divendres, 6 d’agost de 2010

Habitació neandertal de luxe!


Una habitació amb un llit fet a partir d'herbes i lianes, els materials preferits pels neander en el tema de la son, ha estat trobada en un jaciment de Cantabria.
Les herbetes haurien estat cobertes amb pells d'animals, per fer-ho encara més confortable. Quines ganes de dormir que m'han vingut de cop i volta, segur que s'hi estava tant còmode i calentó en aquells llits!
El jaciment, anomenat Esquilleu, ha estat datat entre 39.000 i 53.000 anys abans del present, època que correspon amb els neandertals tardans.
Tal com ens explicat l'arqueòleg líder,Dan Cabanes, aquests neandertals,a més a més,ens proporcionen una vegada més mostres de la seva netedat i cura dels llocs on vivien: a diferència de moltes famílies modernes, ells sembla que canviaven els matalassos d'herbes cada dos per tres.
Els llits eren multitasca, que vol dir que no només els feien servir per anar a dormir, sinó també per seure-hi, menjar-hi, reposar, fer la migdiada, etc.

Una prova ben concloent que els fitòlits (fòssils de plantes mineralitzades) van ser usats amb aquesta finalitat és que no provenende copròlits ni d'altres activitats d'animals, ni hi ha indicis de creixement de plantes en aquell mateix lloc. Per tant, l'explicació més congruent és que algun habitant de la cova les va anar a buscar expressament per fer-se'n un matalàs.
Entre les restes vegetals també s'hi ha trobat llenya i ossos d'animals, que devien ser consumits allà mateix.
Un tipus d'habitatge molt semblant al d'Esquilleu el trobem a Capellades, on s'hi pot apreciar el que va ser una habitació compartida per 6-8 neanders fa desenes de milers d'anys.
Aquests habitatges, com va explicar JosepVallverdú, arqueòleg de l'IPHES, són molt semblants als d'alguns poblacions humanes modernes que viuen encara de manera "primitiva".

6 comentaris:

  1. Hola :)
    Yo excavé en Esquilleu un par de años.
    Un par de precisiones:
    39.000 i 53.000 --> Y unos milenios más reciente también. Quizás no lo dice el artículo de los fitolitos, pero por encima de la datación de 39 ka hay otras más recientes asociadas a materiales musterienses.

    El proyecto de intervención y la excavación -creo que 9 campañas- de Esquilleu los dirigió
    Javier Baena de la UAM. Cabanes debe de ser el especialista que dirige este trabajo concreto de los fitolitos, pienso yo(sé que hemos coincidido en alguna ocasión, pero no conozco mucho de su trabajo).

    Por lo demás una secuencia impresionante la de Esquilleu, veintitantos niveles musterienses de habitación... ahi hay tesis y tesinas y trabajos, sólo con los materiales ya recuperados, para décadas de nuevos estudiantes. Una pena lo poco y mal que se puede trabajar en Cantabria (por la miopia de los políticos y todo eso)

    ResponElimina
  2. Hola Millán,

    No en sabia res de res d'aquest jaciment tant interessant, fins que no vaig trobar aquesta notícia. Si hi ha datacions més recents que els 39 ka, llavors això vol dir que allà hi van viure uns dels últims neandertals, no?

    És una pena que un jaciment tant únic que ens podria aportar molta informació sobre les societats neandertals sigui tant desconegut (ja he dit més amunt que no n'havia sentit a parlar mai).

    El tracte que reben molts jaciments, no neandertals sinó també d'èpoques més recents a l'estat espanyol és deplorable, en conec uns quants casos de jaciments que desapareixeran amb el temps per culpa de les herbes i arbusts que hi creixen, i l'abandonament general en què es troben, la gent no sap ni que existeixen. Si el jaciment d'Esquilleu fos situat a França m'hi jugo qualsevol cosa que seria considerat un patrimoni nacional. Només cal fer un cop d'ull als jaciments com ara el de Mostier, la Capella, Ferrassia, etc, per veure com de bé els cuiden els francesos.

    La investigació (i no cal dir el camp de l'antropologia) no rep prous subvencions a Hispània, i els investigadors espanyols han de marxar a l'estranger a buscar feina.

    Jo confio que en un futur proper les coses canviin i la ciència sigui una cosa més valorada en aquest país.

    ResponElimina
  3. >>>Si hi ha datacions més recents que els 39 ka, llavors això vol dir que allà hi van viure uns dels últims neandertals, no?

    Si, algo así...
    Recuerdo que en una conversación hace años, con d'Errico, Francesco me decía algo similar... No recuerdo las palabras exactas pero era algo de este estilo:

    "Javier (Baena) tiene que escribir un artículo sobre el Esquilleu y llamarlo "la Frontera Machu-Pichu"..."

    Se referia a que los datos sugieren una posible pervivencia tardía de los neandertales, en una zona montañosa, y más o menos recóndita.

    Pero en realidad no es tan recóndita, está en un valle montañoso, un desfiladero de paso entre dos zonas bastante bajas y templadas.

    Lo de Machu-Pichu era por supuesto una broma de d'Errico, pero la idea de fondo es interesante, aunque, como decía, no se si Esquilleu refleja realmente esa imagen de aislamiento, por ser zona de paso y todo eso.

    Artículos sobre Esquilleu:

    http://museodealtamira.mcu.es/pdf/capitulo27.pdf

    http://ddd.uab.cat/pub/tda/11349263n14p279.pdf

    ResponElimina
  4. Gràcies dels articles, me'ls llegiré tant aviat com pugui :)

    Esperem que les excavacions no s'aturin i poguem conèixer més coses d'aquest jaciment tant important que potser ens podria donar pistes del perquè de l'extinció dels neandertals.

    ResponElimina
  5. El proyecto original de J. Baena está cerrado, en el tema de excavaciones, pero quien sabe lo que puede pasar en el futuro...
    Por otra parte, como dije, el material recogido(fauna, industrias líticas, muestras vegetales, geológicas y sedimentológicas de todo tipo, etc...) de veintitantos niveles de ocupación neandertal puede dar para muchos, muchos trabajos sin necesidad de tocar de nuevo el yacimiento.

    ResponElimina
  6. Ah, em quedo més tranquila! Sinó, hagués estat una pena, amb un jaciment així!

    ResponElimina