Quina era l'estructura social dels clans neandertals?

Acaba de sortir un estudi molt interessant que fa una recompilació de totes les dades que tenim sobre el comportament social dels grups neandertals. Si us fa pal llegir-vos-el tot, quedeu-vos com a mínim amb la part on hi diu "SUMMARY": Neanderthal social structure?



Alguns extractes de l'article:

"Estimates of band territories on the basis of raw material distributions over the landscape and on the basis of meat consumption at kill sites corroborate the interpretation of local band sizes in the 12–25 range."

Ja ho sabíem que els clans neandertals estaven formats per un grup petit de persones, que generalment compartien vincles de sang. Aquests clans intercanviaven noies joves amb altres clans per evitar l'endogàmia, és a dir, eren societats que practicaven la patrilocalitat.

"In fact, it is difficult to imagine how local bands could have survived for long without such alliances for either subsistence or mating purposes."

Els clans neandertals probablement formaven aliances amb altres clans; del contrari, és a dir, si s'haguessin mantingut aïllats, la supervivència a curt o llarg termini hagués estat francament difícil.



"The transport of stone tools beyond 30–50 km from sources appears to reflect periodic visiting with other bands or the aggregation of several allied bands. Kill sites such as Mauran, representing over 1000 tons of meat butchered over a few centuries or millennia, and ritual sites such as Bruniquel may reflect such aggregation and social bonding events between local bands or their representatives."

A l'hora de visitar els altres clans devia ser freqüent celebrar festins; això és el que suggereix l'agregació de diferents eines de pedra trobades a molta distància del lloc on es va extreure el sílex: periòdicament els clans neandertals aliats es devien agrupar per intercanviar coneixements, experiències, noies adolescents, etc. Així ho testifiquen les immenses tonelades de carn trocejada que es van acumular en un espai reduït durant un curt període temps, de pocs segles o milenis.

"There is clear evidence of enemy relationships among Neandertals in terms of cannibalism, and it seems most likely that there were conscious social distinctions between allied local bands and enemy bands, probably also expressed in terms of dialectical or linguistic differences, similar to those exhibited among the low-density ethnographic populations in Australia and Boreal North America. "
El que tots sospitàvem: la idea dels neandertals com una humanitat "millor" que la nostra és falsa. Els clans neandertals tenien uns signes propis d'identificació amb el grup al qual pertanyien, com ara una forma de parlar diferent de la d'altres clans. Deixant de banda tota la literatura fictícia, tenim força evidències que els neandertals eren exactament igual que nosaltres: uns bèsties i uns cafres. Les disputes entre clans enemics sovint podien acabar en veritables matances que es païen amb un bon festí amb carn i fetge dels vençuts, talment com practicaven fins fa poc algunes societats modernes, com ara certs nadius de la Polinèsia.



"There are also indications of the elevated status of some individuals in Neandertal communities, including preferential treatment in life of some aged or infirm individuals, preferential burial treatments, skull deformation, skull removal, special clothing or painted body designs, personal adornments or prestige objects, and the use of small exclusive ritual spaces. "

També hi ha molta evidència que els neandertals creien que hi havia alguna cosa després de la mort. Així semblen mostrar-ho certs enterraments repartits per tot el seu domini. Hi ha una altra peculiaritat en aquests enterraments, i és que en la gran majoria el difunt era un home d'edat avançada. És possible que el clan neandertal donés preferència a alguns dels seus membres per sobre d'altres, i que tinguessin com una mena de cap de la tribu, generalment la persona amb més coneixements del grup?

"While some researchers have questioned whether Neandertals had a significant sexual division of labour, there are good reasons for assuming that such divisions were just as strongly developed, if not more so, as those among ethnographic hunter/gatherers."

Si els neandertals preferien com a cap del clan un home, això vol dir que hi havia certa divisió entre sexes: no era el mateix ser home o dona dins d'aquestes societats, i probablement cada sexe tenia les seves funcions determinades dins del clan, al contrari del que suggereixen certs autors que diuen que no hi havia divisió sexual a l'hora de fer les feines i que tant homes com dones caçaven i feien les feines de casa indistintament.

"Cemeteries, although rare, seem to have existed in the most productive environments and may reflect corporate kinship groups that owned specific resource locations, or, more conservatively, may have simply symbolically expressed membership in a consciously recognized social group such as the local band."

Els cementiris (!!) podrien haver existit a les àrees més riques en recursos i podrien simbolitzar cooperació entre clans aliats o fins i tot expressar simbòlicament que algú pertanyia a un clan reconegut.



"The main differences that are apparent between Middle and Upper Palaeolithic groups seem to be related to the development of complex hunter/gatherer social organization and economies in some areas of the Upper Palaeolithic versus the simpler hunter/gatherer economies and societies of the earlier Palaeolithic (aspects of which continued to characterize ethnographic hunter/gatherers in resource-poor environments). These economic and social differences do not appear to result from biological factors but appear to arise from different technological adaptations and strategies. In light of these observations, we can ask: ‘Were Neandertals really that different from us?’"

Les principals diferències entre les societats neandertals i les del paleolític superior, ja dominat pels humans moderns, semblen recaure en l'organització social i l'economia, que eren més complexes en algunes societats del P.S. que no pas les del palelolític mitjà. Aquestes diferències no semblen tenir res a veure amb factors biològics, sinó més aviat amb diferents adaptacions locals i estratègies.

Arribats en aquest punt ens preguntem si els neandertals eren realment diferents de nosaltres?

És una bona pregunta: pels arguments exposats a l'article sembla que les societats neandertals eren molt similars a qualsevol societat caçadora-recol·lectora actual. Ara bé, hi ha certs arqueòlegs que dubten que els cementiris, la ritualitat i fins i tot el llenguatge existissin en els neandertals, almenys de la mateixa manera que en nosaltres. És un tema complex, tant o més que la filosofia dels clans neandertals.