Els primers europeus de pell clara van viure fa només 11.000-19.000 anys

Es tracta d'un estudi acabat de publicar on s'ha estimat l'aparició i evolució de pell clara en les poblacions europees utilitzant 4 gens implicats en la variació del color de pell: KITLG, TYRP1, SLC24A5 i SLC45A2.
Els autors han intentat calcular l'edat d'aquestes variacions associades a la pell clara, i han trobat que el primer gen, KITLG, va començar a acumular variacions fa 30.000 anys, i que aquestes variacions són compartides entre europeus i asiàtics de l'est. En canvi, els altres 3 gens mostren evidència de selecció positiva en europeus bastant després, concretament fa entre 11.000 i 19.000 anys, segons han calculat els autors.

Aquestes edats són una mica més antigues que els 6.000-12.000 anys calculats en un altre estudi que es va fer sobre la pell clara. Tot i així, en cas de ser certes, les xifres indiquen que l'evolució de la pell clara va començar bastant després de la sortida d'Àfrica (+60.000 anys). La pell clara mostra una correlació elevada amb la latitud -hi ha excepcions, però- perquè permet la correcta absorció de llum U.V., necessària per la síntesi de vitamina D, una proteïna essencial, sense la qual ens veuríem obligats a consumir quantitats industrials de peix i marisc per evitar patir raquitisme.

Els autors pensen que aquestes edats, que corresponen més o menys al final del paleolític superior, concretament al període Magdalenià, indiquen increments de la població en aquest període, que haurien permès l'acumulació de variants gèniques avantatjoses.

Un problema que hi veig en aquests estudis és que només han agafat els europeus i asiàtics de l'est, i s'obliden del que hi ha entremig: els asiàtics de l'oest són molt interessants d'estudiar per comprendre l'evolució dels europeus en tots els sentits, perquè pràcticament tots els avantpassats dels europeus van viure en aquella regió i van immigrar cap a l'oest d'Euràsia en múltiples onades en els darrers 40.000 anys.




Font:  The timing of pigmentation lightening in Europeans

La mida del cervell relacionada amb un simple augment de còpies de la proteïna DUF1220

Tant de bo les coses fóssin tant senzilles com la relació que ha trobat un nou estudi, DUF1220-Domain Copy Number Implicated in Human Brain-Size Pathology and Evolution, entre aquesta proteïna i la mida del cervell.

Present a la majoria de mamífers, des dels ratolins fins als goril·les, aquesta proteïna varia perceptiblement en el nombre de còpies, sent molt més elevades en els primats, especialment els humans, que no pas en la resta de mamífers, com es pot observar en aquest gràfic:

Com més còpies de DUF1220 presenti l'individu en qüestió, sembla que més neurones tindrà, i per tant, això propiciarà un augment de la mida cerebral. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que deleccions a la regió 1q21 des d'on és codificada la proteïna s'han relacionat amb casos de microcefàlia, i pel contrari, duplicacions amb macrocefàlia. Per tant, aquesta proteïna per sí sola hauria estat responsable de l'augment de la mida del cervell a través de l'escala evolutiva, i podria explicar patologies i variació normal en la mida del cervell.

Tant de bo tot fos tant simple i fàcil d'explicar, això no sol passar amb coses tant complicades com ho és el nostre cervell. M'agradaria saber si seria possible esbrinar el nombre de còpies que tenien els neandertals i denisovans.

Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

La parla Heidelbergensis era com la d'un nen de 10 anys

L'equip d'investigadors liderat per Ignacio Martínez és expert en tot allò relacionat amb la Sima de los Huesos. Actualment han estat examinant la capacitat de parla del crani 5 de la Sima, un d'aquells forçuts companys del conegut "Miguelón".

Les conclusions més cridaneres a les que han arribat, és que si bé l'aparell fonador devia ser molt semblant al dels humans moderns i diferent del ximpanzé, encara "no era igual del tot" i per acabar-ho de rematar i posar-nos un exemple molt entenedor, Martínez hi ha afegit això del nen de 10 anys. Al principi, sembla una mica ridícul que aquells Musculmans s'haguéssin quedat a la pre-adolescència en aquest aspecte: que potser la veu no se'ls tornava "greu", als homes? Què hem d'entendre amb aquesta afirmació?

Si és per complexitat verbal, un nen de 10 anys la té gairebé tant desenvolupada com un adult. Si és pel to de veu, encara no ha madurat del tot, si és per la producció de sons, no conec cap nen de 10 anys que no pugui pronunciar perfectament totes les vocals i consonants de la seva llengua materna, ni que tingui problemes per entendre el que diuen els adults. Per tant, no puc explicar exactament en què consisteixen les petites diferències dels Heidelbergensis amb nosaltres senzillament perquè no entenc aquesta comparació tant abstracta que ha fet el Dr. Martínez.


Font: Pileta de la prehistoria

El "germà gran" dels neandertals

Una altra notícia provinent de Gran Dolina: la comparació de dos húmers d'Antecessor trobats en aquest jaciment de Burgos i els dels neandertals indica que, al contrari del que es pensava fins ara, els Anteke no eren els avantpassats dels neandertals, sinó, més aviat el seu "germà gran".

Sense saber ben bé què vol dir això, m'imagino que Anteke i neandertals van compartir avantpassat comú, però que van evolucionar paral·lelament: potser els antecessors eren descendents dels Georgicus, que van migrar cap a Europa sud-occidental fa 1,5 milions d'anys, mentre que els neandertals/heidelbergensis representen una altra branca del complicat arbre del gènere Homo que va sortir d'Àfrica en una expansió posterior.

M'imagino que deu ser molt difícil d'endevinar-ho a partir d'un parell d'húmers...


Font:

http://www.rtvcyl.es/Noticia/E31EAA9B-9950-96AC-C5B025DE65BF0B7F/homo/antecessor/ya/no/es/antecesor/hombre/neandertal

La cova Qesem podria donar pistes de l'evolució neandertal i sàpiens

Us en recordeu de la cova Qesem, a Israel? Si home sí! Era aquell jaciment tant famós on segons els investigadors s'hi havien trobat restes d'humans moderns, datades en -atenció- 400.000 anys, uns 200.000 abans que la seva teòrica aparició a l'est d'Àfrica (Omo i companyia).

Les restes datades eren, si no recordo malament, unes dents. En cas de ser cert, aquest descobriment capgiraria totes les teories evolucionistes sobre els humans moderns, començant per l'orígen africà. Ràpidament, antropòlegs de la universitat de Cambridge van examinar les dents i van desmentir-ne la suposada modernitat: es tractava probablement de les dents d'algun homínid arcaic amb afinitats pels neandertals.

Però la cosa no s'acaba aquí. Ara hem tornat a tenir notícies d'aquest jaciment: investigadors espanyols i israelians sumaran esforços per saber qui va viure a la cova Qesem fa entre 100.000 i 300.000 anys, i quina relació podria tenir amb amb altres homínids de la rodalia.

Entre els investigadors, hi ha personalitats de noms ben coneguts, com ara Bermúdez del Castro i Martinón-Torres. A la notícia també hi surten altres noms famosos: Skhul, Qafzeh, Kebara, Amud i Tabun. Aquesta colla d'homínids va viure fa entre 60.000 i 120.000 anys, època en què es pensa que els neandertals i els humans moderns van coexistir a l'orient mitjà. Veurem com acaba tot plegat.


Font:

http://paleorama.wordpress.com/2012/02/20/equipo-espanol-y-la-universidad-de-tel-aviv-investigaran-la-cuna-del-homo-sapiens-cenieh/

Els neandertals no es van extingir, van evolucionar antropològicament i culturalment

Teories increïbles necessiten proves increïbles, diuen.

I José Aparicio Pérez, un nom que va molt lligat a la Cova Foradada d'Oliva (València) i a l'Arale, aquell neandertal de 40.000 anys que s'hi ha trobat dins en molt bon estat de conservació, sembla que de teories increïbles en va sobrat.



Per a aquest antropòleg el cas dels neandertals és similar al dels ibers: tothom es pensava que aquesta civilització pre-romana va venir d'algun lloc, ja fos d'Àfrica del nord o del Caucas, però finalment es va demostrar que no, que els ibers no havien immigrat de cap lloc, sinó que els nadius de l'est de la península ibèrica en un moment donat (fa uns 2500 anys) van començar a adoptar influències d'alters cultures, que van configurar la cultura que anomenem ibera.

Amb els neandertals hauria passat igual: fa 30-35.000 anys, Aparicio veu un "canvi profund", que és innegable, però no portarà pas a l'extinció neandertal, sinó a la seva evolució cultural i antropològica. És a dir, que en contra de la teoria més acceptada, els neandertals finalment no es van extingir.

No sé pas com s'aguanta tot això amb les dades de què disposem. Per exemple, els neandertals eren clarament una població diferenciada de nosaltres, no ja a nivell d'ADN, sinó també anatòmicament: els seus caràcters ja no perduren. Pel contrari, els valencians actuals mostren moltes més similituds amb un japonès o fins i tot un aborígen australià que amb un neandertal; per tant, com l'hauríem d'interpretar, aquesta continuïtat?

Copio l'últim fragment de l'entrevista a Aparicio que he trobat al blog Pileta de la Prehistoria:



-En resumidas cuentas, ¿cómo ve el proceso?

J.Aparicio:
-Los neandertales surgen a partir, probablemente, del Homo Heidelbergensis. Ocupan toda la Península Ibérica y se adaptan al medio, especialmente a la última glaciación y hacia el 35.000/30.000 se produce un cambio profundo. Esto es indiscutible. El problema viene a partir de este momento. Para unos llega una oleada innovadora, los sapiens, que se imponen a los neandertales y los extinguen. Esta es la teoría en boga, que se acepta sin demostración. Para nosotros, puesto que no vemos solución de continuidad en los yacimientos con continuidad de vida desde el Paleolítico Medio al Superior, sino tránsito normal de un periodo a otro y simple sustitución paulatina de unos instrumentos por otros, nuestra conclusión debe ser: los neandertales no se extinguieron, evolucionaron antropológica y culturalmente. La demostración vendrá con el ADN y en esto, probablemente, en Oliva-Gandia está la clave. Trabajando en ello estamos.

Els neandertals probablement no tenien el grup sanguini A?

Gràcies als anàlisis d'ADN de neandertals que van viure fa 50.000 anys al jaciment d'El Sidrón, sabem que n'hi havia del grup O (van aparèixer notícies anunciant que els neandertals eren donadors universals), que d'altra banda és el més comú a la població mundial.



A més a més, comptem amb altres grups sanguinis, com són l'A, el B i l'AB, aquest últim resultat de la combinació de l'A i el B. L'ordre d'aparició d'aquests grups sanguinis sempre ha estat motiu de discussió entre els antropòlegs moleculars, perquè amb els grups sanguinis, dir qui va ser el primer és una mica com intentar resoldre la paradoxa de l'ou i la gallina.

Si bé fins fa poc es creia que el grup A va ser el que va aparèixer primer, i a partir del qual en van derivar el B i l'O, un nou estudi sembla que apunta en la direcció contrària: potser el grup A si que va existir primer, però aquest al·lel es va extingir fa molt de temps. El B i l'O van ser els dominants fins que fa 300.000 anys, l'al·lel del grup A va tornar a "reaparèixer" resultat de la recombinació entre els al·lels B i O. Com que els neandertals van separar-se del nostre llinatge evolutiu fa almenys 500.000 anys, és de suposar que aquesta "reaparició" del grup A no els va afectar; per tant, possiblement no hi havia neandertals del grup A, o en cas d'haver-n'hi, el seu al·lel tenia un orígen diferent del dels humans actuals.


Font:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/01/27/molbev.mss021.short?rss=1

El desenvolupament dels cranis dels humans moderns difereix del de la resta d'homínids

Em fa la sensació que ja vaig comentar aquesta notícia fa molt de temps, però ara resulta que ha tornat a sortir un article amb data del 3 de gener de 2012 (és a dir, avui) que tracta de les diferències en el desenvolupament del crani en infants neandertals i moderns.



L'estudi ha utilitzat models en 3D per simular el creixement del crani des del naixement fins a l'edat adulta en una mostra de 10 neandertals, entre els quals s'hi troben els infants Lo Mostièr 2 i Mezmaiskaya, 62 humans moderns i 62 ximpanzés.

Els resultats suggereixen que els humans moderns comparteixen moltes característiques en el desenvolupament dels ossos del crani amb neandertals i ximpanzés fins al primer any d'edat: a partir d'aquesta data, en l'etapa anomenada "globuralització" els cranis dels humans moderns es tornen més rodons, una morfologia peculiar dels Homo sapiens. Aquesta fase és absent en els neandertals i els ximpanzés.

Les conclusions són que els humans moderns i els neandertals arriben a un volum cerebral similar a l'edat adulta però per vies diferents, i que les diferències són més marcades a partir del naixement, una etapa decisiva pel desenvolupament cognitiu.


(sí, em sembla que ja l'havia comentat, em repeteixo una mica).


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002314

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos

Fa poc va sortir un article que parlava de les alçades d'homínids com ara els HAM, els neandertals i els heidelbergensis, i com havien canviat a través del temps; tots sabem que els australopitecins eren una mica més petits que nosaltres, fent en promig 130 cm, mentre que fa uns 2 milions d'anys hi va haver un salt significatiu en l'alçada dels homínids, que van passar als 160-165 cm d'alçada promig a tots dos sexes. Aquesta alçada, segons els autors de l'estudi, s'ha mantingut constant fins als nostres dies. No estaria gens malament fer un recull d'alçades de cavernícoles que més o menys tots coneixem per veure si realment eren tant diferents de nosaltres en aquest aspecte.



Començo pels neandertals, perquè són els que em conec millor, però també hi aniré afegint altres homínids de la família, com ara els HAM, heidelbergensis, anteke, erectus, etc.

ADULTS


Homes:

-Amud 1: 179 cm
-La Ferràsia: 172 cm
-La Capella 1: 163cm
-Fond de Fôret 1: 161 cm
-Kebara 2: 166 cm
-Kiik Koba 1: 164 cm
-Lezetziki 1: 166 cm
-Neandertal 1: 166 cm
-Régourdou 1: 164 cm
-Saint Césaire 1: 165 cm
-Shanidar 1: 172 cm
-Shanidar 2: 160 cm
-Shanidar 3: 166 cm
-Shanidar 4: 161 cm
-Shanidar 5: 168 cm
-Spy 2: 161 cm

Mitjana: 165.9 cm


Dones:

-La Ferràssia 2: 155 cm
-La Quina 5: 163 cm
-La Quina 18: 164 cm
-Shanidar 6: 148 cm
-Spy 1: 161 cm
-Tabun C1: 156 cm
-Palomas? 150 cm (16-20 anys)

Mitjana: 156.7 cm


SUBADULTS:

-Lo Mostièr: 138.5 cm (15 anys)
-Teshik Tash: 112.9 cm (10 anys)


Bibliografia consultada:

http://anthro.palomar.edu/homo2/mod_homo_2.htm
Neanderthals revisited: new approaches and perspectives
Human growth in the past: studies from bones and teeth
http://www.europapress.es/murcia/noticia-neandertal-encontrado-profesor-walker-chica-16-20-anos-murio-hace-50000-anos-20110607122259.html

Els Heidelbergensis: tant neandertals o més que els propis neandertals

Notícies fresques de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya): l'anàlisi de +500 dents pertanyents a homínids classificats com a "Heidelgbn(...)ensis" i datats al voltant del mig milió d'anys d'antiguitat, suggereix que existeixen lligams de sang molt forts entre aquests homínids i els neandertals, o fins i tot més que això: les dents d'aquests homínids dels quals evito escriure el nom, presenten una sèrie de trets, no només amb certa semblança als neandertals, sinó, fins i tot més neandertals que les d'alguns neandertals que van viure a Europa durant el pleistocè.



Més neandertals que els neandertals? Com és possible, això? M. Martinón-Torres i J.M Bermúdez Castro pensen que a partir d'aquesta població de Burgos es podrien haver originat gran part dels neandertals. És a dir, que els homínids de la Sima, serien els re-re-rebesavis dels neander. Una altra possibilitat és que fossin una línia paral·lela, però no directament antecessora (els Anteke els deixem de banda per no embolicar més la troca) dels neandertals.

Aquesta possibiltiat ja estava àmpliament acceptada, amb l'únic problema que fins ara, Heidelbergensis era un calaix de sastre on s'hi encabia tot allò que va viure a Europa fa més de 300.000 anys, sense tenir massa en compte que dins d'aquest calaix de sastre hi podria haver individus bastant diferents entre sí; aquesta és una de les preguntes que ens fem: durant el Pleistocè, hi podrien haver conviscut diferents llinatges, al continent europeu? I en cas de ser cert, quina seria la relació entre ells, i amb els seus successors, els neandertals?


Fonts:

http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2011/11/25/castillayleon/1322220192.html
http://prehistorialdia.blogspot.com/2011/11/redefiniendo-al-homo-heidelbergensis.html

L'espinada neandertal estudiada al detall

En Millán Mozota, expert en tot allò mínimament relacionat amb els neandertals, ha tractat en un post un estudi que acaba de sortir en què s'ha examinat detalladament la columna vertebral de diferents primats, neandertals inclosos.



Però abans que ens trenquem l'espinada, 4 conceptes molt bàsics d'anatomia: la columna vertebral humana no és recta, sinó que presenta 4 corbatures que són molt importants per mantenir-nos drets sobre les dues extremitats posteriors i moure'ns amb relativa facilitat. Aquestes 4 corbatures no es troben tant marcades en els primats que no utilitzen el bipedalisme per desplaçar-se o l'utilitzen de manera molt secundària.

Ara ja podem encetar el meló:

El que s'ha estudiat, particularment, és la corbatura de la regió lumbar, que es situaria a l'alçada de l'abdomen. Aquesta corbatura rep el nom de "lordosi" i sembla ser que els neandertals la tenien una mica diferent dels humans moderns, cosa que hauria pogut afectar la seva locomoció.

Els humans moderns ens caracteritzem de la resta de primats perquè tenim un angle de lordosi més acusat, és a dir, que la columna s'endinsa més cap endins, que és de 51º en promig. Els primats no humans (goril·les, ximpanzés) es mouen al voltant dels 22º, els australopitecins i erectus també presenten angles força marcats, com el dels moderns, movent-se al voltant de 41º i 45º respectivament. Els humans moderns arcaics eren molt semblants als actuals, amb angles d'uns 54º.



L'excepció aquí la tenim amb els neandertals, que en promig presenten uns graus de lordosi que, tot i ser més alts que els dels primats no humans, són força més baixos que els dels seus parents més propers: 29º. Segons els autors, aquest patró l'haurien heretat dels seus avantpassats, els heidelbergensis.

Què vol dir això? Que potser en Boule tenia raó? No tant depressa: els neandertals podien caminar tant drets com nosaltres; el que passa és que no caminaven exactament igual, una característica que alguns ja havien intuït analitzant-ne les cames i també l'oïda, on hi ha l'òrgan responsable de l'equilibri. Les conclusions semblen similars a les d'un altre estudi de l'any 2008 que també va analitzar la lordosi neandertal amb una altra metodologia.



Si en voleu saber més, només cal que llegiu l'entrada al blog d'en Millán, on per cert, hi ha comentat un dels autors de l'estudi que és amic seu, i pel que sembla està observant més diferències entre moderns i neandertals en altres parts de la columna, que podria publicar en un altre estudi ben aviat: http://timoneandertal.blogspot.com/2011/11/curvatura-de-la-espalda-y-locomocion.html i el resum de l'estudi: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajpa.21633/abstract

Els Idaltu podrien deixar de ser una subespècie de l'H. sapiens

El crani d'Herto, descobert a la localitat d'Herto Bouri (Etiòpia) l'any 1997 i datat en més de 160.000 anys, ha estat considerat per molts com un dels primers humans moderns, juntament amb les restes d'Omo I i II (195.000 a.C). Malgrat tot, Herto sempre ha estat envoltat de crítiques i posicions alternatives que volien veure en aquest crani l'esglaó que connecta els arcaics amb l'home modern.



Com sabem, els humans moderns ens diferenciem en una sèrie de trets morfològics que presentem més o menys tots en menor o major grau (barbeta pronunciada, absència d'arcs supraciliars, crani arrodonit) que ens allunyen dels que en teoria van ser els nostres avantpassats, semblants als neandertals i erectus.

Com que el registre fòssil és tant escàs, fins ara no ha estat possible determinar com es va esdevenir el procés de modernització. I és aquí on el material d'Herto entra en joc, perquè si bé és cert que s'acosta a la línia moderna, també ho és que el crani d'Herto reté certes característiques arcaiques; és per aquest motiu que es va decidir inventar una subespècie nova d'H.sapiens: l'Idaltu. Amb aquesta categorització es volia deixar clar que si bé els Idaltu eren parents propers nostres, també era cert que presentaven característiques molt pròpies i en alguns casos arcaïtzants.

Saber quina relació exacta té el crani d'Herto amb els anomenats humans moderns ens aniria bé per esborrar o inventar nous esglaons en l'evolució humana, i precisament això és el que ha intentat esbrinar un nou estudi, que ha pres les mesures del crani d'Herto i les ha comparades amb les d'altres cranis humans, entre els quals hi trobem: erectus, neandertals, Skhul V i humans actuals.

Les conclusions semblen deixar força clar que Herto no és cap forma intermitja i que no hi ha cap justificació per privar-lo de la modernitat: aquest individu que va viure fa més de 160.000 anys a l'est d'Àfrica ja mostra moltes més afinitats per Skhul V i els humans actuals que no pas pels cranis d'H. rodhesiensis, el heidelbergensis africà que hauria donat lloc a tot el llinatge modern.



Els gràfics mostren que no només Herto no és cap forma intermitja, sinó que fins i tot es troba més proper als neandertals i erectus que no pas al crani del zambià arcaic "Kabwe" (també anomenat Broken Hill 1) (!!) i és que Herto cau dins del rang de variabilitat moderna, i no pas a fora, com han suggerit altres antropòlegs, per la qual cosa potser hauriem d'anar enterrant la categoria de subespècies de la qual han gaudit fins ara els Idaltu, però també cal dir que alguns neandertals i Steinheim també cauen dins del rang de la variació dels humans moderns, una cosa que no sembla aparent a simple vista, però és el que suggereixen els gràfics, per tant, malgrat que Herto era molt proper a nosaltres, seguim sense saber quin significat donar a la paraula "subespècie".


Font (pdf, sencer):

Morphometric Analysis of the Herto Cranium (BOU-VP-16/1):
Where Does It Fit?

Més evidència que els Hòbbits eren Erectus esquifits

Diferents teories han intentat explicar l'existència d'aquells dos cranis minúsculs que van aparèixer fa relativament poc a l'illa de Flores, a Indonèsia, i que no sobrepassaven la vintena de milenis.



El descobriment de l'Home de Flores, també apodat Hòbbit o simplement "Flo" l'any 2003 va marcar un abans i un després en l'era antropològica, i és que en aquell indret hi hagués pogut aparèixer de tot: erectus, sapiens-erectus, sapiens arcaics, sapiens moderns, neandertals evolucionadíssims, homes de Java que han perdut els seus trets distintius, denisovans insulars i heidelbergensis aïllats. De tot, menys una calavera minúscula i somrient.

El metre d'alçada que s'ha calculat pels Hòbbits deixa en evidència que, en qualsevol cas, eren una població ben diferenciada de la resta del planeta, perquè fins llavors, tots els homínids de l'època es movien al voltant 1,50 metres.

Potser va ser aquesta alçada intrigant la que va fer pensar a certs antropòlegs que no es tractava d'homínids arcaics com a tals, sinó d'algun humà modern amb patologies semblants a l'enanisme o fins i tot d'alguna forma d'australopitecus que per casualitats de la vida havia emigrat des d'Àfrica a l'illa de Flores.

Un estudi molt recent ha analitzat el crani dels dos Hòbbits principals que es coneixen i els anàlisis, malgrat que oberts a les noves troballes que es puguin fer a l'illa, apunten cap a la direcció que seria més plausible: es tractava molt probablement d'una població d'Homo erectus, descendents de l'Home de Java, que va arribar a Indonèsia fa almenys 1,7 milions d'anys, que haurien quedat aïllats amb el pas del temps a l'illa de Flores i haurien adquirit aquestes mides tant petites. Per les característiques del crani, els Hòbbits pertanyien al gènere Homo, és a dir, són més semblants a nosaltres que no pas els H. habilis, i d'altra banda, també presenten trets arcaics que els situen molt aprop de l'Home de Java.



La qüestió és: quin va ser el destí d'aquells minúsculs homínids? Coneixent que fa 1,7 milions d'anys fins en fa menys de 20.000 encara vivien en aquesta part del món, mentre que actualment ja no, tot apunta com a culpable de la seva extinció l'arribada dels humans moderns.


Font:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411001941

El sucre que va originar el gènere Homo

La realitat supera la ficció. Aquesta és la conclusió a la qual he arribat després de llegir fins on poden arribar els sucres.



Sí, els sucres, tal com ho sentiu. Els sucres que ens posem al iogurt per fer-lo més dolç, els que ens mengem amb les gominoles, amb la coca, la crema, la xocolata, etc. Aquests sucres, també es troben a la membrana de les nostres cèl·lules, i són responsables d'aconteixements de gran importància per l'espècie, com és la reproducció.

Perquè veieu que els sucres no només serveixen perquè ens surtin càries o perquè se'ns acumuli greix als glutis, només cal que comenti el que diu aquest estudi, i que una mica més i em fa caure de cul a terra, de tant extraordinari com és: ni el món d'en Sawyer portat a la realitat, ni les novel·les de Jean M. Auel, ni l'Ao vestit d'Otzi, ni l'Ozzy clonat i treballant en un parc prehistòric d'Àustria ho podrien superar.

El cas és el següent: fa 3 milions d'anys, un sucre de la membrana de les cèl·lules dels pre-homínids, anomenat àcid siàlic NeuGc, cansat que els microbis de la malària s'hi enganxessin a sobre i se n'alimentessin, va decidir canviar, i passar a ser un àcid siàlic Neu5Ac. Amb aquest canvi, sembla que la cosa va anar per bon camí: als microbis de la malària això ja no els va fer tanta gràcia, i van deixar una mica de banda aquest grup de pre-homínids.

Però resulta que, una cosa que Neu5Ac no va tenir en compte, i és que el sistema immunitari de la femella que havia de ser fecundada pel semen d'un mascle portador del Neu5Gc a la membrana dels seus espermatozoides, reconeixeria aquest sucre com a "estrany" i n'atacaria els espermatozoides i/o l'embrió resultat, impedint la fecundació. Sí, tot per un pobre sucre. Però això va ser decisiu, perquè a partir de llavors, les femelles i tota la població de pre-homínids Neu5Ac ja no es podria reproduir amb els altres pre-hominids que portaven el Neu5Gc, o les dificultats eren molt grans. D'aquesta manera, aquests dos grups, que posteriorment van originar el gènere Homo i els ximpanzés (Pan) es van anar aïllant.



Aquesta és la teoria que defensen uns científics de la universitat de San Diego, i en cas de ser certa, significaria que els humans devem la nostra existència a un sucre. Si no hagués estat per aquest petit sucre, potser les coses haurien estat molt diferents. Recordeu-ho cada cop que afegiu aquesta substància màgica al iogurt.


Font:

http://www.sciencedaily.com/releases/2011/10/111010173015.htm (gràcies Maju!)

Internet coloca les teves neurones

Cada vegada som més els mortals que ens passem gran part de la nostra vida enganxats davant de la pantalla de l'ordinador durant més hores. La causa és que, cada cop més, els ordinadors són omnipresents i imprescindibles per poder funcionar amb normalitat al nostre entorn. Internet és una eina amb uns avantatges innegables, com ara permetre'ns l'accés a una quantitat infinita de dades i la possibilitat d'intercanviar coneixements en un instant amb algú de l'altra punta del planeta. Però també deu tenir els seus desavantatges.



Tot això no s'havia vist mai en la història de la humanitat: els desplaçaments i la comunicació amb gent de molt lluny, així com l'accés a informació detallada de tot tipus era cosa d'uns pocs privilegiats: la gran majoria de la població s'havia de limitar a llegir-se un llibre si volia viatjar, i això si tenia prous coneixements per poder fer-ho, perquè fins fa poc, gran part de la població era analfabeta.

En aquest sentit, internet ha provocat un gran xoc en la nostra cultura, ja que que va marcar un abans i un després: fins i tot molt més que el Facebook. Les conseqüències d'aquest canvi radical en l'estil de les nostres vides, en què ens passem gran part del temps obtenint tot allò que volem amb un senzill clic, no han estat gaire avaluades, en part per la rapidesa amb què hem passat de tenir un ordinador per poble a un ordinador per habitació. Saber com internet pot afectar les nostres funcions cerebrals és una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada, mig atemorits pensant que potser allò d'escriure qualsevol pregunta al Google perquè ens en doni la resposta immediata ens estava converint en uns perfectes inútils.

Un nou estudi ha analitzat les particularitats en la capacitat d'emmagatzemar informació -allò que anomenem memòria- en els subjectes que es passen gran part del temps fent anar el Google.
Les conclusions més interessants són, que si bé les màquines no han arribat a dominar el nostre món i a convertir-nos en els seus esclaus com passa a Matrix, sí que han iniciat el procés, que comença per relaxar-nos les neurones.



Com que internet cada cop més es troba a tot arreu i el Google gairebé mai no falla, el resultat és que la memòria perd pes: per què necessito memoritzar coses, si amb un parell de clics ho tinc tot a l'abast? No cal fer treballar gaire la memòria si aquesta no és necessària. Aquestes persones, entre les quals ens hi podríem incloure molts de nosaltres, confiaven en Internet com si el Google fos algú amb qui mantinguessin una relació a llarg termini, el que anomenem més o menys parella.

El Google potser no és massa atractiu a simple vista per a un homínid, però, de la mateixa manera que la nostra parella, hi confiem perquè se'n recordi de les coses que se'ns obliden a nosaltres, una mica com el nostre despertador a l'hora de llevar-nos. Aquest fenòmen es coneix com a "interdependència cognitiva".

Una altra dada que ha revelat l'estudi és que les parelles virtuals del Google memoritzen millor tot allò que saben que desapareixerà: és a dir, quan se'ls diu que certs fitxers en un ordinador seran esborrats, la informació que contenen es memoritza millor que no pas la que contenen altres fitxers de vida "eterna".



Internet encara ho ha estirat les potes del tot: noves tecnologies com ara els Iphones, ens hi permeten l'accés les 24 hores del dia. Ja no ens cal dirigir-nos a casa, a la biblioteca ni a cap espai determinat. La qüestió és: arribarem a Màtrix algun dia o abans tornarem als arbres?



FONT:

http://www.gizmodo.es/2011/07/21/internet-cambia-la-naturaleza-de-nuestra-memoria.html

L'avantbraç neandertal explicat al detall

Tots sabem que els avantbraços neandertals són coneguts per la seva fortalesa: certament, hauriem de buscar entre boxejadors i pagesos consumats per trobar algú amb unes insercions musculars tant fortes com les de Feldhofer: que ens ho diguin els mateixos descobridors, que encara que siguin morts, de ben segur que es van emportar el record d'aquell humà amb ossos del gruix d'un os dels que mosseguen a la tomba.



Arribats en aquest punt, hauriem de poguer explicar per què: és que els neandertals feien més exercici, o bé ja neixien amb aquests avantbraços de popeye? Un nou estudi ha examinat exhaustivament els avantbraços d'uns quants exemplars neandertals, moderns antics i moderns moderns.

Un detallet abans de continuar: els avantbraços neandertals no estaven formats d'espinacs ni de sílex, sinó que consistien en un radi i un cúbit, com els nostres. Els autors han trobat que quan s'examinen el radi i cúbit per separat, i es comparen les dels tres grups d'homínids, les diferències no són significatives. És a dir, si demà mateix anant pel camp us trobeu un radi, no podríeu dir a simple vista si va pertànyer a un caçador del pleistocè o a un pagès del segle XIX. Increïble però cert.

Ara bé, quan els avantbraços s'analitzen en tota la seva complexitat, és a dir, ajuntant cubit i radi tal com passa en la vida real, sí que s'observen certes diferències: els avantbraços neandertals encaixen d'una manera lleugerament diferent entre l'espai que va des de l'húmer fins a la mà.



Les causes d'aquestes petites, però apreciables diferències entre ambdues poblacions tenen dues explicacions complementàries: d'una banda, l'adaptació als climes subàrtics on vivien els neandertals durant gran part de la seva existència; sabem que els animals que viuen en climes freds tendeixen a tenir les extremitats més curtes que els que viuen a la sabana, i els neandertals no n'eren pas l'excepció. L'altra causa és senzillament l'herència: els neandertals i humans moderns hem heretat certes característiques diferencials dels nostres avantpassats homínids, que van viure fa entre 500-1.000 milenis.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411001370

Les closques humanes són com les dels gossos o les de les marietes?

Més confirmacions que en Trinkaus va per mal camí. Més confirmacions que malgrat tot, eren una mica diferents. Més evidència que difícilment passarien desaparcebuts al metro de Barcelona. Més suport pels qui no es creuen que hi hagués hagut sexe interespecífic tant abundant com a l'obra d'en Sawyer: un altre estudi, que sense arribar a la contundència d'aquell "3D nosequè show neanderthals weren't humans" signat per la dra. M.P. de León, ens torna a sortir amb la mateixa: les diferències entre un crani d'un humà modern i d'un humà neandertal són tant o més grans de les que trobem, per exemple, entre dos ximpanzés de dues espècies diferents del mateix gènere, i fins i tot comparables a les que hi ha entre dos ximpanzés de gèneres diferents.



L'estudi, que no em veig en cor d'entendre ni amb les ulleres d'en superman, sembla ser que ha utilitzat procediments extremadament sofisticats que s'escapen del meu crani, i que han analitzat detalladament l'estructura òssia, així com també on anirien col·locats tots els músculs i com encaixarien amb els ossos.

Sí, sembla molt complex. En qualsevol cas, ens interessa el que hi diu al final:

Changes in the form of the dental arcade, its position relative to the braincase, the origins of muscles, or the volume of the brain lead to models that clearly resemble morphological differences between species or genera. The deductive virtual synthesis of the typical skull of Neanderthals using the finite-element structure synthesis (FESS) technique demonstrates the direct correlation between functional loading and the biological structure and shape and can be used to test hypotheses regarding the ­relationship between structure and function during skull evolution.


Algun espavilat ara podria posar aquestes dues fotos i dir que les diferències cranials no ho són tot (o no són res):



I encara un altre espavilat, podria empastifar l'entrada amb més fotos d'animalets:



Encara que a simple vista semblin idèntiques, aquestes dues marietes són d'espècies diferents: no poden tenir descendència fèrtil, encara que l'una agafi un pinzell i es pinti els punts negres que li faltin per ser idèntica a l'altra.

Tornant al gènere Homo, aquestes són les diferències que trobem entre el crani d'un aborígen australià i un individu europeu:



I com sabem, dins l'espècie humana, les races no existeixen. Per tant, no sabem si el sol fet que els cranis neandertals siguin ben diferents dels nostres significa necessàriament que érem espècies diferents, o parlant sense embuts, no volen dir gran cosa. Al cap i a la fi, tots els gossos provenen d'un llop ancestral que va viure fa força menys de 60.000 anys. Les enormes diferències que observem en els cranis, morfologia i comportament canins podrien ser degudes a la mà de l'home.

En aquest sentit, no podem assegurar si els neandertals i els humans moderns ens assemblem més als gossos o a les marietes.


FONT:

http://www.springerlink.com/content/kg4341n7g543207q/

Va de cranis: no hi ha res més Heidelbergensis que un Heidelbergensis

Ja era hora de reunir tota la família perquè ens ensenyéssim els cranis mútuament: els neandertals, els sapientíssimissims, els heidy, algun erectus, 4 habilis solitaris... com trobava a faltar un estudi de cranis: m'encanten!



Aquest cop, l'estudi de cranis té un objectiu ben clar: esbrinar les afinitats homínides de l'italià Ceprano 1, que va viure fa entre 385 i 430.000 anys, cosa que teòricament el situaria dins del calaix de sastre anomenat "H. heidelbergensis", que per molts representen els avantpassats dels neandertals i nostres, mentre que per d'altres, només dels neandertals.

Si hi ha alguna conclusió clara a la qual arriba aquest estudi que ha analitzat desenes de cranis d'homínids d'arreu del món i de dates molt variades, que van des de fa gairebé 2 milions d'anys al segle 19, és que els Heidelbergensis eren un grup específic, clarament diferenciables de neandertals i H. sapiens. A més a més, aquesta (sub) espècie homínida sembla ser que hauria ocupat bona part d'Euràsia i possiblement també l'Àfrica:



El triangle de color blau engloba els neandertals: Tabun C1 i Saccopastore són els que es desvien més de la resta, tal com era d'esperar. El verd engloba diferents cranis d'homínids del pleistocè inferior i mitjà, incloent-hi Ceprano 1, diversos kenians de Turkana i el javanès Sangiran, tots fregant la línia dels dos milions d'anys; altres homínids més joves, com ara els xinesos de +200.000 anys Dali (no Dalí), Zhoukoudian, un espanyol de la Sima de los Huesos (400.000), el grec Petralona (350.000) i curiosament també el zambià de +125.000 anys, Kabwe 1, són propers a aquests homínids tant antics. Hi ha un parell d'hominids més, que són Steinheim i Jinniu Shan, que mostren afinitats pels H. sapiens i els neandertals, respectivament; són unes desviacions que encara que ens puguin semblar sorprenents, potser no ho són gens: tal com han dit els de l'estudi amb bones paraules, estaven massa fets pols.

El triangle vermell inclou una gamma variada del que coneixem com H. sapiens. Jebel Irhoud hi mostra afinitats considerables, i alhora Qafzeh 6, Skhul V i també l'aquità de 12-17.000 anys Chancelada semblen tirar més cap al cantó neandertal, a diferència del seu company francès de 30.000 anys, Abri Pataud.



En aquests arbres s'hi observa el que sospitàvem des del principi: el grup vermell, el dels H. sapiens, és el que més es diferencia dels altres. És força interessant el fet que el marroquí Irhoud mostri afinitats amb els llevantins Skhul i Qafzeh, que són d'edats més o menys similars, i la seva indústria lítica també era semblant. Els grups verd i negre representen heidelbergensis i d'altres afiliats, alguns molt antics, amb aquest calaix de sastre: la geografia on va viure aquesta (sub) espècie va ser realment molt àmplia, similar a la que ocupen actualment els humans moderns (exceptuant Amèrica, Austràlia i la majoria d'illes).

Les conclusions que es poden extreure d'aquest estudi són gairebé infinites. El que és important aquí és el nostre protagonista: Ceprano 1, que per la seva edat i context geogràfic, mostra afinitats evidents amb homínids molt més arcaics, i alhora amb d'altres més moderns; el fet que alguns d'aquests individus visquessin en llocs molt allunyats que van des de la Xina fins a l'Àfrica, com és el cas de Kabwe 1, suggereix flux gènic fa uns 780.000 anys entre aquests dos continents, malgrat que la presència homínida fora d'Àfrica s'acosta als dos milions d'anys. Durant aquestes dates sembla ser que hi va haver de nou un augment en la capacitat cranial.

Ufff, com es pot veure sense fer cap gràfic, les relacions de família són d'allò més complicades!


FONT:

The Stem Species of Our Species: A Place for the Archaic Human Cranium from Ceprano, Italy