Així va viure i va morir una família neandertal (El Sidrón, 42.000 a.C.)

El moment que tots esperàvem impacientment ja ha arribat: tenim notícies fresques dels neandertals!! I aquest cop provenen del jaciment asturià d'El Sidrón, que com sabem s'ha convertit en una icona del món neandertal.



El protagonista aquest cop torna a ser l'ADN, analitzat per l'equip del reconegut genetista Carles Lalueza, que ha extret l'ADNmt dels neandertals trobats en aquell jaciment, i que... ¡sorpresa! han resultat ser una família, encara que no massa feliç.

El que explicaré a continuació són detalls de la vida d'aquesta família, que s'han pogut deduïr gràcies a l'ADN i a l'estat dels fòssils; no serà pas una història d'aquelles amb flors i violes que sovint surten a les pel·lícules sobre homes prehistòrics; ja sé que és molt bonic imaginar-se la prehistòria com un paradís poblat per neandertals que dediquen el seu temps a recollir plantes medicinals i explicar històries a la vora del foc, però el més probable és que tot això no tingui res a veure amb la realitat neandertal. Sí, aquesta és una història de Sang i Fetge, o sigui que si aquest gènere d'històries no us va massa, us aconsello que abans us mireu alguna seqüela tipus Scream o pel·lícules d'aquestes amb molts ganivets i sang, per anar-vos-hi acostumant.

Primer de tot presentarem els 12 membres de la família Sidrón, que si les deduccions d'en Carles són certes, van perdre la vida el mateix dia i a la mateixa hora:



-3 adults de més de 25 anys, dues dones i un home
-3 adults joves d'entre 20 i 25 anys, dos homes i una dona
-3 adolescents d'entre 12 i 15 anys
-3 infants d'entre 2 i 9 anys.

Aquesta unitat familiar formaria segurament un clan, que un bon dia va ser atacat ferotgement. Però abans de passar a l'acció, centrem-nos una mica més en les complexes relacions de parentiu dins de la societat neandertal.

De tots aquests individus se n'ha extret i analitzat el cromosoma Y i l'ADNmt, que han ajudat a clarificar el sexe dels individus i els lligams entre ells. Com sabem, l'ADNmt s'hereda només per via materna, de manera que es pot saber si tots aquells individus eren fills de la mateixa mare, o si pel contrari, provenien de mares diferents, que un bon dia es van incorporar al clan. S'ha vist que els homes comparteixen el mateix ADNmt, però no les dones, que semblen provenir d'altres clans. S'han identificat 3 llinatges d'ADNmt diferents; set individus pertanyien al mateix, uns altres 4 a un segon, i el que fa dotze al tercer.

Una possible explicació seria que dos dels infants serien fills d'una de les dones, que els va parir amb un intèrval de temps d'uns 3 anys, i l'altre infant d'una altra femella. Hi ha una femella sense cap parentiu dins del grup.



Quin embolic! Els lligams entre els clans neandertals eren molt estrets, cosa que afavoria la consanguinitat, és a dir, l'aparellament entre membres de la mateixa família. La consanguinitat no és massa desitjable, perquè els fills poden heredar mutacions malicioses dels pares, amb una freqüència més alta que no pas si provenen d'individus no relacionats. Aquest fenòmen és un problema, no només pels neandertals, sinó per qualsevol espècie de mamífer; per intentar sol·lucionar aquest problema, no hi havia res millor que celebrar festes del Dia del Mamut i convidar-hi tots els clans de la rodalia, per tal de pescar alguna noia neandertal i portar-la a casa.

No era ben bé així, però més o menys. I dic noies, perquè sembla ser que el sexe que més es movia dins de les societats neandertals era el femení, una idea que venia representada al documental "Neandertal" del 2001, encara que moltes vegades haurem sentit dir, encara no sé perquè, que els neandertals tenien una societat matriarcal, és a dir, les dones eren les qui tallaven el bacallà.

Doncs ara sembla que l'ADNmt ho desmenteix: les dones neandertals no només no tallaven el bacallà, sinó que eren bescanviades com si fossin una simple mercaderia (o raptades a la força) entre diferents clans i obligades a romandre en un nou clan i dedicar-se tota la vida a les pràctiques de la bona mare neandertal, els agradés o no.
Aquesta estratègia per evitar la consanguinitat es troba en moltes espècies de primats, com ara la nostra, i es denomina "patrilocalitat". Un 70% de les societats humanes actuals practiquen aquest sistema, en què és la dona qui es desplaça cap a la casa de l'home, o sigui que no tenim cap dret a categoritzar els neandertals de masclistes.

I ara sí, ha vingut el moment de l'action: com va morir aquesta família neandertal!?



Evidentment, com amb tot el que va passar fa més de 40.000 anys, hi ha diverses hipòtesis. La que té més pes és la que diu que el clan va ser atacat ferotgement, assassinat sense pietat, en la seva totalitat o quasi totalitat (no sabem si hi havia més membres dins de la família, però és possible) esquarterat, devorat, i abandonat allà mateix, fins que al cap d'un temps el terreny on descansaven en pau, es van enfonsar i van anar a parar al fons de la cova, en una galeria anomenada "l'Osario" on es van descobrir els fòssils per primer cop, i ja se n'han recuperat 1.800 fragments que pertanyen a almenys 12 individus.

I no, no va ser cap lleó qui va atacar aquesta indenfensa família, sinó algú amb uns objectius molt clars i que portava unes bones eines per extreu-re'n la carn i òrgans interns, i fer-se'n un bon... entrepà. Tal com us deia: sang i fetge (neandertal).

És possible que els del clan morissin d'una altra manera, per exemple d'alguna malaltia contagiosa, però el fet que es trobessin tots junts i en una disposició determinada, fa pensar que van morir simultàniament.

Si ho pensem, ens pot semblar terrible: qui pot fer una cosa així, com és atacar una família amb nens petits, matar-los tots i cruspir-se'ls? No negaré que em costarà molt oblidar aquesta família i el seu final tant acarnissat, semblant a alguna d'aquelles pel·lícules d'en Quentin Tarantino; cal no oblidar que encara que les morts violentes i el canibalisme estiguin àmpliament documentats en neandertals, aquests també ho estan durant el neolític, i fins i tot en èpoques recents, i que consti que aquells neandertals segurament van matar per obtenir aliment, que això no és sempre així en l'actualitat, que es pot arribar a matar simplement per plaer o per defensar uns ideals.



En conclusió, tot aquest magnífic estudi de l'ADNmt de la família del Sidrón, que ha estat publicat al PNAS i del qual en sentirem parlar molt durant els pròxims dies, ens ha obert una petita escletxa per on podem espiar aquells formidables caçadors, encara que el que veiem no sempre ens resultarà agradable. Els neandertals estan disposats a explicar-nos la seva veritat, però com sabem, qui diu les veritats, perd les amistats.

Estem preparats per sentir les veritats neandertals sense haver de renunciar a la seva amistat?


FONT:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/genes/desvelan/parentesco/familia/neandertal/elpepusoc/20101220elpepusoc_9/Tes