Els Palomas... creien en el més enllà?

Detalls impressionants d'un enterrament impressionant, d'un també impressionant jaciment neandertal: el de la Sima de las Palomas, a Múrcia.



Fa poc més d'un any, Michael Walker ja va insinuar el més que possible simbolisme dels enterraments neandertals. Ara ens n'ha donat més detalls, del que podria ser una de les troballes més espectaculars de l'univers neandertal.

Primer de tot, les dates: 50.000 anys fa que van morir aquella neandertal jove, un nen petit i un adult, possiblement masculí. Van ser enterrats tots tres junts, però no pas sols: al seu voltant hi havia les seves eines i restes de menjar cuinat. A més a més, els investigadors creuen que l'enterrament va ser visitat més d'una vegada. És possible que els vinguessin a portar més menjar, un cop morts?

La posició dels esquelets -articulats, per cert- és una mica sospitosa pel que fa al simbolisme: tots tres tenen les mans alçades fins a la posició del cap, cosa que podria indicar algun tipus de ritual o creença religiosa.



Família?

Hi ha la possibilitat que els tres individus estiguin relacionats, però malauradament no es pot comprovar sense els anàlisis d'ADN, que no es podran realitzar perquè amb les altes temperatures de la regió qualsevol doble hèlix es deu haver degradat completament.

Bestiari?

També hi ha la possibilitat que aquest no sigui un cas d'enterrament, sinó que senzillament un grup de hienes hagués devorat aquest petit grup i haguessin quedat allà, o qualsevol altre accident, com ara que els hagués caigut un llamp a sobre. Els investigadors, però, creuen que aquest no és el cas.

Bestiari II

S'haguessin barallat amb animals o no, sí que és cert que unes potes de pantera s'han trobat molt aprop dels cossos. Una possibilitat molt interessant és que un neandertal tallés les potes d'una pantera i les posés al damunt dels cossos abans d'enterrar-los amb cert sentit ritual.



Lapidació?

Al damunt dels cossos s'hi han trobat moltes pedres. És ben possible que un cop col·locats els cossos dins del forat, els enterramorts i altres neandertals del clan els llancessin pedres a sobre per tapar-los.

Baixets

Dels tres esquelets enterrats, el més alt de tots no arribava a l'1,60. Aquests són els únics detalls que, a banda del sexe, ens ha revelat Walker.

L'opinió d'en Trinkaus:

El busca-i-troba híbrids ha dit -després d'investigar detingudament les restes, se sobreentén- que és molt possible que efectivament es tracti d'un enterrament, com n'hi ha tants altres de documentats en tot el domini neandertal.



Tot plegat fa que molta gent es pregunti si els neandertals tenien alguna creença en el més enllà; si potser les mans al cap i el menjar i eines trobats al voltant dels cossos significa que els del seu clan creien que els morts feien un viatge en un altre món -i per aquest motiu, necessitarien les eines i aliment-.


FONT:

http://news.discovery.com/archaeology/neanderthal-burial-ground-afterlife-110420.html

Un parell d'estudis centrats en els neandertals ibèrics

És cert que els neandertals ibèrics no formen un conjunt massa nombrós -de moment-, però els pocs que hi ha tenen la sort d'estar ben conservats. Els dos jaciments principals on s'hi han trobat diversos neandertals ibèrics ben sencers són el Sidrón, a Astúries, i las Palomas, a Múrcia. Aquests dos llocs ens poden proporcionar informació molt valuosa dels nostres protagonistes, i segur que en sentirem a parlar molt de cara els propers anys.



Com que la ciència neandertal es va actualitzant cada dos per tres, i també gràcies a l'admiració i curiositat que bona part dels moderns contemporanis sentim per ells, cal estar ben a l'aguait per si apareix alguna notícia parlant d'alguna part minúscula que l'essència neandertal: una micropartícula que va quedar enganxada a les seves dents fa més de 50.000 anys, un troç de mandíbula, un parell de dents, una petxina oxidada... poden ser motiu de complexos i extensos estudis signats pels antropòlegs més famosos del món, i és que els neandertals són com el porc: tot s'aprofita.

L'estudi més recent del qual en tinc constància porta com a títol Bone remodelling in Neanderthal mandibles from the El Sidron site (Asturias, Spain) i està signat, entre d'altres, per Antonio Rosas. Com que les últimes notícies del Sidrón, o més ben dit, de la família neandertal que hi va viure, eren massa sanguinàries, el que s'ha fet en aquest estudi és simplement estudiar les innocents i rialleres mandíbules de la família i també les peces que aguanten les mandíbules: les dents. Com sabem, les dents eren una peça clau de la supervivència neandertal, perquè sense elles no haurien pogut mastegar la carn i això els hauria produït una indigestió, mal de panxa, poques ganes d'anar a caçar --> extinció.



El desenvolupament ossi de les mandíbules neandertals del Sidrón és diferent de la resta de primats. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat aquests investigadors: aquestes petites diferències en el creixement ossi podrien explicar per què els neandertals tenen una mandíbula més quadrada i també perquè el foramen mental, aquell petit foradet que tenim a banda i banda de la mandíbula inferior, és més posterior que el dels humans moderns.

El següent estudi, signat pel famós antropòleg M.J. Walker i el busca-i-troba-híbrids Trinkaus, s'ha centrat en el post-crani dels neandertals de las Palomas, que com sabem, també formaven una família bastant àmplia. El post-crani inclou tot allò que va de cap per avall: mans, peus, cames, vèrtebres, etc. En aquest cas, la majoria de Palomas coincideixen força amb els neandertals clàssics, excepte Palomas 92, que sembla que presenta més gracilitats en diferents membres del cos, com ara mans i peus. Ja sabem per altres estudis que alguns Palomas mostren característiques peculiars que els fan una mica diferents als neandertals que van viure més al nord d'Europa, i en alguns casos, més propers als humans moderns: Neandertal postcranial remains from the Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, southeastern Spain.



Una altra gracilitat que els neandertalòfils agrairiem molt, és que algun signant desinteressat pengés així que fos possible un molt gràcil pdf per poder llegir els estudis sencers, això segur que ens faria molt feliços a tots, almenys per un moment.

Les aventures d'Ida, una neandertal pèl-roja.

Ida és el nom d'una jove neandertal de 20 anys, pèl-roja i d'1,50 metres, que curiosament, no té cap K incorporada. Observem que és un nom neandertal ben corrent: 3 sons vocàl·lics, 2 dels quals són vocals i la tercera és una consonant. La consonant el que fa és equilibrar la sonoritat de les vocals i en facilita la pronunciació. No és com AO, que en dir-ho, se t'omple la boca, com si t'hi haguessis ficat un globus de silicona a dins.



Aquesta jove és la protagonista d'una historieta inventada que ha sortit avui a El País, "Nuestros Primos Neandertales" i viurà les seves aventures acompanyada d'altres neandertals del seu clan. Aquesta historieta està orientada a recollir les últimes notícies dels neandertals, sobretot, les més espectaculars, com ara que quan la cosa es posava negra es veien obligats a practicar el canibalisme, que eren molt coquetos amb el tema de les petxines decorades, que la seva dieta era rica i variada i, evidentment, el polèmic tema de l'extinció, on tenim el plaer immens de llegir els comentaris d'alguns entesos en el destí dels últims neandertals purs, ara fa gairebé 30.000 anys.

Oh no! L'autor d'aquest pamflet hi ha incorporat una escena de sex-affaire, com era previsible, on la pobra Ida no hi queda massa ben retrada...

A veces caminaban kilómetros hacia el interior para contactar con otros grupos cuyos miembros tenían un aspecto distinto e intrigante, más altos y menos robustos. Ida, que no sobrepasaba el metro y medio de estatura, se fijó en uno más alto y, tras un par de encuentros, decidió finalmente irse con él para aparearse, tal y como había visto hacer a otras mujeres en el clan de su padre.

Impressionant, senyors. Ni les formigues ho fan d'una manera tant automàtica. Des d'aquí m'estic imaginant la conversa:



Ida: Hola com et dius?
Personatge Diferent i Intrigant: yuà éyaùinggòf grr weoýér chwee
Ida: Ets una mica lleig. Vols sexe?
Personatge Diferent i Intrigant: grrr grrrrr
Ida: Això vol dir que sí?
Personatge Diferent i Intrigant: GRRR GRRRR
Ida: Corre, anem darrere aquells arbres!

Au va, que no us ho creieu ni vosaltres!! I un altre cop amb el mite que els sapientíssims eren més alts, i d'aspecte "intrigant". Per marxar corrents, vaja. L'Ida havia d'anar molt necessitada.

I ara ve el millor de tot: els comentaris dels *experts* Zilhäo i Trinkaus, que han estat afegits a aquest conte de fades perquè tot quedi encara més maquillat que aquelles pobres petxines.

Joao Zilhao: Muchos de los rasgos que usamos para discriminar a los humanos modernos de los neandertales son detalles de la anatomía del esqueleto interno y no se aprecian desde fuera, a menos que tengas visión de rayos X
Gràcies per haver-ho deixat anar, Zilhao! No ho havia sentit mai. O sigui, que tot allò de tenir el nas més gros, sense barbeta, el bony occipital, les característiques neandertals de tota la vida, vaja, no serveixen per res? Ara feu servir els raigs X per diagnosticar un cas de neandertalitat? I què passa amb els detalls de l'anatomia externa? No em pots pas dir que són iguals, indistingibles. O sí? L'antropologia i els antropòlegs cada cop em semblen més incomprensibles.

Ara toca parlar de Nicolai Valuev, aquell boxejador que té un rostre una mica estrany: está dentro de la variabilidad humana.

A veure, dr. Zilhäo: Nicolai Valuev es troba dins la variabilitat dels que pateixen d'acromegàlia, que és un transtorn en la glàndula pituïtaria que pot resultar en malformacions al crani. Aquesta malaltia no té RES a veure amb els neandertals, no inventem històries, siusplau:

http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/07/nikolai-valuev-el-neandertal-vivent.html



Una petita dada de l'Abric Romaní que m'ha fet gràcia:

Además, eran unos maestros del fuego. En el yacimiento de Abric Romaní, en Tarragona, el equipo del arqueólogo Eudald Carbonell lleva examinando más de 200 hogueras desde 1983.

I jo que em pensava que l'Anoia quedava a la província de Barcelona! Va, es perdona, que jo tampoc no sóc una experta en geografia murciana o d'on sigui l'autor d'aquest pamflet.

J. Zilhäo opinant sobre les dates de 28.000-30.000 anys de Gibraltar: son pura fantasía. Una crítica molt constructiva, que segur que ens ajudarà a millorar les datacions amb C14. Gràcies, doctor!

OH! OH! OH! ARA VE EL MILLOR! En Trinkauuuuuuuussss! Em frego les mans.

E. Trinkaus:

1-El estudio genético no confirma nada
2-Nosotros ya lo sabíamos, pero los genéticos han proporcionado la evidencia. Lo que tenemos es un número de fósiles de humanos modernos que contienen en un cierto grado una ascendencia neandertal, aunque son todavía humanos modernos. A medida que los humanos modernos se extendieron después de unos 50.000 años se encontraron con poblaciones neandertales. Sabemos por la arqueología que vivían de una manera muy parecida, y seguramente encontraron en la población que acababa de aterrizar compañeros adecuados y las poblaciones se mezclaron en un cierto grado. Probablemente ocurrió en lugares y tiempos diferentes.



3-En Norteamérica hay dos especies, el coyote y el lobo. En condiciones ecológicas normales se comportan como especies separadas, compiten entre sí y no se mezclan. Pero si la ecología se perturba, los machos y hembras de especies distintas se aparean libremente y producen una descendencia completamente fértil y viable. El lobo rojo, en la parte sureste de Estados Unidos, es híbrido entre el coyote y el lobo.
4-Cuando publicamos los resultados del niño de Lagar Velho hace 12 años hubo gente que reaccionó de una manera entusiasta a la interpretación que dimos del esqueleto.
5-I si vostè no hagués trobat cap evidència d'encreuament? Lo habría aceptado de buena gana. Muchos de los que rechazaron lo que yo y otros mostramos como una clara evidencia lo hicieron en términos filosóficos. Hablamos de los orígenes humanos y el lugar que ocupamos en el mundo. Si lo abordas de forma científica o religiosa hay un prejuicio del que uno debe ser consciente

Aaaaahhhh mentider, no et crec! No et crec! Això ja és massa, això sí que és un conte, i dels bons! Refuses les dades genètiques si es contradiuen amb les teves teories, menteixes quan dius que ho haguessis acceptat, quan tots sabem que has trobat 23124273574353 híbrids, i la meitat dels quals han estat estudiats per altres científics que han dit que d'hibrids no en tenen ni un pèl i tu has callat, fins i tot en Zilhäo ha reconegut que Lagar Velho és massa recent i tu has continuat anant a la teva bola, i ara, ens has de dir que els científics que no estan d'acord amb tu, simplement és que opinen en "termes filosòfics" i aborden el tema d'una manera religiosa i amb prejudicis?? Au, vés-te'n a recollir petxines a la platja! (per no dir una altra cosa).




Per a llegir el conte sencer:

http://www.elpais.com/articulo/portada/primos/Neandertales/elpepusoceps/20110213elpepspor_8/Tes

Notícies dels Palomas!

La XIXena campanya d'excavacions a la Sima de las Palomas (Torre Pacheco, Múrcia, ESP) , un dels jaciments més importants no ja de la península ibèrica, sinó m'atreveixo a dir de tot el rang d'habitatge neandertal, ens ha sorprès aquest cop amb una molt bona notícia: 3 esquelets neandertals més, datats en 50.000 anys, han estat trobats.

Michael Walker, el nostre reconegut antropòleg, ja fa anys que no es separa del pic i la pala per esbrinar quin va ser el destí dels últims Palomas.
Fins avui, 8 són els neandertals recuperats d'aquest jaciment, alguns en molt bon estat.
Els esquelets, força complets amb cranis i mandíbules, pertanyen a dos adults i un varó jove. Desgraciadament no n'he pogut trobar cap més detall, espero que l'equip d'en Walker ja n'estigui preparant un article dels seus.

Aquestes excavacions fa més de 10 anys que es van començar. La primera troballa es va produïr l'any 1991 per un espeleòleg, i des de llavors, que és un no parar.

Quiners sorpreses més ens amaga aquest jaciment? Fins ara sabem que allà hi van viure els penúltims neandertals, datats en uns 40.000 anys, alguns dels quals fan sospitar d'alguna presa de contacte amb els nouvinguts africans, també s'hi han trobat nombroses puntes de sílex de color blanc, pertanyents a la indústria musteriana, dos esquelets articulats i sencers (una troballa que feia més de 30 anys que no es repetia!), dos cranis que evidencien possibles rituals funeraris, i parlant de simbolisme, molt aprop en l'espai i en el temps l'equip d'en Zilhäo hi van trobar petxines decorades amb pigments naturals que demostren el bon gust d'aquells neandertals.