dissabte, 28 d’agost del 2010

Jo cuso, tu cuses, ell cus, nosaltres cosim....

Molta gent dins del món de l'antropologia té clar que sent tant diferents morfològicament (ja m'agradaria posar-ho en pràctica dins del metro, això) per força hi havia d'haver diferències cognitives entre els neandertals i els moderns que van coexistir amb ells a Europa.
Encara que aquesta coexistència hagi estat qüestionada, així com també les suposades diferències cognitives abismals que hi devia haver entre els dos grups, el cert és que és un prejudici tant arrelat dins la nostra societat que serà difícil desfer-se'n. Un dels culpables d'aquest prejudici que proporciona als neandertals unes capacitats cognitives clarament infrahumanes, són les agulles.
I ara us preguntareu: com pot ser? Les agulles ja sabem que ens poden fer una punxada al dit, però què poden tenir en contra dels pobres neandertals per clavar-los una punyalada a l'esquena!?



La resposta és que les agulles ens permeten fer-nos vestits altament sofisticats per abrigar-nos. Aquestes agulles, unes de les més antigues de les quals és d'ivori i té uns 30.000 anys, i va ser descoberta al jaciment de Kostenki, a Rússia, on hi van viure uns dels primers moderns que van trepitjar el continent europeu. I els neandertals? Doncs no se n'han trobat mai, en cap jaciment dels seus.

Per tant, a partir d'aquí és fàcil caure en la trampa: agulles = vestits sofisticats. No agulles = vestits poc confeccionats. Neandertals no agulles = vestits neandertals poc confeccionats.

Tothom es pot equivocar alguna o altra vegada. El que és greu és no adonar-se dels errors i continuar ferm amb els prejudicis. Per començar, si les agulles més antigues tenen 30.000 anys, això vol dir que fa 100.000 anys probablement els humans no en feien servir. El cert és que també es vestien. I també és cert que no tots els humans moderns fan servir agulles, i es vesteixen igualment. No em sembla gens adequat utilitzar les agulles per justificar la superioritat cognitiva dels moderns enfront dels estúpids neandertals que amb prou feines es podien tapar les vergonyes posant-se un troç de pell per sobre.

És cert que, les agulles, un fantàstic invent que ha durat fins els nostres dies, permeten fer ús de vestits més ben confeccionats per aïllar el cos molt millor el fred. Si els neandertals no en feien servir, com s'ho devien fer, per tant, a l'hora de protegir-se de les glaçades?



Carles Lalueza, al llibre "Genes de neandertal" creu que els neandertals es limitaven a, un cop passades pel raspador, fer-hi un forat pel cap i posar-se les pells per sobre, com si es tractés d'un poncho, com els que porten els amerindis d'Amèrica del sud.

L'absència d'agulles als jaciments fa que la hipòtesi de Carles Lalueza sembli força creïble. Ara bé, al llibre de la Gemma Aguilera, "Una Humanitat Extingida" m'hi vaig trobar una cosa referent a la confecció de pells que em va cridar l'atenció:

"Sigui com sigui, es van vestir. Van recuperar la pell dels herbívors, sobretot els cèrvols, els bisons, els rens, els cavalls, els castors, i la pell recoberta de pèl de l'os bru, el llop, la hiena de les cavernes, i la guineu. I per descomptat, els mamuts. Per deixar a punt les pells, havien d'arrencar els ossos en aquells punts on quedaven més adherits, el cap i les potes. Un cop quedaven netes, confeccionaven robes, mantes, sacs i altres recipients. I per unir diverses peces utilitzaven ossos en forma de pal o bé nervis fins a mode de fil, una tècnica emprada pels aborígens australians."



Si el que ens explica la Gemma és cert, no podem acceptar de cap manera la idea que es posaven el poncho per sobre sense lligar-se'l amb res, perquè tenint en compte el fred que havien de soportar durant gran part de la seva existència, agafar una pulmonia o quedar congelat a mig camí de la cova hagués estat massa fàcil, i tampoc no els hauria sortit a compte.
És molt més plausible que, encara que no utilitzessin agulles de cosir, també tinguessin els seus propis mètodes per confeccionar vestits i altres peces útils fetes a partir de pells.

Suposo que amb el disseny dels vestits passa una mica com amb les matemàtiques, que com ens va explicar un cop una professora d'aquesta assignatura a l'institut, es pot arribar al mateix resultat correcte utilitzant dos camins diferents.

7 comentaris:

  1. El primer párrafo es algo erróneo, creo. Hay bastante confusión con lo de la "cultura material" de tal o cual especie.
    Es el problema de tratar de poner en paralelo tipo antropológico y cultura material.

    Las agujas de coser aparecen en realidad (en Europa) en el periodo Solutrense. Osea, 22.000 años BP.

    Más o menos, quince mil años después del Auriñaciense, y como mínimo, DIEZ MIL años despues de que aparezcan los primeros fósiles "anatómicos modernos" en Europa.

    ResponElimina
  2. Quan Carles Lalueza va venir a fer la conferència a la UAB ens va ensenyar la fotografia d'una agulla i ens va dir: això té 30.000 anys, i entre els neandertals no hi trobem agulles de cosir.

    Amb aquest comentari, juntament amb altres, com ara que els moderns d'Europa feien aquelles pintades a les parets de les coves, ens va donar a fer entendre que hi havia diferències cognitives (a favor dels moderns, és clar) entre els dos grups, ara que també cal tenir en compte que Carles Lalueza no és cap expert en arqueologia.

    De fet tant les agulles com els murals a les coves són molt posteriors a l'aparició dels primers humans moderns (les pintures tenen de promig no més de 15.000 anys), fa uns 200.000 anys, i com vaig trobar al llibre de Gemma Aguilera, els aborígens australians "cosien" de la mateixa manera que els neandertals.

    L'objectiu d'aquest post era fer entendre que encara que no tinguessin agulles, els neandertals eren igualment capaços de fer-se vestits ben confeccionats, de la mateixa manera que els moderns de la prehistòria, i si no ho he aconseguit l'hauré de modificar :P

    ResponElimina
  3. Estoy de acuerdo en todas las ideas de fondo que manejas en el post, y no tengo especialmente ganas de polemizar, pero quería puntualizar: yo hablaba de Europa, y Kostenki sólo es Europa en un sentido muy laxo del término:

    kostenki

    ResponElimina
  4. Vols dir que el fet que els de Kostenki de fa 30.000 anys fessin servir agulles de cosir no vol dir que tots els moderns d'aquella època a Europa en fessin servir?

    Home doncs no en tinc constància que s'hagin trobat més estris per cosir en altres jaciemnts amb aquesta mateixa edat, però se'm fa estrany pensar que només els de Kostenki fessin anar agulles, crec que devia ser una cosa més generalitzada.

    ResponElimina
  5. Pues yo creo que en europa occidental no hay agujas en los yacimientos que se atribuyen a los "modernos", hasta el Solutrense.

    Es decir, no hay agujas en el proto-auriñaciense, el Auriñaciense antiguo, el Auñaciense clásico y tardío ni el Gravetiense. Sobre el calendario, esas culturas arqueológicas abarcan un arco de más de 12000 años.
    Creo que es más fácil entender la cuestión si ves la aguja no como un "invento universal" de "eficiencia universal", sino un objeto específico que, en unas culturas específicas, responde a unas necesidades específicas, que son articuladas en un sistema social determinado.
    Piensa también que una aguja de hueso supone una gran inversión de trabajo, y sólo tiene sentido si está integrada en todo un complejo sistema productivo, de símbolos, y de valores... un sistema que es singular a ésa cultura.
    De ese modo, es mucho más fácil entender, por ejemplo, porque en la cultura de Kostenki puede haber agujas de hueso hace 30.000 años, y en europa occidental no aparecen hasta que se expande la cultura Solutrense. Tampoco hay agujas, por ejemplo, en la muchas culturas post-paleolíticas (mesolítico, epipaleolítico, etc..)y no por eso pensamos que "involucionan".

    ResponElimina
  6. Té molt de sentit això que dius. Desgraciadament sembla que no és l'opinió majoritària. Carles Lalueza ens va ensenyar aquesta agulla de Kostenki i les pintures de Lascaux i ens va dir "això, entre els neandertals no ho trobem", com fent-nos entendre que els neandertals eren diferents (més aviat inferiors) cognitivament parlant, sense tenir en compte el teu raonament, ni tampoc el registre fòssil, ni el fet que aquestes suposades mostres de "superioritat" apareguessin molt després que la nostra línia evolutiva.

    Venint de Carles Lalueza vaig suposar que si ho deia és que no devia ser tant descabellat. Però llegint el teu comentari veig que no, que qui pensa d'aquesta manera està completament equivocat, i que basa els seus coneixements en coses que van dir altres en el passat i que creien fermament que els humans moderns érem una espècie superior que va substituir uns neandertals primitius i simiescos.

    A partir d'ara hauré d'anar més en compte a l'hora de creure'm el que diuen alguns *experts* en el tema. És clar, Carles Lalueza és genetista, suposo que el tema de l'arqueologia li queda lluny (encara que no hauria de ser així, perquè ha participat en diverses excavacions d'El Sidrón).

    ResponElimina
  7. m'agradat molt aquesta entrada

    ResponElimina