divendres, 27 d’agost de 2010

[Prepareu-vos]: El genoma neandertal ja ha començat a revelar-nos els seus secrets!

Com ja sabem, el genoma neandertal va ser publicat fa uns mesos i ara és accessible a qualsevol persona.
Els genetistes més espavilats ja n'han començat a estudiar les seqüències i a comparar-les amb les seves corresponents en humans moderns.



Un estudi de nom Population data support the adaptive nature of HACNS1 sapiens/neandertal-chimpanzee differences in a limb expression domain
ha estat un dels pioners en començar a estirar el llaç per destapar el regal.

No us espanteu amb això del HACN... que és més senzill del que sembla. Mentre seqüencien el genoma neandertal o de qualsevol altra espècie, sempre va molt bé ordenar-ho tot per no tornar-se boig (penseu que tenim milers i milers de gens al nostre genoma), i per fer-ho, és imprescindible posar un nom a cada cosa. Els noms generalment no són gaire agradables a la vista, però com podeu entendre els genetistes no poden batejar-los amb noms com ara Pierrette, Pierrot, Moshe o Nandy, i n'han d'emplear uns de més científics. Alguns d'aquests noms, per exemple, el d'un gen implicat en l'autisme i exclusiu del llinatge modern comença per AUT sí que ens poden donar certa orientació de quina funció fan.

Però continuem. Primer de tot, 4 detalls de l'HACNS1: És un gen una mica especial, que a diferència d'altres gens no codifica per cap proteïna (aquesta és la funció normal assignada a qualsevol gen normal, però sempre hi ha excepcions) sinó que fa de potenciador de gens. HACNS1 actua sobre proteïnes, algunes d'elles anomenades factors de transcripció, per fer augmentar els nivells de transcripció d'un grup de gens que poden estar localitzats a diferents cromosomes.

Quina vida més complicada la d'aquest HACNS1! Bé, de fet la seva vida complicada no ens interessa ara mateix, sinó més aviat sobre quins gens actua, que pel que sembla han estat claus durant l'evolució humana, des que ens vam acomiadar dels avantpassats dels ximpanzés fa més de 6 milions d'anys.

S'ha suggerit que HACNS1 pot haver contribuït sobre gens implicats en:

-La mobilitat del dit polze.
-El bipedalisme, en modificar les característiques del peu o del taló.
-La destresa manual.



Sabem que l'HACNS1 ha acumulat 16 canvis des que la nostra línia evolutiva es va separar de la del ximpanzé, el que no sabem és quan va passar, el que és força segur és que aquests canvis deuen haver estat clau en l'evolució humana.

En aquest estudi, s'hi han comparat les regions cromosòmiques corresponents a HACNS1 en desenes d'individus de diferents poblacions humanes modernes: amerindis, esquimals, europeus, bantús i altres africans sub-saharians, i brasilers d'orígen mixt, i, és clar, la seqüència recentment publicada del genoma neandertal.

Els resultats, ben clars: No hi ha cap diferència entre l'HACNS1 de cap humà modern, ni tampoc entre els HACNS1 moderns i el HACNS1 del genoma neandertal. Ni un sol canvi.

L'explicació més plausible és que aquest gent ha estat fortament conservat (és a dir, que és molt difícil que canvii, degut al paper central que ha jugat en els últims milions d'anys) en el gènere Homo. I és que com sabem gràcies a la morfologia, els neandertals caminaven drets com nosaltres i podien fer anar les mans amb tanta destresa com les nostres. Aquests canvis semblen haver estat molt importants per tots els homínids, perquè van permetre manipular objectes amb les mans amb més cura que els ximpanzés, per exemple, o de caminar drets de manera ininterrompuda.

L'estudi dels fòssils neandertals ja ens va contestar aquestes preguntes, però com sempre, l'evidència genètica és molt d'agraïr.



Quines sorpreses més ens amaga el genoma neandertal? Em temo que no gaires, perquè ja sabem que se'ns assemblen molt, però suficients com per omplir internet de pàgines i pàgines que en parlen i la UAB de conferències.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada