dijous, 29 de desembre de 2011

La fossa glenoidea i l'aparició dels neandertals "progressius"

Al món de l'antropologia tothom sap que hi ha dos tipus de neandertals: els anomenats clàssics i els anomenats progressius. Els clàssics englobaven totes aquelles característiques tant neandertalianes, com són l'absència de mentó, el nas gros, l'espai retromolar, el bony occipital, etc. Aquests vivien a l'extrem oest d'Europa, mentre que els "progressius" es caracteritzaven entre d'altres coses per ser més gràcils i relativament semblants als humans moderns; aquests vivien a l'orient mitjà, i sembla que també, en menor mesura, a l'est d'Europa.



L'estudi de la fossa glenoidea (el cercle de color groc on hi posa GLEN-FOSSA a la imatge) que es troba als nostres omòplats, aquests meravellosos ossos que ens permeten rotar el braç, i que com deia, ens pot donar pistes de l'evolució homínida. Sembla mentida, però un nou estudi suggereix que fins i tot ens podria explicar l'aparició dels neander "progressius".

Els participants són: Vi-209, una neandertal croata de 40.000 anys que ens ha estat de gran ajuda a l'hora de reconstruir el genoma neandertal, individus del Plio-Pleistocè, del Pleistocè tardà i homínids "recents". Amb aquesta mostra tant gran, el que s'observa és un canvi de morfologia gradual des dels Australopitecins fins als humans moderns (H. sapiens), amb els humans arcaics exhibint morfologies intermitges.

Els neandertals es caracteritzen per mostrar una "distribució discontínua" en relació a la morfologia de la fossa glenoidea. Concretament, Vi-209 i els neandertals d'orient mitjà, com ara els coneguts Shanidar i Kebara semblen força propers a la morfologia moderna i alhora es distancien dels seus cosins-germans els neandertals de l'oest (Neandertal 1 i La Ferràssia) i els del mediterrani datats en més de 100.000 anys, com ara Tabun C1 i Krapina.

Els autors diuen que hi ha possibles explicacions per aquestes diferències entre "clàssics" i "progressius", però que a ells els hi sembla més probable el "cavemen sex", és a dir, que d'acord amb les dades paleogenètiques, fa menys de 100.000 anys hi va haver una migració fora d'Àfrica d'humans moderns, i que degut a això els neandertals de l'orient mitjà i també els d'Europa de l'est haurien incorporat material genètic dels africans, cosa que explicaria la seva Fossa Glenoidea. No seria el cas dels neandertals "clàssics" que en estar més cap a l'oest, haurien quedat bastant aïllats d'aquests contactes.

Reconec que és una possible explicació. També n'hi poden haver d'altres, és clar. Ara bé, d'acord amb l'ADN de Vi-209, aquells neandertals croates no semblen portar cap mostra d'ADN d'humà modern, (Green i Pääbo (2010)). Cap, vol dir 0%.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002260

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada