Per llegir-lo, feu clic aquí (pdf, anglès).
Amb les seves 43 pàgines, aquest estudi o review es pot coronar com el treball més llarg escrit i publicat fins ara sobre el sexe arcaic i les seves conseqüències. En realitat no diu pràcticament res de nou, o això m'ha semblat, perquè evidentment no me l'he llegit pas tot sencer (m'interessen els arcaics, però primer és la salut) només les conclusions i el resum.
Els autors, entre els quals destaca un tal P.J. Waddell, proposen models alternatius als actuals per explicar l'1-4% i el 4-6% dels no-africans i melanesis, respectivament. Aquests models estan plens d'adverbis com ara "potser" "possiblement" "malgrat que" "curiosament" "però" que indiquen incertesa i desconcert.
No he sabut veure-li la substància; us el deixo a vosaltres a veure si hi trobeu res de més interessant, però això sí, us recomano llegir-lo en algun moment en què estigueu relaxats i terriblement avorrits.
Aún leyéndolo con pasión: es un estudio genial! Mayormente porque confirma mi hipótesis de que lo que Reich y cía vieron como "denisovano" es en realidad parte erectus.
ResponElimina"Aún leyéndolo con pasión: es un estudio genial! Mayormente porque confirma mi hipótesis de que lo que Reich y cía vieron como "denisovano" es en realidad parte erectus. "
ResponEliminaAnda, y yo quejándome que era largo!
Entonces no fueron los denisovanos los que se mezclaron con los melanesios, parece! Es posible que el % de genes erectus sea aún mayor?
He leído en las conclusiones que los papúas llevan menos genes neandertales: es posible? No es lo que encontraron Green y Paabo.
ResponEliminaLo de varios cruces independientes con neandertales me parece poco probable si casi todas las poblaciones llevan el mismo %. No sería muy raro que esto sucediese independientemente? Además, en Asia oriental no había neandertales...