Els gens neandertals de Carles Lalueza

Títol: Genes de neandertal.
Autor: Carles Lalueza (genetista UPF, 1965).
Any: 2005
Nº de pàgines: 205

Comencem pel principi: aquest llibre, com es pot veure, va ser escrit fa 5 anys. Des d'aleshores, les coses han canviat molt. En llegir-lo tens la sensació d'estar mirant una pel·lícula en blanc i negre. Aquest no és pas un punt en contra; en Carles no podia saber què passaria al futur, i el lector n'ha de ser conscient i mentalitzar-se mentre llegeix.

Aquest exemplar, amb la portada de color negre i una doble hèlix de color rosa, consta de dues parts.
-La primera, on Carles ens fa una introducció de com eren els neandertals, què els va passar, el descobriment, etc.
-La segona, on ens explica amb pèls i senyals els mètodes d'extracció, purificació i amplificació (ui, ara sembla que parli com un expert en genètica!) d'ADNmt neandertal i també de cromanyó.

I per últim, unes quantes reflexions de tot plegat.

La primera part la podreu trobar en qualsevol exemplar homologat que parli sobre neandertals. Sense entrar massa en detalls, serveix per fer una petita presentació dels neandertals, abans d'endinsar-nos dins del camp preferit d'en Carles. Tots sabem que el seu punt fort no és pas l'anatomia ni la història neandertal, sinó les lletretes inscrites en alguna seqüència fossilitzada.

Respecte aquesta part, que ocupa la meitat del llibre, haig de dir que és una mica monòtona.
No hi busqueu res que s'allunyi massa de les típiques descripcions que de vegades et fan venir a la ment aquell dibuixet tant famós de la Capella, ni de les seves diferències mentals respecte els cromanyons -Carles fa servir aquesta paraula per referir-se als humans moderns- dels quals dedueix que eren superiors mentalment. Ens explica una i altra vegada que els neandertals, fossin el que fossin, NO ho feien allò. No tenien agulles per cosir, no es comunicaven mitjançant objectes, no pintaven les parets de la cova, etc. Fins i tot l'aparició del Chatelporrià es creu que va ser deguda a una "reacció" a l'arribada dels africans.

Tot això queda molt més ben explicat a l'apartat de genètica, on el nostre Carles sembla que peca de forad'africanisme, o de voler considerar els neandertals diferents quan per exemple...
-Ell mateix ens explica que un grup d'aborígens australians van quedar aïllats a l'illa de Tasmània dels de la resta del continent. Quan els europeus hi van arribar, es van trobar que aquest grup de gent anava molt endarrerida, no sabien pescar ni tant sols fer foc. El més interessant de tot va venir quan van trobar indicis a l'illa que els tasmanians de feia 5000 anys sí que feien foc i semblaven molt més avançats. Què els va passar amb el temps? Es van tornar ximples de cop? O més aviat el seu aïllament i demografia esquifida els van condemnar a perdre els coneixements que havien adquirit gràcies al contacte i intercanvi d'idees amb altres grups?
Fem la prova: què passaria si una persona creixés sola en una illa, aïllada de la resta del món?
Si el problema dels neandertals era aquest, que eren pocs i vivien aïllats d'altres grups humans, per què Carles ens els pinta com una cosa completament diferent i encara per evolucionar respecte els avançadíssims africans?

Continuem: el tema de l'hibridació es tracta extensament mentre se'ns explica les diferents mostres d'ADNmt recuperades d'uns 8 individus neandertals, i també d'uns quants cromanyons (els italians Paglicci, d'uns 23-25.000 anys). Els resultats són concloents: no hi va haver hibridació o molt poca. I encara ho són més quan Carles ens comenta l'estudi d'un tal Excoffier (2004) on mitjançant models estadístics s'arriba a la conclusió que el màxim nombre d'encreuaments va ser de 100-150. Els resultats parlen per sí sols: eren espècies diferents i els fills eren com les mules. El més fort de tot plegat és el nombre de neandertals que dóna el tal Excoffier al seu estudi: entre 150.000 i 300.000. Impressionant! Mireu si hem avançat, que ara se sap que ni tant sols arribaven als 7.000!!
Carles torna a passar per alt o no explica prou clar perquè considera gairebé impossible la possibilitat d'encreuaments amb els neandertals, tenint en compte que els seus ADNmt no es troben en les poblacions modernes ni antigues, precisament perquè l'ADNmt dels Paglicci, un dels quals pertany al llinatge N, és molt estrany als europeus d'avui en dia, i fins i tot, els pocs llinatges que es troben podrien haver vingut des de l'orient mitjà en altre migracions més recents. En altres paraules: l'ADNmt neandertal sembla haver desaparegut, i el dels Paglicci, també, però els únics que es consideren extingits i realment diferents, són els neandertals.
No em vull extendre més. Carles repeteix una i altra vegada que no hi creu, en la hibridació.

Punts en contra: La part neandertal "humana" no és massa espectacular. No diu res que no es pugui trobar en qualsevol altre llibre d'evolució humana, ni tampoc aporta una visió diferent d'aquelles amb què hi estem més familiaritzats, farcides de tòpics, darwinisme i Boule-mania, encara que Carles reconegui (per sort!) que tot això podria ser només una llegenda urbana i ho posi constantment en dubte. Dóna una visió potser una mica massa cèntrica de la Pensínsula Ibèrica.
Punts a favor: La part genètica és molt fàcil d'entendre encara que el lector sigui de lletres. és un recopilatori dels estudis genètics que s'havien fet amb neandertals fins l'any 2005, molt ben estructurat i detallat, sense arribar a fer-se dens. És interessant llegir el seu punt de vista, perquè moltes experiències amb l'ADN neandertal les ha viscudes en primera persona; com ja sabem, ell es dedica de ple a l'estudi de l'ADN antic, i de fet participa al projecte Genoma Neandertal.

Puntuació: 8/10 (la part genètica molt bona i fàcil de llegir, l'antropològica una mica passada de moda, un pèl massa de "supervivència del més apte" però que se salva gràcies a l'esperit científic d'en Carles).

I per últim, aquest magnífic passatge que servirà per saber si ets de carn o peix:

"Podríamos decir que los antropólogos se dividen en dos grupos, los que se identifican con los neandertales y los que, por el contrario, se identifican con los cromañones. A los primeros no les importaria tener genes neandertales en su genoma; los contemplan con simpatía e intentan resaltar sus aspectos más humanos, como el cuidado de los heridos y sus ornamentos. Por el contrario, los segundos les niegan capacidades humanas básicas, como el lenguaje o la posibilidad de pensamiento simbólico y enfatizan sus aspectos menos humanos, como el canibalismo y la violencia."

Jo sóc de la banda dels neandertals, i tu?