amb la gran desgràcia de no haver vist mai cap cara neandertal somrient, com a conseqüència de l'aridesa de l'indret.

Alguns antropòlegs creuen que aquests Skhul/Qafzeh representen aquella branca que va passar pel Sud (Aràbia) en comptes de pel Nord, a l'hora d'abandonar l'Àfrica, i que no tenen cap relació especial amb els neandertals, només certes característiques arcaiques, ben normals per la seva edat.



Així doncs, en què quedem, es van veure les cares o no? El més normal seria pensar que sí, però amb la mitificació de l'orient mitjà com a lloc d'orígen d'Adam i Eva (a la Bíblia, almenys), l'ADN neandertal trobat en els massai i l'ambiguïtat del registre fòssil no puc evitar pensar que la dona de Tabun estava molt sola. Potser sí que ella és la nostra única re-re-re-re-re (x2000) besàvia neandertal que tenim tots plegats. Us ho imagineu? Seria impressionant!!