dissabte, 14 d’agost del 2010

Predators (2010) i els seus cranis neandertals.

.
Títol original: Predators.
Any: 2010.
País: EUA
Director: Nimrod Antal.
Càsting principal:
Adrien Brody com a Royce
Topher Grace com a Edwin
Alice Braga com a Isabelle
Walton Goggins com a Stans


Predators era una pel·lícula que em va cridar l'atenció per una cosa: encara que l'argument no hi tingui res a veure, hi surten (cranis) neandertals.

Predators és la tercera d'una saga que va començar l'any 1987 amb la pel·lícula "Depredador", on hi surt l'Arnie, aquell austríac que s'ha volgut emparentar amb els neandertals gràcies als seus músculs i les seves faccions estranyes, i que sabem del cert que perdria en combat si lluités contra una femelleta neandertal. "Depredador", ambientada a la selva, no em va semblar una mala pel·lícula, però després va venir Depredador II, que sincerament, se la podrien haver estalviat. I ahir vaig veure la III, és a dir, Predators. Els fans, decebuts però no vençuts, demanaven una pel·lícula decent després de tots els Alien VS Depredador, francament sawyencs (és a dir, dolents, insoportables, de mal veure). Alguns van opinar que seria molt interessant conèixer el món d'on provenen els alienígenes, i des d'on arribaven a la Terra amb una nau espacial a ensenyar musclus i recollir cranis d'Arnies per coleccionar-los.
I aquestes paraules no se les va endur el vent, i algun director molt espavilat i adinerat, va decidir orientar Predators dins d'una selva tropical... d'un altre planeta.

La pel·lícula és horrible. El pitjor de tot és que és un CALC de la primera. És horrorós, TOT està calcat, absolutament TOT! Deixant de banda els cranis neandertals, no hi ha res d'original, no es descobreix res de nou. Els moviments, la música, els diàlegs!! les escenes, les ametralladores, els personatges, l'ambientació, fins i tot la durada! Són calcats i calcades als de la primera. Això és una tortura per qualsevol espectador, perquè et quedes com quan un nen petit descobreix que els reis són els pares: que ja ha perdut tota la gràcia.
Malgrat conservar alguna esperança que el final serà diferent, aquesta s'esvaeix ràpidament: NO, el final tampoc no és diferent. AGH! Però què hi tenen al cap!? Ja ho sabem que les segones i terceres parts han de tenir algun aire de familiaritat amb la primera però que siguin CALCADES? No, això no és bo per la moral, ni per la butxaca.
Més belleses de la pel·lícula: és fosca, lenta i avorrida. Hi ha poques escenes d'acció, i les que hi ha, com ja he dit més amunt, són CALCADES.

Però això no és el pitjor de tot. El pitjor és que escup a la ciència. Com s'explica, sinó, que un grupet d'humans aterrin en paracaigudes en un planeta que en teoria es troba a milers d'anys llum de la Terra? Per no haver-hi arribat en estat fòssil, la velocitat de les naus depredadores hauria d'haver tombat per terra totes les lleis de la termodinàmica. I encara n'hi ha més: el planeta alienígena té unes selves calcades a les terrestres, de manera que els humans s'hi poden passejar tranquil·lament sense fer servir cap tipus de protecció. Curiós. Curiosa és també l'alta tecnologia dels alienígenes, amb les seves naus que poden recórrer distàncies interplanetàries i la seva complexa tecnologia, tenint en compte que viuen en d'una manera molt semblant a la dels indis de l'amazones. La lògica em diu que si hi ha naus espacials gegants és perquè hi ha fàbriques gegants plenes d'alienígenes de dents esmolades que es dediquen a construïr-les amb tota disciplina i coneixements que han après fent algun mòdul d'enginyeria en alguna universitat o centre docent homologat d'alguna gran ciutat. És clar, que tot això només són teories, i que la lògica que fa servir el director és ben diferent de la meva.

Només se'n salven dues coses. La primera, que no s'han acabat de carregar la saga després del punt d'inflexió que van marcar els remixos, II, AVPs i companyia. Predators és més aviat un punt que ha quedat suspès a l'aire. És una copia, ni bona ni dolenta. Però com a còpia, sempre valdrà més l'original. Veient les coses increíbles que han arribat a fer i dir els personatges a mans dels directors en els últims anys, s'agraeix moltíssim que els de Predators es quedin on són, és a dir: amb el seu mal vocabulari, el seu estat de desorientació, la mala llet i ganes de matar irracionals dels alienígenes, la selva verda i misteriosa, les cascades...

La segona cosa que se salva són, evidentment, els neandertals. En un post del blog "El neandertal tonto, qué timo!" s'hi mostra una fotografia de la pel·lícula on hi surt el crani de la Capella. El que vaig veure jo a la pel·lícula em va semblar que era el de la dona de Gibraltar. Això fa pensar que el director sent certa curiositat i fascinació pels neandertals. I també, seguint la lògica dels protagonistes, que els aliengíenes havien anat a la Terra a caçar... NEANDERTALS! Neandertals que després feien caure en paracaigudes per poder-los caçar dins la selva i coleccionar-ne els cranis. Com que la pel·lícula teòricament està orientada en un futur... hem d'entendre que els neandertals... vivien a la Terra ben tranquils, és a dir, que ja havien estat CLONATS, i que els alienígenes els capturaven per les seves bones qualitats físiques, que els feien un rival a la seva mida?!

Sento una ambivalència de sentiments. Per una banda no tinc cap interès en que hi hagi un Predators IV que segurament seria tant o més dolent que aquesta còpia, però us imagineu que aquest director amb tendències neandertalòfiles decideixi fer-hi aparèixer neandertals de carn i ossos!? UAUUUU la cosa ja canvia ara!

Puntuació: 4/10 (regalo dos puntets, un per cada crani neandertal).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada