Hi ha poblacions més neandertals que d'altres?

Després d'haver-nos fet patir tant amb l'ADN denisovà i els anàlisis que John Hawks va dir que apareixerien "soon" (aviat) però que no acaben de sortir, l'antropòleg nord-americà va alimentant la seva audiència amb les engrunes de pa que cauen de la seva taula de l'escriptori, on hi té un ordinador amb molts programes complexos instal·lats que li serveixen per generar gràfics d'aquest estil (clic per engrandir):



No sé si la imatge es veu bé. En qualsevol cas, anem de cara al gra: Hawks ha agafat una sèrie de poblacions (luhya, ioruba, toscans, finlandesos, britànics...) i les ha comparades amb el genoma de Vi33.16, una de les tres dones neandertals croates a partir de la qual es va seqüenciar el genoma neandertal.

Hawks ha trobat diferències "significatives" entre diferents poblacions, algunes d'elles molt properes. Vet aquí uns exemples:



[Informació rellevant: com més cap a la dreta, més material genètic es comparteix amb els neandertals].

En aquest gràfic d'aquí sobre hi tenim dues poblacions europees: els britànics i els toscans. Pel que sembla, aquests últims són una mica més neandertals que els seus veïns del nord. No només això, sinó que sembla que d'entre les poblacions comparades, els toscans són els més neandertals de tots. És un resultat que costa una mica de creure, però bé, anem a veure el següent gràfic:




En aquest gràfic es representen dues poblacions xineses de la mateixa ètnia: els Han del sud i els Han del nord. Pel que sembla, també hi ha diferències significatives: els Han del nord porten un 0,5% més d'ADN neandertal. Aquest resultat ja no és tant esperat, si tenim en compte que en ser de la mateixa ètnia, haurien de ser molt similars, genèticament parlant. És com si comparessim entre barcelonins i gironins i trobéssim que aquests últims porten un 0,5% més d'ADN neander. Si aquest % més realment és perquè els gironins haguessin incorporat més ADN neandertal, això voldria dir que gironins i barcelonins ja eren poblacions separades des de fa almenys... 35.000 anys!!! No cola.

I per últim, el gràfic més il·lustratiu, el que en Hawks no sap com interpretar:



Aquí hi tenim representades dues poblacions africanes: els Luhya de Kènia i els Ioruba de Nigèria. Segons el model de Green i Paabo, els africans actuals no haurien de portar ADN neandertal, o en cas de portar-ne, seria degut a barreges amb poblacions no-africanes, com és el cas d'alguns africans de l'est.

Tot i així, el que s'observa en aquest gràfic no és només que no tots els africans són igual de neandertals, sinó que els africans de l'oest (Ioruba) ho són una mica més que els de l'est (Luhya)!!!

Com s'explica tot això? Hi ha diferents alternatives:

1-Que les coses són com les interpreta en Hawks, i que gironins i barcelonins, toscans i britànics o xinesos Han del sud i del nord ja eren dues poblacions separades fa 35.000 anys.
2-Que tot plegat sigui degut a l'atzar: efectes fundadors, deriva genètica... és a dir: que sembli que algunes poblacions són més neandertals que d'altres per aquests fenòmens i no pas perquè realment hagin incorporat més ADN neandertal.
3-Que tot plegat sigui una estructura dins l'Àfrica i els encreuaments neandertals mai van existir: és poc probable, però cal fer una matització: si hi ha africans més neandertals que d'altres i la cosa es deu a l'atzar... potser hauriem de rebaixar el % d'ADN neandertal en no-africans no? És a dir: potser enlloc de ser del 3% com diu en Hawks és del 2%.

Com és obvi, en Hawks s'ha decantat per la 1. En Maju, l'autor del blog "For what they were we are", defensor de "l'únic i irrepetible" episodi d'encreuament a l'Orient mitjà defensa la 2. Jo em sembla que estic força d'acord amb en Maju... almenys fins ara: no em convencen gens els gràfics d'en Hawks i les explicacions que hi dóna. Ara bé, ningú no ens assegura que d'aquí x temps surti un estudi fet a nivell mundial comparant centenars de poblacions amb uns quants neandertals i trobi que hi hagi petites diferències... en qualsevol cas, esperem que en Hawks revisi els seus gràfics: hi ha massa multirregionalisme implícit.


Fonts:

http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2012/02/splitting-hairs-with-neanderthal.html
http://johnhawks.net/weblog/reviews/neandertals/neandertal_dna/1000-genomes-introgression-among-populations-2012.html

El genoma dels denisovans accessible al món sencer

Ha estat una molt bona decisió la que han pres els científics de l'institut Max Planck, on hi treballa Svante Pääbo.



Gràcies al blog Pileta de la Prehistoria, he tingut accés a aquesta excel·lent notícia. El genoma de l'homínid mig erectus mig neandertal que va viure a la cova de Denisova fa poc més de 20.000 anys, segons J. Zilhao, està accessible a qualsevol que hi estigui interessat, i no només això, sinó...

"This data is freely available without passwords."

...que no cal introduir cap contrasenya, ni registrar-se, ni res. Només cal fer un clic en aquesta pàgina i a sota de la secció on hi diu "Downloads" hi trobareu múltiples enllaços per accedir a la doble hèlix denisovana.

Una doble hèlix que per cert, està molt sencera i en bones condicions: fins al 99,97% de les bases s'ha pogut recuperar, i un 99,51% del material genètic té molt bona cobertura. En fi, són paraules molt tècniques que no aconsegueixo entendre del tot; el que sí que entenc és que això és EX-CE-L·L-ENT!

El nivell de contaminació amb ADN humà modern està per sota de l'1%.

I ara què fem? Malgrat que la doble hèlix denisovana estigui disponible, llegir-la pot semblar inintel·ligible. Tot i així, hi ha programes d'informàtica molt complexos que permeten fer els anàlisis: en aquest sentit, el genoma denisovà ens proporcionarà una informació molt valuosa per respondre les grans preguntes que la humanitat s'ha fet sempre: qui som i què hi fem aquí?

De ben segur que aviat en tindrem notícies!


Fonts:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/02/entire-genome-of-extinct-human-decoded.html
http://www.eva.mpg.de/denisova

Més diferències cognitives entre neandertals i humans moderns?

Com que no estic segura de si podré transmetre bé la informació d'un nou estudi, aquí hi deixo el resum, en anglès:

"Over the course of ontogenesis, the human brain and human cognitive abilities develop in parallel, resulting in a phenotype strikingly distinct from that of other primates. Here, we used microarrays and RNA-sequencing to examine human-specific gene expression changes taking place during postnatal brain development in the prefrontal cortex and cerebellum of humans, chimpanzees, and rhesus macaques. We show that the most prominent human-specific expression change affects genes associated with synaptic functions and represents an extreme shift in the timing of synaptic development in the prefrontal cortex, but not the cerebellum. Consequently, peak expression of synaptic genes in the prefrontal cortex is shifted from <1 yr in chimpanzees and macaques to 5 yr in humans. This result was supported by protein expression profiles of synaptic density markers and by direct observation of synaptic density by electron microscopy. Mechanistically, the human-specific change in timing of synaptic development involves the MEF2A-mediated activity-dependent regulatory pathway. Evolutionarily, this change may have taken place after the split of the human and the Neanderthal lineages. "


El que han estudiat aquests autors és una diferència rellevant en el desenvolupament neuronal entre humans moderns i ximpanzés: mentre que en els nostres parents vius més propers l'expressió d'uns gens relacionats amb la sinapsi -transmissió d'informació de neurona a neurona a través d'impulsos elèctrics- mostra una explosió quan aquests encara no han complert un any de vida, en els humans actuals aquesta explosió es retarda fins als 5 anys.



Cercant alguns gens responsables d'aquesta explosió en el nombre de sinapsis, els autors n'han trobat un que sembla important: el MEF2A. Aquest gen mostra alguns canvis en la regulació entre ximpanzés i humans moderns, que segurament estan implicats en aquest retard que s'observa en nosaltres. El que passa és que els autors, que pressumptament han estudiat, per sobre o a fons, el genoma neandertal, sembla que es decanten per una aparició tardana d'aquesta explosió en el nombre de sinapsis, que hauria aparegut després de la separació dels llinatges entre humans moderns i neandertals, fa més de 500.000 anys.

És a dir, que segons els autors, els neandertals tindrien l'explosió a l'any de vida, igual que els ximpanzés i macacs, i a diferència de nosaltres? I que això hem d'entendre que tindria implicacions a nivell cognitiu?


Font:

http://genome.cshlp.org/content/early/2012/01/30/gr.127324.111.abstract

Nou mapa d'antigues migracions humanes modernes

Encara no s'ha publicat el de migracions neandertals o erectusianes, però sigueu pacients, perquè els científics hi estan treballant!



Aquest mapa l'he trobat gairebé per casualitat, i m'ha cridat l'atenció perquè és força diferent dels "vells": representa les principals migracions que van tenir lloc durant el primer (o segon?) fora d'Àfrica, fa més de 70.000 anys. En teoria està basat en el "deneá", recombinant, a més a més.

A diferència dels vells, aquest mapa dóna un paper central a la Índia, i fa descendir els nord-africans actuals d'una branca que es va separar de la dels europeus a l'Àsia de l'oest, una dada que fa poc va remarcar un estudi sobre aquesta part del món.

Per comparar, aquí hi ha un mapa "vell":

Els denisovans tenien predisposició a l'Alzheimer?

L'Alzheimer és una malaltia terrible que afecta principalment la gent gran. Els afectats, com sabeu, es caracteritzen per anar perdent facultats progressivament, fins que al final ja no són capaços de reconèixer els seus familiars ni ells mateixos.



En general la malaltia apareix a partir dels 80 anys, però no tothom és igual de susceptible: alguns la patiran abans i en més intensistat que no pas d'altres, perquè s'han trobat alguns factors de risc. Un d'aquests factors seria la proteïna APOE4. Aquesta variant del gen APOE, que es troba present a la sang de tots nosaltres i s'encarrega de transportar nutrients (sobretot greixos) amunt i avall, s'ha relacionat amb més susceptibilitat a l'Alzheimer que d'altres variants, com ara l'APOE3 i l'APOE2, per característiques peculiars de l'APOE4 a l'hora de transportar els greixos, i que facilitarien la formació de plaques de la proteïna B-amieloide, el procés desencadenant de la destrucció neuronal.

Més susceptibilitat vol dir que els que porten la variant APOE4 possiblement desenvoluparan Alzheimer més aviat i la progressió de la malaltia serà més ràpida que no pas amb qualsevol de les altres variants, o això és el que suggereixen els estudis que se n'han fet al respecte.

En analitzar el genoma dels denisovans -el dels neandertals està massa fet pols, o incomplet, si ho preferiu- John Hawks ha trobat que la Senyora X molt probablement tenia la variant APOE4, que d'altra banda és la més ancestral. Per tant, això significa que si hagués viscut fins als 80 anys, cosa improbable en aquella època, molt possiblement hagués patit Alzheimer.


Font:

http://johnhawks.net/node/28461

Els neandertals no es van extingir, van evolucionar antropològicament i culturalment

Teories increïbles necessiten proves increïbles, diuen.

I José Aparicio Pérez, un nom que va molt lligat a la Cova Foradada d'Oliva (València) i a l'Arale, aquell neandertal de 40.000 anys que s'hi ha trobat dins en molt bon estat de conservació, sembla que de teories increïbles en va sobrat.



Per a aquest antropòleg el cas dels neandertals és similar al dels ibers: tothom es pensava que aquesta civilització pre-romana va venir d'algun lloc, ja fos d'Àfrica del nord o del Caucas, però finalment es va demostrar que no, que els ibers no havien immigrat de cap lloc, sinó que els nadius de l'est de la península ibèrica en un moment donat (fa uns 2500 anys) van començar a adoptar influències d'alters cultures, que van configurar la cultura que anomenem ibera.

Amb els neandertals hauria passat igual: fa 30-35.000 anys, Aparicio veu un "canvi profund", que és innegable, però no portarà pas a l'extinció neandertal, sinó a la seva evolució cultural i antropològica. És a dir, que en contra de la teoria més acceptada, els neandertals finalment no es van extingir.

No sé pas com s'aguanta tot això amb les dades de què disposem. Per exemple, els neandertals eren clarament una població diferenciada de nosaltres, no ja a nivell d'ADN, sinó també anatòmicament: els seus caràcters ja no perduren. Pel contrari, els valencians actuals mostren moltes més similituds amb un japonès o fins i tot un aborígen australià que amb un neandertal; per tant, com l'hauríem d'interpretar, aquesta continuïtat?

Copio l'últim fragment de l'entrevista a Aparicio que he trobat al blog Pileta de la Prehistoria:



-En resumidas cuentas, ¿cómo ve el proceso?

J.Aparicio:
-Los neandertales surgen a partir, probablemente, del Homo Heidelbergensis. Ocupan toda la Península Ibérica y se adaptan al medio, especialmente a la última glaciación y hacia el 35.000/30.000 se produce un cambio profundo. Esto es indiscutible. El problema viene a partir de este momento. Para unos llega una oleada innovadora, los sapiens, que se imponen a los neandertales y los extinguen. Esta es la teoría en boga, que se acepta sin demostración. Para nosotros, puesto que no vemos solución de continuidad en los yacimientos con continuidad de vida desde el Paleolítico Medio al Superior, sino tránsito normal de un periodo a otro y simple sustitución paulatina de unos instrumentos por otros, nuestra conclusión debe ser: los neandertales no se extinguieron, evolucionaron antropológica y culturalmente. La demostración vendrá con el ADN y en esto, probablemente, en Oliva-Gandia está la clave. Trabajando en ello estamos.

Empeny fins que caigui: la nova tècnica de caça neandertal

A tots ens agradaria veure com s'ho feien aquells magnífics caçadors del Pleistocè per endur-se a la cova tot tipus de fauna gegant, com són els mamuts.



Els mamuts són possiblement l'animal més famós de la nostra època preferida, i sovint se'ls representa fent companyia als neandertals. Però com s'ho feien els neandertals, i altres humans prehistòrics per atrinxerar un mamut de 10 tonelades?

És una bona pregunta, que potser pugui trobar rsposta a l'illa de Jersey, que queda entremig de Londres i el poble de l'Astèrix, en aquell canal que separa La France de l'Unit Regne. Doncs bé, a l'època dels neandertals (no he pogut trobar datacions enlloc) aquesta illa estava unida al continent, i allà hi havia tot tipus de bestiari.

En algunes coves, pressumptament habitades per neandertals, s'hi han trobat ossos de mamut i altres herbívors de grans dimensions. Des dels anys 80 que es proposa la teoria de l'estampida per explicar els relats de caça: un grup de caçadors neandertals acorralaven el mamut fins al marge d'un precipici, i un cop allà el... feien caure daltabaix. Com que els mamuts no solen portar paracaigudes, el resultat era gairebé sempre l'esperat pels caçadors amb visera.



Aquesta teoria encara no ha pogut ser confirmada ni descartada. És ara que l'antropòleg Geoff Smith analitzarà els ossos dels animals trobats a la cova per saber com van morir. Esperem que d'aquí uns mesos ens pugui dir si finalment hi va haver daltabaixos de mamuts des de penya-segats o bé tot són fantasies jerseianes.


Font:

http://www.historiayciencia.es/2012/01/cazaban-los-neandertales-mamuts.html

Foques

Continuem amb les pintures de la cova malaguenya de Nerja, que podrien sobrepassar els 43.000 anys d'antiguitat.



Aquí hi teniu un vídeo on hi surt tot molt ben explicat (gràcies David!) i on hi podreu veure les famoses foques que si les datacions són certes, podrien haver estat pintades per neandertals: sabem que durant aquesta època vivien allà, que tenien un domini total dels pigments i que menjaven foques i altres animals marins que caçaven a la costa. Una altra possibilitat bastant remota -i innecessària- és que les pintures fossin fetes per humans moderns que van arribar 10.000 anys abans que la colonització "oficial" des del continent africà, però no se'n té cap evidència.

El vídeo també revela com s'ho feien els artistes per il·luminar la cova: tenien làmpares fixes al terra!! Així quan els venia de gust pintar alguna foca, el que feien era senzillament encendre-les. L'anàlisi del carbó que ha quedat dins d'aquestes làmpares en un laboratori dels EUA ha revelat que té almenys 43.000 anys.


INCREÏBLE.

Les pintures de la cova de Nerja podrien tenir més de 40.000 anys!

Notícia "bomba" al món antropològic, que ha comentat el super-blog "Pileta de la Prehistoria" sempre al servei dels cavernícoles.



Les coves de Nerja, a Màlaga (Andalusia), són famoses per la seva bellesa natural, comparable a les de Chauvet i Lascaux. Aquestes coves també compten amb moltes pintures i representacions artístiques dels homes -i dones- prehistòrics, que hi van deixar la seva empremta que esperem que duri eternament.

Aquestes pintures podrien convertir-se en les més antigues d'Europa si els més de 40.000 anys calculats per les pintures finalment es confirmen: en aquesta època els humans moderns tot just acabaven d'arribar al continent europeu, expandint-se des de l'orient mitjà. A la notícia també hi diu que la data coincidiria amb l'extinció dels últims neandertals, però això no és cert si tenim en compte els 22.000 anys de l'Esquilleu: fa 40.000 anys als neandertals encara els quedava corda per estona.

Encara no sabem quin aspecte feien els humans que van pintar aquelles pintures, perquè malauradament no s'han trobat restes òssies de tanta antiguitat a la cova, però des de Nerja a Gibraltar hi vivien neandertals en aquesta època.


Font:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/01/la-cueva-de-nerja-podria-albergar-las.html

Els neandertals de Vindija podrien no ser-ho tant

Ja és el segon estudi que indica aquesta possibilitat: els neandertals de Vindija de fa 38.000 anys, els quals han servit per reconstruïr el genoma neandertal -especialment les tres dones els ossos de les quals van aparèixer a les portades de les revistes científiques de tot el món- tenen una morfologia que segons els autors d'un nou estudi, presenta masses similituds amb la dels humans moderns com per ser casualitat. L'estudi és el següent (trobat al blog Dienekes):

"Vindija Neandertals as evidence for gene flow from early modern humans."

Els autors han analitzat els ossos d'aquests neandertals croates tardans, i han trobat que el crani i la mandíbula mostren trets "progressius" que els diferencien dels neandertals més clàssics. Hi podrien haver diferents explicacions, però els autors es decanten per la que pressuposa interbreeding amb els humans moderns que ja vivien -intermitentment, però hi vivien- a l'orient mitjà des de fa més de 100.000 anys, com ara Skhul i Qafzeh.



Trobo que és una explicació ben plausible. N'hi poden haver d'altres, és clar, però si els HAM ja campaven per allà fa 100.000 anys, i els neandertals d'àrees geogràfiques properes hi mostren més similituds que els d'àrees més allunyades no deu ser pel corrent d'aire. D'altra banda, hi ha un petit problema, i és que els neandertals de Vindija no mostren al seu ADN cap petja d'aquests encreuaments amb humans moderns, per tant, ens preguntem si genètica i morfologia arribaran mai a cap acord, i si l'evolució de les poblacions humanes del pleistocè és molt més complexa del que ens poguem imaginar.

Els neandertals probablement no tenien el grup sanguini A?

Gràcies als anàlisis d'ADN de neandertals que van viure fa 50.000 anys al jaciment d'El Sidrón, sabem que n'hi havia del grup O (van aparèixer notícies anunciant que els neandertals eren donadors universals), que d'altra banda és el més comú a la població mundial.



A més a més, comptem amb altres grups sanguinis, com són l'A, el B i l'AB, aquest últim resultat de la combinació de l'A i el B. L'ordre d'aparició d'aquests grups sanguinis sempre ha estat motiu de discussió entre els antropòlegs moleculars, perquè amb els grups sanguinis, dir qui va ser el primer és una mica com intentar resoldre la paradoxa de l'ou i la gallina.

Si bé fins fa poc es creia que el grup A va ser el que va aparèixer primer, i a partir del qual en van derivar el B i l'O, un nou estudi sembla que apunta en la direcció contrària: potser el grup A si que va existir primer, però aquest al·lel es va extingir fa molt de temps. El B i l'O van ser els dominants fins que fa 300.000 anys, l'al·lel del grup A va tornar a "reaparèixer" resultat de la recombinació entre els al·lels B i O. Com que els neandertals van separar-se del nostre llinatge evolutiu fa almenys 500.000 anys, és de suposar que aquesta "reaparició" del grup A no els va afectar; per tant, possiblement no hi havia neandertals del grup A, o en cas d'haver-n'hi, el seu al·lel tenia un orígen diferent del dels humans actuals.


Font:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/01/27/molbev.mss021.short?rss=1

Poster: La Ferràssia 2 vs Campió de Pulsos rus

Ja us el podeu penjar a l'habitació: es tracta del pòster més xulo que he vist mai: és una recreació d'allò que tothom no para de repetir: que un home amb bíceps de cavall (en realitat els cavalls no tenen gaires bíceps, però ho he dit perquè quan una cosa és molt grossa tothom diu "de cavall") no tindria res a fer en un pols amb una dona neandertal normal i corrent.



Les explicacions, al dibuix. Jo no sé si es veritat. La Ferràssia 2 sí que va existir, però les mesures (80 quilos per a 153 cm) semblen una mica exagerades. És un dibuix que en sí, m'ha fet gràcia: m'encanta la Ferràssia 2 tota pintada de negre, estrenyent el pols amb un rus que li treu dos caps i amb aquesta expressió tant sexy del seu rostre neandertal.

miR-1304 i els canvis en la dentició homínida

Els micro-ARNs són molècules molt petites i alhora molt importants: sembla mentida que aquestes cosetes tant minúscules puguin influïr tant contundentment en l'evolució de coses tant grosses com pot ser un neandertal o -més esquifit- un humà modern.



Aquest cop no parlarem de cervell, com la última vegada, sinó de dents: sabem que les dels neandertals eren una mica diferents de les nostres, sent més grosses i tenint una alta proporció de taurodontisme. Potser no eren diferències gaire aparents, però el cas és que un antropòleg mínimament especialitzat pot distingir perfectament una dentadura neandertal d'una dentadura moderna.

Un dels possibles responsables d'aquesta diferència en la dentició seria la forma ancestral del micro-ARN 1304. Aquesta petita molècula presenta canvis en les poblacions d'humans moderns que podrien explicar perfectament el retard en l'aparició de les peces molars i una capa d'esmalt més gruixuda -respecte els neandertals i els grans simis- i altres diferències.

La versió ancestral del micro-ARN 1304 es troba en els grans simis, els neandertals, algunes poblacions asiàtiques en menys d'un 5% i molt ocasionalment a l'Àfrica. La gran majoria d'humans moderns porta una versió modificada d'aquest micro-ARN.

I quina funció podria tenir aquest canvi en la dentició, direu. Els autors no proposen res; potser en el tipus d'alimentació?


Font:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/01/27/molbev.mss023.short?rss=1

Tota la veritat de l'Rh negatiu i els neandertals

Ser rhesus negatiu té alguna cosa a veure amb els neandertals? És possible que l'alta prevalença que s'observa en algunes poblacions d'Euràsia occidental, com ara els bascos, tingui alguna relació amb aquells fornits caçadors-recol·lectors del pleistocè?



És una pregunta que fa anys i anys que ens fem. I ara que tenim el genoma neandertal desxifrat, seria ben fàcil de contestar, oi que sí? Malauradament, sembla que aquest no és el cas: algú ha aconseguit contactar amb els científics del Max Planck i fer-los la pregunta del milió: els neandertals, tenien alguna relació amb l'Rh negatiu? I la resposta dels científics és que... potser sí, o potser no. No ho podem saber, perquè el genoma neandertal només s'ha pogut reconstruir en un 60%, i ja és mala sort que el gen de l'Rh es trobi en el 40% que en falta...

Afortunadament hi ha altres neandertals, com els del Sidrón, que ens podrien respondre aquesta pregunta ben aviat. O fins i tot la mateixa Senyora X ens en podria donar pistes. Qui sap!


Vídeo on hi surt tot explicat:

http://www.youtube.com/watch?v=zvx6G2P4o1I

El neandertal tonto ¡qué timo!

Crec que aquest és el millor títol per encetar un post que tractarà de simbolisme. Neandertal, evidentment.

Que els neandertals fa 40.000 anys pintaven petxines ja ho sabíem. Que fa uns 40.000 anys feien servir pintures, penjolls, i possiblement plomes per quedar més sexys, també. I que més d'un qüestionava la suposada inventiva neandertal en aquest aspecte tant "nostre" atribuint-ho tot a contactes amb humans moderns -ja fos per aculturació forçada o fins i tot robartori- també.



Si és per les dates, em sembla que els defensors del neandertal "tonto" s'hauran de replantejar el seu plantejament, perquè avui ens n'hem assabentat d'una notícia d'aquelles que marquen un abans i un després: fa entre 200.000 i 250.000 anys com a mínim, uns neandertals holandesos (més aviat heidelbergensis holandesos) van deixar evidències de pigments amb més que possibles finalitats "simbòliques".

La presència d'òxid fèrric al jaciment Maastricht-Belvédère sembla que testifica l'ús d'ocre vermell per part d'aquells humans, tot i que els autors han recomanat "prudència".

Els anàlisis fets al laboratori han revelat que l'òxid fèrric prové de l'hematita, un mineral que no es troba al lloc del jaciment, i que per tant, va haver de ser transportat des d'un altre indret, a desenes de quilòmetres, i un cop al jaciment (potser millor dir campament?), el van processar com qui fa all i oli per obtenir-ne l'ocre vermell.

L'hematita és el mineral imprescindible per fabricar l'ocre vermell, que actualment utilitzen societats caçadores-recol·lectores amb diferents finalitats: des de les purament estètiques, a medicinals i fins i tot com a repel·lent pels mosquits. El cert és que no sabrem mai quines utilitats van donar aquells neandertals a l'ocre vermell, però ens les podem imaginar.



Fonts:

http://www.pnas.org/content/early/2012/01/17/1112261109.full.pdf
http://prehistorialdia.blogspot.com/2012/01/las-poblaciones-del-pleistoceno-medio.html#more

Càncer (neandertal)

Avui toca parlar de la cara més humana dels neandertals. El càncer és una malaltia prou important a la nostra societat, que cada any s'emporta un bon grapat de morts. El cert és que sabem que no és una malaltia recent, sinó que neandertals tant famosos com ara La Ferràssia i Neandertal 1 també van patir (i possiblement morir) de càncer.

Aquells neandertals estaven en desavantatge respecte nosaltres: no tenien quimioteràpia ni cap tipus de medicaments per fer front a un mal que els devia semblar un càstig dels "mals esperits". Com a molt podien recórrer a les herbes al·lucinògens de Jean M. Auel, en cas que ja no hi hagués esperança pel malalt.



Afortunadament pel post d'avui, tractarem un càncer benigne, és a dir, un d'aquells tumors que encara no ha fet metàstasi, i que per tant, en principi no és perillós. Es tracta d'un tumor intraossi situat a la mandíbula: aquesta és una troballa peculiar, no perquè aquest tipus de càncers fossin infreqüents en els neandertals, sinó perquè és la primera vegada que es documenta en fòssils del gènere Homo, diferents dels humans actuals.

A la mandíbula de la imatge s'hi pot observar una remodelació òssia que resulta en un engruiximent del cantó esquerre, que és un patró característic d'aquest tipus de tumors. El procés és molt similar al que observem en humans contemporanis. El que no puc afirmar és si fa mal o no. Fa la pinta que sí.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278239111005143

Conferència de Joao Zilhao sobre el simbolisme neandertal

El blog Prehistoria al Día ha penjat una conferència de gairebé 1 hora 30 minuts de l'arqueòleg portuguès Joao Zilhao, que tracta sobre els neandertals i la seva evolució en els últims 150 anys (feu clic aquí).



Mai no havia sentit parlar Joao Zilhao: és un home que sovint s'entrebanca, li costa trobar la paraula adequada i rumia molt abans de dir el que pensa; també és cert que té una gran habilitat pels accents i que malgrat s'enrotlli com una persiana, no es fa gens pesat escoltar-lo parlar.

Unes quantes revelacions que Joao ha fet i que personalment desconeixia:

-Les dents del jaciment italià Grotta del Cavallo no es pot dir que siguin modernes o neandertals, perquè la morfologia en què s'han basat no és útil per diferenciar moderns de neandertals.
-La mandíbula del jaciment de Kent probablement no té 42.000 anys com es va dir: aquesta data prové de la datació de fauna dels estrats on teòricament va ser trobada. El que passa és que l'excavació es va dur a terme amb pics i pales, és a dir, a "l'antiga" per la qual cosa és gairebé impossible afirmar que les datacions siguin correctes amb aquesta metodologia tant barroera d'excavació.
-Dels 11 humans moderns trobats del paleolític europeu, tots presenten certs trets neandertals segons en Zilhao.
-La Senyora X trobada a Sibèria no se sap quina edat té: els 40.000 anys probablement són erronis, i per Zilhao en podria tindre entre 20.000 i 30.000, només. També podria ser que fos de morfologia moderna i d'ADN arcaic.
-Han de passar un mínim d'1,4 milions d'anys en mamífers perquè dos llinatges es converteixin en espècies diferents. En el cas de primats i especialment d'humans, el temps és molt més llarg, perquè ens reproduim a edats més avançades (en humans seria d'entre 5 i 6 milions d'anys, és a dir, la Lucy, en Sediba i probablement l'Ardi serien de la mateixa espècie que nosaltres!!!!!)
-Els Aterians del Nord d'Àfrica tenien un simbolisme molt avançat, però segons Zilhao eren "gent arcaica".
-El neolític va suposar un augment impressionant del nombre d'éssers humans, mai vist fins llavors. Potser és per això que els humans som tant homogenis.



Tot plegat molt interessant. És evident que Zilhao ens porta cap al seu terreny més multirregionalista, que considera que tots els homínids som la mateixa espècie des de fa almenys 4 milions d'anys i que la morfologia no hi té res a veure (ha posat l'exemple dels gossos). S'hi pot estar d'acord o no, però una conferència d'1h30 minuts sobre neandertals és una cosa que no passa cada dia, per tant us animo a mirar-la.

Global genetic variation at OAS1 provides evidence of archaic admixture in Melanesian populations

PUNYETA! Me'n volia anar a dormir! Tinc son! Que demà m'haig de llevar d'hora!! Per què no em deixen anar a dormir, els denisovans!? Per què, per què he hagut de dir "va, escriu amb un moment mbe oxfordjournals al Google a veure si hi ha res d'interessant i sinó, que és el més probable, vést-te'n a dormir" i PATAPAM! em trobo amb aquest article (nooooo és de pagament, per què, per què, ja podrien haver-lo posat en Open Access, com el del B006).



Gràcies al genoma en perfectes condicions de la Senyora X (Siberia, fa 40.000 anys) s'han pogut detectar nous indicis d'hibridació que es consoliden als melanesis de l'est d'Indonèsia i Melanèsia: res que no sapiguessim. El que passa és que hi ha dades molt interessants (copio el resum sencer):

"Recent analysis of DNA extracted from two Eurasian forms of archaic human show that more genetic variants are shared with humans currently living in Eurasia than with anatomically modern humans in sub-Saharan Africa. While these genome-wide average measures of genetic similarity are consistent with the hypothesis of archaic admixture in Eurasia, analyses of individual loci exhibiting the signal of archaic introgression are needed to test alternative hypotheses and investigate the admixture process. Here, we provide a detailed sequence analysis of the innate immune gene, OAS1, a locus with a divergent Melanesian haplotype that is very similar to the Denisova sequence from the Altai region of Siberia. We re-sequenced a 7 kb region encompassing the OAS1 gene in 88 individuals from 6 Old World populations (San, Biaka, Mandenka, French Basque, Han Chinese, and Papua New Guineans) and discovered previously unknown and ancient genetic variation. The 5' region of this gene has unusual patterns of diversity, including 1) higher levels of nucleotide diversity in Papuans than in sub-Saharan Africans, 2) very deep ancestry with an estimated time to the most recent common ancestor of >3 million years, and 3) a basal branching pattern with Papuan individuals on either side of the rooted network. A global geographic survey of >1500 individuals showed that the divergent Papuan haplotype is nearly restricted to populations from eastern Indonesia and Melanesia. Polymorphic sites within this haplotype are shared with the draft Denisova genome over a span of ∼90 kb and are associated with an extended block of linkage disequilibrium, supporting the hypothesis that this haplotype introgressed from an archaic source that likely lived in Eurasia. "


INTERESSANTÍSSIM. I el millor de tot: què passara demà? No sé si podré dormir... bona nit!

La font, que me n'oblido:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/01/13/molbev.msr301.short?rss=1

Afortunadament en Maju del For what they were... we are ha obtingut una còpia de l'estudi i ha penjat un parell d'imatges molt interessants al seu blog. Feu clic aquí per llegir l'entrada.

Pel que sembla, aquest gen també es troba a molt baixa frequència a la Índia i sud asiàtic, on sabem que també hi vivien erectus, però no a l'Àsia de l'est. Com que la data de 3 milions d'anys sobrepassa la migració erectusiana fora d'Àfrica, que va tenir lloc en fa 2, ja hi ha gent que proposa que en realitat el gen el van passar.... els Hòbbits, que algú ha suggerit que podrien ser Australopitecins. Sí senyor, l'evolució humana és increïble.

Carles Lalueza, entrevistat

El genetista català més famós al servei de la doble hèlix neandertal rep molta atenció gràcies als seus projectes de recuperació d'ADN antic: els neandertals i Lluís XVI són de moment els seus conillets d'índies que hauran de respondre totes les preguntes que en Carles vulgui.



El vídeo (feu clic aquí) és de poc més de 8 minuts i encara no l'he vist tot (l'havia carregat del tot, però per un error desconegut en fer clic al play se m'ha tornat a carregar des de 0). De moment no sembla pas que en Carles ens hagi de donar cap novetat, per tant en definitiva podríem considerar que l'entrevista és, respecte les que s'han anat fent des del 7 de maig de 2010 "més del mateix". Que està repetida, vaja.

Si es fan tant documentals repetits deu ser perquè a la gent li interessa el tema. Sí, és aquesta la sensació que tinc: em pensava que era jo l'obsessionada, però cada cop més, em trobo gent aliena a l'antropologia que diu que li agraden els neandertals. Específicament els neandertals, i no pas els Anteke, ni els Erectus, ni els Heide.... sinó els neandertals. Per què? Si no n'han vist mai cap! Hi deuen haver contribuït les pel·lícules Aki-Ao, a la popularitat neandertal?

Tornant al documental: efectivament, veig que no es diu gran cosa de nou. Me n'oblidava: acompanyant en Carles hi surt una reconstrucció d'un neandertal enfurismat al qual sembla que li hagi passat la corrent. També es fan alguns comentaris dels habitants de la Sima, aquells avantpassats-espècie germana dels neander.

Peştera Cu Oase: No hi ha connexió entre Mosterià final i Aurinyacià

El jaciment romanès de Peştera Cu Oase és possiblement un dels més coneguts dins del context prehistòric europeu, perquè allà suposadament hi van viure els "primers [humans moderns] europeus", datats en 35.000 anys.



D'aquest jaciment provenen les restes d'uns quants humans moderns d'aquell període, el més famós dels quals és Oase 2 (imatge de sobre), la reconstrucció del qual és si més no, pintoresca.
Aquests romanesos no s'han lliurat de caure a les mans del dr. Trinkaus, que repeteix una i una altra vegada que són "híbrids".

Com que els Oase no poden parlar no sabrem mai qui era la seva veritable família, ni molt menys si tenien algun avantpassat neandertal, si no és que algun aventurat els hi perfora els ossos en busca de la doble hèlix. Tot i així, un nou estudi aporta més informació d'aquest jaciment i d'altres de Romania del paleolític superior, aquest cop analitzant detingudament els estrats corresponents a l'Aurinyacià, les indústries de Transició i al Mosterià final.

Les datacions no concorden: l'Aurinyacià sembla massa "jove" i les indústries Transitòries sembla que han patit una barreja estratigràfica. Malgrat tot, els autors pensen que l'Aurinyacià romanès és cronològicament similar al de la resta de jaciments europeus, i no mostra cap relació de parentiu amb el Mosterià final.

Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618212000274?v=s5

Híbrids, pedigrís, la llei de Haldane i altres parides

Fa pocs dies em vaig trobar un estudi molt divertit al correu. De tant divertit, gairebé ni me'l vaig mirar, perquè ja sabia de què anava: ja l'havia llegit fa molt de temps. Però com que aquest cop l'estudi s'havia normalitzat és a dir, venia amb una imatge que ho explicava tot i els postulats estaven ordenats en diferents paràgrafs, he decidit finalment dedicar-li 10 minuts del meu temps. Aquí hi tenim el pedigrí:




(Nota important: els quadrats representen mascles i les rodones, femelles). I ara, les presentacions: a l'imatge de més amunt hi tenim una família neandertal i una d'humans moderns, anomenats col·loquialment Homo sapiens. A la part de la dreta, a les figures de color blau, hi tenim l'avi Mog-ur que es casa amb l'àvia Iza i tenen en Broud, l'Ao i l'Uba. L'Uba, molt atrevida, estableix relació amb un homenet fosc i prim (família de color blanc) i malgrat totes les esperances posades, el matrimoni no produeix fruits.

Ara ens n'anem cap a la meitat esquerra: aquí hi tenim la nostra família neandertal amb una petita variació: aquest cop serà l'Ao qui intenti maridar-se amb els estranys, desposant una princesa africana de nom Aki. I aquest cop les llavors de l'Ao sí que donaran fruits: en total, 6 nenes i 1 nen sans i estalvis.

QUÈ REPRESENTA TOT AQUEST ROTLLO?

En realitat la meva intenció era explicar la llei de Haldane, segons la qual només els mascles neandertals i les femelles modernes podien tenir fills: la llei de Haldane és molt incòmoda, però ens va bé per explicar per què no hi ha ADNmt neandertal a les poblacions modernes: perquè tots els Lagars Velhos eren fruit d'encreuaments de mare moderna i pare neandertal: l'altra combinació no generava fills fèrtils, per motius desconeguts.

En paraules dels autors: Considering that Neanderthals were robust and humans were in comparison gracile, male Nean-derthals may have had le droit de seigneur in any matings.

Em sembla que ja no cal que expliqui res més...


Estudi (jutjeu-lo vosaltres mateixos): http://www.hypothesisjournal.com/?p=932

Interessantíssim estudi del Nord d'Àfrica

No va de neandertals, però tot i així és interessant i alhora controvertit. Saber com es va poblar una regió com el nord d'Àfrica té repercusions a escala planetària. Ara que cada cop tenim més genomes sencers d'humans moderns i d'humans arcaics, podem conèixer millor la història de cada població i respondre, almenys, el "com" vam arribar fins on som ara.



De les poblacions del nord d'Àfrica se n'han dit moltes coses i s'han intentat relacionar amb els seus veïns del nord del mediterrani, del sud del Sàhara i de l'orient mitjà. Sabem que eren terres habitades des de molt antic, pels primers erectus que ja treien el nas Fora d'Àfrica: s'hi ha trobat indústria Olduvaiana datada en 1,8 milions d'anys, a més a més d'indústria Acheuliana, Mosteriana, Ateriana i altres tipus específics del nord d'Àfrica i relacionats amb els humans moderns, que sembla que ja vivien allà des de fa més de 160.000 anys.

Aquest estudi sembla suggerir que la majoria de nord-africans actuals, especialment els de l'oest, són descendents d'un grup humà que hi va arribar abans de l'Holocè (fa més de 12.000 anys) que va retornar a l'Àfrica, i presenten nivells menors de barreja amb Africans del sud del Sàhara i poblacions de l'orient mitjà. Així doncs, sembla que dels antics habitants com ara Jebel Irhoud i els misteriosos aterians, no en va quedar pràcticament res, si el que diu l'estudi és cert. També crida l'atenció que l'impacte de les poblacions europees sembla relativament recent i no massa exagerat (< 25%).



No sé què pensar-ne. Com s'ajusta aquest model al registre fòssil? I als altres estudis que s'han fet? Si les poblacions de fa més de 90.000 anys van ser exterminades, per què els nord-africans conserven llinatges tant antics del cromosoma Y? Perquè tots els blogs que comenten la notícia hi posen una foto d'en Zidane? Quin van ser l'impacte de les poblacions europees del paleolític superior? Realment ens hem de prendre seriosament les dates que dóna aquest estudi, o bé com diuen els anglesos "take it with a graint of salt"?



Font:

Genomic Ancestry of North Africans Supports Back-to-Africa Migrations

Exploren l'ADN d'un neandertal català

52 parells de bases de no res han servit per adjudicar la neandertalitat completa a la mandíbula de la Cova del Gegant, un dels tres únics fòssils pre-sàpiens que hi ha a Catalunya (els altres dos són la mandíbula de Banyoles i una dent).



La mandíbula té 53.200 anys, i com sabem, en aquesta època tots els catalans tenien visera i els mancava la barbeta. Aquests 52 parells de bases són de l'ADNmt, que cal distingir del nuclear. Els investigadors Joan Daura i Montserrat Sanz han tingut prou ADN com per trobar una seqüència que pel que sembla és molt específica dels neandertals analitzats fins ara, i que també es trobava a la mandíbula de la Cova del Gegant.

Aquest estudi va ser publicat l'abril de 2011 i ja l'havia comentat, el podeu llegir aquí. Desconec la raó d'aquest retard en l'aparició de la notícia per part dels mitjans d'incomunicació.



Font:

http://www.9diari.cat/catalunya/societat/9229-dos-investigadors-sequeencien-per-primer-cop-part-de-ladn-dun-neandertal-trobat-a-catalunya.html

Explorant genèticament l'Homo denisova

Fa dies vaig tenir notícia d'un altre paper sobre l'introgressió dels arcaics com ara els neandertals i denisovans i la seva relació amb els humans moderns.

Per llegir-lo, feu clic aquí (pdf, anglès).



Amb les seves 43 pàgines, aquest estudi o review es pot coronar com el treball més llarg escrit i publicat fins ara sobre el sexe arcaic i les seves conseqüències. En realitat no diu pràcticament res de nou, o això m'ha semblat, perquè evidentment no me l'he llegit pas tot sencer (m'interessen els arcaics, però primer és la salut) només les conclusions i el resum.

Els autors, entre els quals destaca un tal P.J. Waddell, proposen models alternatius als actuals per explicar l'1-4% i el 4-6% dels no-africans i melanesis, respectivament. Aquests models estan plens d'adverbis com ara "potser" "possiblement" "malgrat que" "curiosament" "però" que indiquen incertesa i desconcert.

No he sabut veure-li la substància; us el deixo a vosaltres a veure si hi trobeu res de més interessant, però això sí, us recomano llegir-lo en algun moment en què estigueu relaxats i terriblement avorrits.

Homo Sapiens La Conquista Perfecta 01 - Homo Erectus

Continuem amb la saga de "La Conquista Perfecta": aquest primer capítol està emplaçat a la Índia fa 74.000 anys. En aquest temps, els primers grups d'humans moderns ja havien abandonat l'Àfrica i van començar a expandir-se ràpidament en direcció a Austràlia, passant abans pel mític continent que és la Índia.

El podeu mirar fent clic aquí



Allà sembla que també hi vivien arcaics -fossin erectus o alguna cosa que s'hi assemblava- i tot indica que l'erupció del Toba, aquell volcà tant famós del qual tothom en parla, encara va posar les coses més negres -literalment- als nostres protagonistes.

Malgrat que aquest documental no es mogui de la Índia, el cert és que el que va passar allà fa 74.000 anys ens afecta a tots: als neandertals, als erectus, als asiàtics, africans, europeus, australians i americans, perquè l'erupció d'aquest volcà va posar les coses molt difícils als nostres avantpassats, pel que sembla. A més a més, la Índia ha demostrat ser repetidament un punt clau des d'on van sortir múltiples rutes que van colonitzar la resta del planeta.

Els protagonistes són una família de 4 africans i un grup d'erectus que la cosa més suau i agradable que se'n pot dir és que són repulsius: els del documental els pinten com uns ferotges carnissers assedegats de sang sense escrúpols ni pràcticament cap rastre d'humanitat -si no fos pel desdentat de Dmanisi, que els treu unes quantes castanyes del foc- que parlotegen un llenguatge repetitiu i tenen 1/3 menys de volum cerebral, amb les conseqüències que ja us podeu imaginar que això comporta.

No havent acabat amb els erectus repulsius, diré a més a més que al documental es diu que feia 2 milions d'anys que tenien la mateixa tecnologia -no eren capaços d'innovar ni a cops de pedra- i eren uns assassins perillosos i altament territorials: tant bon punt algun desconegut s'acostava al seu territori, el massacraven sense pietat colpejant-li el crani amb una pedrota gegant i després se'l menjaven cru. En definitiva: no és un bon documental per tots els fans dels erectes.



Aquí la supervivència dels africans vindrà donada no només per pel seu terç més de matèria gris, sinó també per la fona: és una arma que no veig des dels temps del Clan de l'Os Cavernari, la pel·lícula del llibre de la nostra estimada Auel: es tracta d'una peça de roba unida a uns tirants, on s'hi inserta una pedra. El tirador fa girar els tirants amb la pedra enganxada a la roba fins que la deixa anar dirigida contra un blanc: el resultat podrien ser ferides mortals si colpejaven el crani, i a més a més es podia llençar a distància. No cal ni que digui que els erectus d'això no en tenien.

Resumint: el documental aporta informació d'interès en l'evolució humana, i s'agreix que intenti ser realista en la recreació dels personatges i escenaris, però hi ha certes coses que sobraven: allò de l'actuació de la "selecció" natural "extrema" en l'evolució del cervell dels "sàpiens" que els va ajudar a guanyar "la dura batalla per colonitzar el planeta" s'ho podien haver estalviat.

Homo sapiens - La conquista perfecta - 02 - Neandertal

Ahir vaig estar mirant aquest documental de poc més de 40 minuts del qual no en tenia notícia.
El capítol que vaig veure tracta, com es pot endevinar, de l'extinció neandertal. Però com que porta un 02 he deduït que també hi deu haver un 01 i probablement un 03, 04, etc.

Per mirar-lo, feu clic aquí.



El documental està emplaçat a França a l'època del paleolític superior, i aquest cop sí que hi apareixen cavernícoles. Hi surt l'antropòleg John Shea i troços d'un altre documental de la BBC de l'any 2001 (han hagut de reduir el pressupost?) protagonitzat pel Frankenstein neandertal.

John Shea ens ensenya els Dos Tipus de llances: les dels neandertals, preparades per caçar amb les preses molt aprop, i les dels moderns, preparades per ser llançades a distància. Aquesta dicotomia, la d'uns neandertals forçuts i agressius, i la d'uns humans moderns prudents i més aviat escanyolits, es mantindrà durant tot el documental.

Aquest cop la princeseta és una afro-americana amb cos de model que es passeja davant de la càmera com si es tractés d'una passarel·la: aviso que no hi ha escena de sexe, però sí molta violència: cansats del cavemen sex, aquest cop els guionistes han optat per la cavemen war: neandertals que apareixen per sorpresa en un bosc espès i assassinen sense miraments els homenets foscos i prims tot emetent crits i grunys godzillans, i aquests últims que en veure que els "monstres" se'ls estan carregant a tots, decideixen unir forces per posar en pràctica les seves meravelloses llances que maten a distància.

Així, la victòria dels sàpiens és perquè tenen aquestes llances tant bones, que han adquirit mitjançant l'intercanvi de coneixements entre diferents grups, la necessitat de cooperar, l'efectivitat de la comunicació versus el mutisme neandertal, etcètera.



[que consti que el títol no m'agrada GENS] És recomanable de mirar perquè veure llances reconstruïdes per un antropòleg de prestigi com és John Shea resulta instructiu, però si no us agrada la violència ni els neandertals-godzilla, quedeu-vos amb l'accent mexicà d'aquells caçadors-recol·lectors aurinyacians (no es broma!) i les Venus paleolítiques.

No-africà, ja tens la samarreta?

L'empresa 23andme ha decidit fer un petit obsequi a tots aquells que vulguin fer públic el seu neandertal interior.



Pregunta: també regalarien samarretes que diguessin "2.6% àrab" o "2.6% negre"?
Ja ho sé, ja ho sé: els neandertals are different.


Trobat a:

http://dailyturd.wordpress.com/2012/01/07/2-6-neanderthal/

El primer europeu: comentaris, queixes, dubtes...

L'estrena d'un documental sobre evolució humana és una cosa que certament no passa cada dia. El que s'ha emès avui, dia 6 de gener de 2012 a les 22:06 a TV2 portava el títol de "En busca del primer europeo" és certament singular.



En primer lloc, els dos protagonistes: l'Eudald i un noi d'aspecte informal, tafaner, despistat i bastant desconcertat -aquest ens representava a l'audiència sencera- que li anava fent preguntes del tipus "escolta Eudald, i un termiter què és?" "però Eudald, i per què es van esperar 500.000 anys a anar cap a Europa un cop a Dmanisi?" "però aquests antecessors ja parlaven Eudald?" "però si neandertals i sapiens van coexistir 10.000 anys, potser es van trobar no? I es van conèixer?" i semblants.

Els rumors no enganyaven: la fotografia és maca, i l'Eudald sempre en té alguna per fer-nos riure, ja sigui ensenyant-nos pèsols florits, menjant formigues del termiter tal com ho feien els mateixos afarensis fa més de 3,5 milions d'anys, i presentar-nos la indústria lítica d'aquesta manera (agafa dues eines) i diu: d'aquí fins aquí han hagut de passar 3,5 milions d'anys (agafa un ipod i una eina de l'època del magdalenià) i d'aquí a aquí, 15.000 anys. Sempre únic, amb l'Eudald no ens avorririem mai!

Carles Lalueza hi surt, efectivament, però 30 segons: explica el 2%, ensenya una pantalla amb muntanyetes de colors incomprensible pel nostre jove co-protagonista i l'audiència en general, i s'ha acabat la funció.

En general, però, força bé, sobretot a la part pre-sàpiens; després les coses s'han començat a complicar: l'inici de l'Homo sapiens ha començat, com no podia ser de cap altra manera, entremig d'un campament de bosquimans, enfeinats amb les seves tasques quotidianes, com ara la caça i recol·lecció, dels quals en deien coses com ara "són els representats més propers als primers Homo sapiens, és a dir, els seus avantpassats són els nostres" "viuen en aquesta regió des de fa més de 100.000 anys". Penso que si els bosquimans cobressin les visites de tots els guionistes de documentals d'evolució humana, no els caldria pas anar a caçar ni a collir res.

Després el nostre jove aprenent ha fet la següent pregunta "però, què és el que ens feia diferents dels neandertals"? I ha obtingut com a resposta... les pintures d'Altamira!! perquè "el simbolisme és una característica única que l'Homo sapiens" (callo perquè la diria massa grossa).



Finalment, el documental ha acabat ensenyant europeus passejant pel carrer i arribant a la següent conclusió "fa 3.5 milions d'anys es va iniciar un procés que ha culminat amb nosaltres". No senyors, no, no ha culminat en res!!! No som millors que els habilis, no som més perfectes, no som superiors a ells... però posats a parlar de punts culminants, cal confessar que si n'hi va haver algun, aquest va ser fa 30.000 anys; actualment estem en "caiguda lliure", o sinó què significa aquesta pèrdua del 10% en volum cerebral? Ah, que d'això ja no interessa parlar-ne!

Resumint: el trobo un documental ben parit, entretingut, fotografia maquíssima, Eudald original com sempre, però excessivament eurocèntric (s'oblida de la resta del món i es centra exclusivament en els europeus) i poc innovador en els temes de sempre.

El mapa de la dona i l'home del fred a La France

Amb la cortesia de Google Maps i el llibre de la Gemma Aguilera "Una humanitat extingida" he pogut elaborar aquest mapa:



Els 15 jaciments "indicats" (aquesta era la intenció, almenys) al mapa corresponen a jaciments amb presència fòssil neandertal. Fa poc vaig elaborar un altre mapa de jaciments neandertals dels Països Catalans, gràcies també al llibre de la Gemma i al Google Maps.

Les meves més sinceres disculpes als potencials lectors francesos que en observar el mapa i comprovar que el seu poble es troba desplaçat uns 20 quilòmetres sentiran una barreja de ràbia, impotència i ganes de trencar-me el coll: l'explicació és que, a part que sóc un desastre amb el paint, els neandertals tenien la mania d'acumular-se tots al mateix lloc, pel que sembla.

El primer europeu sortirà demà a la tele!

L'Eudald Carbonell és molt més que un simple arqueòleg: també és historiador, polític, filòsof, hostaler i actor. Quin currículum!!



Anant de cara al gra, he llegit una notícia a l'IPHES que em diu que els reis sempre ens fan un regal als més fanàtics de tot allò relacionat amb homínids de l'edat de pedra: demà dia 6 de gener de 2012 a les 22.10, a TV2 (un canal que m'atreveixo a dir que la gran majoria de lectors del blog té a la seva disposició) s'estrenarà el documental "En busca del primer europeo" una co-producció de Televisión española, i mai millor dit, Turkana films.

El documental es centrarà en allò que tant ens interessa a tots, és a dir, els orígens de la humanitat i com van arribar els primers humans a Europa, i estarà a càrrec dels comediants més divertits del planeta, entre els quals s'hi compta l'Eudald. El documental, caracteritzat pel rigor científic -diuen a la pàgina de l'IPHES- explicarà la Pre-Història en clau d'humor i d'aventura.

(informació de més a més): el documental ja ha rebut el premi Prisma del Bronze, (6.000 euros que esperem que l'Eudald inverteixi en projectes arcaics) i ha estat distingit pel jurat del DOCSCIENT de Roma, gràcies al seu rigor científic, acompanyat de l'entreteniment i la magnífica fotografia.

NO US EL PERDEU!! De ben segur que hi sortiran els nostres protagonistes més entranyables amb les seves viseres (jo no sé com m'ho faré, perquè últimament a casa meva s'estan començant a preocupar per la meva dèria per les coses prehistòriques que intento dissimular tant bé com puc, només sé que l'haig de veure, l'haig de veure!!!!!!!!).


Font:

http://blocs.tinet.cat/lt/blog/el-bloc-de-les-activitats-de-liphes/category/90/socialitzaci/2012/01/04/tv2-estrena-el-documental-en-busca-del-primer-europeo-coprotagonitzat-per-eudald-carbonell

El desenvolupament dels cranis dels humans moderns difereix del de la resta d'homínids

Em fa la sensació que ja vaig comentar aquesta notícia fa molt de temps, però ara resulta que ha tornat a sortir un article amb data del 3 de gener de 2012 (és a dir, avui) que tracta de les diferències en el desenvolupament del crani en infants neandertals i moderns.



L'estudi ha utilitzat models en 3D per simular el creixement del crani des del naixement fins a l'edat adulta en una mostra de 10 neandertals, entre els quals s'hi troben els infants Lo Mostièr 2 i Mezmaiskaya, 62 humans moderns i 62 ximpanzés.

Els resultats suggereixen que els humans moderns comparteixen moltes característiques en el desenvolupament dels ossos del crani amb neandertals i ximpanzés fins al primer any d'edat: a partir d'aquesta data, en l'etapa anomenada "globuralització" els cranis dels humans moderns es tornen més rodons, una morfologia peculiar dels Homo sapiens. Aquesta fase és absent en els neandertals i els ximpanzés.

Les conclusions són que els humans moderns i els neandertals arriben a un volum cerebral similar a l'edat adulta però per vies diferents, i que les diferències són més marcades a partir del naixement, una etapa decisiva pel desenvolupament cognitiu.


(sí, em sembla que ja l'havia comentat, em repeteixo una mica).


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002314

Prediccions 2012

Perquè de tant en tant també m'agrada fer-me una mica la bruixa, encara que no em consideri supersticiosa. Aquí les teniu:



-Apareixeran més evidències genètiques d'hibridacions amb arcaics (2 com a mínim).
-El genoma de l'Ötzi serà publicat. Resultarà estar més emparentat amb les poblacions d'Europa del sud actuals.
-Sabrem moltes més coses de Kostenki XIV i d'algun modern del paleolític més.
-Apareixeran nous estudis sobre l'ADN de gent del neolític, anunciant més reemplaçaments massius.
-Apareixeran més dades genètiques "sorpresa" d'un neandertal desconegut.
-Pronostico que Auel anunciarà que no abandona les seves novel·les i que en farà més, encara que hagi de portar l'Ayla a l'espai.
-Apareixerà una nova reconstrucció neandertal molt famosa, a l'estil Wilma.
-Seran filmats 1-2 documentals més sobre homes prehistòrics, seguint la línia d'Homo sapiens.
-Les hipòtesis d'extinció neandertal es posicionaran en dos bàndols: les partidàries del clima i les partidàries de l'home modern com a responsables de l'extinció dels nostres protagonistes.
-Sabrem moltes més coses de la Senyora X (era rossa o morena? De quin grup sanguini era? Estava predisposada a patir malalties cardiovasculars?).
-Apareixeran més dades genètiques d'aborígens australians.
-Els defensors del "Fora d'Aràbia" es quedaran amb un pam de nas.
-"Le meneur de meute", el tercer volum de la saga de còmics "Neandertal" d'en Roudier sortirà a la venda (això no és una predicció, sinó més aviat una notícia, sembla que està confirmat).
-Apareixeran més arcaics a Atapuerca.
-Sabrem si l'1-4% d'ADN neandertal té alguna funció o bé si només és ADN broça.
-Tindrem més estudis de la mà del doctor David Reich, sobretot els relacionats amb els Denisovans.
-Esquilleu, Esquilleu, Esquilleu.
-Apareixeran noves evidències de canibalisme en els arcaics.
-No serà un bon any pel Museu del Neandertal de Capellades.
-L'Eudald Carbonell escriurà un nou llibre sobre la consciència d'espècie.

2 anys de NeanderFollia!

Qui ho havia de dir, sembla que fos ahir quan encara estava fent els preparatius per estrenar el blog, aquella matinada de l'1 de gener de 2010. I ja han passat dos anys, com si res!

Com que no sé si aquesta nit estaré disponible, aprofito per felicitar-vos a tots ara, perquè més val d'hora que mai:



El dibuix és d'en Manu Roudier, un dibuixant de còmics... de neandertals, és clar, i francès, com podeu veure. En realitat la felicitació és del 2010, però fent una mica de reciclatge, que diuen que és molt bo, i uns petits retocs amb el paint, ha quedat que ni pintada!

Aquest post el vull dedicar a parlar del blog. Comencem per l'entrada que ha rebut més visites de totes, un total de 1.646 . Es tracta ni més ni menys de la provocativa entrada "Científicament comprovat: la teva parella neandertal et faria el salt".

Malgrat que tots sabem que el sexe és una necessitat vital, no acabo d'entendre les raons de la popularitat d'aquesta pàgina, però bé, els homínids ja ho fem això, moltes vegades som incomprensibles.

La segona entrada amb més visites, un total de 543, va pujar espectacularment de popularitat aquesta tardor, per motius que es poden endevinar llegint-ne el títol: I dels bolets, que no en parla ningú?

En realitat, la gran majoria de visitants del blog (calculo que uns 2/3) en desconeixen l'existència, i hi arriben per casualitat, buscant informació d'altres temes, com són els bolets, la infidelitat i... els PITS!!! Unes paraules de cerca molt corrent amb què els visitants arriben al blog són "pits grans", deu ser que la mida sí que importa, i molt!

Però això no és res si ho comparem amb una frase de cerca que una mica més i em fa caure de cul a terra: fa aproximadament 1 any algú va entrar al blog havent introduït al cercador les paraules següents "espanyols més ADN neandertal que catalans". No sé què pensar... homínids!



La nacionalitat dels visitants és ben variada: he rebut visites del Japó, fins i tot! Tot i així la immensa majoria es concentren a Europa i Amèrica, sobretot els països de parla castellana (Espanya, Argentina...) i els EUA. Vingueu d'on vingueu, benvinguts sigueu!

Per acabar, algunes reflexions del 2011 i prediccions de cara al 2012: és cert que les notícies "bomba" van escasses, però la ciència avança a una velocitat inimaginable. Fins fa poc era impensable allò que avui en dia ens sembla tant normal com fer-nos unes torrades. Ara, amb els genomes d'uns quants humans prehistòrics (no només neandertals i denisovans, sinó també moderns) i més de 1.000 d'humans actuals que s'estan seqüenciant, sense deixar de banda les noves tècniques de datació, podrem aproximar-nos al passat gairebé com si viatgéssim amb una màquina del temps!!

Recull d'alçades dels cavernícoles més famosos (H. sapiens)

Continuem amb el concurs d'alçades. Si l'altre dia vam parlar dels neandertals, ara ens toca fer un salt de (sub)espècie. He triat l'Homo sapiens com a protagonista d'aquest post, concretament els cavernícoles més famosos del paleolític, una època per la qual només sento admiració i devoció, perquè els altres homínids més antics encara van més escassos i fragmentats i hi ha picabaralles de veritat entre antropòlegs per posar-se d'acord amb les alçades, com és el cas del "nen" de Turkana.

Així doncs, he fet una cerca exhaustiva d'alçades dels nostres coneguts de fa 200.000-35.000 anys, com ara Omo Kibish I i II, el "vell" de Cromanyó, Mladêc, etc. El problema amb què m'he trobat, és que malgrat ser tant famosos, la gran majoria d'aquests cavernícoles desgraciadament no s'han conservat prou com per estimar-ne l'alçada, perquè com sabem, amb un crani no n'hi ha prou, necessitem els ossos llargs, com ara fèmurs, tíbies, húmers...



Abans voldria fer un petit parèntesi per recordar els nostres herois prehistòrics de ficció: em refereixo a en Jondalar i l'Ayla, que si seguiu la soga de Jean M. Auel, sabreu que fan, respectivament, 2 i 1'83 metres d'alçada: a aquests dos no els faria falta disfressar-se per fer de gegants a la processó. Sospito que Jean M. Auel no passa d'1,60 metres.

Aquestes alçades moltes vegades han fet creure a la gent que llegia la soga que hi havia una època al paleolític superior en què la terra estava poblada de gegants rossos d'ulls blaus de cos i ment perfectes, que es van anar degenerant amb el pas del temps. Res més lluny de la realitat, els homes i dones del paleolític superior eren d'una alçada molt semblant o fins i tot inferior a l'actual. Aquí hi tenim un recull d'alçades promig de diferents parts del món:

Paeolític superior inicial (Europa) (35.000-25.000 AP)

Homes: 174.1 cm (10 individus)
Dones: 161.8 cm (5 individus)

Paleolític superior tardà (Europa) (25.000-15.000 AP)

Homes: 165.3 cm (15)
Dones: 154.5 cm (7)

Paleolític superior tardà (Àsia del sud-est)

Homes: 153.1 cm (3)
Dones: 147.8 cm (7)

Paleolític superior tardà (Vall del Nil)

Homes: 170.2 cm (15)
Dones: 162.4 (16)

Paleolític superior tardà (Mediterrani)

Homes: 168.4 cm (12)
Dones: 161.7 cm (4)


Alguns famosos:

Red Lady of Paviland (Regne Unit, 33.000 anys): 173 cm (home).



(n'aniré afegint a mesura que en vagi trobant més).

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260