dijous, 26 d’agost de 2010

Detalls de l'Hostal neandertal (55.000 a.C).

Un Hostal neandertal ha estat trobat a l'Abric Romaní de Capellades i datat en 55.000 anys.
Un total de 67 arqueòlegs catalans, espanyols, algerians, francesos, estatunidencs, i italians, juntament amb el propietari de l'hostal, Eudald Carbonell, han encetat la campanya d'excavacions de l'estiu 2010 que ha durat 20 dies: del 6 al 26 d'agost.



Si hem de fer cas del que passa normalment al Sota Terra, la conversa següent es deu haver repetit uns 13.000 cops durant les darreres 3 setmanes:

Se sent un soroll molt familiar a l'Abric Romaní: PIC! PIC! PIC! PIC! pic! pic!

Arqueòleg 1: Eeeeiiiiiii
Arqueòleg 2: Què hi ha?
Arqueòleg 1: Uaaalaaaaaa
Arqueòleg 3: Què has trobat?
Arqueòleg 1: Caaaa xuluuuuuuuuu!
Arqueòlegs 2 i 3: (s'hi acosten i observen) Òsssstiiiiaaaa
Arqueòleg 2: Arqueòleg 3, crida l'Eudald.
Arqueòleg 3: EUDALLLLLLDDDDDDDDD!!!
Eudald Carbonell: Què hi ha, què heu trobat?
Arqueòlegs 1, 2 i 3: Mira!
Eudald Carbonell: Òndia, heu punxat i fort eh! Ep vosaltres (dirigint-se a tota la resta d'arqueòlegs que continua excavant) Veniu a veure això!

La primera pregunta que em faig és: deu ser gaire agradable això d'excavar apassionadament a ple mes d'agost, amb les temperatures que tenim a Capellades (i en general, a mig hemisferi nord)? Si hi ha cap arqueòleg que llegeixi aquesta pregunta, agrairia molt que em contestés, perquè la veritat és que gaire agradable no em sembla, i la única explicació que hi trobo és que la curiositat i la neandertalofilia d'aquests arqueòlegs sigui més forta que la necessitat de treure el fetge per la boca i arribar a casa mullat com un pop de tant de suar.

Passem al tema que ens ocupa: l'hostal. O més ben dit, les habitacions de l'hostal, perquè els hostalers capellanencs de fa 55.000 anys ens han demostrat un cop més que encara que visquessin al paleolític mitjà, sabien perfectament com rebre els clients que arribaven famolencs i esgotats després d'una dura jornada de caça.

Primer de tot, el preu per habitació i nit: 13.000 closques de cargols, que en llenguatge modern vol dir 13.000 fòssils entre els quals hi predominen peces lítiques i restes d'animals.

Els hostalers neandertals, sempre ben precabuts, feien allotjar els clients a les habitacions més protegides de l'Abric.



Entre les peces lítiques hi trobem la colecció de ganivets i raspadors que qualsevol família neandertal tenia al seu abast per quan es presentés l'ocasió de d'esquarterar algun animaló. Una novetat respecte altres anys és que s'intueix un canvi important en la talla dels ganivets, pertanyent predominantment al mètode anomenat Levallois.

El mètode Levallois consisteix en extreure làmines fines i molt punxegudes del nucli de la pedra. És una tècnica força complicada, i que vaig llegir en un llibre que calen uns 3 mesos com a mínim per aprendre. Arribats en aquest punt, és fàcil deduïr que entre els neandertals ja hi devia haver mestres i alumnes.

El mètode Levallois ha tingut molt d'èxit, i societats del neolític encara el feien servir. Fins i tot es creu que ha aparegut diferents vegades independentment en diferents grups humans.
La majoria d'eines de sílex són de petita mida, i s'haurien utilitzat per fer talls més fins.



També hi han aparegut roques compactes, com ara la calcària, i que s'haurien utilitzat per treballar la fusta, perquè com tots sabem ja, els neandertals eren uns fusters formidables.

Parlant d'animalons que servien d'aperitiu als clients, els hostalers sembla que els oferien principalment estofats a foc lent de cèrvols i bous; quin bon gust, això fa per un 5 estrelles.

Aquests fusters, de tant formidables que eren, s'han arribat a fer famosos 55.000 anys després de la seva mort, deixant-nos records entre els quals destaca... una SAFATA! Sí, si, no ho heu llegit malament. Una safata de fusta amb mides de 30x40 cm. La primera conclusió que m'ha vingut al cap, és que una safata no es pot fer a partir d'una branca, sinó que més aviat s'hauria de tallar l'arbre i a partir del tronc extreu-re'n una làmina de fusta d'aquestes dimensions. Res de recollir branques mortes, doncs. Més aviat un equip de 4-5 membres va començar a trinxar el tronc d'un arbre amb les seves eines (hem de suposar que encara no feien servir destrals, ni molt menys motoserres, de manera que suposo que s'hi devien estar una mica més que els llenyataries normals).

Com que aquesta safata m'ha intrigat tant com a vosaltres, he buscat més safates i a la pàgina de Capellades.cat hi he trobat que no és la primera vegada que es troba una safata. També s'hi han els negatius de punxons i d'un trespeus, tot de fusta.



El trespeus era una estructura que es construïa al voltant del foc per penjar-hi un troç de carn per coure, però NO una olla, els neandertals NO feien bullir la sopa d'aquesta manera, encara que al Sota Terra de l'Abric Romaní l'Eudald i en Fermí fessin una "sopa neandertal" ficant herbetes, aigua i brases dins d'una olla. Tampoc no tenien ceràmica ni metalls. Això és MOLT posterior, igual que el tir amb arc, que no apareix fins al neolític. És una aberració creure que els neandertals i qualsevol societat humana del paleolític superior disponia de tots aquests estris.

I per últim, passem als fogars, que n'hi ha de nous!

Els nous són més aviat esquifits, de només 10 cm de diàmetre i amb funció desconeguda. Renoi! Amb tantes funcions pel foc els neandertals es podrien coronar com els Déus de les Brases!!

D'altres una mica més grandets, d'uns 20 cm, semblen mostrar forats on hi anirien els pals de fusta dels trespeus, que aguantarien el menjar per coure. Parlant clar, eren uns fogonets molt ben equipats.

Les estructures de combustió no només són útils per saber a quina temperatura rostien el menjar els clients de l'hostal, sinó que també ens pot ajudar, gràcies al magnetisme ambiental que poden conservar els materials cremats, a datar el nivell actual on s'hi està excavant amb més precisió.



2011?

Josep Vallverdú ha deixat clar que encara hi ha moltíssima feina per fer; la primera cosa: ampliar l'extensió actual del jaciment de cara l'any que ve, que vol dir que l'estiu del 2011 tothom s'haurà de posar a pencar de valent, faci calor o nevi.

FONT: IPHES

6 comentaris:

  1. Hola,

    Excavar con calor es duro, pero las cuevas no son tan malas. No se cómo será la cosa en Capellades, pero las cuevas en las que yo he trabajado son bastante agradables (temperaturas de unos 20 grados, cierta humedad y corrientes) y en verano son mucho mejores que estar al aire libre.
    Por el contrario, tb. te digo que trabajar en otoño-invierno en cuevas suele ser infernal: Se reactiva toda la cosa kárstica y gotea por todas partes, te empapas hasta los huesos en minutos y con las corrientes de aire ¡pulmonía segura!
    Por otro lado, yo te animaría a probar las excavaciones por ti misma. Usando este blog como tarjeta de presentación, no veo difícil que, si te ofreces como voluntaria, te cojan para excavar en Abric Romani. Si además eres vecina de la zona (me suena que es así, no?) pues suele ayudar también.
    Otra cosa: Sí se pueden hacer cocciones y caldos usando pieles -no se si de algún tipo especial-, y poniendolas sobre el fuego (no directamente, sino a cierta altura). Hay ejemplos etnográficos. Y también indirectamente --> calentando piedras hasta que estén al rojo y metiendolas en un recipiente de madera o de piel con agua dentro.

    ResponElimina
  2. Me n'alegro, perquè sinó ja us veia a tots fonent-vos com un gelat.

    Ja m'ha passat pel cap això que dius (em faria molta il·lusióóó :D) el que passa és que crec que et demanen el títol d'Antropologia, i per fer-lo crec que abans has d'haver fet una carrera de ciències. Jo no tinc ni una cosa ni l'altra, la única cosa que tinc són 5 anys en què he anat llegint informació sobre els neandertals a tots els nivells per internet i també a llibres i documentals, però per exemple a l'hora d'excavar i classificar pedretes, com pots entendre, vaig força peix.

    De totes maneres ho vull intentar, perquè sé que si no ho intento no tindré mai cap oportunitat. En canvi si els hi envio algun correu explicant la meva situació potser encara tindré alguna oportunitat, encara que sigui 1 entre 100, i que en cas que m'agafessin, em posarien a traginar cubells de sorra (però no em faria res, mentre els traginés dins l'Abric, on hi ha aquells fogars :D).

    Què interessant això de les coccions amb pells! No, el que va passar és que al Sota Terra, van fer "sopa neandertal" fent servir una olla de metall. Quan la vaig veure em vaig posar les mans al cap, perquè l'edat dels metalls és molt posterior.

    ResponElimina
  3. Bueno, en realidad, según mi experiencia el personal voluntario de las excavaciones arqueológicas suelen ser (más o menos):
    - un 75% estudiantes de carrera o de doctorado de Historia (ya que apenas existen Universidades con títulos específicos de Arqueología),
    - un 20% de estudiantes de otras carreras/doctorados (biología, geología, restauración, antropología "cultural"...)
    - y un 5% de "otros" (fotógrafos y topógrafos profesionales o aficionados, profesores de escuela o instituto, etc...).

    Sí que es cierto que se prima a personas vinculadas con la investigación, pero en esos términos que describo.

    En tu caso yo creo que este blog (sobre neandertales, en catalán) y ser vecina de la zona son puntos a favor, y también suele verse con buenos ojos a la gente con iniciativa personal... y de todas formas, como se suele decir "el no ya lo tienes".

    En todo caso, hasta principios de primavera de 2011 yo no me preocuparía mucho... ahora no creo que ningún arqueólogo esté pensando en la campaña del año que viene!

    ResponElimina
  4. Gràcies per la informació :)

    Si per intentar-ho no hi perdo res, potser amb una mica de sort, vés a saber.

    Doncs no crec pas que un estudiant d'història o d'antropologia cultural tingui massa experiència excavant, tot deu ser posar-s'hi, i si ells poden, jo també :D

    Les campanyes no sé ben bé com van, pel que he vist fins ara, en fan una cada any, generalment a l'estiu i d'uns 20 dies. Provaré sort a la primavera a veure tinc sort si em cau algun petit treballet dins l'Abric, i tinc l'ocasió de veure'l de més aprop.

    ResponElimina
  5. En las facultades (por lo menos en la mía de biología) suelen poner anuncios de cuando hay excavaciones. Estate atenta pero como dice Millán, todavía falta. Y lo bueno de todo, suelen compensarte con créditos de libre para que sigas XD (con Bolonia desparecerá, digo yo.

    Muchas suerte

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies!

    A la UAB no he vist mai cap anunci d'excavacions, ara bé, la meva facultat tampoc no és que hi tingui massa a veure, amb l'antropologia.

    En cas que m'acceptessin l'estiu que ve, us en mantindria informats dia rere dia, des de l'Abric Romaní, es clar :D

    ResponElimina