dimarts, 31 de juliol del 2012

Proposen 3 migracions per explicar el poblament d'Amèrica

Tenia pensat parlar de l'engimàtic geneticista David Reich i els seus possibles reemplaçaments massius arreu del planeta i també de noves re-datacions al nord de la península que indiquen que els neandertals es van extingir abans, però tot plegat m'ha semblat massa avorrit i repetitiu, i he pensat que una mica d'aire fresc de l'oest d'Alaska aniria bé per salvar el post.


El poblament del continent americà és un tema no resolt que genera llargs debats en els quals és millor no entrar-hi, perquè per sort o per desgràcia, no tenen massa a veure amb la ciència, almenys no amb la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també). Tots sabem que, d'entrada, a Amèrica no hi havia humans pre-moderns. Hi ha la llegenda del Bigfoot que no passa d'això, de llegenda.

 
En aquest estudi també hi ha participat el nostre conegut David Reich, i 64 científics més de països de tota Amèrica. Han recollit ADN de poblacions indígenes d'arreu del continent, i amb els seus super-programes informàtics han analitzat les dades corresponents a més de 300.000 SNPs. Les conclusions són interessants, però no pas noves: el model de 3 migracions al continent americà ja s'havia proposat abans; aquestes tres migracions corresponen principalment als 3 grups lingüístics principals: Na-Dené, Amerindi i Esquimal-Aleut.

El model de David Reich prediu que hi va haver una primera migració fa una mica més de 15.000 anys des de Sibèria passant per l'estret de Bering, de la qual en són descendents la majoria d'indígenes americans. Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord. Hi ha alguna excepció, però.

Les següents migracions correspondrien als grups lingüístics Na-Dené i Esquimal-Aleut. Van deixar un impacte més minoritari i es van establir principalment al nord del continent. També s'ha detectat -tot i que tampoc no és nou- flux genètic en direcció contrària, és a dir, des d'Amèrica cap a Sibèria.

Les proves genètiques fetes fins ara amb ADN de fòssils i de coprolits indica que els primers americans estan indubtablement relacionats amb els indígenes actuals, tot i que no permetien aclarir el tema de les múltiples migracions. Ara ja ha quedat tot una mica més clar, fins que no arribi un altre article que ho tombi tot i haguem de tornar a començar a de 0, gràcies David Reich!


Font: http://www.sciencedaily.com/releases/2012/07/120711134710.htm

dissabte, 28 de juliol del 2012

No, el Fora d'Àfrica encara no és a la UCI

Ja sabeu que a mi m'encantaria. Però no m'atreveixo mai a anar més enllà, com fan certs investigadors -alguns de molt de prestigi- d'abraçar-se al model multirregionalista ara que tenim dades de 2-3 genomes d'humans pre-moderns.


Hi ha antropòlegs, com en Hawks, i no cal dir que el seu mestre Wolpoff també, que dónen el model Fora d'Àfrica per mort i enterrat. Són experts reconeguts a nivell mundial, amb una opinió tant vàlida com la de qualsevol altre expert. Abans que comenci a posar verd a tot Déu, permeteu-me fer un petit recordatori de les dues teories vigents sobre els nostres orígens.



-El Fora d'Àfrica prediu que fa uns 80.000 anys un grup petit però atrevit d'africans va abandonar el seu continent, es va expandir per tot el món, i gràcies a les seves elevades capacitats cognitives i ús d'un llenguatge altament complex -això ho diuen els seus defensors, no em mireu malament- van carregar-se tots els homos pre-existents. Àmpliament recolzada per la genètica i l'anatomia comparada, petit qui peti.

-El multirregionalisme prediu que fa uns 2 milions d'anys els Homo inserteu la vostra paraula preferida van abandonar l'Àfrica o l'Àsia i es van expandir per tot el món. Des d'allà, van anar evolucionant, a l'Àsia en Homo erecuts, a Europa i O. mitjà en neandertals, al Tibet en Denisovans, a Java en Hòbbits, a l'Àfrica en ergaster, etc, i les grans similituds que observem entre humans de diferents continents són degudes a flux genètic elevat entre aquestes poblacions.


Des del 2010 que les postures intermitges estan de moda, però no és això el que vull discutir; el que vull discutir és que hi hagi multirregionalistes que dónin el model Fora d'Àfrica per mort, sense cap altre motiu aparent que unes ganes boges de veure que ells sempre han tingut raó. És una cosa que passa sovint: els antropòlegs sovint es tanquen en sí mateixos i no volen fer el més mínim esforç per renovar les seves teories en base a noves evidències i acceptar que potser anaven equivocats de bon principi. Aquests antropòlegs sovint "esbandeixen" aquells que no pensen com ells dient-los que llegeixin més llibres.

Bé, l'evidència és la que és, ja ho he explicat moltes vegades, però si em pressionen, ho tornaré a explicar, si cal. Aquestes són les dades multirregionalistes de què disposem fins ara:


-7% de contribució màxima denisovana? erectus? a poblacions concretes del sud-est asiàtic i Austràlia.
-Contribució 2-3% neandertal eurasiàtica, en un moment molt concret del temps, que es pensa que va deixar constància al genoma perquè la població de HAM era molt petita, anava desorientada i a més, feia hi molta calor allà al sud d'Aràbia o on coi fos.
-Contribució <1% (però en realitat encara no és segur, dos estudis discrepen) denisovana als asiàtics de l'est.
-Possible contribució extra neandertal a l'oest d'Euràsia del 0,1% segons el mateix Hawks, després d'almenys de 10.000 anys de convivència.
-Llinatge B006 del cromosoma X amb possible orígen neandertal. De mitjana, es troba present al 9% dels no-africans.
-0% de  llinatges d'ADNmt i cromosoma Y pre-moderns a les poblacions actuals.
-Les diferències entre un crani neandertal i un de modern són més grans que entre les de dues espècies diferents de ximpanzés. No cal ni dir que el mateix és cert pels erectus.
-Moltes més semblances a nivell genètic i anatòmic entre un habitant del Japó, un de València i un del Congo que entre qualsevol dels tres i les seves respectives poblacions pre-modernes ancestrals.
-Petita contribució d'una població o poblacions arcaiques a l'Àfrica segons models predits a partir d'estadística, amb una gran incertesa i sujectes a altres interpretacions.



A partir d'aquí, i amb les dades de què disposem fins ara, es poden deduïr diverses coses:

1-Els humans moderns de qualsevol lloc del planeta son molt més similars entre sí que a qualsevol població pre-moderna que va viure al mateix lloc abans de desaparèixer.
2-Segons els anàlisis genòmics, el màxim de contribució descoberta fins ara no arriba al 10%, i estem parlant de grups ètnics molt concrets. Per tant, la barreja va ser de proporcions limitades, i anecdòtica en la majoria de casos.
3-Un orígen comú i recent per a tots els humans moderns es troba recolzat per tot tipus de dades. En canvi, costa de trobar evidència a favor del multirregionalisme; fins que no s'ha analitzat el genoma d'humans pre-moderns, el multirregionalisme era un model mort i enterrat, gairebé no servia ni per exhibir-lo al circ.
4-En cap cas es pot negar que fa 30-50.000 anys hi va haver un reemplaçament brusc arreu del vell món d'unes poblacions humanes per unes altres.
5-Com que l'aport cultural i genètic dels humans pre-moderns és molt limitat, i possiblement la seva extinció sobtada va molt relacionada amb l'expansió dels humans moderns, no es pot parlar de continuïtat, ni molt menys "d'intens intercanvi genètic d'una punta a l'altra del món".
6-Els erectus de fa 35.000 anys eren molt semblants als erectus del mateix lloc de fa 200.000 anys i molt diferents dels moderns actuals del mateix lloc.


Espero no haver de treure tota la llista ni haver de confeccionar un post bíblic una altra vegada. El que vulguin dir els somriures de les calaveres amb visera m'interessa, el que imposin els multirregionalistes nostàlgics i romanticistes amb aires de superioritat, ja no.








divendres, 27 de juliol del 2012

Més evidència d'interbreeding a l'Àfrica?

L'Àfrica és un continent amb molts de contrastos i caracteritzat sobretot per una història humana inacabable. Malgrat que les condicions climàtiques no siguin gaire propícies per conservar fòssils, evidència indirecta indica que allà hi han (con)viscut diverses espècies d'homínids.


La notícia ja va sortir fa temps: analitzant genomes de diferents poblacions africanes, es va trobar un possible aport arcaic de l'1% que va "introgressar" fa uns 35.000 anys. Aquestes xifres tant exactes han estat discutides, desacreditades i venerades segons el cas, per molts interessats en la matèria.

I és que el principal problema que tenim és la falta de fòssils i l'existència d'estudis previs que han predit introgressió i després ha resultat que estaven equivocats. El present estudi també presenta un inconvenient molt gran perquè el pugui comentar correctament: és de pagament, i com és habitual amb la base de dades Science Direct, ni tant sols es pot accedir al material suplementari; una gran desgràcia en un estudi que es basa en models estadístics complexos que són impossibles d'entendre llegint només el resum. 


Els autors han analitzat més del 60% dels genomes de 5 individus de cadascuna de 3 poblacions africanes genèticament famoses: els pigmeus, els hadza i els sandawe. Han identificat 13.4 milions de variants, algunes de les quals són noves. S'ha trobat evidència d'introgressió en tots tres casos, però no s'especifica ni l'edat, ni el percentatge, ni la freqüència. Potser el més interessant és la identificació de molts de loci -relacionats amb la introgressió o no?- amb valor adaptatiu, els quals inclouen gens relacionats amb la immunitat, el metabolisme, gust i olfacte, cicatrització de ferides i reproducció. En els pigmeus, a més, s'han indentificat variants molt diferenciades al cromosoma 3 i implicades en l'alçada.

Això és tot el que puc dir de moment... quan m'arribi l'article sencer o el material suplementari, actualitzaré l'entrada.


Font: Evolutionary History and Adaptation from High-Coverage Whole-Genome Sequences of Diverse African Hunter-Gatherers

La parla Heidelbergensis era com la d'un nen de 10 anys

L'equip d'investigadors liderat per Ignacio Martínez és expert en tot allò relacionat amb la Sima de los Huesos. Actualment han estat examinant la capacitat de parla del crani 5 de la Sima, un d'aquells forçuts companys del conegut "Miguelón".


Les conclusions més cridaneres a les que han arribat, és que si bé l'aparell fonador devia ser molt semblant al dels humans moderns i diferent del ximpanzé, encara "no era igual del tot" i per acabar-ho de rematar i posar-nos un exemple molt entenedor, Martínez hi ha afegit això del nen de 10 anys. Al principi, sembla una mica ridícul que aquells Musculmans s'haguéssin quedat a la pre-adolescència en aquest aspecte: que potser la veu no se'ls tornava "greu", als homes? Què hem d'entendre amb aquesta afirmació?

Si és per complexitat verbal, un nen de 10 anys la té gairebé tant desenvolupada com un adult. Si és pel to de veu, encara no ha madurat del tot, si és per la producció de sons, no conec cap nen de 10 anys que no pugui pronunciar perfectament totes les vocals i consonants de la seva llengua materna, ni que tingui problemes per entendre el que diuen els adults. Per tant, no puc explicar exactament en què consisteixen les petites diferències dels Heidelbergensis amb nosaltres senzillament perquè no entenc aquesta comparació tant abstracta que ha fet el Dr. Martínez.


Font: Pileta de la prehistoria


dimecres, 25 de juliol del 2012

Ara diuen que els volcans no van ser?

Encara tinc ben present aquella notícia que va sortir no fa pas tant, on es culpava una sèrie d'erupcions volcàniques de l'extinció neandertal al centre-est europeu.



Doncs bé, ara aquella hipòtesi que semblava tant sòlida i realista ha quedat descartada. Enterrada a sota les cendres. Polvoritzada. Evaporada. Calcinada. I tot per culpa d'uns quants investigadors britànics que s'han dedicat a recollir restes de cendres de coves del centre i est d'Europa i també alguna del nord d'Àfrica, que va deixar una erupció volcànica molt important que hi va haver a Nàpols va gairebé 40.000 anys.

La datació indica que les cendres d'aquesta erupció volcànica són POSTERIORS a l'extinció neandertal, i també al període anomenat de "transició", és a dir, quan els moderns van arribar a Europa. Per tant, aquesta erupció volcànica no va poder causar l'extinció neandertal, almenys a la part centre-est del seu territori.

Si no van ser els volcans, qui va ser, doncs? Els autors s'inclinen pels humans moderns com a principals responsables de l'extinció neandertal. El famós arqueòleg Clive Finlayson , conegut defensor climàtic, discrepa, amb tot: diu que només és un estudiet de no res que en cap cas desbanca el clima com a principal responsable d'aquesta tragèdia.

Mama, llavors si els volcans estan malament, això vol dir les desenes de causes d'extinció neandertal que s'han proposat fins ara també podrien estar-ho?


Font: http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/neanderthals--volcanos-humans_n_1697755.html

diumenge, 22 de juliol del 2012

Últim post que dedico al clonatge neandertal

Ja en tinc prou.


Ara que han prohibit fumar als llocs públics, sembla com si els editors o com coi es diguin aquells que escriuen articles als diaris s'haguessin tret de sota el barret una sèrie d'idees malèvoles per atraure com sigui l'atenció del lector.

El clonatge neandertal és una d'aquestes idees malèvoles. Ja fa almenys tres anys que és un no parar: Jurassik Park IV, millorar l'espècie, Jerusalem II: el retorn del Messies, mamuts, racisme sub-específic, lletgisme, el problema de l'orangutana prenyada i els costos ara que estem en crisi.


Es pot parlar de moltes coses, especular, tot el que vulgueu. Ara bé: no hi ha res que indiqui que els neandertals podran ser clonats en els propers, com a mínim, 100 anys. Després, cal veure què passarà: la meva bola de cristall em diu que els avenços tecnològics no duraran indefinidament, sinó que d'aquí pocs segles, la població d'humans serà tan gran que els recursos s'acabaran. I llavors, vindran les fruites i verdures, d'aquelles que menjaven els neandertals, regades amb una mica de sang. Però de neandertals, no crec que n'hi arribi a haver. Allò que va dir l'Einstein, que la IV guerra mundial seria amb pals i pedres, ho subscric al 100%.

Quan el tema central és crear una vida humana, empaquetar-la i posar-hi un preu, està bé fer una mica de ficció, pel·lícules si voleu, escriure algun article, comentar-ho amb els amics. I prou. No és convenient anar més enllà com està passant ara, i començar a parlar de temes que no tenen cap sentit, com ara les barreres ètiques: seria ètic clonar-los, sabent que seran més lletjos? I sabent que hi ha milers de nens orfes a tot el món?

La realitat és que a ple segle XXI la clonació no ha avançat gaire. És cert que hi ha científics que hi treballen, però no em direu que hagueu vist mai cap animal clonat en un laboratori passejant-se tranquilament pel carrer. I molt menys un ésser humà. I encara menys si és un neandertal, l'ADN del qual ha estat recuperat d'un troç d'húmer de 50.000 anys, s'ha barrejat amb ADN de ximpanzé i d'humà modern, i aquesta barreja explosiva s'ha fet créixer dins del ventre d'una orangutana.

Ni s'ha vist mai, ni hi ha res que indiqui que la cosa vagi més enllà dels articles que llegim setmana sí, setmana també. Per tant, penso que és estúpid que ens bombardegin constantment amb debats estèrils sobre el que passaria amb aquests neandertals-probeta un cop haguéssin nascut.




dissabte, 21 de juliol del 2012

Existeixen els humans moderns? El model Fora d'Àfrica ha "col·lapsat" ?

"Until recently, the out-of-Africa model of human evolution was favoured by most genetic analyses, but this model collapsed when the sequencing of the Neanderthal genome revealed that 1%–3% of the genome of Eurasians was of Neanderthal origin. At the same time, refined analyses of modern human genomic data [1]–[3] have changed our view of evolutionary forces acting on our genome. While most people assumed that the out-of-Africa expansion had been characterized by a series of adaptations to new environments [4]–[6] leading to recurrent selective sweeps [7], our genome actually contains little trace of recent complete sweeps [2], [3], [8] and the genetic differentiation of human population has been very progressive over time, probably without major adaptive episodes [9]."



Els autors d'un nou treball, que ha revisat tota l'evidència a favor d'encreumaments amb homínids més arcaics del nostre gènere -suposadament d'altres espècies, segons l'opinió generalitzada- pensen que, d'acord amb el títol de l'article mateix, els humans moderns tindríem uns orígens molt més complexos del que ens havíem imaginat fins fa poc.

És cert que un 2,5% de contribució neandertal als no-africans i un 7% de mitjana de contribució denisovana/erectus als australians i papúes, sumat a d'altres possibles contribucions de proporcions i localització desconegudes en diverses poblacions africanes, més altres aports genètics d'homínids dels quals ni en coneixem l'existència fa que tot plegat es compliqui una mica.

Ara bé, no hi estic d'acord amb què el Fora d'Àfrica hagi col·lapsat, tot i que m'agradaria. Fins que no es demostri el contrari, la contribució genètica, morfològica i cultural dels erectus, neandertals i qualsevol altre homínid a les poblacions modernes és essencialment de caràcter minoritari, gairebé anecdòtic. Ningú no nega que hi va haver encreuaments, però tot indica que aquests no van ser prou importants com per assegurar la continuïtat de les poblacions pre-modernes fins a l'actualitat per poder dir sense pors ni embuts que tant neandertals com erectus i hòbbits no es van extingir mai. Què hi farem; de moment, aquesta és la realitat.


Fonts:
Genomic Data Reveal a Complex Making of Humans
Modern humans in with a whimper

Investigaran múltiples onades migratòries d'humans moderns a l'Àsia

El poblament de l'Àsia per part d'humans moderns va produir-se fa probablement més de 70.000 anys, d'acord amb el registre fòssil. Sembla que durant aquestes dates, ja hi havia moderns a la Índia, i que des d'allà van passar al sud-est asiàtic i posteriorment, van colonitzar Austràlia.




El que ens preguntem els interessats en poblacions prehistòriques és:

1- Hi va haver una sola o múltiples expansions des d'Àfrica a l'Àsia, en diferents períodes de temps?
2- Un article que va analitzar ADN d'aborígens australians va suggerir que hi va haver una primera expansió fa uns 60-75.000 anys i una de segona en fa 25-35.000, i cert encreumant entre els dos grups d'immigrants provinents del continent africà.
3- Es pensa que els de la primera expansió van encreuar-se amb diferents grups d'humans més antics: denisovans, erectus, etc, mentre que els de la segona expansió no ho van fer, o no amb tanta intensitat, perquè quan hi van arribar, els pobladors inicials ja estaven pràcticament extingits.


Tot això només són hipòtesis a dia d'avui. El fet que l'accés a l'ADN d'aborígens australians sigui tant o més complicat a l'accés d'ADN dels denisovans, fa que moltes d'aquestes preguntes quedin sense resposta. A tot això cal afegir-hi la incertesa dels rellotges moleculars a l'hora de fer datacions, i la impossibilitat en la majoria de casos, d'assignar una indústria lítica a un aspecte físic o a un llinatge mitocondrial determinat.

Tot i així, segur que en els propers mesos ens esperen moltes més notícies d'aquest tema tant apassionant, que ens afecta a tots els humans, actuals i no tant actuals.


Font: The dispersal of Homo sapiens across southern Asia: how early, how often, how complex?

Camamilla pel mal de panxa, una recepta centmilenària

Potser Jean M. Auel no anava tant desencaminada amb les seves novel·les de la sèrie "Els Fills de la Terra", almenys no pas amb aquell personatge femení de nom "Iza" que era la metgessa del Clan, famosa per conèixer les propietats medicinals de desenes o centenars de plantes.


L'anàlisi de del càlcul dental de 5 neandertals d'El Sidrón per part d'investigadors de la Univeristat Autònoma de Barcelona i la Universitat de York, al Regne Unit, ha posat de manifest que un dels 5 sidronencs va consumir almenys dues espècies de plantes conegudes per les seves propietats curatives: la milfulles i la camamilla.


El fet que aquestes herbetes siguin relativament pobres en nutrients i a més a més tinguin mal gust, ha fet pensar als investigadors, entre els quals s'hi troba Antonio Rosas, que el neandertal que les va consumir ho va fer per treure'n profit de les seves propietats medicinals i no tant per matar el cuc de la gana.

Tampoc no és tant sorprenent, tenint en compte que els neandertals van tenir centenars de milers d'anys per estudiar aquestes plantetes i transmetre'n les propietats generació rere generació, amb un llenguatge complex i parlat com devien tenir. Algunes de les nostres àvies també tenen coneixements molt bons de plantes medicinals, que s'han conservat perquè eren els remeis que han estat fent servir els nostres avantpassats fins a l'aparició dels medicaments sintètics, fa relativament poc.



Font: http://www.jacobita.cl/ciencia/los-neandertales-se-medicaban-con-hierbas

Els neandertals arriben a Barcelona després de 40.000 anys d'absència

Un títol sensacionalista per anunciar que, finalment, després d'una llarga i intensa campanya de promoció, ja podeu comprar els còmics d'Emmanuel Roudier a la ciutat comptal.


Es tracta d'una bona notícia per tots aquells que estàvem esperant llegir alguna cosa neandertal que valgués la pena. Roudier ha publicat de moment dues grans sèries d'aventures neandertals: "Neandertal", que inclou tres capítols, i "Vo'höuna", que n'inclou tres més. Actualment està treballant en un altre volum d'aventures prehistòriques, "La guerre du feu", i que els que hem vist aquesta pel·lícula, esperem que la única semblança que hagi amb el còmic sigui el títol de la portada.

Breu sinopsi pels que encara no n'han sentit a parlar: A la sèrie "Neandertal", Laghou és el jove protagonista que conviu (més aviat malviu) amb els seus 4 germans, i aquests el tracten una mica com si fos la Ventafocs. Durant tota la trama, Laghou haurà de superar el seu complex d'inferioritat i les seves pors interiors desafiant la fauna salvatge i la no tant salvatge del Perigord de fa 50 milenis.

Passem al preu: 168 pàgines incloses en un sol volum per 22.00€ a la llibreria Norma. És clar que, els més pacients sempre podeu esperar una temporada, perquè segur que tard o d'hora aquests còmics arribaran a la biblioteca de la vostra ciutat.

Des de Neanderfollia, felicitem Emmanuel Roudier per la seva -magnífica, al meu parer- recreació del món neandertal, una recreació que m'ha semblat realista, innovadora, educativa, original i divertida, i que l'únic inconvenient que hi he trobat després de fullejar-ne unes quantes pàgines, és que passa massa depressa, com totes les coses bones, vaja.



dijous, 12 de juliol del 2012

Comunicació Heidelbergensis: moderna, actualitzada, rica, eficient, emotiva

Aquests formidables homínids que van viure fa 500.000 anys (300.000 anys segons Chris Stringer) a la serra d'Atapuerca, per citar només un jaciment, ens podrien donar pistes sobre l'orígen del llenguatge.

El material d'Atapuerca és abundant, una característica que ens interessa que passi amb fòssils antiquíssims: com més fòssils tenim, més peces del trencaclosques Heidelbergensis podrem estudiar. Unes peces imprescindibles per saber si aquests homínids estaven preparats per parlar són les corresponents a l'orella, que es divideix en tres parts: externa, mitjana i interna.



En un estudi molt recent, s'han estudiat fragments de l'orella mitjana i externa de 5 atapuerquins, per esbrinar si podien captar el mateix espectre de sons que els humans moderns, o si bé, pel contrari, el seu espectre de sons era més semblant al del ximpanzé. Els resultats són els esperats: els heidelbergensis cauen dins del rang de variabilitat humana actual, i es diferencien significativament dels ximpanzés en l'anatomia de l'orella externa i mitjana. També s'assemblen en els humans en l'ampli espectre de sons que podien distingir; aquesta característica és fonamental a l'hora d'entendre un llenguatge parlat. Però amb entendre no en tenien prou: també havien de poder emetre aquests sons.

Precisament, a més de l'orella, els científics també han estudiat les vèrtebres cervicals que es troben molt ben conservades d'un d'aquells atapuerquins. Aquest segment els ha permès reconstruïr -o deduïr- com era el seu tracte vocal. Els resultats són que el tracte vocal heidelbergensis era molt similar al neandertal: tant l'un com l'altre eren capaços de produir l'àmplia gamma de sons que caracteritza els llenguatges humans.

Per tant, aquells homínids de 500.000 anys no només eren capaços d'entendre el llenguatge, sinó també de produïr-lo.


Font: Communicative capacities in middle pleistocene humans from the Sierra de Atapuerca in Spain

dilluns, 9 de juliol del 2012

Reconstrucció realista d'un cervell neandertal i comparat amb el de l'home modern

Primer, la imatge, i després la interpretació:







La reconstrucció de l'esquerra és neandertal, i correspon a La Ferràssia 1, un home de 60.000 anys que va viure al sud de França. La de la dreta correspon a un prototip d'home modern estàndard.

El primer que crida l'atenció, és la semblança superficial d'aquests dos cervells, tant en mida com en forma. Si bé el neandertal és uns 200 cc més gran de promig, podem dir que tant neander com HAM són homínids amb el cervell molt desenvolupat en comparació amb els seus parents més propers.

La semblança superficial de forma també crida l'atenció, perquè contrasta enormement amb aquelles frases que hem llegit tantes vegades els interessats en anatomia neandertal: els lòbuls frontals, associats amb les funcions mentals més elevades, com ara el pensament abstracte, són el doble de grans en els humans moderns que en els neandertals. Sembla que, d'acord amb aquesta reconstrucció, aquesta visió -que era basada en l'anatomia externa del crani i no pas en la reconstrucció del cervell en 3D- és errònia: les peculiaritats del crani neandertal respecte el nostre, com ara el front més curt i el cap en forma de cogombre, no són un bon indicador per predir la forma del cervell.


Malgrat aquestes semblances, no hem d'oblidar que sembla que el desenvolupament cerebral dels humans moderns es diferencia dels neandertals -i se suposa que de la resta d'homínids- en un estadi molt primerenc de la vida, tot just a partir del primer any d'edat: els infants moderns passen tots per una fase anomenada globuralització, que es troba absent en els neandertals. Ens preguntem si això podria tenir repercusions importants; és possible, però no podem assegurar-ho, perquè malauradament no podem aplicar un test d'intel·ligència a un fòssil.

L'alta capacitat cranial neandertal s'ha relacionat sovint amb una intel·ligència superior; podem dir que no hi ha dades a favor ni en contra d'aquesta intel·ligència superior per tenir el cervell més gran; del que no hi ha dubte, és que un cervell gran és molt car de mantenir, i per tant, deu servir d'alguna cosa; l'arqueologia ha demostrat que els neandertals duien a terme activitats altament complexes i molt semblants a les dels HAM.


Imatges extretes de:  James Paul Zaworski's Human Origins Blog

dissabte, 7 de juliol del 2012

Papa Néandertal?

Ahir vaig descobrir un documental de l'any 2010 que encara no he mirat mai. El seu nom, sumat a l'any en què el van emetre per primer cop, ja ens indica de què tracta. Com que aquest tema ja l'he vist, llegit i redactat unes quantes desenes de vegades, vaig pensar: bah! quina mandra!

Aleshores vaig decidir emplear una tàctica una mica barroera però molt útil per decidir si malgastaré o no 65 mintus de la meva vida amb aquesta producció de la televisió francesa (no em feu dir si de la France 1, la France 2 o la France 3).



La tàctica consisteix en deixar el documental sense so, pitjar el play i anar mirant aleatòriament 4-5 moments separats del documental d'aproximadament 10 segons. És més senzill del que sembla. Si la primera impressió és bona, em quedo. Si no ho és, el tanco i me n'oblido.

El resultat va ser l'esperat, és a dir, el vaig tancar i de moment no tinc intenció de mirar-lo. Vaig poder comprovar --SPOILERS a partir d'aquí-- que l'Ao hi surt. Sí, l'Ao, aquell neandertal de les dents grogues que va protagonitzar possiblement una de les pitjors pel·lícules que s'han fet mai a la història de la humanitat. Increïble, no m'explico que després de l'èxit d'aquella pel·liculeta, hagin volgut fitxar l'Ao per fer un documental. Deu ser que és cert allò que l'ésser humà és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. També hi surt un altre neandertal (o és el mateix?) que sembla un hippy al mig del carrer. No es tracta de cap moda, sinó d'un experiment molt antic per comprovar si algú amb aquesta pinta faria girar el cap de la gent o no. És evident que sí. --FI dels spoilers, podeu continuar llegint tranquilament--.

Per tant, si voleu recordar la vella cantarella de l'1-4% i veure certes cares conegudes de la patètica i horripilant filmografia neandertal, no us el perdeu. Ah, i no us oblideu que està en francès.

Aquí hi ha el tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=uvGaavR8_zk

dimecres, 4 de juliol del 2012

Reemplaçant el reemplaçament?

Fa poc vam conèixer l'excepcional notícia de la recuperació d'ADN nuclear de dos esquelets d'un jaciment lleonès anomenat La Braña, amb una antiguitat de prop de 7.000 anys. Entre els científics que estan analitzant aquests dos caçadors-recol·lectors s'hi troba el nostre Carles Lalueza, exper en ADN antic.

Es va publicar un article amb els resultats preliminars, que suggeria que els habitants de la península van ser reemplaçats per onades posteriors durant el neolític, i que eren més semblants a les poblacions del nord d'Europa que no pas als habitants actuals de la península. Però fins a quin punt és certa, aquesta visió?

El grec Dienekes ha utilitzat un programa anomenat admixture per examinar millor les afinitats d'aquests dos i altres caçadors-recol·lectors, un granger i l'Otzi, la bèstia dels Alps. Els resultats es poden resumir en aquest gràfic:



En aquest gràfic hi veiem 5 personatges datats en més de 5.000 anys, on hi ha pre- i post-neolítics. El neolític es va iniciar fa uns 9.000 anys a l'orient mitjà i es va expandir fins a l'oest europeu en fa uns 7.000, tot i que les dates són una mica més tardanes al nord.

Els colors representen afinitats amb poblacions modernes, que es troben representades a la part inferior esquerra. Veiem que l'afinitat més gran de dos caçadors recol·lectors de Gotland (Suècia) és amb el component nord-europeu. D'altra banda, els dos (representats en una sola columna) individus de La Braña tenen més o menys afinitat amb el component nord-europeu i l'atlàntic-mediterrani. Després veiem que l'Otzi d'Àustria i un granger del neolític també de Gotland tenen molta més afinitat pel component atlantic-mediterani que no pas per la resta.

També observem components encara més curiosos entre els caçadors-recol·lectors, com ara el sub-saharià, tant a Suècia com a La Braña, i que no es troben o es troben en molta menor proporció en les poblacions actuals. Curiosament, aquests caçadors-recol·lectors són més propers als africans i també als asiàtics que no pas els europeus actuals.

Malgrat tot, de moment aquests resultats no dónen suport a un reemplaçament complet, com suggereixen alguns antropòlegs del prestigi de John Hawks i Joao Zilhao. Pel contrari, aproximadament un 60-70% dels europeus actuals provindria d'aquests caçadors-recol·lectors (cal tenir en compte que els "grangers" locals com l'Otzi també estaven barrejats amb la població autòctona, a més de amb població, supodament, d'orient mitjà.

Veurem com acaba tot plegat, perquè això només és el començament. S'anuncien més anàlisis interessants i opinions diverses sobre el tema que podeu consultar per exemple, a For what they were... we are -perquè no tothom interpreta els gràfics de la mateixa manera, una mica com passa després d'unes eleccions- però de moment els reemplacionistes ja poden anar posant la barba en remull.


diumenge, 1 de juliol del 2012

El NeanderTest, nivell infinit

1. El totem que Creb, el Mog-ur va donar a l’Ayla, a les aventures de la sèrie “Els fills de la Terra” de Jean M. Auel, és…

L'ós de les cavernes
La hiena
El lleó de les cavernes
La serp de cascabell



2. Quina discapacitat pateix Laghou, el protagonista de la sèrie de còmics “Neandertal”, d’Emmanuel Roudier?

És cec
És mut
És coix
Encara no ha sortit de l'armari.

3. Retornant a la sèrie “Els fills de la Terra”, de Jean M. Auel, podries indicar en quin fòssil de neandertal es basa Creb, el Mog-ur, d’acord amb les seves característiques físiques?

Shanidar IV
Shanidar I
Kebara II
Amud III

4. Qui és el director de “La guerre du Feu”?

Vicente Aranda
Jean Jacques Annaud
Jacques Malaterre
Steven Spielberg



5. L’índex crural neandertal és molt proper al d’una de les següents poblacions d’humans moderns:

Belgues
Xinesos
Bosquimans
Inuit

6. A quin país va ser trobada la flauta neandertal més famosa, datada en uns 43.000 anys?

Israel
Croàcia
Grècia
Eslovènia

7. Quines diferències en l’anatomia de la cara sembla que presentaven els neandertals del sud i del nord d’Europa, segons diversos antropòlegs com ara Antonio Rosas?

Cares més amples i menys allargades al sud que al nord
Nas més gros i front més alt al nord que al sud
Prognatisme més acusat al sud que al nord
Arcs supraciliars més pronunciats i òrbites menys separades al sud que al nord.

8. Quants anys aproximadament té l’ADN mitocondrial neandertal seqüenciat fins ara més antic?

60.000
45.000
38.000
100.000



9. Genèticament parlant, en què es basa la teoria que les societats neandertals eren patrilocals?

Els homes d’un mateix grup tenien ADN mitocondrials molt més semblants entre sí que els de les dones.
Els homes tenien ADN mitocondrials molt més diferents entre sí que no pas les dones.
Tant homes com dones tenien ADN mitocondrials molt diferents entre sí.
Als grups neandertals hi havia molts més homes que dones.

10. A part del gen FOXP2 i les evidències arqueòliques, quin altre tipus d’evidència indirecta tenim que ens fa sospitar que els neandertals podien parlar?

El bipedalisme
El canibalisme
Hi havia dretans i esquerrans
Les seves societats sembla que eren patrilocals, com la majoria de les actuals.