dimecres, 4 d’agost del 2010

Els gens neandertals de Carles Lalueza


Títol: Genes de neandertal.
Autor: Carles Lalueza (genetista UPF, 1965).
Any: 2005
Nº de pàgines: 205

Comencem pel principi: aquest llibre, com es pot veure, va ser escrit fa 5 anys. Des d'aleshores, les coses han canviat molt. En llegir-lo tens la sensació d'estar mirant una pel·lícula en blanc i negre. Aquest no és pas un punt en contra; en Carles no podia saber què passaria al futur, i el lector n'ha de ser conscient i mentalitzar-se mentre llegeix.

Aquest exemplar, amb la portada de color negre i una doble hèlix de color rosa, consta de dues parts.
-La primera, on Carles ens fa una introducció de com eren els neandertals, què els va passar, el descobriment, etc.
-La segona, on ens explica amb pèls i senyals els mètodes d'extracció, purificació i amplificació (ui, ara sembla que parli com un expert en genètica!) d'ADNmt neandertal i també de cromanyó.

I per últim, unes quantes reflexions de tot plegat.

La primera part la podreu trobar en qualsevol exemplar homologat que parli sobre neandertals. Sense entrar massa en detalls, serveix per fer una petita presentació dels neandertals, abans d'endinsar-nos dins del camp preferit d'en Carles. Tots sabem que el seu punt fort no és pas l'anatomia ni la història neandertal, sinó les lletretes inscrites en alguna seqüència fossilitzada.

Respecte aquesta part, que ocupa la meitat del llibre, haig de dir que és una mica monòtona.
No hi busqueu res que s'allunyi massa de les típiques descripcions que de vegades et fan venir a la ment aquell dibuixet tant famós de la Capella, ni de les seves diferències mentals respecte els cromanyons -Carles fa servir aquesta paraula per referir-se als humans moderns- dels quals dedueix que eren superiors mentalment. Ens explica una i altra vegada que els neandertals, fossin el que fossin, NO ho feien allò. No tenien agulles per cosir, no es comunicaven mitjançant objectes, no pintaven les parets de la cova, etc. Fins i tot l'aparició del Chatelporrià es creu que va ser deguda a una "reacció" a l'arribada dels africans.

Tot això queda molt més ben explicat a l'apartat de genètica, on el nostre Carles sembla que peca de forad'africanisme, o de voler considerar els neandertals diferents quan per exemple...
-Ell mateix ens explica que un grup d'aborígens australians van quedar aïllats a l'illa de Tasmània dels de la resta del continent. Quan els europeus hi van arribar, es van trobar que aquest grup de gent anava molt endarrerida, no sabien pescar ni tant sols fer foc. El més interessant de tot va venir quan van trobar indicis a l'illa que els tasmanians de feia 5000 anys sí que feien foc i semblaven molt més avançats. Què els va passar amb el temps? Es van tornar ximples de cop? O més aviat el seu aïllament i demografia esquifida els van condemnar a perdre els coneixements que havien adquirit gràcies al contacte i intercanvi d'idees amb altres grups?
Fem la prova: què passaria si una persona creixés sola en una illa, aïllada de la resta del món?
Si el problema dels neandertals era aquest, que eren pocs i vivien aïllats d'altres grups humans, per què Carles ens els pinta com una cosa completament diferent i encara per evolucionar respecte els avançadíssims africans?

Continuem: el tema de l'hibridació es tracta extensament mentre se'ns explica les diferents mostres d'ADNmt recuperades d'uns 8 individus neandertals, i també d'uns quants cromanyons (els italians Paglicci, d'uns 23-25.000 anys). Els resultats són concloents: no hi va haver hibridació o molt poca. I encara ho són més quan Carles ens comenta l'estudi d'un tal Excoffier (2004) on mitjançant models estadístics s'arriba a la conclusió que el màxim nombre d'encreuaments va ser de 100-150. Els resultats parlen per sí sols: eren espècies diferents i els fills eren com les mules. El més fort de tot plegat és el nombre de neandertals que dóna el tal Excoffier al seu estudi: entre 150.000 i 300.000. Impressionant! Mireu si hem avançat, que ara se sap que ni tant sols arribaven als 7.000!!
Carles torna a passar per alt o no explica prou clar perquè considera gairebé impossible la possibilitat d'encreuaments amb els neandertals, tenint en compte que els seus ADNmt no es troben en les poblacions modernes ni antigues, precisament perquè l'ADNmt dels Paglicci, un dels quals pertany al llinatge N, és molt estrany als europeus d'avui en dia, i fins i tot, els pocs llinatges que es troben podrien haver vingut des de l'orient mitjà en altre migracions més recents. En altres paraules: l'ADNmt neandertal sembla haver desaparegut, i el dels Paglicci, també, però els únics que es consideren extingits i realment diferents, són els neandertals.
No em vull extendre més. Carles repeteix una i altra vegada que no hi creu, en la hibridació.

Punts en contra: La part neandertal "humana" no és massa espectacular. No diu res que no es pugui trobar en qualsevol altre llibre d'evolució humana, ni tampoc aporta una visió diferent d'aquelles amb què hi estem més familiaritzats, farcides de tòpics, darwinisme i Boule-mania, encara que Carles reconegui (per sort!) que tot això podria ser només una llegenda urbana i ho posi constantment en dubte. Dóna una visió potser una mica massa cèntrica de la Pensínsula Ibèrica.
Punts a favor: La part genètica és molt fàcil d'entendre encara que el lector sigui de lletres. és un recopilatori dels estudis genètics que s'havien fet amb neandertals fins l'any 2005, molt ben estructurat i detallat, sense arribar a fer-se dens. És interessant llegir el seu punt de vista, perquè moltes experiències amb l'ADN neandertal les ha viscudes en primera persona; com ja sabem, ell es dedica de ple a l'estudi de l'ADN antic, i de fet participa al projecte Genoma Neandertal.

Puntuació: 8/10 (la part genètica molt bona i fàcil de llegir, l'antropològica una mica passada de moda, un pèl massa de "supervivència del més apte" però que se salva gràcies a l'esperit científic d'en Carles).

I per últim, aquest magnífic passatge que servirà per saber si ets de carn o peix:

"Podríamos decir que los antropólogos se dividen en dos grupos, los que se identifican con los neandertales y los que, por el contrario, se identifican con los cromañones. A los primeros no les importaria tener genes neandertales en su genoma; los contemplan con simpatía e intentan resaltar sus aspectos más humanos, como el cuidado de los heridos y sus ornamentos. Por el contrario, los segundos les niegan capacidades humanas básicas, como el lenguaje o la posibilidad de pensamiento simbólico y enfatizan sus aspectos menos humanos, como el canibalismo y la violencia."

Jo sóc de la banda dels neandertals, i tu?

16 comentaris:

  1. Bueno, lo que comentas es de lo que menos me gustó. Está bien enfocado los aspectos de filogenias, lo demás sobraba a ratos (y mucho cuando critica el trabajo de otros porque no eran críticas constructivas, noté un tono general de burla hacia los que opinan diferente que me disgustó). Hay algo que tampoco entiendo, Lalueza es biólogo, debería se consciente que es una forma de las miles posibles de enfocar el asunto por qué se mete a explicarlo todo como si la genética lo solucionase todo; todas las disciplinas son necesarias para abarcar y enfocar lo mismo bajo distintos puntos de vista. Me da pena que haya pocos libros (ninguno) a nivel multi-disciplinar. En resumen, este es de los que más me han convencido (hay que reconocer que está bien escrito y se hace leer bien), lo mejor es la parte centrada en las filogenias mitocondriales (con la pega de que no desarrolla muy bien los datos contradictorios) pero ello no quita que haya cosas que se las debe sacar de la chistera, como muchos de los que he leído (véase los de Stringer, eso si que es "la leche"). De todos modos, está en formato de ensayo (da su opinión y conjeturas, en eso no hay nada de malo de entrada) y tiene 6 años el libro, la de cosas que se han visto desde entonces... De todos modos, consultando con mucha gente de distintos campos, era la opinión generalizada que se tenía del asunto. Yo no es que comparta la contraria, sencillamente, la mayoría de lo que se ha argumentado del tema se basa en evidencias que caen por su propio peso en cuanto se intenta verlas de forma detenida. Yo por lo menos, como bióloga, de los campos que no domino, no me pongo a justificarlo con hipótesis peregrinas. No todo es biología, hay también historia ;D
    Un saludo

    ResponElimina
  2. Carles Lalueza és genetista, i totes les coses referents als neandertals que no siguin el seu ADN no són el seu fort. Per parlar d'anatomia i història segurament ha consultat altres llibres, i no hi ha aportat masses coses noves...
    Suposo que abans de tractar el tema de l'ADNmt havia d'explicar mínimament com eren els neandertals.
    És el que té no dominar més d'una disciplina a la vegada. Demanar a un genetista que t'expliqui amb detalls com eren físicament els neandertals és com demanar a un mècanic de bicicletes que t'arregli un cotxe.
    Desgraciadament, com tu has dit, no hi ha llibres que tractin els neandertals des de diferents punts de vista, espero que en un futur les coses "evolucionin" en aquest sentit.
    Ara m'estic llegint "El collar del neandertal" de l'Arsuaga, i de moment (vaig pel segon capítol) m'està agradant.

    Gràcies per la teva opinió ;)

    ResponElimina
  3. Si, claro, yo no lo critico por el mayor o peor dominio en otros campos, es un ensayo y da su visión personal y está bien que lo intente relacionar con otras disciplinas (¡¡por eso no lo critico!!). Igual no me he explicado de forma correcta, me refiero que lo ajusta todo a su modelo, sin opción a otras posibilidades pero es divulgación y se trata de darle un sentido a los datos, no mera aglomeración de posturas contrarias. Probablemente es eso, se hace falta de libros en plan multidisciplinar, con varios autores.

    El de Arsuaga no lo acabé, está más dirigido a un público general y me gustó menos que el de Lalueza pero, lo mismo que antes, ese libro está escrito hace unos 10 años, bastante que no se ah quedado muy desfasado.

    Probablmenete, el libro que más me gustó, sea éste:

    http://www.springer.com/social+sciences/archaeology+%26+anthropology/book/978-1-4020-5120-3 Es un poco antiguo lo malo (del 2005), es un poco más complicado, al verdad.

    Me gusta de este estilo, varios autores, cada uno con su postura. Hay otro muy bueno pero no entendí gran cosa porque estaba en francés (no se ahora como se llama T_T...) Es de cubierta gris, con el cráneo de St Cesaire

    ResponElimina
  4. El "Neandertals revisited" ja me'l coneixia, n'he llegit alguna pàgina al google books, aquí se'n pot llegir un troç:
    http://books.google.cat/books?id=QtR8Q2t4mTYC&pg=PA35&dq=neandertals+revisited&hl=ca&ei=7elZTLvgKKWisQbQhrWRCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=neandertals%20revisited&f=false

    Crec que he trobat aquell llibre en francès, es diu "Les neandertaliens", per variar xDD:
    http://roudier-neandertal.blogspot.com/search?updated-max=2007-10-23T11%3A25%3A00%2B02%3A00&max-results=7&reverse-paginate=true

    L'Emmanuel Roudier (no sé si el coneixes ja) és un dibuixant molt famós, i al seu blog hi veuràs molts altres llibres que tracten sobr els neandertals i la prehistòria, tots en francès. També dibuixa còmics, serà qüestió de buscar-los a les llibreries i biblioteques, a veure si hi ha sort, i també d'aprendre francès :P

    ResponElimina
  5. Si,si, Roudier si lo conozco, no están nada mal (la mayoría); los libros son esos. El que está en francés no lo tengo pero el otro si (por si te interesa algún capítulo).

    ResponElimina
  6. Has llegit algun còmic d'en Roudier? I en cas afirmatiu, saps on en puc aconseguir un (em faria molta il·lusió poder-los llegir)?

    Els llibres aquests, primer intentaré buscar-los a les biblioteques, i si no tinc èxit ja t'ho comentaria, gràcies!

    ResponElimina
  7. Que va, me parecieron interesantes las reconstrucciones de Vo'hounâ, no tanto las anteriores porque estoy acostumbrada a ver "jetis peludos"

    http://www.taringa.net/posts/comics/5834569/Frank-Frazetta's-Neanderthal-Image-comic-espa%F1ol.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+Taringa/ultimos-post+(Taringa.net+-+%C3%9Altimos+post)

    Encontrarlo?? Siempre habrá algún foro de descargas XD pero yo buscaría en librerías especializadas.

    ResponElimina
  8. Era el enlace al trabajo de Frank Frazetta, gran dibujante pero una patada a la prehistoria en plan la película 10,000 juas

    ResponElimina
  9. Quina casualitat!! Precisament en aquest moment anava a dedicar un post a Frank Frazetta i els seus neandertals!!

    Per cert, Vo'hounâ es el nom d'un personatge neandertal? Em sona d'haver-ho vist a la seva pàgina web.

    Tenim molt bons dibuixants, però de còmics amb bones històries neandertalianes, ben pocs.

    ResponElimina
  10. La pel·lícula 10.000 BC sols l'havia sentit anomenar una vegada, i mai no m'havia picat la curiositat fins ara.
    Pel que observo, no et va semblar una bona pel·lícula. La imdb li dóna una puntuació de 4.9, és clar que aquestes coses enganyen, però sabent que la Guerre du Feu té un 7,4!!!!

    No crec que els neandertals de 10.000 BC siguin pitjors que els de la Guerre, perquè és humanament impossible. Els neandertals de la Guerre són ... [...] indescriptibles. S'ho salten tot: l'antropologia, l'arqueologia, el sentit comú, la primatologia, la lingüística, l'evolució humana, la prehistòria, la història i fins i tot el propi sentit d'humanitat que teòricament tenien els guionistes, el director o qui fos que va gravar allò.

    Intentaré mirar-la, però no sé si serà una bona idea, els neandertals de la Guerre em van deixar amb ganes d'anar al lavabo i vomitar unes quantes vegades.

    ResponElimina
  11. Me estoy perdiendo un poco... lo siento mucho. Hacía referencias a 10,000 porque debe ser la película con menos rigor histórico que he visto en mucho tiempo (lo de mamuts domesticados me mató de la risa). Te la recomiendo si te la tomas a risa por la cantidad de invenciones que se saca de la chsitera. Los dibujantes Roundier y Franzetta, son eso, buenos dibujante, no esperaba tampoco gran rigor pero al menos Roundier les da un aire más "humano" (con Franzetta son una suerte de trolls-ogros).

    "La guerra del fuego" la perdono en parte porque es muy antigua, lo que ha llovido desde entonces. Es interesante porque era como se pensaba hace unos cuantos decenios y al menos los homo sapiens son con apariencia africana (me parece correcto), no los han puesto rubios!!

    Pues hay una película en proyecto, AO o algo así. Al menos ya hablan y todo XD. No se qué será, hay un trailer.

    Un saludo.
    PD: Me he cambiado el nombre jeje

    ResponElimina
  12. Si hi ha alguna cosa que no entens, diga-m'ho, no em fa res traduir-t'ho.

    "Pues hay una película en proyecto, AO o algo así. Al menos ya hablan y todo XD. No se qué será, hay un trailer."

    Siii! He dedicat 3 posts almenys a parlar d'aquesta pel·lícula:

    http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/03/ao-le-dernier-neandertal-2010.html
    http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/05/noticies-fresques-de-lao-lultim.html
    http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/06/com-carregar-se-una-pellicula-que.html

    Al principi estava molt il·lusionada, però n'he vist un troç i... m'ha semblat que era com una historieta Romeo-Julieta orientada a la prehistòria. L'argument és el següent: el protagonista, l'Ao, és l'últim neandertal vivent. Localitza un clan d'humans moderns i s'hi intenta integrar. Allà tots l'insulten i el tracten com si fos un animal, menys la seva amant, Aki, amb la qual retrobarà la felicitat.
    Em sembla un argument força simple, i aquest tipus d'històries orientades a la prehistòria no m'acaben de convèncer.
    Aquí et deixo el trailer, i una PRE-PRODUCTION a veure què en penses:

    http://www.youtube.com/watch?v=O7RWDm-lJPw
    http://www.youtube.com/watch?v=zoEXhyKg2PQ&feature=related

    S'estrenarà el 29 de setembre d'aquest any, és possible que la vagi a veure per sortir de dubtes, ja falta poc :P

    PD: Me he cambiado el nombre jeje

    Si, ja ho he notat, i el perfil també, molt xulo ;)

    ResponElimina
  13. Ya lo había visto pero gracias (siento no haberlo visto en el blog). La verdad es que poco se puede esperar del cine, a pesar de que sería un medio de divulgación excelente. Yo creo que se puede tener rigor y ser entretenida a la vez.

    ResponElimina
  14. Mmm... después de un tiempo sin comentar jeje, me siento arrepentida de mis comentarios sobre el libro de Lalueza jeje. Me pareció de lo mejor a nivel divulgativo (junto a los de Arsuaga), dije lo que se podría haber mejorado. Cuando un libero está bien escrito, merece la pena una revisión crítica de todos los aspectos(como dice Millán con el artículo de Vaquero).

    ResponElimina
  15. Hola Éowyn,

    Sí que està ben escrit, sobretot la part de genètica, que està molt ben explicada, qualsevol ho pot entendre, encara que tingui uns coneixements de genètica nuls.

    La única pega que li vaig veure va ser en l'aspecte més anatòmic, però això no ens ha d'estranyar, tots sabem que Lalueza és genetista, encara que els darrers anys sembla que vulgui donar una segona oportunitat a la morfologia, que també ens pot informar de coses interessants.

    ResponElimina
  16. Exacto Mª Luisa. Bueno, la anatomía no me pareció tan mal, no es que sea incorrecto, es un ensayo... es que comentando lo que se podía mejorar, da la impresión de que no me gustó, jeje

    ResponElimina