Novetats de la flauta de Dijve Babe. Sí, la FLAUTA

Trobada l'any 1995 en una cova d'Eslovènia que porta el mateix nom, la flauta de Divje Babe és una icona que associem directament als neandertals, i és que apareix a tot arreu fent-los companyia: llibres de ciència-ficció, còmics, sèries d'homes prehistòrics per a nens petits, documentals, etc.



La flauta, que consta de dos forats, va ser feta a partir d'un fèmur d'os de les cavernes, l'animal preferit dels neandertals segons J.M.Auel, i té més de 43.000 anys. Com que fins al moment aquest seria l'únic instrument musical que s'hauria trobat associat als neandertals, de seguida van sortir els escèptics que van posar en dubte l'estatus de flauta i van donar l'explicació que tot plegat era resultat d'una queixalada feta per un carnívor que passava per allà, va veure l'os d'ós, i li va fer gràcia. La perfecció dels forats quedaria explicada per processos erosius i geològics.

Un nou estudi qüestiona la hipòtesi del carnívor flautaire i torna a rescatar la que s'havia plantejat des del principi: que la flauta de Dijve Babe era, efectivament, una flauta.

Amb uns instruments molt precisos de mesura anomenats X-ray computed micro-tomography (mCT), s'ha arrivat a la conclusió que la flauta tenia inicialment quatre forats que haurien estat perforats possiblement amb alguna eina de pedra. Les marques de la superfície atribuïdes a les dents del carnívor són en realitat marques post-deposicionals. Com a conclusió, no es pot descartar que l'instrument musical més antic del món sigui made in neandertals.



FONT:

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1475-4754.2011.00630.x/abstract

La cançó de l'estiu (2011)

Aquest 2011 que sigui diferent. Que la cançó de l'estiu no sigui el nou remix d'en King Àmfora, una cançó plagiada d'ella mateixa de la Lady Kaka, un tema enganxifós i descafeïnat de la Fregonna o qualsevol delicadesa de la seva estimada Whinney Pears ni dels Brack Aid Pets. Que tampoc no sigui cap tema d'alguna Pablina Moreno o Shauny Brawn Caracola o un remake d'alguna cançoneta dels '70. Que sigui... L'HOME DE CROMANYÓ!!!!!!!!!!! Vinga, cantem plegats:



Era el temps de la prehistòria, DZUM DZUM DZUM
ara farà dos-cents mil anys, TURURURURU
un home es va cobrir de glòria, nananaanannana
fill de dos orangutans. YEEEEEEAHHHH
Dret amb les potes del darrera, YUUUUHUUUUU
amb calçotets de pell de visó, IIIIIIIIIIIIIIIIIAAAAA
va començar la seva carrera TINTONTONTONTIN
el famós home de CromanyóÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓÓ

L’home de Cro, l’home de ma, HEY!
l’home de nyó,l’home de Cromanyó, pim, pom. HEEEEYYY!!!!
L’home de Cromanyó no està fet de llautó ni de ferro colat (bis). FOT-LI FORT!!!

L’home de Cro... (repetir)



Tenia rampells de poeta CANYAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA.....
i a voltes feia el saberut; .....AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
deia a la seva Marieta: SHSHSHSHSMSHSHMSHSM
Ets més bonica que un mamut; UT UT UT UT UT
si vols venir a la meva cova NANANANANANA
hi veuràs pintures murals, SIIIIIIIIIIIIIIII
més bones que les d’en Picasso, MMMMMMMMMMMMMM
que ni en Dalí en pinta d’iguals. NONONONONONO

L’home de Cro... (repetir)

Portava una destral de pedra VINGA RITME!!
i un ganivet al cinturó, l'home de cro, l'home de ma,
caçava l’ós i la pantera, WOWYEAHHHHHHHH
amb molt de canguelo i ple de por; UUUUUUUUUUUUU
si li sortia un diplodocus ai quina por!
deia dintre del seu cervell, FOT-LI!!!
ara mateix sembla que ja és hora SIIII!!!!!!
de que algun savi inventi el fusell. YUPIIIIIIIIIIIIIIIIIII



L’home de Cro... (repetir) l'HOME DE MA, L'HOME DE CRO-CRO-CRO-CRO-MANYOOOOOOO NO ES DE CANYA NI DE LLAUTÓ, NO ÉS CAP MAMUT NI TAMPOC CAP BISÓ!!! (ja se m'ha enganxat)

Dos-cents mil anys després nosaltres l'home de Croooo, l'home de maaaaa
com ell encara ens engresquem no està fet de fusta
mirant la mar i la muntanya ni de llautó
però si ell tornava prou sabem, l'home de nyóóó
això de treballar deu hores ... ni de llautó
durant sis dies com esclaus YEAAAAHHHHSIIIIIIIIIIIIIII
segurament que ell ens diria: cro-ma cro-ma croc-mac-nyó
" Prò homes, no sigueu babaus". NOOOOOOOOOOO

L´home de Cro... (repetir)



La calor m'està començant a afectar. No, ara seriosament: és bona! Aquest tema tant refrescant va ser punxat alguna vegada en algun lloc. És una de les cançons més instructives que he vist mai, mereix ser cançó d'estiu del 2011, però segur que molts s'hi oposaran, perquè al cap i a la fi, a la gent li encanta la música barata i plagiada, que s'escau molt bé per al nostre món decadent.


http://mitjaisuperior.blogspot.com/2009/12/lhome-de-cromanyo-era-el-temps-de-la.html

La-cançó-d'amor-de-l'últim-neandertal

He trobat aquesta parida per internet i he pensat que a algú molt avorrit li podria fer gràcia. A mi me n'ha fet molta, per exemple ara no puc parar de riure. L'acabo de copiar i enganxar al traductor del google, intentaré fer l'esforç de traduïr-la una mica millor, però no sé si podré perquè cada cop que hi poso la vista a sobre em pixo de riure:



Oh avantpassats! Si us plau, escolteu el meu clam.
He fet divuit estius.
Necessito una dona, però l'Evolució
Em va deixar en el fred. aaaaaaaaaaaah és boníssim!

Jo sóc l'últim home de Neandertal.
Tinc algunes amigues
Tenen un aspecte encantador, altres em diuen, però
Són l'Homo sapiens. yuuuuupiiiiii

M'agradaria conèixer a una noia com la mare
Amb una forma de patata rica.
Aquestes sapiens són esveltes;
No semblen estar gaire bones. ¬¬

Una dona per ser atractiva, ha de tenir
un front baix i sobresortit, crec jo
Però en aquests moments la moda femenina
són els fronts alts i plans.

la mandíbula inferior d'una dama s'ha d'enfonsar
Delicadament,
I a sota dels seus llavis, aquestes nenes tenen
Una punxeguda i espinosa "barbeta".

Un ou de banda deforma molt ?????
Que s'adapti a un crani femení.
Però les noies modernes tenen el cap tan rodonet
Com la lluna plena.

Quina desgràcia avantpassats meus! Ai,
La nostra espècie no sobreviurà.
Mai no em casaré, i jo sóc l'últim
Neanderthal viu.



I segons vostè, això és el que ens va fer guanyar la partida, doctor Arsuaga?

Canibalisme LAX'N

El canibalisme no ha desaparegut pas de la nostra societat. És ben viu, encara que no en siguem conscients, encara que abans es practiqués i ara només es canti. Si no em creieu, sempre teniu l'opció de llegir la lletra de "Vaig beure la seva sang" dels LAX'N Busto, un famós grup de rock -més que l'Ozzy- català. Els LAX'N segurament tenen cançons bones, en deuen tenir, n'han de tenir, no dic que no en tinguin, però aquesta NO. Aquesta és... els comentaris deixem-los pel final:



Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi.

Vaig picar la seva carn per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons els canalons van tenir
aquell gust genial que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell
L'única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
que els guardo amb formol.

I maleeixo aquest moment cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret deprés de l'àpat
tot seguit vaig netejar les parets plenes de sang.

I al bar del costat fent una birra sortia a la televisió
en Jack el destripador.
Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar i ara és part de mi.


Què us sembla? Aquesta cançó aniria com l'anell al dit en una reconstrucció vivent de l'escena que va tenir lloc a el Sidrón fa 49.000 anys, on un grup de 12 neandertals, amb mares i fills, va ser atacat ferotgement i posteriorment devorat. No van ser pas els cantants dels LAX'N els qui van fer aquella carnisseria, però renoi tu, m'ha vingut un flaix! Per fer-ho més realista, aniria bé que ens la cantés l'Ozzy amb el seu accent londinenc.



No sé pas quin és el tema de rerefons d'aquesta cançó. Només sé que vaig decidir donar una oportunitat al roc en català, i que va ser escoltar aquesta cançó i dir prou. Quina vergonya! Si volien descriure una escena de canibalisme s'hi podrien haver lluït més, però no és la qualitat de la cançó el que vull comentar -que és inexistent- sinó la seva relació amb el canibalisme, neandertal i contemporani. ECS!

EDITAT: Ostres que m'he deixat el fragment del principi de tot que diu:

Vaig trobar-me una destral a dins l'armari em vaig excitar desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar enmig del cor no va poder ni cridar per sorpresa la vaig agafar.

Los Gardelitos - Neanderthal

Una altra canço que porta com a títol el nom d'aquests fantàstics i misteriosos homínids! El grup m'és completament desconegut; es tracta d'una banda argentina que va començar a tocar l'any 1995. "Neanderthal" és el track número 10 del seu últim disc llançat el 2008, Oxígeno.



Aquí hi tenim la lletra:

Hombre de Neanderthal
eres un astronauta igual
hombre de Neanderthal
tú eres un astronauta igual

Llevando los sonidos de tribu a bordo de tu nave espacial
eres un viajero que está prisionero en busca de un dios ideal

Los siglos que brillan en tus ojos anuncian el camino de tu luz
sigue navegando evolucionando cargando con tu propia cruz

Sos un vagabundo buscando un nuevo mundo
dispuesto a naufragar sin tiempo ni lugar

De moment no he pogut escoltar la cançó enlloc (ho estic intentant per tots els mitjans), encara que sembla que en aquest concert del 2009 la cantin:

CONCERT Gardelitos

La lletra és una mica massa abstracta com perquè la pugui entendre llegint-la només un cop. Els neandertals aquesta vegada sembla que vulguin representar tots aquells que no se senten integrats dins de la societat. El missatge que la cançó possiblement vol transmetre és que busquin el seu propi camí.
És d'agraïr que, encara que el tema principal de la cançó no tingui res a veure amb els neandertals, almenys que no els hagin tirat merda trogloditiana a sobre, com normalment sol passar.

************************************************************************************

Com ja sabeu, avui és dilluns dia 16. Encara que a primera vista aquesta dada no pugui semblar gens sorprenent, sí que ho és, perquè avui.... FAN L'EPISODI DE L'ABRIC ROMANÍ AL SOTA TERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja sé que esteu com jo: 2 maleïts mesos esperant-lo. Preneu nota, perquè si us el perdeu ja no el tornaran a emetre, i haureu d'anar a la pàgina del programa per carregar un vídeo d'una hora que no es carrega encara que li resis 3 parenostres agenollat i un Ave Maria ajagut en posició horitzontal amb unes quantes flors per sobre.

La meva por més gran són les tempestes. Que avui, cap allà les 22:30, caigui un llamp que es carregui algun subministrament de llum i mig Capellades es quedi a les fosques. És per això que he consultat a la pàgina dels serveis meteorològics quin temps farà avui:



Precipitacions:
al llarg de la tarda són probables alguns ruixats aïllats a punts de muntanya de l'interior de la meitat est i també són probables ruixats locals al terç sud. Les precipitacions seran d'intensitat entre feble i moderada. Acumularan quantitats entre minses (fins a 5 mm en 24 hores) i poc abundants (entre 5 i 20 mm en 24 hores). No es descarta que localment vagin acompanyades de tempesta.

Tot sembla indicar que de tempestes fortes amb llamps no n'hi hauran avui. Potser algun ruixat, però poca cosa més. Amb el temps mai no se'n pot estar segur, encara que és millor no alarmar-se abans d'hora i estar tranquils sense deixar de banda certa prudència.

Deixant el temps de banda, la segona cosa que ens cal és saber l'hora d'emisió del Sota Terra, i que varia enormement d'un programa a altre. Entro a la pàgina de la programació de TV3. L'hora prevista pel Sota Terra d'avui és:

22:29 Sota terra

Aniria bé que tot neandertalòfil estigués assegut davant del televisor uns deu minuts abans de l'hora prevista per si de cas, amb una bossa gegant de crispetes a la mà i un got ben ple de Coca-cola.

Eudald no ens fallis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'era del Pop Neandertal ja és aquí!

Tothom té una certa idea de què vol dir la paraula "pop": el pop és aquella música que no sabem on encabir, i que no és ni rock, ni música clàssica, ni rap, ni sardanes, ni jazz, ni música tribal africana. El pop no té un estil massa definit, sinó que sembla englobar tots i cada un d'aquests estils musicals i més, per crear una massa musical de composició poc descriptible (més o menys com la trilogia d'en Sawyer) des d'un punt de vista objectiu i subjectiu. Si no heu entès res del que he escrit fins ara, voldrà dir que he sabut transmetre a la perfecció el concepte de música "pop". Ara parlarem de rei i de reina. El rei del "pop" com tots sabem, era en Michael Jackson àlies "Jacko", mort ja fa un any. I la reina indiscutible és Madonna, com saben des de la Vall del Düsseldorf fins a Sibèria; una Madonna que cada 3 o 4 anys treu un disc i fa unes quantes giretes per tot el món embutxacant-se amb els diners dels 4 dinerats i a-dinerats fanàtics del "pop".

Ara passarem a descriure el "pop" català: el pop català té una caracterítistica innata que el fa diferent de la resta de "pops" mundials, com podria ser el J-pop o el pop espanyol: el pop català és invisible, almenys per algú que no sigui un fanàtic del "pop": les cançons que se senten a la ràdio en català cauen dins del grup de "rock" i de rap-rock, aquest útil inventat i potenciat pels Gossos. D'aquí en trec que les cançons de "pop" català que han aconseguit un mínim de fama deuen ser tant poc nombroses com les flautes neandertals.
Per sol·lucionar aquest problema tant greu a nivell nacional (perquè tots sabem que la música ho és molt d'important, des dels nostres primitius inicis) un grup anomenat Affòniks ha decidit buscar ajut entre els neandertals. Els neandertals poden ser molt útils a l'hora de definir un estil propi del "pop" català. I és que segons els components de l'Affòniks, el seu "pop" té "bases rítmiques plenes d'aires de folk primitiu" i que per simplificar aquesta frase tant complicada han empleat una paraula que va com l'anell al dit amb això de primitiu: neandertal.
Tot sigui dit: no m'agrada gens que associin els neandertals amb allò primitiu, una cosa que desgraciadament fa tothom, però com que aquí els neandertals poden donar una empenteta a un sector que es troba en vies de desaparició (mai millor dit) no diré sinó que aquesta iniciativa em sembla molt positiva i espero que molts altres grups s'hi afegeixin i crein un "pop"català original, tant com ho eren els neandertals.

El seu primer treball té un títol una mica monòton: Botó monocromàtic, que el podeu escoltar aquí. En principi no sembla que hi hagi res d'estrany en aquesta cançó "pop". No he acabat d'entendre bé la lletra. I per què no poden parlar obertament sobre neandertals? Segur que saltarien a la fama de seguida, com els va passar als Hotlegs amb el seu "Neanderthal man", allò si que era "pop" neandertal!

Com s'orientaven en l'espai i el temps, els neandertals?

Es ben sabut que durant l'epoca neandertal els rellotges no existien, ni tant sols els de sorra.
Per tant, com debien comptar el temps aquests hominids?
I com es debien orientar en l'espai? Una cosa es segura: algun sistema haurien d'haver tingut, per seguir els ramats d'aquells herbivors gegants dels quals s'alimentaven.
I tambe cal tenir present que no sempre es quedaven a viure al mateix lloc i es movien amunt i avall en funcio de l'estacio de l'any.
Es un tema completament desconegut i que de moment ha generat poques preguntes, pero no per aixo menys interessant.
Ho vaig sentir comentar per primera vegada al documental 'El verdadero neandertal'. Mentre la parelleta neandertal protagonista contemplava les estrelles, el narrador, Ralph Smith, i un altre antropoleg es preguntaven com s'ho devien fer per orientar-se, i les estrelles oferien una resposta ben creible. Tal com se sap, les civilitzacions de l'antiguitat, com ara els grecs, tenien un coneixement profund del cel, amb les famoses Osses majors i menors, els seus deus poderosos i monstres infernals. Potser els neandertals tambe veien ossos i mamuts, al cel, qui sap, pero de moment ens es desconegut, perque les llegendes estel·lars no fossilitzen.
Una possible mostra de coneixements sobre els astres la trobem en aquesta coneguda... flauta?:

Hi ha antropolegs que no creuen que aquest troç d'os amb forats sigui una flauta, sino mes aviat un calendari lunar. Aquesta explicacio la vaig sentir per primera vegada a la serie 'Erase una vez el hombre: el hombre de neandertal'.
Personalment em sembla mes plausible la hipotesi del calendari que la de la flauta.
I aixo es tot. Com veieu els nostres coneixements sobre aquest aspecte tant important de la vida neandertal son practicament nuls.


Heu vist el Sota Terra d'avui!?!? No tractava sobre l'Abric Romani (no encara) sino de la guerra civil. Un equip d'arqueolegs (amb l'Eudald Carbonell!) han anat a la Terra Alta a investigar els tragics indicis de la batalla de l'Ebre. Haig de reconeixer que quan he vist l'Eudald vestit de militar i darrere d'una trinxera m'he emocionat. Quina passada de programa!

Neandertal - Zoé

Més música neandertaliana!
www.youtube.com/watch?v=SiybPR2I9d4
Aquest grup, anomenat Zoé, ha posat el nom de "neandertal" en una de les cançons del seu últim disc. Tot un detall a simple vista. El grup m'és completament desconegut, però no ho fan gens malament, el ritme de la cançó enganxa, així com també la tornada. Ara bé, si ens hem de guiar per la lletra de la cançó -neandertales, no hay evolución no hay efectos en la salvación-, els neandertals no hi surten gaire ben parats, i acaben ocupant el mateix lloc de sempre: el de l'esglaó perdut entre el simi i l'home. Quina pena, amb un ritme tant bo! La cançó promet, però, amb aquesta lletra... què voleu que us digui, espero que al proper album rectifiquin i hi incloguin un Neandertal II -hay neandertales, hay evolución, hay efectos en la salvación- VINGA NOIS, VOSALTRES PODEU!
Aquí hi ha un enllaç amb les lyrics senceres, per cantussejar-la, na nanan na neandertales nananan evolución nanna na ja està, ja se m'ha enganxat.
Lletra de Neandertal - Zoé

Música: Neanderthal man (Hotlegs)

La primera –i última—cançó que he sentit mai que duu una temàtica amb un rerefons neandertalià la vaig escoltar per primer cop ara deu fer un parell de mesos. De fet ja en coneixia l’existència des de molt abans (potser uns tres anyets) però mai no l’havia sentida. Es tracta ni més ni menys que de la famosíssima “Neanderthal man”, el single estrella dels Hotlegs, literalment “cames calentes” ui, ui, ui… potser és per això que em feia cosa sentir-la, i és que amb aquesta portada no n’hi ha per menys:

La canço és, com us ho diria, instrumental. No es pot dir que el component vocal, interpretat pel cantant—que amb prou feines se sent—hi tingui un paper gaire destacat, sinó que més aviat, a part de cantar fluixíssim, tant fluix que cada cop que l’escolto haig d’apujar el volum del WMR al màxim, es repeteix més que la indústria musteriana—que es va mantenir gairebé invariable durant 200.000 anys o més—i el que fa més gràcia de tot, és la lletra, o més ben dit, el que més s’hi assembla: es tracta de la tornada, bé, no, perquè no n’hi ha de tornada, ni de tornada ni d’anada, no sé si m’explico, doncs això, que es tracta de quatre frases de no res, curtes curtes curtes, que em recorden el temps en què estava en procés d’aprenentatge de la lingua franca, quan devia tenir uns 10 anyets, repetides amb un cert aire de cansament i de monotonia pel que sembla un jove d’uns 25 anys que té molta calor i per refrescar-se ha engegat l’aire acondicionat, s’ha estirat al sofà de casa i ha encès un bon porro, que es fuma mentre entre sospir i sospir va deixant anar:

-I’m a neandertal man
-You’re a neandertal girl
-Let’s make love…
…in this neandertal world.

La seva traducció aproximada seria: Jo sóc un neandertal, tu ets una neandertal, així doncs, fem l’amor en aquest món neandertal.
I ja està? Sí, ja està. Això, pel que fa a la part cantada.
L’altra part, la instrumental, també et fa pensar en el caràcter repetitiu del musterià, i a mi personalment, a més a més, en algun ritual.
Per explicar-ho d’una manera més entenedora: el ritme consisteix en uns cops PUM PUM PUM acabats amb un PLAF d’un intrument de metall. Aquesta seqüència de PUM PUM PUM PLAF es repetirà de manera invariable i amb una sonoritat impactant—perquè és la única cosa que se sent bé de tota la cançonta--de principi a fi, és a dir, durant uns 4 minuts i poc. A més a més, s’hi incorporaran un parell o tres d’instruments més: una mena de pandereta de fira, el que sembla el so d’una guitarra amb les cordes desencaixades i una flauta que de tant fluixeta tant fluixeta que sona, no en vaig descobrir la presència fins la tercera o quarta vegada que vaig sentir la cançó.

El resultat – la successió entre la veu del jove avorrit i porrat fins a l’últim extrem i la (in)alternància entre aquests 3-4 instruments i el seu ritme xumba-xumba transporten automàticament l’oïent a la cova de Shanidar en ple moment de l’enterrament de l’Home de les Flors: s’hi veu algú que fa sonar una flauta, algú que toca un tam-tam que fa PUM PUM PUM, i algú que va repetint quatre frases d’acomiadament mentre tots els altres van ballant al voltant del forat on jau.
En unes altres paraules: una cançó perfecta per tots els neandertalòfils: et pot agradar tant que la puguis estar escoltant unes 40 vegades consecutives sense adorar-te’n o bé et pot deixar un nus a l’estómac la primera vegada d’haver-la sentit, primera i última, perquè seguidament clicaràs arxiu --> eliminar, i aquelles quatre frases inoblidables cauran en l’oblit per sempre. El que és segur, és que no et deixarà indiferent.
La quantitat, diversitat—i qualitat—d’experiències que pot provocar aquesta simple cançó en algú mínimament interessant en els neandertals és difícil de descriure, o sigui, que si voleu experimentar la sensació –ni bona ni dolenta, sinó indescriptible-- que m’ha deixat el Neandertal man, la millor manera és escoltar-la per vosaltres mateixos--i sobretot, quan ho feu, apugeu el volum de l’aparell al màxim, perquè sinó us en perdreu la meitat—i mentre l’aneu sentint, tanqueu els ulls i sentireu les flors com cauen damunt del cos sense vida de Shanidar IV ja hi som, ja m’he tornat a posar sentimental, sempre em passa punyeta!!!