[Genoma]: El Projecte Genoma Neandertal ha... FINALITZAT!

Han arrivat notícies del genoma neandertal. Males notícies. Molt males notícies. PITJORS IMPOSSIBLE!!!

Què ha passat? Doncs que han donat la feina per conclosa. No hi ha més feina. Les paraules que van sortir de la boca de Carles Lalueza en una entrevista del diari El Comercio Digital van ser que el Projecte Genoma Neandertal està... TANCAT.

El mapeig genètic aconseguit sobre el total del genoma neandertal és una mica menys del 63%. La pregunta que us esteu fent tots ara és: per què no han arribat al 100%??!!



Carles Lalueza va explicar a la conferència de la UAB que no es podria arribar al 100%, perquè a partir d'un 80% totes les seqüències que es recuperarien serien ja repetides. Aquest és un problema purament estadístic, que estic explicant de memòrica, però el que vull que quedi clar és que d'entrada ja sabien que no podrien arribar al 100%. El que m'ha sorprès és que donessin la investigació per finalitzada amb només el 63%. Em pensava que arribarien al 80%, i en Carles a la conferència no va dir res que el projecte finalitzaria tant aviat!!

Sigui com sigui, aquest 63% és "suficient" per Carles Lalueza, perquè l'objectiu era arribar a un nombre de nucleòtids semblant al del genoma humà.

Si això és cert, segurament deu voler dir que el principal ja està dit, i ja es va dir a l'article oficial "A draft sequence of the neandertal genome", com ara l'1-4% d'encreuament, els temps de divergència entre els dos llinatges, la llista de gens exclusius que els humans moderns no comparteixen amb cap altra espècie del planeta, etc.

El que passa és que Carles Lalueza, també recordo que va dir a la conferència que s'havien trobat 83 gens exclusius del nostre llinatge, i que en seqüenciar més ADN neandertal es podria arribar als 200. O sigui que no us desespereu ni us llanceu daltabaix del balcó, perquè com va dir el Dr. Tattersall "Òbviament, aquestes no són les darreres paraules dels autors" i que els neander encara ens amaguen molts més secrets que esperen impacientment ser descoberts.



El que em torno a preguntar per desena vegada és: si el projecte ja ha finalitzat, d'on treuran la nova informació?

A l'article de l'esborrany del genoma hi diu que han inspeccionat (diguem-ho així) 4 bilions de nucleòtids provinents de 3 individus diferents. En canvi, al seu universalment famós NEANDERTALS LIVE! en Hawks ens diu: From these skeletons they got 5.3 billion bases of sequence. És a dir, que se n'han recuperat 5,3 bilions, però només se n'han desxifrat 4. Això deu voler dir que encara queden 1,3 bilions que esperen rebre atenció. Paciència, que encara no està tot dit!

I perquè no agafeu cap depressió ni gasteu tots els mocadors de paper que teniu a casa, Carles Lalueza ja està començant a buscar inversors per finançar un nou projecte que seqüenciarà més genomes neandertals del..... SIDRÓN!!!!!!!!! i que portarà el nom de Projecte de Diversitat Neandertal, que sona de P.M.

El motiu és que el genoma neandertal només està representat per un sol individu que prové d'uns altres tres, i que la participació de l'ADN neandertal sidronenc va ser mínima, de només el 0,1%. És per això que es necessita un altre genoma d'un altre neandertal, i els del Sidrón, per la seva integritat i excel·lent estat de conservació, són una bona opció.

Però tenim un problema: els diners. Carles Lalueza ha estimat que calen uns 2,5 milions d'euros per tornar a fer-me agafar una passa de neandertalitis, és a dir, de publicar més estudis que ens faran vibrar a tots d'emoció i d'alegria!!!

Aquests diners, ell confia que arribaran d'Europa, lloc on és molt més fàcil finançar una investigació com aquesta amb fons privats, i no pas d'Espanya, on de moment és impensable. Sap que no serà fàcil, però com que el projecte és tant neandertalment interessant, es mostra confiat.

Carles Lalueza també ens ha fet conèixer una altra dada molt trista: El Sidrón s'està quedant sense pressupost per culpa d'una retallada del govern. Tots sabem que estem en temps de crisi, i que les retallades arriben quan menys te les esperes. Aquest ha estat el cas del Sidrón, i malauradament per aquests investigadors i arqueòlegs, no es podran finançar campanyes durant els propers anys.



Què passarà durant els propers anys? No us preocupeu, no llanceu la tovallola, que continuarem tenint notícies dels neandertals! Continuarem saltant d'alegria, llegint articles d'en Hawks comentant els resultats del genoma, entrevistant en Pääbo, en Green, en Lalueza, l'Arsuaga, en Trinkaus, etc, etc, etc, gaudint de reconstruccions i documentals cada cop més realistes i lliures de prejudicis, i en un futur no massa llunyà (calculo que uns 4-5 anys més) tindrem més genomes neandertals seqüenciats! Carles Lalueza és un tipus segur de sí mateix i molt realista, a més a més d'un gran genetista, escriptor i persona. I si diu que aconseguirà els diners per finançar el projecte, és que els aconseguirà. Ell n'està convençut que acabarà seqüenciant un altre genoma d'un altre neandertal, aquest cop del Sidrón. I si ell que és més vell que jo ho viurà, jo també hi seré!

Mentrestant paciència, i sobretot esperança, que diuen que és la última cosa que es perd. Potser el Projecte Genoma Neandertal, una de les investigacions més neandertal [perdoneu-me, quan em quedo sense paraules per descriure una cosa, faig servir la paraula "neandertal"] ja ha finalitzat, però ben aviat en començarà un altre amb el nom de Projecte de Diversitat Neandertal, no pas menys neandertal que el primer.



I és que com diu un proverbi, quan es tanca una porta, se n'obre una altra.

Jo cuso, tu cuses, ell cus, nosaltres cosim....

Molta gent dins del món de l'antropologia té clar que sent tant diferents morfològicament (ja m'agradaria posar-ho en pràctica dins del metro, això) per força hi havia d'haver diferències cognitives entre els neandertals i els moderns que van coexistir amb ells a Europa.
Encara que aquesta coexistència hagi estat qüestionada, així com també les suposades diferències cognitives abismals que hi devia haver entre els dos grups, el cert és que és un prejudici tant arrelat dins la nostra societat que serà difícil desfer-se'n. Un dels culpables d'aquest prejudici que proporciona als neandertals unes capacitats cognitives clarament infrahumanes, són les agulles.
I ara us preguntareu: com pot ser? Les agulles ja sabem que ens poden fer una punxada al dit, però què poden tenir en contra dels pobres neandertals per clavar-los una punyalada a l'esquena!?



La resposta és que les agulles ens permeten fer-nos vestits altament sofisticats per abrigar-nos. Aquestes agulles, unes de les més antigues de les quals és d'ivori i té uns 30.000 anys, i va ser descoberta al jaciment de Kostenki, a Rússia, on hi van viure uns dels primers moderns que van trepitjar el continent europeu. I els neandertals? Doncs no se n'han trobat mai, en cap jaciment dels seus.

Per tant, a partir d'aquí és fàcil caure en la trampa: agulles = vestits sofisticats. No agulles = vestits poc confeccionats. Neandertals no agulles = vestits neandertals poc confeccionats.

Tothom es pot equivocar alguna o altra vegada. El que és greu és no adonar-se dels errors i continuar ferm amb els prejudicis. Per començar, si les agulles més antigues tenen 30.000 anys, això vol dir que fa 100.000 anys probablement els humans no en feien servir. El cert és que també es vestien. I també és cert que no tots els humans moderns fan servir agulles, i es vesteixen igualment. No em sembla gens adequat utilitzar les agulles per justificar la superioritat cognitiva dels moderns enfront dels estúpids neandertals que amb prou feines es podien tapar les vergonyes posant-se un troç de pell per sobre.

És cert que, les agulles, un fantàstic invent que ha durat fins els nostres dies, permeten fer ús de vestits més ben confeccionats per aïllar el cos molt millor el fred. Si els neandertals no en feien servir, com s'ho devien fer, per tant, a l'hora de protegir-se de les glaçades?



Carles Lalueza, al llibre "Genes de neandertal" creu que els neandertals es limitaven a, un cop passades pel raspador, fer-hi un forat pel cap i posar-se les pells per sobre, com si es tractés d'un poncho, com els que porten els amerindis d'Amèrica del sud.

L'absència d'agulles als jaciments fa que la hipòtesi de Carles Lalueza sembli força creïble. Ara bé, al llibre de la Gemma Aguilera, "Una Humanitat Extingida" m'hi vaig trobar una cosa referent a la confecció de pells que em va cridar l'atenció:

"Sigui com sigui, es van vestir. Van recuperar la pell dels herbívors, sobretot els cèrvols, els bisons, els rens, els cavalls, els castors, i la pell recoberta de pèl de l'os bru, el llop, la hiena de les cavernes, i la guineu. I per descomptat, els mamuts. Per deixar a punt les pells, havien d'arrencar els ossos en aquells punts on quedaven més adherits, el cap i les potes. Un cop quedaven netes, confeccionaven robes, mantes, sacs i altres recipients. I per unir diverses peces utilitzaven ossos en forma de pal o bé nervis fins a mode de fil, una tècnica emprada pels aborígens australians."



Si el que ens explica la Gemma és cert, no podem acceptar de cap manera la idea que es posaven el poncho per sobre sense lligar-se'l amb res, perquè tenint en compte el fred que havien de soportar durant gran part de la seva existència, agafar una pulmonia o quedar congelat a mig camí de la cova hagués estat massa fàcil, i tampoc no els hauria sortit a compte.
És molt més plausible que, encara que no utilitzessin agulles de cosir, també tinguessin els seus propis mètodes per confeccionar vestits i altres peces útils fetes a partir de pells.

Suposo que amb el disseny dels vestits passa una mica com amb les matemàtiques, que com ens va explicar un cop una professora d'aquesta assignatura a l'institut, es pot arribar al mateix resultat correcte utilitzant dos camins diferents.

[Prepareu-vos]: El genoma neandertal ja ha començat a revelar-nos els seus secrets!

Com ja sabem, el genoma neandertal va ser publicat fa uns mesos i ara és accessible a qualsevol persona.
Els genetistes més espavilats ja n'han començat a estudiar les seqüències i a comparar-les amb les seves corresponents en humans moderns.



Un estudi de nom Population data support the adaptive nature of HACNS1 sapiens/neandertal-chimpanzee differences in a limb expression domain
ha estat un dels pioners en començar a estirar el llaç per destapar el regal.

No us espanteu amb això del HACN... que és més senzill del que sembla. Mentre seqüencien el genoma neandertal o de qualsevol altra espècie, sempre va molt bé ordenar-ho tot per no tornar-se boig (penseu que tenim milers i milers de gens al nostre genoma), i per fer-ho, és imprescindible posar un nom a cada cosa. Els noms generalment no són gaire agradables a la vista, però com podeu entendre els genetistes no poden batejar-los amb noms com ara Pierrette, Pierrot, Moshe o Nandy, i n'han d'emplear uns de més científics. Alguns d'aquests noms, per exemple, el d'un gen implicat en l'autisme i exclusiu del llinatge modern comença per AUT sí que ens poden donar certa orientació de quina funció fan.

Però continuem. Primer de tot, 4 detalls de l'HACNS1: És un gen una mica especial, que a diferència d'altres gens no codifica per cap proteïna (aquesta és la funció normal assignada a qualsevol gen normal, però sempre hi ha excepcions) sinó que fa de potenciador de gens. HACNS1 actua sobre proteïnes, algunes d'elles anomenades factors de transcripció, per fer augmentar els nivells de transcripció d'un grup de gens que poden estar localitzats a diferents cromosomes.

Quina vida més complicada la d'aquest HACNS1! Bé, de fet la seva vida complicada no ens interessa ara mateix, sinó més aviat sobre quins gens actua, que pel que sembla han estat claus durant l'evolució humana, des que ens vam acomiadar dels avantpassats dels ximpanzés fa més de 6 milions d'anys.

S'ha suggerit que HACNS1 pot haver contribuït sobre gens implicats en:

-La mobilitat del dit polze.
-El bipedalisme, en modificar les característiques del peu o del taló.
-La destresa manual.



Sabem que l'HACNS1 ha acumulat 16 canvis des que la nostra línia evolutiva es va separar de la del ximpanzé, el que no sabem és quan va passar, el que és força segur és que aquests canvis deuen haver estat clau en l'evolució humana.

En aquest estudi, s'hi han comparat les regions cromosòmiques corresponents a HACNS1 en desenes d'individus de diferents poblacions humanes modernes: amerindis, esquimals, europeus, bantús i altres africans sub-saharians, i brasilers d'orígen mixt, i, és clar, la seqüència recentment publicada del genoma neandertal.

Els resultats, ben clars: No hi ha cap diferència entre l'HACNS1 de cap humà modern, ni tampoc entre els HACNS1 moderns i el HACNS1 del genoma neandertal. Ni un sol canvi.

L'explicació més plausible és que aquest gent ha estat fortament conservat (és a dir, que és molt difícil que canvii, degut al paper central que ha jugat en els últims milions d'anys) en el gènere Homo. I és que com sabem gràcies a la morfologia, els neandertals caminaven drets com nosaltres i podien fer anar les mans amb tanta destresa com les nostres. Aquests canvis semblen haver estat molt importants per tots els homínids, perquè van permetre manipular objectes amb les mans amb més cura que els ximpanzés, per exemple, o de caminar drets de manera ininterrompuda.

L'estudi dels fòssils neandertals ja ens va contestar aquestes preguntes, però com sempre, l'evidència genètica és molt d'agraïr.



Quines sorpreses més ens amaga el genoma neandertal? Em temo que no gaires, perquè ja sabem que se'ns assemblen molt, però suficients com per omplir internet de pàgines i pàgines que en parlen i la UAB de conferències.

Detalls de l'Hostal neandertal (55.000 a.C).

Un Hostal neandertal ha estat trobat a l'Abric Romaní de Capellades i datat en 55.000 anys.
Un total de 67 arqueòlegs catalans, espanyols, algerians, francesos, estatunidencs, i italians, juntament amb el propietari de l'hostal, Eudald Carbonell, han encetat la campanya d'excavacions de l'estiu 2010 que ha durat 20 dies: del 6 al 26 d'agost.



Si hem de fer cas del que passa normalment al Sota Terra, la conversa següent es deu haver repetit uns 13.000 cops durant les darreres 3 setmanes:

Se sent un soroll molt familiar a l'Abric Romaní: PIC! PIC! PIC! PIC! pic! pic!

Arqueòleg 1: Eeeeiiiiiii
Arqueòleg 2: Què hi ha?
Arqueòleg 1: Uaaalaaaaaa
Arqueòleg 3: Què has trobat?
Arqueòleg 1: Caaaa xuluuuuuuuuu!
Arqueòlegs 2 i 3: (s'hi acosten i observen) Òsssstiiiiaaaa
Arqueòleg 2: Arqueòleg 3, crida l'Eudald.
Arqueòleg 3: EUDALLLLLLDDDDDDDDD!!!
Eudald Carbonell: Què hi ha, què heu trobat?
Arqueòlegs 1, 2 i 3: Mira!
Eudald Carbonell: Òndia, heu punxat i fort eh! Ep vosaltres (dirigint-se a tota la resta d'arqueòlegs que continua excavant) Veniu a veure això!

La primera pregunta que em faig és: deu ser gaire agradable això d'excavar apassionadament a ple mes d'agost, amb les temperatures que tenim a Capellades (i en general, a mig hemisferi nord)? Si hi ha cap arqueòleg que llegeixi aquesta pregunta, agrairia molt que em contestés, perquè la veritat és que gaire agradable no em sembla, i la única explicació que hi trobo és que la curiositat i la neandertalofilia d'aquests arqueòlegs sigui més forta que la necessitat de treure el fetge per la boca i arribar a casa mullat com un pop de tant de suar.

Passem al tema que ens ocupa: l'hostal. O més ben dit, les habitacions de l'hostal, perquè els hostalers capellanencs de fa 55.000 anys ens han demostrat un cop més que encara que visquessin al paleolític mitjà, sabien perfectament com rebre els clients que arribaven famolencs i esgotats després d'una dura jornada de caça.

Primer de tot, el preu per habitació i nit: 13.000 closques de cargols, que en llenguatge modern vol dir 13.000 fòssils entre els quals hi predominen peces lítiques i restes d'animals.

Els hostalers neandertals, sempre ben precabuts, feien allotjar els clients a les habitacions més protegides de l'Abric.



Entre les peces lítiques hi trobem la colecció de ganivets i raspadors que qualsevol família neandertal tenia al seu abast per quan es presentés l'ocasió de d'esquarterar algun animaló. Una novetat respecte altres anys és que s'intueix un canvi important en la talla dels ganivets, pertanyent predominantment al mètode anomenat Levallois.

El mètode Levallois consisteix en extreure làmines fines i molt punxegudes del nucli de la pedra. És una tècnica força complicada, i que vaig llegir en un llibre que calen uns 3 mesos com a mínim per aprendre. Arribats en aquest punt, és fàcil deduïr que entre els neandertals ja hi devia haver mestres i alumnes.

El mètode Levallois ha tingut molt d'èxit, i societats del neolític encara el feien servir. Fins i tot es creu que ha aparegut diferents vegades independentment en diferents grups humans.
La majoria d'eines de sílex són de petita mida, i s'haurien utilitzat per fer talls més fins.



També hi han aparegut roques compactes, com ara la calcària, i que s'haurien utilitzat per treballar la fusta, perquè com tots sabem ja, els neandertals eren uns fusters formidables.

Parlant d'animalons que servien d'aperitiu als clients, els hostalers sembla que els oferien principalment estofats a foc lent de cèrvols i bous; quin bon gust, això fa per un 5 estrelles.

Aquests fusters, de tant formidables que eren, s'han arribat a fer famosos 55.000 anys després de la seva mort, deixant-nos records entre els quals destaca... una SAFATA! Sí, si, no ho heu llegit malament. Una safata de fusta amb mides de 30x40 cm. La primera conclusió que m'ha vingut al cap, és que una safata no es pot fer a partir d'una branca, sinó que més aviat s'hauria de tallar l'arbre i a partir del tronc extreu-re'n una làmina de fusta d'aquestes dimensions. Res de recollir branques mortes, doncs. Més aviat un equip de 4-5 membres va començar a trinxar el tronc d'un arbre amb les seves eines (hem de suposar que encara no feien servir destrals, ni molt menys motoserres, de manera que suposo que s'hi devien estar una mica més que els llenyataries normals).

Com que aquesta safata m'ha intrigat tant com a vosaltres, he buscat més safates i a la pàgina de Capellades.cat hi he trobat que no és la primera vegada que es troba una safata. També s'hi han els negatius de punxons i d'un trespeus, tot de fusta.



El trespeus era una estructura que es construïa al voltant del foc per penjar-hi un troç de carn per coure, però NO una olla, els neandertals NO feien bullir la sopa d'aquesta manera, encara que al Sota Terra de l'Abric Romaní l'Eudald i en Fermí fessin una "sopa neandertal" ficant herbetes, aigua i brases dins d'una olla. Tampoc no tenien ceràmica ni metalls. Això és MOLT posterior, igual que el tir amb arc, que no apareix fins al neolític. És una aberració creure que els neandertals i qualsevol societat humana del paleolític superior disponia de tots aquests estris.

I per últim, passem als fogars, que n'hi ha de nous!

Els nous són més aviat esquifits, de només 10 cm de diàmetre i amb funció desconeguda. Renoi! Amb tantes funcions pel foc els neandertals es podrien coronar com els Déus de les Brases!!

D'altres una mica més grandets, d'uns 20 cm, semblen mostrar forats on hi anirien els pals de fusta dels trespeus, que aguantarien el menjar per coure. Parlant clar, eren uns fogonets molt ben equipats.

Les estructures de combustió no només són útils per saber a quina temperatura rostien el menjar els clients de l'hostal, sinó que també ens pot ajudar, gràcies al magnetisme ambiental que poden conservar els materials cremats, a datar el nivell actual on s'hi està excavant amb més precisió.



2011?

Josep Vallverdú ha deixat clar que encara hi ha moltíssima feina per fer; la primera cosa: ampliar l'extensió actual del jaciment de cara l'any que ve, que vol dir que l'estiu del 2011 tothom s'haurà de posar a pencar de valent, faci calor o nevi.

FONT: IPHES

NeandyMouse: Ètic o no?

Tal com ha repetit diverses vegades Carles Lalueza, seria molt interessant d'introduïr en rates aquells gens en què els neandertals es diferencien de nosaltres per poder així entendre millor què és el que ens fa únics, i possiblement comprendre també i poder tractar transtorns com ara l'esquizofrènia i l'autisme, que sembla que els neandertals, a diferència nostra, no patien.



Per fer això, evidentment, caldrà manipular l'ADN del que va ser algun dia un neandertal.
Altres línia paral·leles d'investigació podrien consistir en, per exemple, "humanitzar" neandertals. Sabem que perquè això passi haurem d'esperar molt de temps. Mentrestant, la investigació ja ha començat amb els parents vius més propers de l'home: els primats no-humans. Els experiments duts a terme consisteixen fonamentalment en modificar aquelles seqüències en què els ximpanzés difereixen dels humans, i transformar-les en idèntiques a les humanes, és a dir, en poques paraules, es tracta d'humanitzar els ximpanzés.

Els motius d'aquests experiments són bàsicament els mateixos que els dels NeandyMouse o rates neandertalitzades: comprendre determinats aspectes del desenvolupament humà que difereixen de la resta d'animals i que els ximpanzés, per ser tant semblants a nosaltres, són els candidats perfectes per convertir-se en els nostres conillets d'índies. I si ho fan amb els ximpanzés, per què no amb els neandertals, sabent que encara se'ns assemblen més? Us ho imagineu. que algun dia s'arribin a utilitzar neandertals per a aquests experiments?

Experiments d'altra banda no massa agradables pels pobres primats no humans que els han de soportar. És precisament per això que aquests científics amb el seu article denuncien que no és ètic fer passar aquests parents nostres per unes monstruositats que no em vull ni imaginar. Me n'alegro de saber que hi ha algú que ho denuncia, perquè més d'una vegada he vist en algun documental a la tele com obrien el cervell d'un pobre ximpanzé que pocs minuts abans estava saltant i menjant ben tranquil a la seva gàbia:

The ethics of using transgenic non-human primates to study what makes us human.

"A flood of comparative genomic data is resulting in the identification of human lineage-specific (HLS) sequences. As apes are our closest evolutionary relatives, transgenic introduction of HLS sequences into these species has the greatest potential to produce 'humanized' phenotypes and also to illuminate the functions of these sequences. We argue that such transgenic apes would also be more likely than other species to experience harm from such research, which renders such studies ethically unacceptable in apes and justifies regulatory barriers between these species and other non-human primates for HLS transgenic research."



Caldrà buscar alternatives per estudiar aspectes de la nostra manera de ser que ens fan únics sense haver de fer mal a aquests animals. N'estic convencuda que en un futur apareixeran mètodes que permetran prescindir de l'ús d'animals vius als laboratoris, i evitaran així qualsevol risc pels futurs clons neandertals.

Anthropological Genetics: Inferring the History of Our Species Through the Analysis of DNA

Un altre estudi signat per Todd Disotell, un expert antropòleg i ferm partidari de la versió "dura" del Fora d'Àfrica.
Ja en són dos en menys de quatre mesos, aquest i un d'anterior anomenat Neandertal Genome: The ins and outs of African genetic diversity, del qual ja en vaig parlar i que citen l'article original del genoma neandertal, publicat per l'equip d'en Pääbo.



Del primer ja en vaig dir quatre coses mig per sobre, perquè de fet, no hi tinc accés. Només vaig poder trobar un blog molt maco que en comentava els resultats i veure algunes figures, a més a més de llegir l'abstract. Resumint, Disotell encapçala la llista dels que es mostren escèptics a l'hora de considerar que els humans moderns no-Africans tenen avantpassats neandertals, i creuen que tot plegat es pot explicar analitzant més genomes d'africans que indicarien que aquests llinatges que ens semblen neandertals en realitat ja existien dins l'Àfrica.
El problema d'aquest estudi és que és teòric, és a dir, l'antropòleg o antropòlegs en qüestió plantegen uns models alternatius que creuen més probables, però que al final queden sobre el paper, perquè no els han dut a la pràctica: no han analitzat cap genoma de cap africà, ni molt menys han seqüenciat més ADN neandertal. Parlant clar: no n'hi ha cap evidència si deixem de banda l'incredulitat i escepticisme d'alguns partidaridaris del Fora d'Àfrica "dur".

Amb aquest segon estudi, en què l'equip de T.R. Disotell cita un altre cop l'estudi del genoma i el seu propi, sembla que, encara que interessant, no ens aporti res de realment nou. Aquí hi tenim l'abstract:

"The genetic material, deoxyribonucleic acid (DNA), contains information about the evolutionary history of life. Both the relationships amongst organisms and the times of their divergence can be inferred from DNA sequences. Anthropological geneticists use DNA sequences to infer the evolutionary history of humans and their primate relatives. We review the basic methodology used to infer these relationships. We then review the anthropological genetic evidence for modern human origins. We conclude that modern humans evolved recently in Africa and then left to colonize the rest of the world within the last 50,000 years, largely replacing the other human groups that they encountered. Modern humans likely exchanged genes with Neanderthals prior to or early during their expansion out of Africa. "

NOTA: [Com que els de Springer són tant simpàtics no permeten la lectura de franc dels seus articles científics, ni tant sols en un miserable PDF, només de la primera pàgina de l'article, per la qual cosa caldria fer un pagament i registrar-s'hi].



L'objectiu d'aquest estudi segurament és recopilar evidència de la genètica per reconstruïr la història de les poblacions d'Homo sapiens i conèixe'n així millor els seus moviments migratoris per tot el planeta.
Encara que sigui informació captivadora, aquest estudi segurament no diu res de nou sobre la història evolutiva dels neandertals i els seus contactes amb nosaltres, o sigui que... no hi ha més remei que continuar esperant!

Llistat de blogs interessants (actualitzat).

A continuació, una llista de llocs web actualitzada respecte la primera versió de llocs d'obligada visita que cal visitar 2-3 cops a la setmana per estar ben informat de tot esdeveniment que faci flaire de neandertal.



El neandertal tonto ¡Qué timo!

L'autor del blog, de nom Millán Mozota, no només es dedica a l'antropologia, sinó que també és periodista. En Millán sap com treure el màxim profit de totes dues qualitats. I és que com es demostra dia rere dia, a l'hora d'explicar els neandertals va bé tenir una mica d'experiència en tot; no només val haver-se passat 4 anys assegut en una cadira prenent apunts per després memoritzar-los i vomitar-ho tot a l'examen. El que cal per dedicar-se de ple a qualsevol disciplina, és amor. Molt d'amor. I en Millán ens demostra que ell en té bidons i bidons plens reservats exclusivament pels nostres neandertals, als quals considera intel·ligents i tant humans com qualsevol de nosaltres. A l'hora de defensar els seus punts de vista consulta articles, a més a més d'acompanyar-ho tot amb la seva experiència acadèmica i física (ha excavat en uns quants jaciments) i ens ho explica tot ben explicat al seu blog. La freqüència d'actualització sembla que no és massa alta, potser un cop cada dues setmanes, de vegades més, de vegades menys, és per això que cal afegir-lo a la llista de webs per no perdre-se'n cap article. Els posts acostumen a ser llargs (més o menys com els meus...) i és que suposo que ens passa el mateix: que quan comencem, pensem en fer només una petita explicació sobre algun detall concret d'algun aspecte de la vida neandertal, però després ens engresquem i tot plegat sumat al nostre desig de perfecció per no ofendre cap neandertalòfil la cosa s'allarga, s'allaaaarga i s'allaaaaaaaaaaaaaaaaarga. Però tampoc no és cap problema en el seu cas: ho estructura tot ben estructurat, resalta el més important en negreta i ho acompanya amb unes quantes imatges. No patiu que de meticulositat no en va curt. Ni ell ni cap arqueòleg, tots sabem com d'escassos i cars van els ossos neandertals.
De fet, alguns articles crec que es queden curts. Per exemple els del genoma (és que jo n'estaria parlant tota la vida).
Pregunteu-li qualsevol cosa sobre neandertals i ell estarà encantat de debatre, és tot un expert parlant d'indústries, d'ossos i de jaciments. No se'n pot esperar menys d'algú que estima la Lucy.



Dienekes anthropology weblog.

Dienekes Pontikos és el nom d'un guerrer grec molt famós (bé, en el meu cas vaig conèixer abans el blogger que el guerrer milenari) que ha adoptat com a àlies un grec molt orgullós dels seus orígens. El seu blog no tracta específicament de neandertals ni molt menys, de fet en parla molt poc. Però quan en parla, HO SAP TOTHOM. Com és possible, si tenim en compte que Dienekes no és cap expert (ni molt menys) en neandertals, i ni tant sols mostra cap interès especial per ells?? No en tinc ni idea. Suposo que tot és saber muntar-se bé el blog, rebre moltes visites i fer publicitat a tort i a dret.
El cas és que durant la publicació del genoma neandertal, Dienekes va passar a liderar el grup dels Opposing views, és a dir, dels que no creuen en l'encreuament i pensen que tot plegat no demostra res més que una certa estructura dins l'Àfrica i que en definitiva, va permetre que uns grups (els que van sortir d'Àfrica) tinguessin una mica més d'afinitat amb els neandertals que uns altres (els que s'hi van quedar). Dienekes creu que investigant una mica més les poblacions africanes també hi descobrirem aquests llinatges que ara creiem que provenen d'herència neandertal.
El nostre guerrer grec creu fermament que si els científics (en Pääbo i companyia) van afavorir l'explicació de l'interbreeding no és perquè fos millor que la de l'estructura, sinó perquè -diu en to burleta- el cavemen sex queda molt més romàntic, i així els periodistes en poden treure més suc, i davant les crítiques d'alguns que no afavoreixen el seu model, com ara en Hawks, ell respon així: quan es seqüenciin mostres dels nadius africans de l'est, ja veurem qui té raó, si ells (els més de 50 científics que van signar l'article, en Hawks i uns quants antropòlegs i genetistes més) o jo.
Deixant de banda el seu fàstic pel cavemen sex el seu blog és interessant de seguir si us interessen les novetats, sobretot en genètica humana. No és que faci gran cosa: només copia l'article i el comenta mig per sobre, però sempre va molt millor que buscar-ho un pel seu compte, i a més a més, com que és gratis...



Leherensuge

L'autor del blog, de sobrenom Maju (el nom d'un bruixot d'una llegenda basca) deu ser superdotat. Punt. Després, també cal afegir-hi que actualitza el blog unes quantes vegades cada dia, PERÒ no tracta d'un sol tema. El seu blog és multitemàtic: alguns posts van d'antropologia, d'altres de genètica humana, d'altres de política, d'altres d'astronomia, etc. En definitiva: parla del que li ve de gust. Si això agrada o no als seus lectors de tot el món (el blog està escrit íntegrament en anglès) és un tema que va preguntar en una enquesta on demanava si volien que partís el blog en dos: un pels temes d'antropologia/genètica i l'altre pels altres, principalment de política, on ens mostra la seva defensa del poble basc i la de qualsevol poble oprimit del món. A la votació hi va sortir majoritàriament que sí, però en Maju encara no ha partit res. Millor, el Leherensuge no seria el mateix sense la seva... pluralitat.

D'altra banda, cal dir que és un apassionat per l'evolució humana: amb ell t'hi podries estar hores i hores discutint algun tema concret, i ja ha demostrat diverses vegades que és un as interpretant gràfics i datacions. Només cal llegir els seus articles sobre el tema del genoma neandertal per entendre a què em refereixo. També el trobareu al blog d'en Millán i al d'en Martin (ja us havia dit que és un apassionant de l'evolució humana) fent de pacificador entre el bàndol dels neandertalòfils i dels neandertalofòbics, que tant dolents són els uns com els altres (doncs jo dec ser dolentíssima), ens explica.
Parlant clar, a nivell antropològic creu que és erroni considerar plenament humans els neandertals, perquè està clar que les diferències són marcades respecte nosaltres, tant a nivell cognitiu com a nivell morfològic, i això justifica que els classifiquem en una espècie separada. El 2% no vol dir res, i més aviat demostra que els encreuaments eren aïllats perquè el nivell d'especiació ja era molt elevat. És per això que quan surt algun article parlant de com s'assemblen els comportaments i el simbolisme en els neandertals i els humans moderns, com per exemple aquell de les petxines pintades d'en Zilhäo, sempre es fa l'escèptic i intenta trobar-hi alguna explicació alternativa. Què hi farem, l'antropologia és molt àmplia, i cadascú tira per on vol.



Sàpiens.cat

Si hi algun portal organitzat d'evolució humana en català, aquest és sàpiens. Dins d'aquest portal és on s'hi han creat blogs com el dels arqueòlegs de Moià, i també on s'hi debaten els temes del Sota Terra i del genoma neandertal (en un fòrum que destaca pel seu estat d'abandonament). Sàpiens és un portal de referència d'evolució humana, encara que com sempre passa, no s'hi ha sabut donar massa empenta, i és per això que no rep tanta participació com hauria de rebre per anar bé, i és per això també que les obres del Museu Neandertal de Capellades no avancen.
I després tothom vol conèixer de franc les grans respostes a les grans preguntes.

Pharyngula

Com en Dienekes, Pharyngula no tracta sobre neandertals, ni tant sols d'evolució humana. En canvi, sí que tracta d'evolució. L'autor, un tal Mike Myers, és un biòleg que treballa en una universitat dels Estats Units i també un -fil. En aquest cas, com ja he dit abans, no pas dels neandertals, sinó dels pops. Myers és un Popòfil, i com a tal, alguns dels seus fans li envien de tant en tant pops rosats des de l'altre cantó de l'Atlàntic. No em digueu que no sigui adorable! Tot això sumat a l'article sobre el genoma que va publicar el dia 12 de maig, demanant disculpes: Ho sento, sé que arribo tard a la festa i que m'estic perdent moltes coses! Com que Myers en sap un niu d'evolució animal val més perdonar-lo i deixar-lo entrar a la festa.


Myers i els creacionistes nord-americans no es porten gaire bé. De fet, com ell ens va explicar en un article dels seus, una vegada que va voler entrar a veure una pel·lícula feta per creacionistes qüestionant l'evolució, un grupet de policies el va fer parar a l'entrada del cinema, li va demanar la documentació, i en veure que era ell, l'autor del blog Pharyngula, no el van deixar entrar, i li van manar que se n'anés si no volia tenir problemes. Sense perdre ni un minut, se'n va anar corrents al primer cibercafè que va trobar per explicar-ho al seu blog. Myers va acabar així el post anomenat EXPELLED!: Are you laughing as hard as I am? Que vol dir: Us esteu descollonant per terra de tant de riure? Jo sí!!

Practica surf amb l'Arsuaga.

Avui tothom està de dol. El motiu, com ja sabem, és que l'equip d'arqueòlegs de l'IPHES ha... plegat. S'ha acabat. Han tancat la paradeta. Han arreplegat els trastets i han tocat el dos. Han deixat la cova de Moià més sola que l'últim neandertal. I això fins quan? Misteri. Potser l'any que ve, potser... mai.
Per consolar-nos, podem pensar amb la feina feta i els ossos recollits, principalment d'ossos de les cavernes i de hienes. Però tots sabem que aquest consol no és suficient. És per això que he pensat que unes vacancetes en una illa solitària del Pacífic, envoltada d'onades gegants, ens aniria molt bé per purificar el cos i l'ànima. En aquesta escapada, no hi ha res millor que convidar-hi el nostre amic i antropòleg Juan Luís Arsuaga, que ha demostrat ser tot un expert en surf -o més ben dit, en gens surfers.

Diuen que cada antropòleg, a més a més d'entendre-hi molt de cranis i de puntes de sílex, té un altre cantó més, diguem, humanístic. És per això, que l'Eudald Carbonell, podem dir que és un excel·lent antropòleg i també un gran filòsof, que vol veure un significat a cada un dels ossos o pedretes que troba escampades al terra d'una cova, per més insignificants que siguin.
L'Arsuaga també té aquesta dualitat d'ofici, i m'he permès el luxe d'adjudicar-li l'ofici de poeta d'Atapuerca.
Arsuaga juga amb les paraules, les transforma. Té el do de poder elevar els ossos, les eines lítiques i fins i tot els gens amunt amunt amuuuunt i envoltar-los d'un vel màgic que aconsegueix hipnotitzar el lector com si es tractés d'un nen, neandertal o no, davant d'un caramel.

Un dels seus últims articles va caure com una pedregada a la pluja d'opinions sobre els resultats del genoma neandertal. Amb el títol de "Genes surferos" l'Arsuaga ens vol demostrar que practicar esports d'aigua i desxifrar genomes en un laboratori no són dues activitats tant diferents com semblen.

Com ja haureu pogut endevinar, els gens més atlètics del genoma humà són precisament aquells heretats dels neandertals, i que suposen entre, ho haig de tornar a escriure?! un 1 i un 4%.

La trajectòria que van seguir aquests gens des del moment en què van ser incorporats al genoma d'un humà modern, fa uns 50.000 anys com a mínim, fins que l'any 2010 l'equip d'en Pääbo els va trobar, es pot resumir, segons el nostre amic i poeta Arsuaga, en una paraula: surf.

I ara, agafeu la planxa de surf, endinseu-vos dins el mar i procureu que l'onada gegant no us engoleixi, perquè intentaré explicar què els va passar a aquests gens surfers.

Posem per cas que l'onada prové d'una expansió d'humans moderns. Una expansió en nombre. M'explico: imaginem-nos que quan es van trobar amb aquells neandertals tant sexys (o eren els moderns, els sexys?) la població moderna era d'uns 4.000 individus que vivien en grups petits i propers en l'espai. Ara suposem que d'aquests 4.000, uns 200 van mantenir una relació íntima amb les seves corresponents parelles neandertals. D'aquesta unió en van néixer uns 200 fosquets, també coneguts com a híbrids, que es van quedar a viure amb la població humana. Posem per cas, que poc després d'aquest episodi, la població humana, per raons que desconeixem, es va multiplicar per 40. Això vol dir, que si els gens neandertals de la població total suposaven el 5% o uns 200 individus, ara hem de fer 200x40 = 8000, i el mateix hem de fer amb els humans moderns: 4000 x 40 = 160.000.

Evidentment no tothom era blanc o negre, és a dir, hem de suposar que tots els individus eren més o menys un 5% neandertal i un 95% modern, però és important tenir en compte que les proporcions absolutes no van canviar.

Què ens ve a dir aquí el surf? Doncs que aquest 5% va estar de sort i va poder surfejar damunt l'onada i no ofegar-se, pel sol fet que els humans moderns eren un grup molt petit, i que qualsevol esdeveniment d'encreuaments amb altres grups deixaria petjada.

El que ens vol fer entendre l'Arsuaga és que el surfista neandertal va tenir sort i no va ser egolit per l'onada d'expansió. El cert és que també s'hauria pogut ofegar.

Posem per cas que la població humana ja era molt gran, d'uns 1.000.000 individus que viuen dispersos per Europa i Àsia, i que d'aquests, el 5% és a dir, uns 50.000 eren neandertals. Què hagués pogut passar, si per exemple, hi hagués hagut una catàstrofe, i d'aquests 1.050.000 només n'haguessin sobreviscut 1.000?
Doncs que és molt possible que les seqüències neandertals s'haguessin perdut per atzar, i haguessin seguit el mateix camí que els seus llinatges mitocondrials. El que s'ha de deixar clar és que amb una població gran és molt menys probable que els encreuaments ocasionals deixin petjada en el genoma després de molt de temps que no pas si la població és més petita.
Aquest és el raonament bàsic sobre el qual s'aguanta el "genes surferos" de l'Arsuaga.

Poca broma, que el surf ha estat escollit com l'explicació més plausible entre la comunitat científica de perquè aquests gens han arribat fins a nosaltres després de 50.000 anys.

Aquest raonament porta associat altres explicacions derivades, com ara que va ser un fet puntual i aïllat, sense cap implicació important en la nostra història evolutiva.

Que la població moderna que va sortir d'Àfrica era petita, i després es va expandir ràpidament sembla que és àmpliament acceptat. Però hi n'hi ha d'altres que no hi estan d'acord. És el cas d'en Trinkaus, que proposa un 10-20% de gens neandertals a la població inicial i que han anat disminuïnt amb el pas del temps, però d'això ja en parlaré un altre dia.

Com a curiositat, Arsuaga també poeteja a l'hora d'explicar perquè els europeus no portem més gens neandertals que la resta: diu que els europeus d'abans (els que es van trobar els neandertals) i els d'ara no són els mateixos.
Aquestes paraules semblen de lògica pura; al que es refereix el nostre poeta és que els europeus d'abans van ser substituïts per altres poblacions més recents que no se'ls van trobar. Per tractar d'arreglar aquest enorme interrogant de la paleogenètica europea, seria interessant, diu, analitzar els europeus de l'oest, perquè "hi queda un fons de gens paleolítics".

En fi, qui no es consola amb poesia és perquè no vol. Pel que fa a mi, ja n'he tingut prou de surfeig per avui, i si tot va bé els meus propers esports d'alt risc consistiran en investigar els fons dels pous i els misteriosos gens neandertals que es perden amb el temps. Espero que l'equip d'en Pääbo m'hi ajudi, perquè sinó, malament rai.

Dretans!

Un dia, quan encara anava a l'escola, la mestra ens va explicar alguns detalls del primer viatge a la Lluna:

-El 21 de juny de l'any 1969, l'astronauta Neil Armstrong va sortir de l'Apollo 11 amb el seu vestit espacial i va trepitjar el terra lunar. I el peu que va posar primer a terra va ser el dret.

Immediatament, tots els dretans de la classe vam començar a cridar eufòricament: VISCA! VISCA! mentre els esquerrans ens miraven una mica picats.

Ara, Carles Lalueza ens vol demostrar amb el següent estudi anomenat "Right handed Neandertals; Vindija and beyond", que si Neil Armstrong hagués estat neandertal enlloc de sàpiens hagués arribat a la Lluna igualment, i amb més d'un 90% de probabilitats, hagués trepitjat la Lluna per primera vegada, també, amb el peu dret. VISCA!

En Carles ja va deixar clar al seu llibre "Genes de Neandertal" que ell no hi creu massa, amb els fòssils, i que prefereix la genètica. Sembla que durant els últims 4 anys ha sentit algun petit remordiment i sentiment de culpa vers els pobres fòssils, que també ens poden aportar informació ben interessant.
Per exemple, ens poden indicar si els neandertals eren majoritàriament dretans, esquerrans o, igual que la resta de primats no humans, encara no mostraven cap preferència a l'hora de fer servir les mans (i els peus).

Encara que sembli una ximpleria, ser dretà ha demostrat tenir connexió amb la lateralització del cervell, la dominància de l'hemisferi esquerre (perquè al cervell tot va al revés, si un té l'hemisferi esquerre més desenvolupat serà dretà, i al revés amb els esquerrans) i el llenguatge.
No és casualitat que els primats no humans, com ara els bonobos o els ximpanzés no mostrin cap preferència a l'hora de fer servir les mans i alhora no pugin parlar, segons molts neurobiòlegs.
Per tant, sembla que la lateralització i utilització de la part dreta del cos de manera preferent en els humans va relacionat amb el desenvolupament del llenguatge.

La pregunta que ens fem tots ara és: quan va aparèixer aquesta lateralització? I: els neandertals, ja la presentaven, i per tant, segurament podien parlar?

Per contestar aquesta pregunta, l'equip de Carles Lalueza ha analitzat un seguit de dents de la cova de Vindija, datades en uns 30-35.000 anys, i també hi ha incorporat les dades de les dents d'altres homínids com ara els Heidelbergensis, els probables avantpassats dels neander, que van viure fa més de 500.000 anys a Europa.

Com és possible que les dents ens puguin dir si els neandertals eren dretans, esquerrans o ni una cosa ni l'altra?
Molt fàcil: per les marques que tenen a la seva superfície, i que van ser fetes per una eina de sílex -que feia de forquilla o ganivet - a l'hora de tallar la carn.
Tal com passa amb els moderns quan estem dinant, els neandertals agafaven els coberts amb la mà que els anava millor, i depenent d'això, les marques que deixaven a les dents anaven en una direcció o una altra.
Si l'individu era dretà, s'esperava que la majoria de marques mostressin inclinació cap a un costat: / / / / I si l'individu era esquerrà i manipulava l'eina amb la mà esquerra, s'esperava una inclinació més o menys contrària en la majoria de casos: \ \ \ \

Seguint aquest sistema, l'estudi de Carles Lalueza suggereix que 9 de cada 10 neandertals eren dretans, xifra molt similar a la dels Heidelbergensis i humans moderns, i ben diferent de la dels primats no humans, que com ja hem dit més amunt, no mostren preferències.

Sabent que l'aparició de la lateralització i dominància de l'hemisferi dret va de la mà del desenvolupament del llenguatge, i tenim en compte que els neandertals mostren la mateixa lateralització que els moderns, les conclusions no poden ser més clares: també parlaven com els moderns.

Per complementar-ho, Carles Lalueza hi afegeix citacions d'altres estudis que mostren l'elevada complexitat cultural dels neandertals i que no fan més que reforçar l'existència d'un llenguatge oral tant complex com els nostres.

Podem afirmar amb molta seguretat que tenien llenguatge(s). Ara només ens falta poder conèixer el significat de les paraules.

[SOTA TERRA] Avui he sentit el foc dins meu!

Abric Romaní - Negra nit. Se sent una conversa en una cova de 60.000 anys:

Fermí: Eudald?
Eudald: Què?
Fermí: Que dorms?
Eudald: Ho intento.
(pausa)

Eudald: Fermí?
Fermí: Què?
Eudald: Que dorms?
Fermí: Ho intento.
(pausa)

Fermí: Eudald?
Eudald: CALLA COLLONS!!

Han passat, tantes, tantes coses! He sentit tantes emocions, que no sé per on començar. Feia temps que cap programa televisiu em feia sentir tantes emocions com el Sota Terra d'avui. Ha estat impressionant, és com si per un instant hagués viatjat i pogués veure aquells prats verds plens de cavalls salvatges, aquell fred matinal, aquella cova plena de fogars i de... neandertals!!

Encara no m'he recuperar del tot. Ara tinc un somriure de galta a galta que m'acompanya des que ha començat el programa i que malgrat els esforços encara és aquí (he hagut de dissimular davant la família perquè no sospitessin res estrany).

He sentit la necessitat de cridar i de plorar tantes vegades, quan he vist l'Eudald fent foc de la mateixa manera que ho feien els neander de fa 60.000 anys! Ha estat tant màgic que no ho puc descriure amb paraules.

No cal ni dir com m'he quedat quan he vist la reconstrucció sencera de l'Abric, el cor m'anava a 100 per hora, només de veure aquella llar o hostal neandertal, amb tot tant ben posat, els seus fogars fets a mida per cada cosa, aquella cabana per protegir-se del fred...


I també he rigut de valent, quan en Fermí ha sortit a Capellades amb dos cranis, un de neandertal i l'altre d'humà modern, i ha començat a preguntar als capellanencs de totes les edats a veure si endevinaven qui era qui. Quin riure, aquella àvia, amb el crani humà modern a la mà, i que ha deixat anar: això, quina bèstia és?!

No cal dir que el protagonista indiscutible és l'hostaler actual de l'Abric, l'Eudald Carbonell, que ens ha fet gaudir de moments tant entranyables com aquell on ha convidat als arqueòlegs a un suculent esmorzar fet a partir de cols que només ell sap preparar.

Desgraciadament no s'ha pogut trobar cap os de neandertal; en canvi, els cavalls més sans i gustosos de la comarca sí que han aparegut, així com també les eines lítiques que tallaven com un ganivet esmolat, els negatius d'un pal de fusta on s'hi aguantava la cabana de dins la cova, i, evidentment, els fogars.

El nivell excavat fins ara pels excavadors correspon a un període de fa 60.000 anys, i tot fa pensar que encara ens queden moltes coses que ens ompliran de joia.

Em quedo amb la imatge més indescriptible que he vist, i que com a indescriptible, no puc descriure amb paraules; només sé que quan l'he vist, he sentit una cosa única, una barreja d'emoció, curiositat i exaltació: un porró i el barret de l'Eudald, col·locats al nivell on va començar a excavar per primera vegada, ja fa gairebé 30 anys. Indescriptible, el nostre Eudald.

Quin episodiàs! I pensar que s'han deixat tantes coses per explicar, TV3 podria dedicar un Sota Terra per l'Abric Romaní sol (vaaa siusplauuuuu).

Maleït sigui! No hi ha manera que el somriure em marxi de la cara! Potser seria bona idea prendre una dutxa amb aigua glaçada, per fer apagar aquest foc de 60.000 anys que em crema per dins i em fa sentir tant... viva.

Los Gardelitos - Neanderthal

Una altra canço que porta com a títol el nom d'aquests fantàstics i misteriosos homínids! El grup m'és completament desconegut; es tracta d'una banda argentina que va començar a tocar l'any 1995. "Neanderthal" és el track número 10 del seu últim disc llançat el 2008, Oxígeno.



Aquí hi tenim la lletra:

Hombre de Neanderthal
eres un astronauta igual
hombre de Neanderthal
tú eres un astronauta igual

Llevando los sonidos de tribu a bordo de tu nave espacial
eres un viajero que está prisionero en busca de un dios ideal

Los siglos que brillan en tus ojos anuncian el camino de tu luz
sigue navegando evolucionando cargando con tu propia cruz

Sos un vagabundo buscando un nuevo mundo
dispuesto a naufragar sin tiempo ni lugar

De moment no he pogut escoltar la cançó enlloc (ho estic intentant per tots els mitjans), encara que sembla que en aquest concert del 2009 la cantin:

CONCERT Gardelitos

La lletra és una mica massa abstracta com perquè la pugui entendre llegint-la només un cop. Els neandertals aquesta vegada sembla que vulguin representar tots aquells que no se senten integrats dins de la societat. El missatge que la cançó possiblement vol transmetre és que busquin el seu propi camí.
És d'agraïr que, encara que el tema principal de la cançó no tingui res a veure amb els neandertals, almenys que no els hagin tirat merda trogloditiana a sobre, com normalment sol passar.

************************************************************************************

Com ja sabeu, avui és dilluns dia 16. Encara que a primera vista aquesta dada no pugui semblar gens sorprenent, sí que ho és, perquè avui.... FAN L'EPISODI DE L'ABRIC ROMANÍ AL SOTA TERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja sé que esteu com jo: 2 maleïts mesos esperant-lo. Preneu nota, perquè si us el perdeu ja no el tornaran a emetre, i haureu d'anar a la pàgina del programa per carregar un vídeo d'una hora que no es carrega encara que li resis 3 parenostres agenollat i un Ave Maria ajagut en posició horitzontal amb unes quantes flors per sobre.

La meva por més gran són les tempestes. Que avui, cap allà les 22:30, caigui un llamp que es carregui algun subministrament de llum i mig Capellades es quedi a les fosques. És per això que he consultat a la pàgina dels serveis meteorològics quin temps farà avui:



Precipitacions:
al llarg de la tarda són probables alguns ruixats aïllats a punts de muntanya de l'interior de la meitat est i també són probables ruixats locals al terç sud. Les precipitacions seran d'intensitat entre feble i moderada. Acumularan quantitats entre minses (fins a 5 mm en 24 hores) i poc abundants (entre 5 i 20 mm en 24 hores). No es descarta que localment vagin acompanyades de tempesta.

Tot sembla indicar que de tempestes fortes amb llamps no n'hi hauran avui. Potser algun ruixat, però poca cosa més. Amb el temps mai no se'n pot estar segur, encara que és millor no alarmar-se abans d'hora i estar tranquils sense deixar de banda certa prudència.

Deixant el temps de banda, la segona cosa que ens cal és saber l'hora d'emisió del Sota Terra, i que varia enormement d'un programa a altre. Entro a la pàgina de la programació de TV3. L'hora prevista pel Sota Terra d'avui és:

22:29 Sota terra

Aniria bé que tot neandertalòfil estigués assegut davant del televisor uns deu minuts abans de l'hora prevista per si de cas, amb una bossa gegant de crispetes a la mà i un got ben ple de Coca-cola.

Eudald no ens fallis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Predators (2010) i els seus cranis neandertals.

.
Títol original: Predators.
Any: 2010.
País: EUA
Director: Nimrod Antal.
Càsting principal:
Adrien Brody com a Royce
Topher Grace com a Edwin
Alice Braga com a Isabelle
Walton Goggins com a Stans


Predators era una pel·lícula que em va cridar l'atenció per una cosa: encara que l'argument no hi tingui res a veure, hi surten (cranis) neandertals.

Predators és la tercera d'una saga que va començar l'any 1987 amb la pel·lícula "Depredador", on hi surt l'Arnie, aquell austríac que s'ha volgut emparentar amb els neandertals gràcies als seus músculs i les seves faccions estranyes, i que sabem del cert que perdria en combat si lluités contra una femelleta neandertal. "Depredador", ambientada a la selva, no em va semblar una mala pel·lícula, però després va venir Depredador II, que sincerament, se la podrien haver estalviat. I ahir vaig veure la III, és a dir, Predators. Els fans, decebuts però no vençuts, demanaven una pel·lícula decent després de tots els Alien VS Depredador, francament sawyencs (és a dir, dolents, insoportables, de mal veure). Alguns van opinar que seria molt interessant conèixer el món d'on provenen els alienígenes, i des d'on arribaven a la Terra amb una nau espacial a ensenyar musclus i recollir cranis d'Arnies per coleccionar-los.
I aquestes paraules no se les va endur el vent, i algun director molt espavilat i adinerat, va decidir orientar Predators dins d'una selva tropical... d'un altre planeta.

La pel·lícula és horrible. El pitjor de tot és que és un CALC de la primera. És horrorós, TOT està calcat, absolutament TOT! Deixant de banda els cranis neandertals, no hi ha res d'original, no es descobreix res de nou. Els moviments, la música, els diàlegs!! les escenes, les ametralladores, els personatges, l'ambientació, fins i tot la durada! Són calcats i calcades als de la primera. Això és una tortura per qualsevol espectador, perquè et quedes com quan un nen petit descobreix que els reis són els pares: que ja ha perdut tota la gràcia.
Malgrat conservar alguna esperança que el final serà diferent, aquesta s'esvaeix ràpidament: NO, el final tampoc no és diferent. AGH! Però què hi tenen al cap!? Ja ho sabem que les segones i terceres parts han de tenir algun aire de familiaritat amb la primera però que siguin CALCADES? No, això no és bo per la moral, ni per la butxaca.
Més belleses de la pel·lícula: és fosca, lenta i avorrida. Hi ha poques escenes d'acció, i les que hi ha, com ja he dit més amunt, són CALCADES.

Però això no és el pitjor de tot. El pitjor és que escup a la ciència. Com s'explica, sinó, que un grupet d'humans aterrin en paracaigudes en un planeta que en teoria es troba a milers d'anys llum de la Terra? Per no haver-hi arribat en estat fòssil, la velocitat de les naus depredadores hauria d'haver tombat per terra totes les lleis de la termodinàmica. I encara n'hi ha més: el planeta alienígena té unes selves calcades a les terrestres, de manera que els humans s'hi poden passejar tranquil·lament sense fer servir cap tipus de protecció. Curiós. Curiosa és també l'alta tecnologia dels alienígenes, amb les seves naus que poden recórrer distàncies interplanetàries i la seva complexa tecnologia, tenint en compte que viuen en d'una manera molt semblant a la dels indis de l'amazones. La lògica em diu que si hi ha naus espacials gegants és perquè hi ha fàbriques gegants plenes d'alienígenes de dents esmolades que es dediquen a construïr-les amb tota disciplina i coneixements que han après fent algun mòdul d'enginyeria en alguna universitat o centre docent homologat d'alguna gran ciutat. És clar, que tot això només són teories, i que la lògica que fa servir el director és ben diferent de la meva.

Només se'n salven dues coses. La primera, que no s'han acabat de carregar la saga després del punt d'inflexió que van marcar els remixos, II, AVPs i companyia. Predators és més aviat un punt que ha quedat suspès a l'aire. És una copia, ni bona ni dolenta. Però com a còpia, sempre valdrà més l'original. Veient les coses increíbles que han arribat a fer i dir els personatges a mans dels directors en els últims anys, s'agraeix moltíssim que els de Predators es quedin on són, és a dir: amb el seu mal vocabulari, el seu estat de desorientació, la mala llet i ganes de matar irracionals dels alienígenes, la selva verda i misteriosa, les cascades...

La segona cosa que se salva són, evidentment, els neandertals. En un post del blog "El neandertal tonto, qué timo!" s'hi mostra una fotografia de la pel·lícula on hi surt el crani de la Capella. El que vaig veure jo a la pel·lícula em va semblar que era el de la dona de Gibraltar. Això fa pensar que el director sent certa curiositat i fascinació pels neandertals. I també, seguint la lògica dels protagonistes, que els aliengíenes havien anat a la Terra a caçar... NEANDERTALS! Neandertals que després feien caure en paracaigudes per poder-los caçar dins la selva i coleccionar-ne els cranis. Com que la pel·lícula teòricament està orientada en un futur... hem d'entendre que els neandertals... vivien a la Terra ben tranquils, és a dir, que ja havien estat CLONATS, i que els alienígenes els capturaven per les seves bones qualitats físiques, que els feien un rival a la seva mida?!

Sento una ambivalència de sentiments. Per una banda no tinc cap interès en que hi hagi un Predators IV que segurament seria tant o més dolent que aquesta còpia, però us imagineu que aquest director amb tendències neandertalòfiles decideixi fer-hi aparèixer neandertals de carn i ossos!? UAUUUU la cosa ja canvia ara!

Puntuació: 4/10 (regalo dos puntets, un per cada crani neandertal).

Els neandertals de Frank Frazetta

Frank Frazetta era un famós dibuixant de còmics que un bon dia va decidir dedicar uns instants de la seva vida als neandertals.

El nom el conec des de fa almenys 4 anys, però mai no m'havia parat a pensar que fos d'un dibuixant... fins fa una setmana, que se'm va encendre la bombeta.
Els còmics que incorporen els neandertals -o algun personatge amb trets facials que ens els recorden- són més comuns del que pensem, tal com es pot comprovar al blog "El neandertal tonto, qué timo!" on s'hi poden trobar uns quants còmics amb almenys un personatge neandertal (o mig neandertal).

El còmic de Frank Frazetta anomenat "Neanderthal" no és pas massa llarg. Tampoc no inclou diàlegs, només sorolls d'animals i crits (fa pudor de Guerre...). Per tant, el lector haurà de fer servir la intuició per descobrir l'argument. La meva intuïcio em diu que és ben simple -neandertal té gana, busca menjar però bèsties molt perilloses, neandertals fan grup de cacera, neandertals molta por, neandertals marxen al camp de batalla, neandertals patizambos amb cahiporres, criden simis com, neand... moderns!?!!! Cova, pintades? Fi.




Aquí el teniu amb imatges (clic per veure-les en detall), però si el us el voleu descarregar en qualsevol altre format, només heu de surfejar una mica per internet i ho trobareu de seguida.
El còmic en teoria ja té uns quants anys, i s'ha de reconèixer que el senyor Frazetta és un bon dibuixant. Però bon dibuixant no vol dir entès en neandertals. Ni molt menys respectuós amb neandertals.

Reconec que podria ser (molt) pitjor. Frazetta com a mínim ha tingut la decència de dotar-los de bipedalisme, taparrabos i sentiments passatgers. Poca cosa més, per això. Ni parlen, ni tenen cap mostra d'art ni interès fora d'allò que no sigui la lluita lliure, es peguen entre ells, babegen...

És, en definitiva, un intent d'aproximació molt pobre (i avorrit) del que era un clan neandertal, que ens fa pensar en aquells neandertals HORRIBLES i FASTIGOSOS que s'han vist a la gran pantalla, com els de la Guerre i els del documental de l'any 2001 "Neanderthal". Frank Frazetta ens vol fer conèixer que en el món dels còmics tampoc no s'han quedat enrere en aquesta competició de " a veure qui la fa més grossa".