diumenge, 19 de febrer de 2012

Un altre mite que cau: la Càrrega Dental Anterior

És gairebé impossible trobar un sol documental sobre neandertals en què aquests no hi surtin ensenyant les seves dents grogues i corcades aguantant un troç de pell amb totes les seves forces mentre amb una mà li passen el raspador per allisar-lo.

Aquesta escena tant característica s'observa exclusivament en documentals sobre neandertals, i és conseqüència del "descobriment" que va fer un il·luminat sobre el desgast que presentaven les dentadures de molts dels nostres protagonistes, com és el cas de Shanidar 1, Lo Mostièr, La Ferràssia, etc.



L'il·luminat aquest va pensar que, d'acord amb la teoria darwinista, si els neandertals tenien les dents tant desgastades i els humans moderns no, era perquè en els neandertals les dents servien per altres funcions essencials per la seva supervivència, com ara aguantar pells amb la boca, potser sílex, ossos, sorra, animals vius, animals morts o qualsevol cosa que sigués susceptible de poder ser queixalada.

L'explicació era que les dents neandertals s'utilitzaven com una tercera mà. És a dir, allà on els africans en tinguessin prou utilitzant la mà dreta o esquerra per aguantar qualsevfol objecte que estiguessin manipulant, com ara un troç de pell, els neandertals utilitzarien les dents com a reforç. Aquesta diferència en els hàbits de treball tant peculiar tenia una explicació ben senzilla: com que els humans moderns tenien millors connexions cerebrals, no necessitaven fer servir les dents perquè ja havien inventat eines que els van permetre evitar aquest desgast dental, mentre que els neandertals anaven més endarrerits.

Però tornem al darwinisme: si totes les cultures neandertals tenien el costum de fer servir les dents com a tercera mà, el darwinisme prediu que els més aptes en aquesta tasca haurien tingut més fills, és a dir, el neandertal amb el somriure més fastigós era aquell que més èxit tenia amb les noietes, per més paradòjic que pugui semblar.

I ara és clar, per acabar de tancar-ho tot calia trobar la prova definitiva: si les dents neandertals es feien servir d'aquesta manera durant tants de milenis és que havien d'estar preparades d'alguna manera per suportar una sobrecàrrega tant gran. D'acord amb aquesta teoria, seperaríem trobar un revestiment dental més gran a les dents anteriors dels neandertals que en les posteriors -perquè eren principalment les incisives les que es feien servir per subjectar la peça de roba o el que fos- i un revestiment més gruixut a les dents neandertals que en la resta d'homínids de diferent morfologia facial.



Els autors d'un nou estudi que porta de nom "Tooth wear, Neanderthal facial morphology and the anterior dental loading hypothesis" han estudiat les dents d'un bon grapat d'homínids del Pleistocè tardà, entre els quals s'hi troben els neandertals, i també els Igloolik, una ètnia canadenca de caçadores-recol·lectores actuals. Els resultats són que tots els homínids del Pleistocè tardà tenien les dents anteriors més ben revestides que no pas les posteriors, però que aquest revestiment és més acusat en els Igloonik que no pas en els neandertals.

Com a conclusió general, sembla que tots els homínids del Pleistocè tardà aplicaven força a les seves dents anteriors, i per tant, la hipòtesi anomenada "Càrrega Dental Anterior" que prediu que les dents neandertals tindrien una morfologia diferent perquè estaven especialment adaptades a fer aquest tipus d'esforços no s'aguanta per enlloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada