Els neandertals eren tant intel·ligents que fins i tot sabien plagiar!

I pel que sembla, feien uns plagis impressionants, o almenys això és el que pensa de bona fe el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, de l'institut Max Planck.

No sé exactament com ha anat la cosa, però pel que he llegit a Mundo Neandertal, es veu que el bon home ha re-datat amb C14 uns estris Chatelperronians de la Grotte du Renne -un jaciment que ja s'havia mostrat problemàtic i havia estat acusat de tenir els estrats sobre o sota posats, però que Joao Zilhao ha investigat molt curosament i no n'ha trobat cap evidència, d'aquesta suposada remoguda-, i ha obtingut unes dates d'entre 41.000 i 44.000 anys per aquesta indústria associada als "últims" neandertals. Fins aquí, res d'anormal.

Ara que algú m'expliqui com se li ha acudit a aquest home la teoria que el Chatelperronià neandertal és una "còpia" de l'Aurinyacià dels moderns, que just en aquell moment acabaven d'arribar d'orient mitjà. Perquè això és el que ha dit, i per dir-ho, abans ho ha d'haver pensat. Mireu, en paleoantropologia tenim un problema molt gros: les pedres i els fòssils, no parlen. I com que no parlen, ho han de fer els antropòlegs per ells, i sovint aquests antropòlegs diuen coses que si poguéssin parlar, les pedres i els fòssils, no les dirien mai, mai de la vida.

Arribar a la conclusió que el Chatelperronià és una indústria "copiada" no té el més mínim fonament, perquè és bastant diferent i única de les indústries aurinyacianes, suposadament relacionades amb l'home modern. Per tant, la còpia no és digna. Una altra cosa és que hi haguéssin intercanvi d'idees, però d'això n'hi ha hagut sempre. Però en qualsevol cas, Hublin ho deixa molt clar: còpia, que vol dir plagi.

I què podem fer per desmentir-ho? Res de res. No podrem saber mai com va començar el Chatelperronià. Ni el Chatelperronià, ni el Mosterià ni l'aigua del mar; ho podem estudiar, ens hi podem acostar, però mai no sabrem exactament com van anar les coses. I en Hublin, tampoc. Per tant, de la mateixa manera que no podem desmentir que el Chatelperronià va sorgir com una mala còpia d'alguna indústria moderna encara per localitzar, tampoc no podem fer-ho a l'inrevés, és a dir, que Hublin podria tenir raó. També podrien tenir raó altres versions de la història, tantes com volgueu: intercanvi, epidèmia, ànims abans de l'extinció, benvinguda, etc. Fins i tot és possible que aparegui algun paleoantropòleg que digui que tot això del Chatelperronià són contes de la vora del foc, que tot plegat són 4 pedretes de principis del segle XX que algú es va dedicar a enterrar a bona part dels jaciments d'Europa occidental.

Fins aquí el post del plagi Chatelperronià. Cada cop em desmotiven més aquestes notícies, sembla com si algú s'hagués dedicat a remoure els estrats del cervell de certs paleoantropòlegs .



Font:
 
Mundo Neandertal

Extincions, reemplaçament, diversitat, ADNmt...

4 paraules clau que apareixien als títulars de la premsa "gratuïta".

I és que aquesta setmana la premsa "gratuïta" ha fet un dels Carnestoltes més grans de tots els temps: què mític que és allò de veure titulars repetits una vegada rere l'altra, que cada cop s'anaven deformant més respecte l'original, fins arribar a extrems increïbles, extrems que no tenien absolutament res a veure amb la notícia en sí, com ara aquest, que sembla com si intentés defugir del pecat original: Modern humans not responsible for Neanderthals' decline

De què estic parlant? Doncs, ni més ni menys, que d'aquest mapa que una ànima caritativa per fi ha extret del polèmic article que ens ha fet ballar a tots com si fóssim ninots:



Al mapa hi surten representades 13 seqüències d'ADN mitocondrial, heretat exclusivament per via materna, de diferents punts del domini neandertal, marcats al mapa.

Primer de tot, i abans de res, cal distingir entre DADES i INTERPRETACIÓ. Les DADES de l'estudi són, per exemple, l'arbre de la imatge o els punts on es troben els jaciments. Aquestes dades per sí soles no parlen, són mudes. I aleshores és quan els investigadors n'han de fer una INTERPRETACIÓ, que pot ser més o menys fidel a les dades, però que consti que les dades no ens diuen res: som nosaltres els qui ens muntem la pel·lícula.

L'argument de la pel·lícula és que, d'acord amb l'arbre de l'esquerra del dibuix, els neandertals de l'oest són molt més similars entre sí que no pas els de l'est. Aquests neandertals de l'oest inclouen Vindija, Feldhofer i El Sidrón. També hi ha un neandertal belga d'Scladina, datat en més de 100.000 anys. Aquest neandertal es diferencia de la resta de neandertals de l'oest en què és molt més diferent encara que no pas els de l'est i els de l'oest posteriors, cosa que no seria esperable si entre fa 100.000 anys i aproximadament 48.000 les poblacions neandertals s'haguessin mantingut estables.

Pel que sembla, aquest no és pas el cas: els neandertals de l'oest, des d'Alemanya al nord d'Espanya, són molt similars entre sí, massa. I semblen ser tots descendents de mares neandertals que van viure possiblement a Itàlia (jutjant per l'arbre).

És per això que els autors han arribat a la conclusió que fa aproximadament 48.000 anys hi va haver un reemplaçament de neandertals d'est a oest. És a dir: per qualsevol motiu desconegut, els descendents d'Scladina es van tornar molt poc nombrosos, o fins i tot van arribar a desaparèixer, arribant a l'extrem que Europa de l'oest podria haver quedat mig despoblada. I aleshores, neandertals del nord d'Itàlia podrien haver re-colonitzat aquesta àrea.

Però només és una intepretació de les moltes que n'hi poden haver. Entre d'altres coses, no coneixem prou bé la dinàmica dels grups neandertals, ni com n'eren de nombrosos, ni si el clima hi pot tenir alguna cosa a veure, o fins i tot els humans moderns: per les dates donades (36.000-49.000), és perfectament possible que ja haguessin colonitzat gran part d'aquest territori, com indiquen certs jaciments Proto-Aurinyacians datats en gairebé 45.000 anys. No sabem com l'arribada dels HAM podria haver afectat aquestes mogudes neandertals.

Introducció a les meravelloses indústries paleolítiques

De ben segur que tots ens hem preguntat alguna vegada: què és això del proto-aurinyacià? Què significa i com es reconeix? I el mosterià? Què significa aquesta paraula i en quin context es fa servir?



No ens enganyem: les indústries de la pedra -més aviat sílex- eren una part fonamental de la vida d'aquells caçadors-recol·lectors del paleolític. Van començar a ser-ho fa almenys 1.8 milions d'anys fins al neolític, quan la majoria de poblacions van substituïr les pedres per metalls.

Per tant, per arribar a entendre aquells fascinants herois del passat amb tota la seva complexitat, ens cal endinsar-nos en les seves eines, que malgrat que a simple vista ens puguin semblar 4 pedretes trocejades no hem d'oblidar que tenien centenars d'usos i que de ben segur van possibilitar la supervivència dels nostres avantpassats quan la tele encara no existia.

Començarem per la indústria més antiga, l'Olduvaiana. Aquesta va ser molt exitosa: la trobem a l'Àfrica, a Geòrgia i a Atapuerca. Això vol dir que la van fer servir diferents tipus d'homínids en un període molt llarg de temps. Les seves funcions principals: esquarterar un animal mort i tallar-ne la carn fresca.



[Ara ve quan un entès em diu: però per què classifiques com a olduvaianes aquestes meravelloses pedres aquilianes?]

La següent indústria en aparèixer al registre fòssil va ser l'Aquilià. Aquesta indústria era la típica dels ergaster, erectus i heidelbergensis. Alguns antropòlegs de la vella escola classifiquen aquesta indústria com de tipus 2 i l'olduvaiana de tipus 1. Com que no entenc ben bé a què fan referència aquestes classificacions i han estat molt discutides, ens n'oblidarem de moment.



Dues indústries en més d'un milió d'anys, no està gens malament, deu ser que eren molt efectives!

Passem a una indústria que també va tenir molt d'èxit en el seu dia: es tracta del Mosterià. Aquesta indústria es va extendre a l'orient mitjà, Europa i el nord d'Àfrica, i va ser produïda per neandertals, humans moderns antics i alguns híbrids.



El procés d'elaboració del Mosterià és una mica diferent del de les altres dues indústries i potser resulta més complex. Pel que he vist en els diferents vídeos que he mirat, el que cal fer és agafar una pedra gegant de sílex i "polir-la". Després se li va donant forma com si fos una empanada, s'afilen les vores, es retiren les irregularitats, i al cap d'uns 10 minuts de feina es fa el CLAC! màgic des d'on de dins l'empanada en surt l'eina. És una tècnica que rep el nom de "Levallois". Vídeo

Ara passarem a indústries fetes típicament per humans moderns. Començarem pel Proto-Aurinyacià (gràcies Maju!) que és una indústria que sobrepassa els 40.000 anys d'antiguitat, més aviat poc definida, restringida al sud del continent europeu i amb afinitats per l'Aurinyacià, tal com indica el seu nom:



Continuem, perquè després del proto-aurinyacià no ve pas l'Aurinyacià, sinó l'Uluzzià. Una indústria amb característiques pròpies i més aviat restringida al sud d'Itàlia i el Peloponès. La majoria de jaciments es mouen al voltant dels 40.000 anys.



Una peculiaritat de l'Uluzzià són certes eines que tenen forma de mitja lluna.

Abans de començar amb l'Aurinyacià farem un petit parèntesi amb el Bohunicià, una indústria que es troba principalment a Bulgària i és una mica més antiga que l'Aurinyacià (al voltant de 45.000 anys).



Continuem amb el Chatelperronià, indústria "transicional" de curta durada i restringida al sud-oest d'Europa, d'afiliació aparentment neandertal, encara que alguns ho hagin posat en dubte. Per a alguns representa una evolució "local" del Chatelperronià, en canvi per altres estaria més emparentada amb l'Aurinyacià. Ja em direu el què:



De nou, tornem amb l'Aurinyacià clàssic, vinculat als humans moderns i distribuit arreu d'Europa. Aquesta indústria va ser reemplaçada pel gravetià, no sabem si abruptament o bé hi va haver un canvi gradual.



Fins aquí el post d'avui. És clar que hi ha moltes altres indústries que no he comentat, aquestes són les més famoses. Espero que com a mínim aquest post hagi servit perquè si mai us trobeu davant d'una eina de pedra d'aquestes no la xuteu, sinó que admireu la seva bellesa.

Mapa de jaciments Uluzzians

L'Uluzzià és una indústria del paleolític mitjà-superior que es troba gairebé exclusivament a la península italiana. En vermell: jaciments de més de 42.000 anys. En taronja: jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys. En beix: jaciments d'entre 30.000 i 38.000 anys.



Els jaciments trobats amb aquesta indústria són relativament escassos tal com es pot observar al mapa, i es concentren principament a l'Itàlia meridional. També n'hi ha un a Fumane, una cova que queda al nord-est de la península italiana, i potser més interessant, un altre al Peloponès, a Grècia. Aquest últim és el més antic de tots, i ens podria estar indicant que els fabricants d'aquesta indústria es van expandir des de Turquia cap a Grècia i finalment van arribar a Itàlia del sud.

Tot plegat té força sentit, ara bé, el que no sabem és quina cara feien els inventors d'aquesta indústria: eren neandertals o humans moderns? Hi ha hagut molta discussió al respecte i els antropòlegs no s'aclareixen. Unes dents trobades a la Grotta del Cavallo suggerien que podrien ser humans moderns, però no és massa fiable. D'altra banda, la velocitat i direcció de l'expansió correspondrien millor a moviments d'humans moderns en direcció al continent europeu des de l'orient mitjà, però també podria ser una expansió neandertal, per què no?

Mapa de jaciments Proto-Aurinyacians

Acabat de sortir del forn!



Hi he inclòs tots aquells jaciments on s'hi havia trobat proto-aurinyacià, aurinyacià arcaic o aurinyacià primerenc, que espero que siguin conceptes sinònims.

Els colors representen diferents dates històriques:

-En vermell, els jaciments d'entre 42.000 i 47.000 anys.
-En taronja, els jaciments d'entre 38.000 i 42.000 anys.
-De color beix els que en tenen entre 30.000 fins a 38.000.
-En verd, els de menys de 30.000 fins a 20.000 anys.
-En negre, els que no han estat datats o la datació no té sentit.

Aquesta indústria és molt semblant a l'Aurinyaciana però no idèntica, i es caracteritza per tenir una distribució menys àmplia i ser una mica més antiga, al voltant dels 42.000 anys i més. Que al mapa hi surtin jaciments amb menys de 30.000 anys ens hauria de fer dubtar: potser hi ha arqueòlegs que classifiquen eines dins d'aquesta indústria però que realment no ho són? O bé és que les datacions estan malament?

Mirant el mapa és impossible de dir si la indústria és autòctona -és a dir, la van inventar els neandertals, com han suggerit alguns- o bé va ser importada des de l'orient mitjà per grups de HAM. De fet, els jacimetns de Bulgària tenen edats similars als de la península ibèrica (El Castillo, Isturitz, Reclau Viver), per tant, o bé l'expansió va ser molt ràpida o bé no hi va haver expansió d'est a oest.


CONTINUARÀ amb... mapa de jaciments Uluzzians.

Mapa de jaciments Aurinyacians

I ja el tenim aquí! M'ha costat suor i llàgrimes, però el més important és que està sa i estalvi!



Després de 4 hores de feina, finalment l'he pogut acabar. Tot va començar ahir, quan vaig obrir l'excel on hi havia tot el llistat de jaciments. Mentre me'ls apuntava a la llibreta juntament amb les datacions, me'n vaig adonar que ja havia passat una hora i mitja i encara anava per la lletra B. A més a més, les caselles de 0,5 cm d'alt x 2,5 cm de llarg x 50.000 que n'hi deu haver en total (o més) em van provocar mal de panxa. Ja sol passar, és un mal que m'entra pels ulls, em puja al cap i després em baixa als intestins. Solució? Mirar una porno. Ho vaig intentar, sí, però ara ja feia almenys 2 anys que feia bondat i el disc estava massa fet pols: ho vaig poder comprovar quan no arrencava ni a la de 5.

Vaig haver de passar la nit sense pornografia, una notícia que al principi em negava a acceptar, i que em va fer saltar com un ximpanzé enfollit. L'endemà (és a dir, avui), amb les piles carregades, l'he pogut acabar.

Alguns comentaris de cara a llegir el mapa: hi ha punts de 5 colors. Aquests colors no són perquè m'agradi fer-ho tot més alegre, sinó que indiquen l'edat del jaciment. Les dates estan calibrades (són abans del present) i he agafat la més antiga de cada jaciment.

De color vermell hi ha els jaciments amb una antiguitat d'entre 42.000 fins a 47.000 anys i més. Aquí s'hi inclouen la gran majoria de jaciments del proto-aurinyacià, una indústria amb peculiaritats pròpies més antiga que el propi Aurinyacià.

De color taronja hi trobem els jaciments de l'època de la Transició, és a dir, entre 38.000 i 42.000 anys abans del present (aprox.).

De color beix hi ha els jaciments que tenen entre 30.000 i 38.000 anys.

De color verd els jaciments d'entre 20.000 i 30.000 anys. Aquests són de datació més dubtosa.

De color negre els jaciments que no han estat datats o bé que les datacions no són creïbles (menys de 10.000 anys).

4 comentaris sobre la distribució dels Aurinyacians:

-Els jaciments més antics sembla que són de Bulgària (47.000 anys i més): això concorda amb una expansió d'humans moderns des de l'orient mitjà.
-De la mateixa manera que els Mosterians i els Chatelperronians, els Aurinyacians preferien la regió del Perigord. És on n'hi havia més densitat.
-En general, també s'observa més densitat de jaciments Aurinyacians que no pas d'indústries anteriors: això concordaria amb una densitat més elevada d'humans moderns que no pas de neandertals, com han suggerit alguns autors.
-Les datacions relativament recents del Regne Unit (menys de 38.000 anys) no dónen suport als 43.000 anys del maxil·lar de Kent.
-Europa del nord no sembla que agradés gaire als humans del paleolític mitjà i superior.

Mapa de jaciments Chatelperronians

Aquest cop he fet servir punts i crec que no m'he desviat tant com amb l'últim mapa. Els punts de color vermell indiquen jaciments amb una antiguitat (C14) superior als 40.000 anys. Els de color taronja, entre 30.000 i 40.000 anys, i els de color groc, menys de 30.000 anys. Els de color blanc indiquen que no hi ha datació coneguda.



El mapa intenta representar els jaciments Chatelperronians més importants (desconec si hi són tots). Com es pot observar, aquesta indústria s'estenia per tota La France i el nord de la península ibèrica. Són un total de 21 jaciments, els més coneguts dels quals són La Quina, la Grotte du Renne i Morin.

De la mateixa manera que els Mosterians, els Chatelperronians també preferien Aquitània. Deu ser que allà s'hi feien bons bolets, hi havia molts de senglars o la vegetació era més variada.

CONTINUARÀ AMB... mapa de jaciments aurinyacians!!


Agraïments a: David Sánchez i Google Maps. Ah, i a en Maju per suggerir-me la idea dels punts.

Nou mapa d'antigues migracions humanes modernes

Encara no s'ha publicat el de migracions neandertals o erectusianes, però sigueu pacients, perquè els científics hi estan treballant!



Aquest mapa l'he trobat gairebé per casualitat, i m'ha cridat l'atenció perquè és força diferent dels "vells": representa les principals migracions que van tenir lloc durant el primer (o segon?) fora d'Àfrica, fa més de 70.000 anys. En teoria està basat en el "deneá", recombinant, a més a més.

A diferència dels vells, aquest mapa dóna un paper central a la Índia, i fa descendir els nord-africans actuals d'una branca que es va separar de la dels europeus a l'Àsia de l'oest, una dada que fa poc va remarcar un estudi sobre aquesta part del món.

Per comparar, aquí hi ha un mapa "vell":

El mapa de la dona i l'home del fred a La France

Amb la cortesia de Google Maps i el llibre de la Gemma Aguilera "Una humanitat extingida" he pogut elaborar aquest mapa:



Els 15 jaciments "indicats" (aquesta era la intenció, almenys) al mapa corresponen a jaciments amb presència fòssil neandertal. Fa poc vaig elaborar un altre mapa de jaciments neandertals dels Països Catalans, gràcies també al llibre de la Gemma i al Google Maps.

Les meves més sinceres disculpes als potencials lectors francesos que en observar el mapa i comprovar que el seu poble es troba desplaçat uns 20 quilòmetres sentiran una barreja de ràbia, impotència i ganes de trencar-me el coll: l'explicació és que, a part que sóc un desastre amb el paint, els neandertals tenien la mania d'acumular-se tots al mateix lloc, pel que sembla.

Cova de les Teixoneres (Moià) una altra mina neandertal

Des que les excavacions d'enguany van començar, el passat 3 d'agost, i van finalitzar divendres 19 del mateix mes, que els arqueòlegs no han parat de punxar (així es diu quan fan alguna troballa) en els escassos 10 centímetres exavats a la boca d' aquesta cova tant emblemàtica, que no era pas un hotel, sinó un campament en tota regla, és a dir, al contrari del que es pensava, els neandertals de fa 50.000 anys hi estaven permanentment instal·lats i no pas de forma transitòria: fins a 5.000 objectes han estat catalogats, de moment.



Millor fora que dins!
D'acord amb la quantitat d'ojectes trobats, els neandertals preferien passar l'estona a la part de fora de la cova, i no pas al seu interior. Ja se sap que prendre el sol és molt sa per les vitamines essencials que necessita el cos, i pel que he après llegint les novel·les de l'Auel, en cas de terratrèmols no és massa aconsellable estar-se dins la cova esperant que et caigui una pedrota al cap.

Pedres marca Montseny i Anoia
Malgrat estar situada a la comarca del Bages, els neandertals de Moià feien expedicions per anar a buscar sílex uns quants quilòmetres més avall de casa seva (veure mapa). Les eines trobades a la cova probablement van ser abandonades degut al seu estat de deterioració. I és que no hi ha res etern en aquesta vida, tot té el seu final, fins i tot les afilades puntes de sílex.

Menú carnivoral
Entre les restes d'animals que van ser devorades allà mateix, hi trobem óssos, hienes, llops, guineus, linxs, toixons, cérvols, conills, cabriols, etc. És a dir: qualsevol bèstia de quatre potes era susceptible d'anar a parar en un estómac d'un altre animal de dues.



Quina cara feien?
Encara no ha estat possible trobar cap resta humana, per la qual cosa no podem esbrinar l'aspecte que tenien els seus habitants. Ara bé, l'equip d'arqueòlegs, dirigit per Jordi Rosell (IPHES), ja se sent molt satisfet amb la quantitat de material trobat. Si surt un neandertal, millor que millor, però sinó, tant és, al cap i a la fi ja sabem que van habitar la cova.


FONT:
http://www.regio7.cat/bages/2011/08/17/recerca-coves-moia-revela-que-neandertals-hi-vivien-forma-estable/160900.html

El mapa de l'home i la dona del fred als PPCC

Gràcies al llistat de jaciments que anaven incorporats a l'apèndix del llibre de la Gemma Aguilera, Una Humanitat Extingida (2009) he pogut elaborar aquest mapa:




Com es pot veure a simple vista (clic per engrandir), el mapa només inclou els jaciments dels PPCC (Països Catalans). Ben cert és que els neandertals no hi entenien de fronteres político-culturals, i encara menys si són de la nostra era, però el llistat que la Gemma dóna pels jaciments de la resta del món, malgrat ser interessant, m'ha semblat força inclomplert. En el cas dels PPCC crec que la llista de jaciments neandertals, una cinquantena, és força completa, però em costa molt de creure que en tota França només hi hagi uns 15-20 jaciments neandertals, o sigui que si hi ha algú que vulgui que li dibuixi el mapa de jaciments neandertals del seu país/regió, només cal que em dongui el llistat de jaciments complert. Com més mapes farem, més riurem!

De moment, 4 comentaris sobre la distribució dels neandertals als PPCC (deixant de banda les illes, que tots sabem que no destacaven precisament per ser bons mariners): les zones preferides eren les de muntanya, sí, però també la costa. Els campaments a la costa daurada i la banda sud-est del País Valencià s'amunteguen tots a la mateixa zona, que devia ser molt rica en... PETXINES!!!



*Me n'oblidava!! Si hi ha algun pro-sàpiens que té a mà una llista de jaciments aurinyacians o de l'Època de l'Extinció, agraïria molt que me la passés o em digués on trobar-la, així podriem comparar-los amb aquest, a veure si és cert que els HAM d'entrada eren molt més nombrosos, o bé les seves poblacions eren de mida similar a les neandertals, almenys d'entrada, tal com defensa l'amic Millán.