Títol: ¿Qué sabemos de? Los neandertales.
Any: 2010
Autor: Antonio Rosas (paleoantropòleg CSIC).
Pàgines: 135.
Ahir vaig acabar el seu últim magnífic llibre, que porta el títol de "Qué sabemos de... Los neandertales?", escrit i publicat l'any 2010.
"Los neandertales" aporta la visió d'un forad'africanista sobre aquests homínids. Antonio Rosas reconeix que ell, igual que molts altres científics de la seva mateixa corrent, consideren els neandertals, no com un grup humà més, sinó com una humanitat diferent, que tenia algun punt, alguna cosa que no coneixem, que se'ns escapa d'ells i que els feia diferents de "nosaltres".
El que té el punt de vista d'un forad'africanista, és que emfatitza les diferències neandertals respecte els moderns, més que no pas les semblances.
Així, Rosas dedica una secció que no sol ocupar més de mitja pàgina a parlar d'algun aspecte dels neandertals, com ara el seu nas enorme, els enterraments, el pensament simbòlic, la seva capacitat per la parla i els possibles escenaris d'extinció que ocupen el 90% del llibre. El 5% restant és ocupat per una petita introducció històrica i l'altre 5% , en reflexionar sobre allò que ens queda per saber.
I què ens queda per saber? Evidentment, per què es van extingir, si hi van haver encreuaments (malauradament, els resultats del genoma publicats aquest 2010 no s'esmenten enlloc, per la qual cosa dedueixo que ja el tenia escrit uns quants mesos abans) i com es movien, perquè si hem de tenir en compte la morfologia de l'òrgan de l'equilibri situat a l'oïda interna, la manera com caçaven, i les seves extremitats, sembla ser que els neandertals no es movien de la mateixa manera que els moderns. Què curiós! Segons Rosas, encara no ho sabem, però el que està clar és que els actors moderns que representen neandertals als documentals, fallen en l'aspecte de la psicomotricitat (i en els prejudicis, també).
El llibre no es fa gens pesat de llegir (l'he acabat en una setmana), és molt planer, en el sentit que Rosas no se'n va per les branques, es limita a explicar què se'n sap de tots i cada un dels aspectes més cridaners de la neandertalitat. La gran majoria d'estudis que Rosas ha incorporat a la bibliografia ja me'ls coneixia, per la qual cosa el llibre m'ha semblat més com un resum ben estructurat que no pas una autèntica sorpresa.
Per finalitzar, Rosas aporta motius perquè continuem investigant els neandertals: coneixe'ls a ells ens pot servir per conèixe'ns millor a nosaltres, i també per fer créixer el nostre sentit d'Humanitat.
Quantes vegades ho haurem sentit això, de la boca de molts altres antropòlegs, com ara Eudald Carbonell? Sincerament, no crec que aquesta sigui la única utilitat per endinsar-nos dins del món dels neandertals, ni tampoc crec que hagi d'haver-hi forçosament una utilitat. No cal que ho fem tot tant rebuscat, els neandertals són interessants i fascinants pel sol fet de ser neandertals, i això ja justifica que en volguem saber coses. Per què tot ha de tenir un per què?
Punts en contra: El punt de vista d'Antonio Rosas, encara que sigui respectuós i el màxim d'objectiu amb els neandertals, pot arribar en alguns punts a fer-se una mica molest per a algú de tendències més aviat mulirregionalistes. Per altra banda cal dir que la gran majoria de treballs científics que cita A. Rosas són provisionals, i és que desgraciadament encara hem de fer molt de camí per saber realment qui eren els neandertals. No hi ha il·lustracions. I per últim, la més important: és refrescant i enganxifós com la mel, però CURT.
Punts a favor: S'hi parla de molts aspectes diferents. Rosas explora els neandertals de dalt a baix i de dins a fora. Encara que estigueu al corrent de totes i cada una de les últimes notícies neandertals que hi ha hagut en els últims 10 anys, val la pena llegir-lo, perquè s'hi expliquen coses de vegades difícils de trobar, com ara l'anatomia del cervell i les seves petites diferències amb el dels moderns. Ajuda molt a situar-te dins del context de la ciència neandertal que es respira a l'any 2010 i tot el que encara ens falta per saber. Està força net de prejudicis i de batalletes entre antropòlegs (d'això també se'n podria escriure un llibre).
Puntuació: 9,5/10. (L'heu de llegir si sentiu el més mínim interès pels neander!)
Yo cogí ese libro hace un mes o así en la biblioteca de mi lugar de trabajo y tras una lectura un poco diagonal de varios capítulos lo devolví. No em enganchó nada, aunque creo que está muy bien escrito como "librito" (lo digo por el tamaño, no es un juicio de la calidad)de divulgación paleoantropológica.
ResponEliminaLo que hecho a faltar (en general, no en esta obra sólamente) es un enfoque más histórico y social, más antropológico-cultural también, en esos libros de síntesis y de divulgación sobre los Neandertales.
Me explico: en la última década (sobre todo) se ha establecido desde la arqueología prehistórica/paleoantropología que:
2 - Los neandertales vivían en sociedades de cazadores-recolectores bastante complejas. Al menos para ese modo de vida "primitivo". Y estas son mucho menos simples de lo que se pensaba.
2 - Los neandertales tienen historia. Es decir, sus modos de vida y su cultura cambiaron a lo largo del tiempo, porque sus sociedades también cambiaron, no fueron estáticas.
Por esos motivos, hecho de menos trabajos que aborden esa complejidad y esa historia de las sociedades neandertales.
En lugar de eso, tenemos:
-Explicaciones bastante simplistas (lo siento, pero lo son) de corte evolucionista en general. Se usan modelos de tipo etológico (comportamiento animal), con formulaciones darwinistas muy-muy elementales. Esos modelos quizás serían útiles en otros ámbitos, pero para sociedades y culturas tan complejas como las que no estamos estudiando, simplemente, son inoperantes. No pueden ni empezar a comprender o abarcar la complejidad de esas poblaciones humanas; y no digamos ya sus cambios a lo largo del tiempo.
- Motivado también por lo anterior, hay una "hiperinflación" del interés en la desaparición de las poblaciones Neandertales. Si, es un tema importante, pero tanto como el resto de la historia de las poblaciones neandertales. Además, mi previsión es que la desaparición nunca se entenderá si no se rompe con los tópicos "paleoantropológicos" sobre la cultura y las sociedades neandertales. Se seguirán proponiendo cada vez más peregrinas hipótesis, que casi nunca se se podrán contrastar de modo alguno. Y las interpretaciones seguirán chocando con el registro material de la cultura, con el que, para empezar, deberían haber contado desde un buen principio.
Crec que faria bé de penjar un altre post amb el títol: "Els neandertals d'Antonio Rosas, opinions alternatives" i enganxar-hi el teu comentari xD.
ResponEliminaEl llibre és simplista, no ens enganyarem. Ara bé, siguem realistes: és un llibre molt curt (135 pàignes comptant la bibliografia), i incloure-hi totes les explicacions ben detallades de la història neandertal hagués estat impossible.
És un llibre de tipus introductori, i no un autèntic manual sobre neandertals.
Antonio Rosas reconeix clarament que considera els neandertals *diferents*. No sé si amb això de diferents es deu referir a menys evolucionats, més propers als animals. La sensació que he tingut és que intenta tractar al màxim d'objectivament el tema, però que de tant en tant se li escapa alguna mostra de darwinisme, o la supervivència del més apte, la teoria que s'utilitzava des del descobriment per explicar per què nosaltres som aquí i ells ja no.
Com a partidari d'una humanitat diferenciada, Antonio Rosas emfatitza les diferències entre els neandertals i nosaltres. Algú s'imagina, a ple segle XXI, un antropòleg escrivint un manual sobre les diferències anatòmiques i culturals d'alguna tribu perduda de l'amazones respecte la resta de la humanitat? No, de seguida seria considerat un racista.
No he volgut criticar massa aquest punt,
suposo que si no tractés les diferències el llibre perdria el seu sentit d'existència.
L'extinció es tracta en un capítol, tampoc no és massa llarg, per`oés com tu dius, hi falten moltes coses i d'altres que s'haurien d'ampliar.
No sé quin era l'objectiu d'Antonio Rosas, si volia escriure una petita introducció sobre els neander emfatitzant les seves *peculiaritats* respecte nosaltres, trobo que no ho ha fet gens malament.
Ara, com tu dius, el llibre no explica tot el "que sabemos de: los neandertales".
El comportament social dels neandertals és un tema molt interessant que els antropòlegs que treballen a l'Abric Romaní, com ara Eudald Carbonell, no paren de comentar-lo i d'emfatitzar les seves similituds amb el dels humans moderns.
ResponEliminaEn canvi, és un tema que s'ha tractat tant poc (per no dir gens)!
Espero que l'Eudald tard o d'hora n'acabi escrivint alguna cosa, perquè és un tema realment molt interessant i desconegut.
Si coneixes algun llibre que el tracti minimament i que t'hagis llegit hi estaria interessada, perquè si m'haig d'esperar que algun antropòleg pioner en publiqui un llibre...
Pensaré a ver si se me ocurre alguno, pero en principio ese era uno de los problemas de los que hablaba, que la literatura "de síntesis" no ha abordado la cuestión (tu misma lo dices al hablar de Eudald.
ResponElimina