divendres, 11 de febrer de 2011

El cervell: com més petit, millor.

És més fàcil de portar per anar amunt i avall, no fa tanta calor, queda més recollit, és més agradable a la vista... i el més important: ens fa més intel·ligents!

Aquesta és la conclusió a la qual han arribat uns investigadors en comparar els cranis d'humans moderns d'Europa, Àsia i l'Orient Mitjà de fa 30.000 anys amb els dels humans actuals. La reducció és ni més ni menys que del 10%, que vol dir que hem passat dels 1.500 cc de mitjana, als 1.359 cc. Una altra dada important és que aquesta disminució no és feminista ni masclista: encara que el cervell dels homes sigui una mica més gran que el de les dones, tots dos sexes han experimentat igualment aquest 10% de reducció en la mida.



Com era d'esperar, els neandertals també hi surten: i és que tots sabem que en promig, el cervell neandertal era més gran que el nostre. I ara, encara ho és més; aquesta diferència de mida, reconeixem-ho, no ha agradat mai massa als defensorrrs de l'espècie, perquè tots sabem que la mida importa, i que com més gran... millor.

És per això, que cridava l'atenció que aquells simis peluts i idiotes anomenats neandertals tinguessin més matèria gris que l'Obra Mestra de l'Evolució, també anomenada sàpiens al quadrat. Després hi va haver algun espavilat que va dir: NO, que la mida, no ho és tot! Els elefants o la balena gris també tenen el cervell més gran que el nostre... i NO són més intel·ligents!! I va venir allò de l'índex cerebral, en què la massa cerebral es ponderava amb la massa corporal, per veure si realment el cervell d'un individu o espècie es podia considerar "gran" o "petit" en comparació amb les altres. Aquí es va veure que l'índex cerebral neandertal no era pas més gran que el promig dels HAM, i una explicació ben simplista de seguida va aparèixer per explicar aquestes petites anomalies evolutives: aquells simis peluts i idiotes anomenats neandertals potser tenien el cervell més gran, d'acord, però això no vol dir res, perquè també tenien més massa muscular. En unes altres paraules: la matèria gris de més, no era per pensar, sinó per clavar cops de puny. I assumpte arreglat.



La mateixa explicació s'ha proposat per aquest estudi: que els moderns de fa 30.000 anys tenien el cervell més gran, perquè eren més musculosos que els actuals, i ho eren més perquè vivien en ambients hostils que requerien fer servir els músculs contínuament. Però com que aquesta explicació no ha convençut, s'ha hagut de reconèixer, que efectivament, viure en grups més grans no estimula tant la intel·ligència: la persona o individu no necessita pensar tant per continuar viva. Com que això queda molt lleig de dir, llavors s'ha maquillat una mica dient el següent: que evolucionem cap a "altres" formes d'intel·ligència encara desconegudes. Dit d'una altra manera: tenir el cervell més petit no vol dir que siguem més idiotes, sinó més aviat al contrari. I és aquí on hi ha aparegut el Canis familiaris: els gossos també tenen menys matèria gris que els llops, però en canvi, són més intel·ligents, perquè poden comprendre el llenguatge humà i mostrar actituds més "flexibles", a diferència dels seus parents salvatges.


No m'acaba de convèncer tot aquest rotllo de formes d'intel·ligència desconegudes. Crec que, simplement, ens estem tornant més estúpids perquè ja no necessitem pensar per res, ja ho fan les màquines per nosaltres. Si ens fixem en la majoria d'accions que fem, la majoria de nosaltres, durant gran part del dia, ens n'adonarem que gastem molt poc esforç pensant. Potser sí que ens enfadem i ens sentim feliços, i gastem molt de temps parlant dels nostres sentiments i les experiències passades, però en canvi, ben poques vegades necessitem pensar per aconseguir menjar i/o defensar-nos.



Resulta sorprenent que en 30.000 anys el cervell se'ns hagi reduït un 10% només per viure en societats més grans. Si tenim en compte que cada cop tot estarà més automatitzat i al món hi viuran més persones, fa por imaginar fins quin % se'ns pot arribar a reduïr el cervell, perquè res no ens diu que aquest procés hagi acabat. Potser d'aquí 30.000 anys més, del nostre magnífic cervell només en quedarà el sistema límbic, que s'ocupa de regular les funcions més bàsiques, com són menjar, dormir, mirar el futbol, defecar i fer sexe, i que tot això es farà automàticament. Tranquils, que nosaltres ja no hi serem.





FONT:

http://www.abc.es/20110207/ciencia/abci-cerebro-humano-esta-encogiendo-201102071058.html

4 comentaris:

  1. Hola Maria Lluisa!!

    ""No m'acaba de convèncer tot aquest rotllo de formes d'intel·ligència desconegudes. Crec que, simplement, ens estem tornant més estúpids perquè ja no necessitem pensar per res, ja ho fan les màquines per nosaltres""

    Totalmente de acuerdo con esta afirmación. Yo creo, sinceramente, que la gente del paleolítico superior eran muchos más inteligentes que nosotros; necesitaban pensar la forma de sobrevivir, de vivir día a día y buscar mejorar sus condiciones de vida.

    Trabajaban la piedra, previo conocimiento de la materia prima adecuada, planeaban estrategias de caza, recolectaban aquellos vegetales propicios para ingerir, etc...¿Qué hacemos en la actualidad?

    Si necesito un cuchillo, lo único que tengo que pensar es en qué tienda lo voy a comprar, o si quiero comer y tengo prisa,me compro una pizza y la meto en el microondas y listo.

    De verdad esta gente por fuerza tenía que ser más inteligente que nosotros, igual que las gentes del neolítico, o si seguimos en el tiempo los filósofos presocráticos.

    Saludos.

    ResponElimina
  2. "Trabajaban la piedra, previo conocimiento de la materia prima adecuada, planeaban estrategias de caza, recolectaban aquellos vegetales propicios para ingerir, etc...¿Qué hacemos en la actualidad?"

    Cada cop fem menys coses que facin treballar el cap en la meva opinió. Passem el temps comprant coses com ara mòbils per escoltar música, jugar al tetris, presumir-ne, enviar missatges... a internet, d'acord, motles coses són interessants i es pot aprofitar de moltes maneres, però per exemple hi ha gent que es passa gran part de la seva vida vomitant odi en un forum de no se què, jugant a jocs on-line, descarregant-se pel·lícules, xatejant, mirant fotografies... i cada cop la cosa va a més: ara tot ho fan màquines. Per exemple: els cotxes els fan màquines, abans els feien les persones. Els ordinadors, 3/4 del mateix. La persona només ha de fer uns quants clics a la màquina perquè ella ho faci tot. El pitjor és que no sabem quan o com acabarà, tot plegat. Cada cop tot es torna més automàtic i nosaltres continuem pensant en alimentar la nostra ment amb distraccions que no tenen res a veure amb les de fa 30.000 anys.

    "De verdad esta gente por fuerza tenía que ser más inteligente que nosotros, igual que las gentes del neolítico, o si seguimos en el tiempo los filósofos presocráticos."

    No cal anar pas a la prehistòria, de fet n'estic convençuda que aquells Khoisan que viuen enmig del desert són força més llestos que els de les grans ciutats. Si agafessim algú acostumat a les comoditats del primer món i el posessim al mig de la selva, ja m'agradaria veure com se'n sortiria. En canvi, un Khoisan tindria moltes més possibilitats. Si el cervell no el fem treballar i només l'alimentem amb distraccions, el dia que se'ns acabin les màquines no sé pas que serà de nosaltres. Pot semblar molt catastrofista, però la humanitat fa pensar aquestes coses, per desgràcia :(

    ResponElimina
  3. Jejeje si segurament necessiten utilitzar més el cervell que nosaltres i pensen molt en coses útils i pràctiques per a la supervivència: aprenen a reconèixer rastres, identificar animals i plantes, tipus de roques, a construir eines diverses, estratègies de caça, a adobar pells i cosir per fabricar robes, construir els habitatges, a crear i manipular el foc...

    A la nostra societat tot s'inventa per a la nostra comoditat, per a estalviar-nos pensar, i realment podem viure sense haver de pensar gaire, però això no vol dir que tothom s'adormi. Crec que simplement pensem en altres coses, segurament coses no tant útils, molta gent desenvolupa la seva "intel·ligència emocional", molts altres deuen desenvolupar psicosis i altres trastorns cerebrals només perquè el cervell necessita estar ocupat en alguna cosa, altres memoritzen els noms dels perssonatges dels programes de la tele i totes les seves histories.... i també hi ha científics que s'aprofiten de que tenen les necessitats primàries solventades per a dedicar els seus esforços mentals en desxifrar els misteris de la vida i l'univers.


    Això no vol dir que no hi hagi també gent completament idiotitzada :D

    ResponElimina
  4. "i també hi ha científics que s'aprofiten de que tenen les necessitats primàries solventades per a dedicar els seus esforços mentals en desxifrar els misteris de la vida i l'univers."

    Cert. Està demostrat que quan una població té les necessitats bàsiques cobertes és quan té més possibilitats de dedicar-se a la ciència i l'art. Si ens fixem en l'art rupestre d'Europa, apareix fa uns 20.000 anys, quan els HAM ja hi estaven ben assentats i tenien prou aliment per viure.


    "Això no vol dir que no hi hagi també gent completament idiotitzada :D "

    I malauradament, són la gran majoria :P

    ResponElimina