I dels bolets, que no en parla ningú?

La dieta neandertal és una "cosa" que es modifica cada x temps i de la qual tothom en diu la seva opinió, que pot variar àmpliament amb l'opinió del veí. Generalment parlant, podríem dir que la dieta neandertal és com una pizza: com més ingredients hi afegeixis, millor, més nutritiva, més gustosa, més apta per la supervivència.



La capacitat dels neandertals per obtenir aliments torna, de nou, a ser vista des de dos punts de vista completament oposats dins l'antropologia: els que consideren els neandertals uns equivalents als humans moderns, i els que els consideren subdesenvolupats -evidentment no ho diuen tant clarament, però sí, els consideren subdesenvolupats.

Aliments com la carn, el peix, els llegums, la fruita i les verdures formen part de la dieta mediterrània, que es considera més saludable que el menjar ràpid, que porta una gran quantitat de greixos insaturats i pot resultar en paisatges com els dels carrers d'algunes ciutats dels States, on el 40% de la població si et cau a sobre, et mata.

Els antropòlegs més que preguntar-se directament què menjàven els neandertals, s'han preguntat si el que menjaven els hauria deixat en inferioritat de condicions respecte els moderns, i per tant, els hauria portat a l'extinció; culpar una dieta de l'extinció d'una espècie ja és ben trist, i encara més si tenim en compte la diversitat de dietes que hi ha al nostre món actualment, però què hi farem, es dels brutes.



Malgrat les discrepàncies, la carn s'ha considerat com l'element central de la piràmide nutritiva neandertal. Segons els anàlisis de la proporció d'isòtops, els neandertals eren carnívors, tant com els llops, i força menys que els contemporanis moderns. A aquesta hipòtesi s'h ihan afegit una sèrie d'entrants, com ara que si sempre menjaven carn, és que mai no variaven la seva dieta, i no variar és símbol de poca modernitat, que vol dir extinció imminent. No obstant, crida l'atenció que en d'altres estudis s'hagués dit que som els primats més intel·ligents perquè ens vam acostumar a menjar més carn que els altres, com ara bonobos i ximpanzés, que mengen fruites i arrels d'arbres -i alguna termita-.

En canvi els moderns no només menjaven carn, sinó, de tot: peix, fruites, verdures... tenien una dieta més variada, a diferència de la neandertal que era molt monòtona i els va portar a l'extinció, perquè no van saber aprofitar prou eficientment els recursos que els va proporcionar l'entorn, almenys no al mateix nivell que els sapientíssims.

Aquesta versió tant dura de la història s'ha vist recentment qüestionada per la troballa de restes que videncien que alguns neandertals sabien aprofitar molt bé el que tenien a l'abast, i així, a part de carn, també menjaven peix, fruites i... cargols!!! És més: és molt improbable que tots els neandertals mengessin el mateix, perquè van viure en ambients molt variats. Però tant se val: la seva dieta continuava sent detrimental en algun aspecte, i es van acabar extingint.



Sigui o no sigui correcta aquesta hipòtesi, m'agradaria parlar d'un element que els entesos en dietes neandertals sembla que hagin passat completament per alt: es tracta de ni més ni menys que dels bolets.

Els bolets no són ni animals ni plantes (classe de 6è de primària) però això no els fa pas menys interessants. Els bolets es consideren un aliment molt sa per diverses raons; porten pocs greixos que haurien ajudat els neandertals a mantenir el seu físic espectacular, són una font excel·lent de potassi i fòsfor, elements molt importants pel nostre organisme, i també de diverses proteïnes (B2, B3 C E, K), minerals (calci magnesi, manganès, sodi, silici, sofre...) i altres elements indispensables pel bon funcionament (àcid fòlic, biotina, molibdè).

El potassi entre moltes altres coses, redueix la retenció de líquids -que vol dir que ajudava els neandertals a miccionar i eliminar així els compostos nocius per a la salut, mentre que el fòsfor tenia un paper clau en la formació de les dents i els ossos neandertals. A més a més, els bolets sembla que també redueixen l'estrès i ajuden a mantenir en bon estat les funcions mentals.
Un altre element indispensable que aporten els bolets és el seleni: és un poderós antioxidant (com més oxidació, més depressa envellim), augmenta la fertilitat, redueix les probabilitats de càncer i ajuda a descontaminar l'organisme de metalls pesants, una propietat interessant pels fumadors o els mateixos neandertals que es passaven moltes estones respirant fum.
Els bolets també contenen ferro, i a diferència d'altres aliments que també són rics en aquest element vital, el ferro dels bolets ens és més fàcil d'absorbir.



Com a propietats externes, un avantatge (o inconvenient, depèn del punt de vista) que presenten els bolets i que els diferencia dels llops o els mamuts, és que no es mouen ni poden atacar l'adversari, almenys no abans de ser ingerits. Només cal una mica de paciència i d'esperit boletaire per aconseguir-ne un bon cistell durant la temporada.

És possible que els bolets causessin moltes morts neandertals per intoxicació, però es plausible pensar que ells a base de proves d'assaig i error van arribar a saber quins eren els bolets bons i quins eren uns mataparents.



Com que anar a buscar bolets no és una tasca gaire difícil i fa 60.000 anys segurament hi havia molts més bolets que ara, crec que no és gens arriscat afirmar que durant la tardor els neandertals s'omplien la panxa a base d'estofats de vedella acompanyats amb uns quants rovellons, un menú deliciós que ha perdurat fins als nostres dies.

Fonts:

http://www.buenasalud.net/2010/09/20/setas-vitaminas-y-minerales/
http://www.cuidadodelasalud.com/alimentos-nutritivos/propiedades-y-beneficios-de-los-hongos-y-setas-comestibles/