Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HAM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HAM. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de juny del 2012

Neandertals de 600.000 anys, Heidelbergensis de 350.000: Chris, explicans-ho tu.

El paleontòleg britànic Chris Stringer, famós per la seva defensa del Fora d'Àfrica, ha fet suposadament un parell de declaracions que no deixen indiferent a ningú que es trobi dins de l'òrbita prehistòrica:



-Els Heidelbergensis de la Sima, datats en 600.000 anys, no serien Heidelbergensis, sinó neandertals "primitius".
-Com a neandertals, no podrien ser tant antics: per tant, aquesta última datació -molt difícil d'aconseguir, per cert- no seria correcta. Possiblement els habitants de la Sima, que presenten unes faccions neandertals ben marcades, no superarien els 350.000 anys, com indicaven les datacions inicials.

Stringer és dels qui pensa que tant denisovans, com neandertals i moderns, provenim de la mateixa espècie africana, que fa 400.000 anys va començar a estendre's al vell món: els heidelbergensis. El paleontòleg britànic pensa que per tant, els habitants de la Sima no serien pas avantpassats dels moderns, sinó només dels neandertals, i que per aquest motiu haurien de ser molt més recents.

Aquesta opinió segurament no concorda del tot amb la dels antropòlegs d'Atapuerca, i és que els heidelbergensis han fet uns quants "salts" entre branca i branca del complicat arbre del gènere Homo. Esperem que ben aviat aquests fòssils es tornin a re-datar per confirmar o desmentir les sospites d'Stringer.



Font: 

http://www.nhm.ac.uk/about-us/news/2012/june/largest-group-of-fossil-humans-are-neanderthals-after-all111416.html

divendres, 30 de desembre del 2011

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos (H. sapiens)

Continuem amb el concurs d'alçades. Si l'altre dia vam parlar dels neandertals, ara ens toca fer un salt de (sub)espècie. He triat l'Homo sapiens com a protagonista d'aquest post, concretament els cavernícoles més famosos del paleolític, una època per la qual només sento admiració i devoció, perquè els altres homínids més antics encara van més escassos i fragmentats i hi ha picabaralles de veritat entre antropòlegs per posar-se d'acord amb les alçades, com és el cas del "nen" de Turkana.

Així doncs, he fet una cerca exhaustiva d'alçades dels nostres coneguts de fa 200.000-35.000 anys, com ara Omo Kibish I i II, el "vell" de Cromanyó, Mladêc, etc. El problema amb què m'he trobat, és que malgrat ser tant famosos, la gran majoria d'aquests cavernícoles desgraciadament no s'han conservat prou com per estimar-ne l'alçada, perquè com sabem, amb un crani no n'hi ha prou, necessitem els ossos llargs, com ara fèmurs, tíbies, húmers...



Abans voldria fer un petit parèntesi per recordar els nostres herois prehistòrics de ficció: em refereixo a en Jondalar i l'Ayla, que si seguiu la soga de Jean M. Auel, sabreu que fan, respectivament, 2 i 1'83 metres d'alçada: a aquests dos no els faria falta disfressar-se per fer de gegants a la processó. Sospito que Jean M. Auel no passa d'1,60 metres.

Aquestes alçades moltes vegades han fet creure a la gent que llegia la soga que hi havia una època al paleolític superior en què la terra estava poblada de gegants rossos d'ulls blaus de cos i ment perfectes, que es van anar degenerant amb el pas del temps. Res més lluny de la realitat, els homes i dones del paleolític superior eren d'una alçada molt semblant o fins i tot inferior a l'actual. Aquí hi tenim un recull d'alçades promig de diferents parts del món:

Paeolític superior inicial (Europa) (35.000-25.000 AP)

Homes: 174.1 cm (10 individus)
Dones: 161.8 cm (5 individus)

Paleolític superior tardà (Europa) (25.000-15.000 AP)

Homes: 165.3 cm (15)
Dones: 154.5 cm (7)

Paleolític superior tardà (Àsia del sud-est)

Homes: 153.1 cm (3)
Dones: 147.8 cm (7)

Paleolític superior tardà (Vall del Nil)

Homes: 170.2 cm (15)
Dones: 162.4 (16)

Paleolític superior tardà (Mediterrani)

Homes: 168.4 cm (12)
Dones: 161.7 cm (4)


Alguns famosos:

Red Lady of Paviland (Regne Unit, 33.000 anys): 173 cm (home).



(n'aniré afegint a mesura que en vagi trobant més).

dimecres, 28 de desembre del 2011

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos

Fa poc va sortir un article que parlava de les alçades d'homínids com ara els HAM, els neandertals i els heidelbergensis, i com havien canviat a través del temps; tots sabem que els australopitecins eren una mica més petits que nosaltres, fent en promig 130 cm, mentre que fa uns 2 milions d'anys hi va haver un salt significatiu en l'alçada dels homínids, que van passar als 160-165 cm d'alçada promig a tots dos sexes. Aquesta alçada, segons els autors de l'estudi, s'ha mantingut constant fins als nostres dies. No estaria gens malament fer un recull d'alçades de cavernícoles que més o menys tots coneixem per veure si realment eren tant diferents de nosaltres en aquest aspecte.



Començo pels neandertals, perquè són els que em conec millor, però també hi aniré afegint altres homínids de la família, com ara els HAM, heidelbergensis, anteke, erectus, etc.

ADULTS


Homes:

-Amud 1: 179 cm
-La Ferràsia: 172 cm
-La Capella 1: 163cm
-Fond de Fôret 1: 161 cm
-Kebara 2: 166 cm
-Kiik Koba 1: 164 cm
-Lezetziki 1: 166 cm
-Neandertal 1: 166 cm
-Régourdou 1: 164 cm
-Saint Césaire 1: 165 cm
-Shanidar 1: 172 cm
-Shanidar 2: 160 cm
-Shanidar 3: 166 cm
-Shanidar 4: 161 cm
-Shanidar 5: 168 cm
-Spy 2: 161 cm

Mitjana: 165.9 cm


Dones:

-La Ferràssia 2: 155 cm
-La Quina 5: 163 cm
-La Quina 18: 164 cm
-Shanidar 6: 148 cm
-Spy 1: 161 cm
-Tabun C1: 156 cm
-Palomas? 150 cm (16-20 anys)

Mitjana: 156.7 cm


SUBADULTS:

-Lo Mostièr: 138.5 cm (15 anys)
-Teshik Tash: 112.9 cm (10 anys)


Bibliografia consultada:

http://anthro.palomar.edu/homo2/mod_homo_2.htm
Neanderthals revisited: new approaches and perspectives
Human growth in the past: studies from bones and teeth
http://www.europapress.es/murcia/noticia-neandertal-encontrado-profesor-walker-chica-16-20-anos-murio-hace-50000-anos-20110607122259.html

Aquesta era la cara de Kostenki XIV?

Ja sé que avui és el dia dels innocents i cal fer bromes de la manera que sigui, però renoi, com m'he quedat en veure la reconstrucció d'aquest rus de 30.000 anys:



Aquest home (o dona?) també té l'ADN a la nevera, i de moment ja sabem que pertanyia a l'haplogrup U2, un que és relativament comú a la Índia i el Pakistan. Ara bé, per la cara a mi aquest bust em recorda més aviat un... neandertal gracilitzat, o fins i tot un melanesi robust, o un aborígen australià. Sigui com sigui, aquesta gent estaven molt avançats: al jaciment, situat prop del riu Don, s'hi han trobat tot tipus de penjolls, figuretes "Venus" (aquelles on hi surt una dona obesa despullada i amb la cara ratllada, quines bèsties misogíniques eren aquells cavernícoles) i tot tipus d'eines i objectes fabricats a partir de l'ivori del mamut.

Més informació en aquesta meravellosa pàgina:

http://www.donsmaps.com/lioncamp.html


aaaaaghhh què veuen els meus ulls? Què és aixo de "lion camp" o camp del lleó? Fins i tot aquí ens hi hem de trobar l'Auel i la seva Ayla?! Siusplau, que alguns volem reposar a les vacances.

dijous, 22 de desembre del 2011

Els Heidelbergensis eren més alts que els neandertals?

Acaba d'aparèixer un article que tracta d'alçades de 3 grups d'homínids molt especials:

Els Heidelbergensis (500.000 -200.000? AP), que tenen la metròpoli més important al jaciment burgalès de la Sima de los Huesos i d'altres de més petites repartides per tot Europa. Es tracta d'un grup bastant heterogeni, del qual se n'han proposat moltes teories per explicar-ne l'orígen i el final. Sabem que els seus successors a Euràsia occidental van ser els neandertals (200.000-22.000 AP) i aquests van ser finalment suplantats pels HAM. Ara toca preguntar: i quin altre homínid suplantarà els HAM?



Bé, aquesta pregunta la deixo una mica per reflexionar: la història dels homínids sembla haver estat plena de suplantacions per tot l'ample i alt del planeta. Parlant d'alts, i de baixos, que és precisament del que tractarà aquest post, val a dir que els neandertals sempre s'han considerat uns individus d'alçada escassa. Fins i tot quan m'he trobat gent que no en sabia res d'ells, el primer que deien era "però els neandertals, eren baixos, eh?" i jo no sabia què respondre'ls.

En realitat, l'alçada dels neandertals era molt semblant a l'alçada dels nostres besavis i besàvies, però sabem que des de llavors l'alçada de la població mundial s'ha incrementat uns 10-15 cm, per tant, no es pot dir que l'alçada dels humans actuals sigui constant, sinó que pot veure's influïda per factors com ara l'alimentació i les condicions generals de vida.

(ja no m'enrotllo més) en el present estudi, han reconstruït 27 ossos llargs* de la Sima, 39 ossos llargs complets de neandertals i 17 ossos llargs dels primers HAM en sortir d'Àfrica, els Skhul/Qafzeh. A partir d'aquesta col·lecció d'ossos, s'han estimat les alçades dels tres grups i s'ha fet el promig entre homes i dones.



L'estudi revela que els heidelbergensis eren aproximadament 3 cm més alts que els neandertals (163.6 cm i 160.6 cm respectivament) mentre que els HAM primitius eren bastant més alts ( 177.4 cm). Els autors han remarcat que per qualsevol mesura feta amb qualsevol os llarg i fent comparacions dins del mateix sexe, els heidelbergensis de la Sima són significativament més alts que els neander.

Les conclusions són que tant els neandertals com els heidelbergensis eren d'alçades molt semblants a les de les poblacions europees actuals del mediterrani (en realitat cal dir que l'alçada mitjana al segle XXI és més elevada, d'uns 175 cm pels homes i 163 per les dones) i que l'alçada dels homínids s'ha mantingut constant en els darrers 2 milions d'anys, tenint en compte un increment significatiu en els primers HAM**. Per tant, no és correcte afirmar que els neandertals fóssin baixos.



* Ossos llargs: tal com se sobreentén, es tracta dels ossos més llargs del nostre cos, com ara l'húmer, el cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné.

** Aquest increment devia ser passatger. L'alçada dels HAM europeus del paleolític superior inicial era molt semblant a l'actual (176.2 cm pels homes i 162.9 cm per les dones) mentre que la dels HAM del paleolític superior tardà era més baixa (165.6 cm i 153.5 cm). L'Ötzi, que va viure fa poc més de 5.000 anys, feia 165 cm d'alçada.


Fonts:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002193
http://archaeology.about.com/od/earlymansites/a/cro_magnon.htm

dimarts, 13 de desembre del 2011

No m'agradaria que em pugés la mosca a l'olfacte

Tots ho sabíem, que l'Arsuaga era un tipus sentimental. Ara només ens faltava per saber que Antonio Rosas també ho és. El professor Rosas, un antropòleg de reconegut prestigi internacional, ha explicat a diferents mitjans de (des)informació què n'opina de l'última neanderbomba de la setmana que diu el següent: els neandertals tenien el sentit de l'olfacte menys desenvolupat que els primers HAM.



Vés per on, i jo que havia sentit algun rumor provinent del genoma neandertal de cert gen relacionat amb aquest sentit que suggeria que els neander tenien més bon olfacte que nosaltres... ho devia entendre al revés. O potser és que nosaltres, els HAM moderns, hem perdut el sentit de l'olfacte respecte els nostres avantpassats de fa 100-200.000 anys, com ara l'Herto, els Omo i tota aquella colla.

El sentit de l'olfacte és molt important per a la gran majoria de mamífers, excepte en els primats, que tenen més desenvolupat el sentit de la vista, i sobretot els humans, que podríem dir que en general hem perdut bastant la gran capacitat auditiva, olfactiva i visual que tenien els nostres avantpassats de fa 10 milions d'anys, possiblement perquè tenim aquest "do" de manipular el nostre entorn, i a més, ara ja no és gaire habitual, allò de trobar-te un ós de les cavernes o una lleona afamada.

Sigui com sigui, i peti qui peti, sembla que el lòbul temporal i el bulb olfactiu, responsable de captar les olors i enviar aquesta informació al cervell, estava força més desenvolupat en els primers HAM que el dels neandertals, fins a un 12% més.



Arribats en aquest punt, hom podria pensar: potser els primers HAM tenien l'olfacte més desenvolupat que els neander, perquè en certa manera havien retingut certs caràcters primitius en comú amb els ximpanzés, mentre que els neandertals, més evolucionats, van saber espavilar-se sense l'ajut del nas, (encara que el tinguessin enorme).

Doncs no, això no és el que han dit. Com era d'esperar, han dit coses d'aquest estil:

-[...] suggereix l'evolució combinada de funcions cognitives i de l'olfacte en humans moderns.
-L'augment de la mida del cervell està intimament vinculat a l'evolució de la humanitat.
-Les funcions olfactives superiors són aquelles que combinen l'olfacte i els processos cognitius com ara la percepció, la motivació, la intuició, el judici i la decisió.
-el fet que l'Homo sapiens tingui els bulbs olfactius més grans que qualsevol altra espècie humana podria indicar un sentit de l'olfacte més desenvolupat i diferent, possiblement involucrat en el desenvolupament d'aspectes relacionats amb funcions socials.

Ja ho veieu! Quan els neandertals tenen alguna característica que els fa diferents de la resta d'homínids, trobem teories on hi abunden paraules clau com són "primitivisme" "extinció" "desavantatge enfront dels sàpiens" "pèrdua de la batalla pel control del planeta" "dificultats en la parla" "menys eficiència per aprofitar els recursos de l'entorn" "mortalitat elevada" i semblants. En canvi amb els HAM, no se sap per què, -bé, sí que se sap- tot són aplaudiments i "piropos".



El que no han contestat aquests antropòlegs romanticistes és: actualment, encara conservem aquests lòbuls tant desenvolupats, o bé ja els hem perdut? No seria estrany, si eren tant avantatjosos?



Font:

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-homo-sapiens-tambien-aventajaba-olfato-neandertal-20111213185017.html

dimecres, 2 de novembre del 2011

Humans moderns al Regne Unit fa 43.000 anys

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac de cor, i és que aquests homínids cada dia en fan una de més grossa.

Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.



El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?

En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.

Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.



Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html