Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Armes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Armes. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de novembre del 2011

Els erectus ja es barallaven. Amb armes.

La violència, com el sexe, ha estat present des dels inicis de la humanitat. No és cap sopresa que s'hagin trobat indicis de violència en homínids de qualsevol part del món, perquè ja sabem que ells, com a bons humans, quan s'enfadaven, arribaven a les mans.



El que crida l'atenció, perquè és una característica ben humana, que trobem ben poques vegades per no dir mai en els ximpanzés, és l'ús d'armes per consumar els nostres instints violents. És a dir: els ximpanzés, quan es peguen, sempre ho fan amb les mans, mentre que els humans poden emplear altres estris tant o més mortífers.

L'ús d'armes com ara projectils, per ferir un altre de la mateixa espècie, és força conegut entre els neandertals, gràcies al crani de Saint Cesaire 1, que porta un bon trau al cap, però que afortunadament va cicatritzar, i també una llança clavada en una costella de Shanidar 3. Ara, un erectus d'entre 150.000-200.000 anys, amb una cicatriu profunda al frontal dret, es vol afegir a la llista de víctimes.

Aquest erectus xinès -del qual en desconeixem el sexe- probablement va ser atacat per un projectil que anava dirigit amb tota la mala intenció del món, però que no li va causar la mort, perquè s'hi observa una cicatrització completa.



Trinkaus, que ha analitzat aquest crani que va ser trobat l'any 1958 a la localitat xinesa de Maba, ho ha dit ben clar "va ser un impacte molt dirigit, molt localitzat".

Una altra possibilitat és que fos una ferida produïda per la banya d'un animal acorralat en una escena de caça, val a dir que menys probable que la de l'agressió directa. Aquesta lesió segurament va deixar el nostre protagonista en un estat d'amnèsia local, però en qualsevol cas almenys va trigar setmanes o mesos en morir, segurament també gràcies als ajuts que va rebre del seu clan, perquè si hi ha una altra característica que ens caracteritza als homínids, és que ens ajudem els uns als altres.


Font:

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/11/111122_evidencia_temprana_violencia_cr.shtml

dilluns, 7 de febrer del 2011

Tècniques de seducció neandertal: el LEVALL❤IS

Utilitzant-me a mi mateixa com a conillet d'índies, crec que acabo de descobrir una segona utilitat de les indústries paleolítiques tant característiques del gènere Homo.



No hi ha cap dubte que les pedres tenien la seva utilitat i/o utilitats clàssiques que tots coneixem: trinxar els ossos, tallar troncs d'arbre, matar animals, persones, etc. Tant cert és que de ben segur cada neandertal s'emportava amb ell les seves 3-4 eines de sílex quan se n'anava d'excursió al bosc, encara que no fos una jornada de caça organitzada. Les eines de sílex devien ser pels homínids com unes sabates per nosaltres: sovint ens n'oblidem que les portem posades, però ai! si camenissim descalços, com les trobariem a faltar!

Me n'he adonat que, a part dels simples usos pràctics, com ara obtenir menjar i defensar-se, les pedres també podrien servir per altres funcions no evidents a simple vista, però tant o més importants per la supervivència del grup que les comunament esmentades.

Es tracta del laboriós procés d'obtenir una eina, l'art de picar i fer anar amunt i avall un roc sense forma per obtenir-ne una magnífica llança o destral de sílex. Tot això requereix un aprenentatge previ, paciència, capacitat de planificació, i pràctica, molta pràctica.

Com que a la prehistòria tampoc no tenien les distraccions que tenim ara (ordinadors, internet, wifi, mp4, mp5, mp32325325, vídeo, tele, mòbil, etc) no és gens descabellat pensar que aquells homínids ocupaven bona part del seu temps fent-se eines.



El procés de fer una eina no és una cosa linial, sinó que és com un bosc: ple d'alts i baixos, de corves, d'entrebancs, de llocs desconeguts on val més no passar-hi i tornar enrera, i sobretot, de barrancs: si no vas en compte, corres el risc d'haver-te carregat el roc sense haver aconseguit el resultat esperat. És per això que un bon artesà de pedres ha de dur a sobre seu una sèrie de qualitats que van molt més enllà del simple fet de picar una pedra contra una altra. Unes qualitats com ara experiència, constància, paciència, agilitat, despresa manual, astúcia, capacitat d'aprenentatge i agudesa visual, qualitats que més o menys devien estar presents en tots els neandertals, però en diferent grau; segurament no tothom es podia dedicar a fer eines per la resta del grup.

A part de les habilitats requerides per fabricar eines, cal no oblidar la part de l'espectador/s, que es queden bocabadats observant com l'artesà duu a terme tot el laboriós procés, des que agafa el roc de sílex fins que ens ensenya la seva destral de sílex que talla més que un ganivet afilat. Aquest procés és realment agradable per tots els sentits d'observar, relaxa la ment fins a límits impensables i fa desconnectar l'espectador de totes les vivències anteriors, de tal manera que aquest només pot pensar en el roc que a poc a poc va prenent forma gràcies a les hàbils mans de l'artesà, també plenes de cicatrius i arrugades gràcies a la feina que els ha tocat fer.

Els suaus cops que se senten en picar la pedra relaxen l'espectador i li fan sentir una sensació de gran plaer que és com unes pessigolles que li recorren el cos de dalt a baix, fins i tot li recorren la ment que demana que aquell espectacle no s'acabi mai.

De ben segur que quan l'artesà començava a picar, tenia un seguit d'espectadors que observavent atentament tot el procés. Anant una mica més enllà, també es podria arribar a pensar que alguns neandertals utilitzaven les seves habilitats per seduïr. Per què no? Que potser no és el que fem ara? D'acord, amb pedres no, però sí amb altres objectes que només nosaltres sabem fer anar.



Segur que les noies neandertals se sentien molt atretes per aquelles mans artesanes i aquell esperit d'experiència, més que no pas pels músculs i alts nivells de testosterona. Segur que en observar el procés, moltes noies (i nois?) neandertals s'imaginaven com n'hauria de ser de meravellós, poder sentir que el seu cos és treballat per les mans de l'artesà com la pedra. I... necessito una dutxa d'aigua freda. Millor, glaçada.

A continuació deixo uns quants vídeos perquè pogueu gaudir d'aquest Art de seducció prehistòric:

http://www.youtube.com/watch?v=9HfwXXqK1eU&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=xvAjJdvvIqo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=wOU_iIiZBeIhttp://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=-cHM8rfmQII&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=FgkOitTbqLo&feature=channel
http://www.youtube.com/watch?v=hbYDX7_1YVA&feature=related

dijous, 28 d’octubre del 2010

[Sapientíssims] El "salt" ha estat datat en 75.000 anys



Eren superiors a les altres espècies d'humans els sapientíssims? I si ho eren, per què? I si no ho eren, com és que són els únics que van sobreviure a alguna gran tragèdia que es va carregar tots aquells homínids tant fornits i bons caçadors?

Fins fa poc s'assumia que sí. Fins fa encara més poc, i per no semblar especistes, s'ha concedit un estatus especial als pobres neandertals, que tots sabem que no hi arribaven, però va, ara no està de moda insultar-los i fer-ne caricatures d'aquelles que et feien pixar-te de riure, com aquelles d'en Kupka. Ah, com s'enyoren els vells temps!

Ara toca demostrar la superioritat sapientíssima amb les eines de sílex. Les pobres eines no en tenen la culpa, dels traumes psico-somatico-neuronals que pateixen certs sapientíssims, però com que no es poden defensar per sí soles, han d'esperar l'escassa possibilitat de poder fotre un bon cop de roc a algun sapientíssim que s'ha passat de llest per calmar la seva ira.

Comencem a Blombos. No, no és una marca de faldilles khoisànides, ni tampoc un ocell de colors de la mida d'un estruç. És el nom d'una cova situada al Cap Verd (Sud-Àfrica). Els humans de Blombos eren moderns de cap a peus (que vol dir que entre d'altres coses, tenien un bony a sota la boca) i no pas en el sentit literal de la paraula, perquè les eines de sílex que van fer servir han estat datades en 75.000 anys. La tecnologia que empraven aquells blombians de fa 75 milenis era molt semblant a l'empleada fa 20.000 anys a Cantàbria, i la que es va continuar empleant durant el neolític, i que consisteix en:



"...pressionar amb un os d'animal les vores d'una eina de pedra prèviament escalfada, per fer-la més tallant o punxeguda."

Fins aquí res, a dir. Es tracta d'una nova tecnologia, que pel que ens diu el registre fòssil, va tenir molt d'èxit i que soprenementment ja feien servir les tribus de sud-Àfrica fa 75.000 anys. Però ara fixeu-vos atentament en tota la poesia -deixem-ho així- que ve darrere de la descripció d'aquestes eines, i que han comentat els investigadors i algun periodista que corria per allà:

-Aquesta tecnologia ha estat considerada com a "un salt tecnològic brutal".
-Aquesta troballa demostra que les homes de Blombos tenien una tecnologia molt moderna. Podien innovar, crear i inventar noves tècniques, que ens pensàvem que eren molt més recents.
-Els investigadors asseguren al seu article que aquesta innovació va concedir un avantatge sobre els H. sapiens que fa 60.000 anys van abandonar l'Àfrica per conquerir el món
(massa pel·lícules de romans?).

Però ara vindrà una tal Paola Villa, que curiosament també ha participat en l'estudi, que ens dirà que "els neandertals també tenien llances amb puntes de sílex", que vol dir que el salt tecnològic no va ser tant brutal com ens el volen vendre. A més a més, un catedràtic de la UAM, Javier Baena considera que la troballa "no és una sorpresa del tot", perquè Blombos ha proporcioant molt més de material interessant, com ara collarets i peces d'ocre. Ah, ho veieu? Encara hi queda gent entenimentada, en aquest món.



No acabo d'entendre l'evolució accelerada dels sapientíssims. Sembla que des de la seva aparició, tot va passar de cop, i amb salts tecnològicament "brutals": el seu orígen s'ha datat exactament en una xifra que comença amb un 2 seguit de 5 zeros, no se sap d'on van sortir, però fa 160.000 anys ja es passejaven pel Serengeti amb les seves barbetes i els seus nassirons esquifits, les seves innovacions eren una cosa de fora d'aquest món, la seva conquesta del planeta va ser total, rapidíssima i letal, hem de suposar que gràcies a aquestes pedres, que si poguessin, s'enterrarien a sota terra.

El que no ens expliquen amb la seva poesia, són dubtes ben reals que qualsevol pot tenir en llegir tot això:

-Aquesta innovació només era cosa de pocs grups o bé era una tecnologia d'ús generalitzat dins la societat paleo-moderna?
-Els neandertals no van fer servir mai aquest tipus de tecnologia (i per tant, hem de sobreentendre que no eren capaços d'innovar)?
-Dins d'un grup d'humans, què és el que més propicia les innovacions? Els intercanvis amb altres grups, l'escassetat de condicions, que obligen a fer servir l'enginy, les mutacions brutals al cervell, el llenguatge avançat, el fet de viure en un grup més o menys gran, el coneixement transmès pels familiars i gent de l'entorn, o bé la casualitat?
-Els humans que vivien a Europa fa 40.000 anys també feien servir aquesta tecnologia? I a l'Àsia? (m'ha semblat entendre que després de Blombos, es va començar a fer servir fa 20.000 anys només).



[NOTA: Si encara no he comentat res de la Gran notícia que el projecte 1000 genomes aviat estarà enllestit (i per tant, això voldrà dir que aviat podrem concretar millor l'abast de l'ascendència neandertal, trobar més gens que ens diferenciin (o ens acostin) a ells, datar millor els temps de divergència, etc, etc, etc) no és perquè me n'hagi oblidat o no ho hagi vist fins ara, sinó perquè vull disposar del temps necessari per entendre bé tots els conceptes que s'hi expliquen, i que m'han semblat força inintel·ligibles d'entrada (és que fora del món neandertal em moc una mica a les palpentes). Mentrestant podeu anar assaborint els posts dels blogs experts que ho van comentant (Hawks, Leherensuge, M.N., Dienekes, etc).]

divendres, 17 de setembre del 2010

Llança la llança!

Durant molt de temps s'ha assumit gairebé sense qüestionar que els neandertals mostraven una tecnologia inferior (se sobreentén, poc variada, ineficient, immutable amb el pas dels milenis) a la dels africans. Aquesta era la línia d'investigació fins ara: creure que tot el que feien els neandertals estava mal fet i era tecnològicament inferior, fins que -afortunadament- una línia d'investigació molt nova dins del món de l'arqueologia va dir, ben alt i clar allò que se sent tant sovint en qualsevol disciplina científica: "doncs jo no m'ho crec" i van començar a excavar intensament buscant proves que poguessin tombar per terra les hegemòniques teories del moment basades en prejudicis.



Dins d'un campament neandertal normalment hi trobem molta quincalleria: pedretes punxegudes grans, pedretes punxegudes petites, estris de fusta, llits, fogueres, safates, punxons, etc. Per això cal començar a investigar la suposada imbecibilitat amb què han estat titllats els neandertals de la manera més simple i eficient possible.

Els autors d'un estudi en què les llances n'han estat les protagonistes, han comparat aquestes magnífiques armes per caçar de dos grups humans: d'una banda, les llances marca neandertaliana C.E, i de l'altra, les de marca República de Sud-Àfrica; parlant clar, han comparat les llances fetes pels neandertals, amb les dels contemporanis africans per veure si hi havia diferències qualitatives, i el que han trobat és...

.. que no hi ha diferències significatives entre la forma i ús de llances entre els dos grups fins fa poc més de 60.000 anys. Durant tot aquest període, des de l'aparició dels neandertals fins fa 60.000 anys, tots dos grups de caçadors feien servir unes llances que es clavaven directament a l'animal, a diferència de en fa 60.000, quan es documenten les primeres llances que es poden llançar a distància; aquesta nova marca de llances permetia no haver-se d'enfrontar cos a cos amb la bèstia, i així rebre menys ferides, i també caçar animals a camp obert. Aquest tipus de llança, que va aparèixer fa 60.000 anys al registre de sud-Àfrica, no té equivalent en els neandertals fins al Chatelporrià, en fa 35.000.

En canvi, l'ús de sagetes i arcs per disparar a distància és potserior: no apareix fins fa 20.000 anys com a màxim a certs punts del domini modern, com ara Sud-Àfrica i l'Orient mitjà.



Les llances ens expliquen que no hi havia diferències significatives d'armament entre neandertals i africans contemporanis ( i per tant, tampoc en el C.I., si fem cas dels que que creuen que millors armes = C.I. més elevat) fins fa 35-60.000 anys, quan van començar a aparèixer algunes innovacions a tots dos grups, i en fa 20.000, quan es van inventar els primers arcs amb fletxes.