No és com ara que només es queda embarassada qui vol, i sobretot, qui pot: abans les noies neandertals no podien triar, perquè segurament ni tant sols havien associat sexe i embaràs: això ho va descobrir l'Ayla fa 35.000 anys. Els neandertals com a molt es devien pensar que els nens els portaven les cigonyes, o l'ós de les cavernes. O potser sí que tenien alguna teoria de com venien al món? És un tema fascinant!
Però quedem-nos en estat de gestació neandertal: una mare embarassada necessitava una dieta especial i certa estabilitat perquè el neandertal petit o la bessonada finalment arribéssin a terme; i de ben segur que aquestes condicions especials per cuidar una embarassada neandertal van haver d'existir per força; o això, o s'acabava l'espècie -i es va acabar- però segurament no per les dietes neandertals nefastes.
Siguem realistes: allò de les 5.000 calories diàries a base de carn de mamífer herbívor era molt difícil de creure. Traduïnt-ho al nostre llenguatge modern, alguns autors van proposar que les mares neandertals ingerien -diàriament- aquestes calories (un adult normal consumeix unes 2.300 calories), que equivaldrien a menjar-se 10 hamburgueses gegants, cada dia, a més.
Mai no m'ha convençut, sempre ho he acceptat de mala gana, esperant que per fi algú se n'adonés que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. I sembla que per fi aquest dia ha arribat: Julien Riel Salvatore -el coneixereu per la hipòtesi dels "neandertals amorosos"- un antropòleg brillant, estigueu d'acord amb això dels amorosos o no, ha tocat de peus a terra.
No només ha posat en dubte aquesta dieta tant poc saludable, sinó que ha deixat ben clar que una mare neandertal que hagués seguit aquesta dieta hauria mort. No, no estem parlant d'un mal de panxa passatger, ni tant sols d'una pèrdua de pes momentània. Estem parlant de la mort.
Els motius són que 5.000 calories equivalen a desnutrició severa com la que pateixen alguns nens al tercer món si la dieta no aporta tot allò que el nostre cos necessita o ho aporta en excés. Nutrients com ara:
-Nivells tòxics de proteïnes per ingesta excessiva de greix.
-Consum exagerat d'alguns micronutrients com ara el zinc i el potassi, que en elevades quantitats poden malmetre òrgans vitals.
-Falta d'altres nutrients essencials, com ara el folat i el calci.
Una embarassada necessita tots aquests nutrients essencials encara més que algú que no estigui en estat.
Afortundament sabem que els neandertals consumien altres tipus d'aliments, com ara peix, verdures i marisc, que enriquien la seva dieta. Per tant, no es pot dir que els neandertals menjaven carn sí o sí, sinó que sabien extreure profit de tot allò que era al seu abast per tal de tenir una dieta el més saludable possible.
El que no acabo d'entendre és: com és possible que aquesta dieta més mortífera que un bolet verinós hagi estat proposada per autoritats de prestigi com a l'ideal per a una neandertal embarassada?!
Gràcies Julien!
Font:
http://averyremoteperiodindeed.blogspot.com/2012/02/how-to-feed-pregnant-neanderthal.html
i els cargols? Com a caçadors recol.lectors segur que incloïen a la seva dieta herbes variades, llavors,bolets, formigues -s'en mengen a mig mon-, fruits sivestres, alguns ous,cargols, segur, que n'hi ha per donar i per vendre a les nostres latituds, cuquets variats, granotes, sargantanes, entre d'altres. Que bo.
ResponEliminaHoal Gabriela!
ResponEliminaSí és clar, tots els ingredients que dius, de ben segur que els neandertals els incorporaven a la seva dieta, i també gran quantitat de peix i marisc, sobretot els que vivien més aprop de la costa.